Polìtica linguìstica in sardu cheret nàrrere finas a elaborare vocabulàrios de setore, pro afortire sa capatzidade de custa limba de operare cun unu registru artu.
In s’artìculu de oe faeddamus de su “Ditzionàriu de tèrmines mèdicos”, cumpiladu in limba sarda comuna dae Giagu Ledda e publicadu da sa domo editoriale Nor.
Su libru, de 584 pàginas, est essidu in su 2022 in sa collana Paràulas n° 2; tenet su formadu in pabiru, sa rilegadura in brossura cun alas e cosidura filu refe e una mannària de 17 x 24 tzm.
In su Ditzionàriu b’at 13.000 lemmas e locutziones. In cada boghe b’at custos elementos: lemma, paràula o locutzione chi tratat sa boghe; inditos de grammàtica; versione de su lemma in catalanu, ispagnolu, frantzesu, inglesu, italianu; definitzione e etimologia de onni lemma; annotatziones de istòria.
Ma, chie est s’autore? Giagu Ledda est nàschidu in Uri. Laureadu in Bartzellona in Meighina e Chirurgia, ispetzializadu in Anestesiologia e Reanimatzione, at praticadu sa professione de dutore, finas a sa pensione, in su sistema santàriu pùblicu catalanu. Cultore de sa limba nostra, collàborat cun artìculos e tradutziones a revistas sardas in pabiru e in sa retza; dae su catalanu at traduidu su romanzu “Sa pratza de su Diamante” de Mercè Rodoreda, sos sàgios “Elògiu de sa paràula” e “Elògiu de sa poesia” de Joan Maragall, e “Escalibor”, poema de Alexandre de Riquer, in versione in prosa; dae s’ispagnolu at traduidu e publicadu in versione digitale unos dughentos poemas de Federico García Lorca e àteros poetas, contos de Gabriel García Márquez e àteros iscritores; dae su frantzesu at traduidu su romanzu “Su furisteri” de Albert Camus e artìculos pro sa versione sarda de “Le monde diplomatique” e “Le Courrier de l’Unesco”; dae s’italianu at traduidu sos romanzos “Poju Luadu” de Maria Giacobbe e, de Gràssia Deledda, “Sa mama” e Còsima.
Cale est istada sa resone fundamentale chi m’at fatu detzìdere, prus de deghe annos a como, de cumintzare a ammaniare custu ditzionàriu? Sa prima est de natura pràtica: rispòndere a sa netzessidade de tènnere in limba sarda un’aina de traballu e de chirca pro sos professionales biosanitàrios e istudiantes de iscièntzias de sa salude; s’àtera resone est de natura sentimentale: agiudare a mantènnere in vida sa limba sarda, limba chi m’at bidu, e fintzas a medas de bois, nàschere e crèschere.
Cale est istada sa resone fundamentale chi m’at fatu detzìdere, prus de deghe annos a como, de cumintzare a ammaniare custu ditzionàriu? Sa prima est de natura pràtica: rispòndere a sa netzessidade de tènnere in limba sarda un’aina de traballu e de chirca pro sos professionales biosanitàrios e istudiantes de iscièntzias de sa salude; s’àtera resone est de natura sentimentale: agiudare a mantènnere in vida sa limba sarda, limba chi m’at bidu, e fintzas a medas de bois, nàschere e crèschere.