Una nova de importu pro chie cheret una pretzisione semper prus manna in contu de repertos umanos de èpocas prus chi no a tesu dae sa nostra. Una nova chi cheret contada e chi mustrat cantu sas chircas iscientìficas mai si pasant, dende·nos cada borta rispostas noas e de unu livellu prus artu.
Emmo. Ca como b’at unu mètodu innovativu, essidu a campu gràtzias a su traballu de sas universidades de Bologna e de Gènova, chi est a probe de rivolutzionare s’àmbitu archeològicu. Sos istùdios conduidos subra de sos repertos òsseos antigos ant dadu resurtados de vàllia, dende visibilidade a s’invisìbile.
Sa tecnologia in chistione permitit de mapare sa presèntzia de su collàgene (proteina de importu pro sas rilevatziones cun su radiocarbòniu). Gasi at a èssere possìbile a datare sos repertos e a los classificare, seberende finamentas cale sunt sas àeras de analizu.
A sos resurtados (publicados in sa rivista “Communications Chemistry”) los ant definidos ispantosos. Dae sos repertos est possìbile a otènnere informatziones de sos pòpulos antigos, est a nàrrere sas abitùdines issoro, sas migratziones e àteros detàllios comente sos màndigos e sas costumàntzias sotziales.
Una cosa chi podet cunfirmare o mancu unas cantas teorias aplicadas a genias de òmines de su tempus coladu, finas cun sa possibilidade de torrare a istèrrere pàginas noas de istòria in contu de su chi fìamus.
Sa cantidade de collàgene – torrende a su criu de s’iscoberta – abarrat s’elementu crae pro connòschere sas informatziones mentovadas e – pro chi si potzat unire sa netzessitade de sa chirca iscientìfica cun sa salvaguàrdia de sos repertos – sos istudiosos ant bogadu a campu unu mètodu chi, gràtzias a una fotocàmera assotziada a s’infraruju, permitit de connòschere su contenutu de collàgene presente in sos campiones.
Gianfranca Orunesu
(Foto Pxfuel.com)
Leave a comment