L’ischimus, s’apretu de s’energia in Itàlia at dadu un’impèllida forte a su fràigu de sas palas eòlicas in sa Sardigna intrea. Sìndigos de bidda maicantas sunt proende a pònnere una làcana e agatare s’echilìbriu giustu intre sos bisòngios de su clima e sa tutela de sos paesàgios, ma no est fàtzile. S’ìsula non nd’at bisòngiu pro como, ca produit giai dae como su baranta pro chentu de energia in prus de cantu li nde serbit, ma a su matessi tempus, pro sos piessignos suos, sa Sardigna est perfeta pro pònnere pannellos fotovoltàicos e palas eòlicas (nd’amus giai faeddadu inoghe e inoghe).
In custa chida sunt essidas a campu duas batallas pro amparare s’archeologia dae custos fràigos. Sa prima est cussa de su CESIM, s’assòtziu chi at intregadu sa dimanda (chi est andende a dae in antis) pro pònnere sas domus de janas a intro de su patrimòniu UNESCO. Su CESIM at denuntziadu comente in su Meilogu b’at unu progetu pro fraigare chentu e bator turres eòlicas de prus de dughentos metros. Intro de sas zonas interessadas b’at fintzas sos chìrrios de sa domus de janas de Mandra Antine in Tiesi. Custos impiantos podent istropiare su paesàgiu ùnicu de sa badde, e finamentas pesare carchi problema pro su progetu UNESCO fatende pèrdere un’ocasione manna pro sa Sardigna intrea.
Fintzas su Nuraxi di Barùmini est in arriscu de èssere inghiriadu dae sas palas eòlicas. Gasi narat su GRIG (Gruppo d’intervento giuridico), chi denùntziat comente un impiantu de 17 palas at a èssere fraigadu a intro de sa fasca de sete chilòmetros dae sa làcana de su giassu de su nuraghe.
Ambos sos assòtzios sunt imbiende literas a sos ministèrios e fatende sos istùdios pro arressare sos fràigos, ma s’àndala est difìtzile, ca pròpiu dae Roma est tzucada s’impèllida a minimare sas medidas de amparu pro su paesàgiu.
Gabriele Tanda
Leave a comment