S’istadu de su Connecticut est pro pigare unu provedimentu chi previdit de riabilitare sa memòria de sas persones (sa majoria fèminas) vìtimas de sa catza a sas istrias in su ‘600.
Unu de sos protzessos pro brusceria prus nòdidos de s’istòria americana est su de Salem, comunidade minoredda de su Massachusetts: a concruos de su XVII sèculu, una catza isfidiada a sas sùrbiles, cun belle 150 persones acusadas, nche giugheit a sa furca 19 innotzentes.
Ma finamentas su Connecticut no est a mancu, e a su nessi a 34 persones las protzesseint ochiende·nde 11.
Su provedimentu in chistione l’at presentadu sa deputada democràtica Jane Garibay cun su sustegnu de unos cantos discendentes de sas vìtimas e de apassionados de istòria. Su documentu sustenet s’innotzèntzia de sas 34 persones, riabìlitat su nùmene issoro e pedit perdonu pro contu de s’istadu.
Sa prima fèmina ochida cun s’acusa de brusceria fiat Alice “Alse” Young, impicada in su 1647 pro (si narat) àere ispartu s’influèntzia.
Bortas medas sas vìtimas de s’incuisitzione fiant connoschidoras fundudas de sas erbas (ischende comente las impreare pro curare), ma finamentas fèminas prìngias sena èssere cojuadas.
Faeddende in antis de sa Commissione de Giustìtzia, Garibay at naradu chi sas fèminas acusadas no fiant majàrgias ma persones ochidas pro àere isseberadu tzertos bestire, pro èssere tropu determinadas o chi non praghiant a calicunu.
Est custa istòria chi connoschimus bene finamentas in Sardigna. Est bastante a pensare a sa vida e a sa morte de Julia Carta. Nàschida in Mores su 1561, crèschida in sa povertade, Julia impareit s’arte de aprontare pungas (amuletos) gràtzias a sos inditos de una giaja sua (materna), una zìngara e un’àtera fèmina. Cojuada in Sìligo, est in cue chi l’acuseint de àere espressadu pàrreres contra a sa cunfessione. L’arresteint in Mores, in ue fiat cuende·si e s’Incuisitzione fadeit su restu.
Su Comune de Sìligo li cheriat intitulare una carrera. Sa Prefetura at naradu chi nono.
Gianfranca Orunesu
(foto Wikimedia Commons)
Leave a comment