Su Mèrcuris de Chinisu marcat su cumintzu de su tempus caresimale in sa Crèsia Catòlica. Finas in sos tempos precristianos su chinisu fiat unu sìmbolu de penitèntzia.
S’usàntzia de si pònnere chinisu in conca in signale de pentimentu est atestadu giai in s’Antigu Testamentu, in sos libros de Giobbe, Giudita e Giona. Ma custa costumàntzia fiat adotada in sas religiones paganas puru.
Pro su pertocat su cristianèsimu, est durante su pontificadu de Santu Gregòriu Magnu chi su mèrcuris in antis de sa prima domìniga de Carèsima est istadu assotziadu in carchi modu a s’usu penitentziale de su chinisu. S’impositzione in crèsia a sos fideles, pràtica chi pagu prus a mancu est lòmpida finas a nois, est istada codificada unos cantos sèculos a pustis, fache a s’annu Milli.
Memento, homo, quia pulvus es et pulvurem reverteris est sa fòrmula traditzionale chi su satzerdotu pronùntziat durante sa tzerimònia. S’espressione est leada dae su Libru de sa Gènesi e est su riferimentu a sas paràulas chi Deus aiat naradu a Adamu a pustis de su pecadu originale.
Sa Carèsima, dae su latinu Quadragesima, rapresentat baranta dies de penitèntzia in preparatzione de Pasca Manna. Su modellu est istadu sas baranta dies de geunu passadas dae Cristos in su desertu.
In custu casu puru però ddo’at àpidu carchi acontzu durante sos sèculos. Sos primos duos sèculos de sa cristianidade, nessi in Oriente, su tempus de penitèntzia fiat de una chida ebbia, sa Chida Santa.
A coa, in su de bator sèculos, sas chidas sunt bènnidas a èssere tres. Semper in su matessi sèculu, carchi dècada a pustis, aiant illonghiadu a ses.
In carchi logu su Mèrcuris de Chinisu rapresentat una coa de su carrasegare. Est su chi càpitat pro nàrrere in Ovodda, in ue sa die est galu festa, cun gente cun sa cara tinta de nieddu chi in sas carreras saludat sos ispàssios in antis de sa Carèsima.
(gianni muroni)
Leave a comment