Fintzas ocannu, oe est sa die de sa limba mama, un’afussione fundada dae s’ONU pro amparare sas limbas nadias e su plurilinguismu. Su sèberu de sa die est pro ammentare su chi est acontèssidu in su 1952 cando ant ochidu istudiantes de Dacca in Bangladesh – chi a s’ora fiat una parta de su Pakistan – in su mentres chi manifestaiant pro otènnere s’insegnamentu de sa limba bengalesa in sas iscolas.
S’ONU intre sas resones pro festare sa limba mama ponet su de mantènnere s’erèntzia culturale de su logu e s’isvilupu suo, dare impèllida a un’insegnamentu de prus limbas e de sas limbas de minoria in sas iscolas. Peri custos, renèssere a fraigare cussèntzia linguìstica e sa solidariedade intre sos pòpulos.
Sos annos colados, custa die agataiat logu in comunas medas, cun addòbios e chistionadas, ma ocannu ruet in martis de agoa, cun Aristanis impinnada in sa Sartìglia e medas biddas cun carros e caratzas. Forsis però pròpiu in custas dies su sardu s’intendet de prus, cun personàgios e traditziones chi faeddant sa limba mama nostra.
(redatzione)
Leave a comment