Semper chi isse etotu no dd’annominget unu cras cun tèrmines de saurra (do you remember sa «porcata» chistionende de sa lege eletorale sua?), e mancari chi ddoe apat àpidu carchi murrùngiu, a su leghista Roberto Calderoli si dd’ant aprovadu su disignu de lege in contu de autonomia diferentziada.
Su guvernu de Giorgia Meloni, duncas, at naradu chi ei a una cosa chi fiat dae tempus in sa conca de una Lega chi, a pustis de sa furriada natzional-italiota chi non nch’at sètzidu a Matteo Salvini in su cadreone de Palatzu de Chigi, paret torrende a su nòrdicu bachile.
Una cuntzessione, duncas, fata in tempus pro chi sa truma de Pontida si potzat torrare a bestire a sa tzèltica pro mègius pedire su votu in tretos padanos. Ma semus faeddende de unu disignu de lege chi no at a èssere fàtzile a dd’aplicare ca, mancari ddi pongeit fogu a 375mila «leges inùtiles», cando fiat “Ministro della semplificazione”, a Calderoli dd’agradat a èssere complicadu.
A banda su spot eletorale chi como cussu ebbia ddi serbit a sa Lega, s’iter legislativu at a èssere unu casinu chi non benit bene a ddu contare.
Pro chi sa riforma potzat èssere aprovada s’andalitorra intre guvernu, parlamentu e regiones at a èssere sa norma. Luego su disignu dd’ant a esaminare in Cunferèntzia unificada (chi coordinat s’Istadu, is Regiones, is Provìntzias e is Comunos).
Gasi comente est dd’ant a lassare? O giai in cue s’ant a propònnere emendamentos? De cada manera, torradu a s’esecutivu pro unu segundu aprovu, su testu tando at a èssere prontu pro s’iter parlamentare cun is tempos chi connoschimus e cun is dinàmicas dialèticas de primore (!) chi ddoe ant a pensare is mèdios a ddas contare a minudu.
Pro parte sua, imbetzes, su guvernu at a dèvere definire is Lep (livellos essentziales de prestatzione, su mìnimu de servìtzios pro is tzitadinos nch’istent in ue nch’istent) e ddoe at a chèrrere unos ses meses. Posca, una bia definidos, su guvernu at a dèvere aprontare unu decretu pro cada Lep a pustis de s’aprovu in Cunferèntzia.
Fatu totu custu, a su guvernu ddi tocat a negotziare cun cada regione ordinària pro chi sa regione matessi issèberet intre is 20 matèrias cuncurrentes del s’art 117 (prus àteras tres de cumpetèntzia istatale ma trasferìbiles cunforma a is inditos de s’art. 116) pro configurare s’autonomia sua.
Duas sas chistiones (disegualidades fiscales a banda) pro dda serrare. Sa Sardigna nch’est in foras de sa chistione ca su provedimentu pertocat petzi is regiones ordinàrias (ma nois tenimus s’insularidade!); su trasferimentu de is cumpetèntzias est, a concruos, s’abertura a su mercadu. Posca giai ant a tzentralizare àteru cun su presidentzialismu.
Màuru Piredda
fonte immàgine https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Roberto_Calderoli_al_Raduno_di_Pontida_2010_01.JPG
Leave a comment