Una de sas zonas de Tàtari chi prus est cambiada in sos ùrtimos chentuchimbanta e prus annos est sa chi s’agatat in sa chi fiat unu tempus sa Porta Casteddu, prus a in antis galu porta Cabu de Bidda, in sa punta meridionale de su tzentru istòricu.
Sa segunda metade de su de deghennoe sèculos difatis est istada funesta pro sos fràigos istòricos de sa tzitade.
In su giru de pagu deghinas de annos nch’aiant ghetadu su casteddu, de sa metade de su de batòrdighi sèculos, sa crèsia de Santa Caderina, galu prus antiga e sa porta mentuada in antis, chi non nd’at abarradu rasta. Sena de contare s’abbatimentu belle totale de sas muràllias medievales.
A curtzu de su casteddu bi fiat su cumbentu de sos paras domenicanos. Mancu custu logu si fiat sarvadu. A pustis chi sos religiosos si nche fiant andados, in su 1834, l’aiant impreadu comente orfanotròfiu, ma a sa fine de su sèculu nche l’aiant ghetadu pro bi fraigare su palatzu de sa Posta, galu presente.
Sos domenicanos fiant lòmpidos a sa capitale turritana in su 1585. Pro annos sa crèsia issoro fiat sa de Santu Sebastianu, in sa parte de sa tzitade, issara foras de tzinta murària, in ue a coa ant fraigadu sa presone omònima.
Atacadu a sa crèsia bi fiat su cumbentu issoro. A pustis de una chimbantina de annos si nche fiant tramudados a su cumbentu nou. In ie a costàgiu, in su 1635, a pustis de tres annos de traballu, aiant fraigadu sa crèsia puru.
Fiat nàschida finas una cunfradia, sa de su Rosàriu, chi però no est subrabìvida a sos tempos.
Intituladu a Nostra Segnora de su Rosàriu, su tèmpiu at connotu ammodernamentos, su primu in sa segunda metade de su de deghennoe sèculos, in sa fatzada. A intro de sa crèsia, chi in su tempus de da demolitzione de s’antiga Santa Caderina fiat una de sas candidadas a nd’ereditare su tìtulu, si podet agatare unu retàulu artu prus de deghe metros.
(luca foddai)
Leave a comment