Sa crèsia de Santa Maria de Betlem, in Tàtari, no at tentu semper custa denominatzione. Ismanniada e modificada durante sos sèculos, su nùmene puru est cambiadu.
Sa denominatzione originària fiat de Santa Maria ebbia. Antis, Santa Maria de Campulongu, dae su giassu in ue l’aiant fraigada.
A printzìpiu su logu de cultu fiat afidadu forsis a sos paras benedetinos ma giai in su de trèighi sèculos est atestada sa presèntzia de sos frantziscanos.
Est in sos primos annos de su de batòrdighi sèculos chi su tèmpiu est istadu intituladu a Nostra Segnora de Betlem. In su matessi sèculu, a su cumintzu, est arribada s’istàtua polìcroma, de linna, chi leat su matessi nùmene.
In s’iscultura Maria giughet in una manu una rosa e in s’àtera un’isfera cun a subra una rughe. Custa rapresentatzione iconogràfica est mutida Kyriotissa, est a nàrrere Reina.
Aiat cumintzadu a èssere adotada a pustis de su Cuntzìliu de Èfeso de su 431, chi aiat istabilidu sa maternidade divina de Maria.
Narat su contu ca duos paras frantziscanos chi fiat torrende a Sardigna dae sa Terrasanta aiant pedidu su permissu a su capitanu de sa nave de giùghere un’istàtua de Nostra Signora.
Su capitanu si l’aiat negadu e a custu puntu fiat capitadu unu fatu miraculosu: una barca, sena de marineris, aiat postu in fatu a sa nave. Ogna borta chi s’echipàgiu s’acurtziaiat sa barca si nch’istesiaiat. Lòmpidos a su portu de Turres sa barca fiat imbetzes acostada. A intro b’aiat una càssia e a intro de sa càssia s’istatuedda de Nostra Segnora cun sa rosa in manos.
Ma sos fatos miraculosos non fiant finidos. L’aiant carrigada a subra de unu carru pro nche la giùghere a Tàtari, a Santu Nigola e cando fiant arribados in dae in antis de Santa Maria sos boes si fiant firmados. Sas autoridades religiosas e tziviles l’aiant interpretadu comente unu signale divinu e s’istàtua fiat abarrada in ie.
(luca foddai)
Leave a comment