Quiteria est unu romanzu istòricu in italianu de Pompeo Calvia, prus connotu pro s’òpera poètica in limba turritana.
Publicadu in su 1902 a puntadas in sa rivista La Sardegna letteraria, ponet in fatu a sos romanzos istòricos de Enrico Costa, a distintu Rosa Gambella, chi de Calvia fiat amigu e collega.
Teatru de sos acuntessimentos est sa tzitade de Tàtari, galu inghiriada dae ortos e olivàrios e populada dae massajos, s’incràs de sa fine de s’epopea de Lenardu Alagòn, ùrtimu tentativu de torrare s’indipendèntzia a sa Sardigna.
Semus duncas in su 1478, aizu finida sa batàllia de Macumere, chi aiat tentu un’èsitu fatale pro sos sardos.
Calvia dat una descritzione bia de sa capitale turritana, chi forsis in su tempus suo non fiat de gasi meda diferente dae sa fine de su de 15 sèculos. Est unu mundu de marradores tataresos e fèminas de sa biddas chi arribaiant a sa tzitade pro bèndere frùtora e ortalìtzia.
S’autore aiat pòdidu connòschere su casteddu in antis chi l’esserent distrutu e àteros palatzos in sa parte antiga de Tàtari chi dae in ie a pagos annos diant iscumpàrrere issos puru.
Su poete contat s’istòria de sos fìgios de Lenardu Alagòn, ipotizende fatos chi non resurtant dae sas crònacas.
Est pròpiu una de sas fìgias de Alagòn, Quiteria, chi podimus cunsiderare una versione romàntica e romanzada de Lionora de Arbarè, su tzentru de sa narratzione.
Totu a inghìriu bi sunt sos aragonesos barrosos e prepotentes, paras caridadosos e sa figura enigmàtica de su butzinu Gabinu Sura.
Non mancant personàgios istòricos. Duas de sas figuras prus importantes de su contu difatis sunt Ànghelu Maròngiu, su traitore de sa càusa natzionale sarda, e sa mugere Rosa Gambella.
A diferèntzia de Costa, Calvia no insertat in s’òpera resùmenes istòricos ma prus a prestu, comente amus bidu, cun pagas immàgines, che pinzelladas, chircat de torrare a su letore s’atmosfera de unu tempus passadu.
(luca foddai)
Leave a comment