Su 9 de santandria de su 1989 sos berlinesos de s’Est aiant tentu pro sa prima borta dae su 1961 sa possibilidade de bìdere sa parte otzidentale de sa tzitade sena de vistos nen permissos.
Sa die est cunsiderada duncas cudda chi est rutu, nessi in manera simbòlica, su muru de Berlinu.
Su guvernu de sa DDR no aiat pòdidu resìstere a su clima de cambiamentu e a sas manifestatziones patzìficas de sa populatzione e aiat in fines cuntzèdidu custa oportunidade, marchende in custu modu sa fine sua.
Sa barriera difensiva l’aiat pesada su regime comunista de sa Germània Est 27 annos in antis, tra su 12 e su 13 de austu.
Fiat una detzisione leada pro firmare su passàgiu continu de berlinesos orientales a sa Germània Federale, pro si nche fuire dae s’istadu ditatoriale suta controllu sovièticu.
A pustis de sa Segunda Gherra Mundiale, in su 1949, sa Germània, derrotada, fiat istada partzida in duos istados, unu a otzidente, suta influèntzia angloamericanu e s’àteru, sa Repùblica Democràtica Tedesca, comente parte de sa galàssia comunista de s’Europa orientale.
Finas Berlinu, in territòriu otzidentale, fiat istadu partzidu in duos.
Pro prus de deghe annos però, mìgias e mìgias de berlinesos orientales si nche fiant trasferidos a Ovest. Prus de duos milliones de abitantes de sa DDR aiant aprofitadu de sa làcana aberta intre sas duas partes de s’antiga capitale de su III Reich pro abratzare sa libertade de s’otzidente.
Sa solutzione agatada dae sas autoridades de sa Germània Est pro firmare custa emorragia de persones fiat istada pròpiu unu muru, longu prus de 100 chilòmetros e artu prus de 3 metros.
Su muru però no aiat firmadu sa gana de libertade. Dae tando e finas a sa die fatìdica unos 5.000 berlinesos orientales nche fiant resurtados a passare a s’àtera ala.
Prus de 100 aiant pèrdidu sa vida, mortos dae sos VoPos, sos agentes de politzia postos a controllu de sa frontera.
(luca foddai)
Leave a comment