Su 28 de cabudanni de su 1891 moriat in Nova York Hermann Melville. Fiat nàschidu in sa matessi tzitade in su 1819.
Su nùmene suo est ligadu a unu de sos capolavoros de sa literadura mundiale: Moby Dick.
In su romanzu, publicadu in su 1851, s’iscritore istadunidensu aiat fatu frutare s’esperièntzia personale de marineri, in antis in naves mercantiles, e a coa in una baleniera.
Giai in s’òpera de esòrdiu, intitulada Typee, essida in su 1846, aiat contadu de biàgios in s’Otzèanu Patzìficu e de sa vida de sos pòpulos de sa Polinèsia. Bator annos in antis difatis si fiat imbarcadu in sa Acushnet, a cassa de balenas finas a sas ìsulas Marchesas.
Su romanzu chi li diat dare una fama mundiale finas a dies de oe no aiat otènnidu però perunu èsitu de pùblicu. A sa morte de s’autore, pro nàrrere, fiat giai foras de cummèrtziu. Unu de sos pagos chi nd’aiat cumprèndidu sa mannesa fiat istadu s’amigu iscritore Nathaniel Hawthorne.
Est in su de binti sèculos, partende dae s’anniversàriu de sos chentu annos dae sa nàschida, chi su libru intituladu a printzìpiu The Whale, est a nàrrere Sa Balena, at cumintzadu a èssere cunsideradu e apretziadu.
Siat sa crìtica literària, siat iscritores in Istados Unidos e Gran Bretagna si fiant abbigiados de s’unitzidade de s’iscritura de Melville. Dae cuddu momentu su romanzu at conchistadu a bellu a bellu letores in totu su mundu.
Sa gherra personale e ossessiva de su capitanu Achab, Ahab in s’originale inglesu, contra a s’animale marinu ispantosu e terrìbile est oramai connota a livellu universale e sas primas tres paràulas de su libru, Call me Ishmael, est a nàrrere Narade·mi Ismaele, sunt unu de sos incipit prus famados in s’istòria de sa literadura.
Su contu de custa batàllia mortale intre s’òmine e sa bèstia at tentu diferentes traspositziones tzinematogràficas, chi sa prus connota est sa de su de 1956, de John Huston e cun Gregory Peck.
(luca foddai)
Leave a comment