Oe in Istanbul est agabbada sa prima die de bator de sos negotziados intre Rùssia e Ucràina pro agatare sa paghe e paret chi siat andada bene. Su vitze ministru russu de sa defensa, Alexander Fomin, at naradu chi sos arresonos cun sos ucràinos ant leadu un’àndala profetosa e pro more de custu sa Rùssia at a sessare sos atacos a sas duas tzitade de su nord: Kiev e Chernihiv. Vladimir Medinsky sa ghia de sos negotziadores russos at naradu però chi s’istrada pro un’acordu est galu longa meda.
S’Ucràina cunfirmat custa noa e ammustrat sas cunditziones chi at propostu: neutralidade e alleàntzia peruna cun àteros Paisos istràngios e nemmancu una base militare istrangia in su territòriu ucràinu. In prus at abertu a unu negotziadu a subra de sa Crimea e su Donbass, ma demilitarizende sas duas regiones. Pro garantzia de custa paghe, s’Ucràina at fatu sos nùmenes de Rennu Aunidu, Tzina, USA, Turchia, Frantza, Cànada, Polònia, Israele e fintzas s’Itàlia.
In su mentres, Blinken, su segretàriu de Istadu americanu, at cummentadu sa noa cun paga fide: «Bi sunt sas cosas chi sa Rùssia narat, e sas cosas chi sa Rùssia faghet. Nois annotamus sas sigundas.» e sighende at annantu chi custa mòvida podet èssere una manera noa «pro trampare, un’àtera borta, sas persones». Sos USA sunt timende chi sa Rùssia potzat torrare borta pro torrare a atacare in una manera prus forte, o fintzas chi cherent istesiare sas trupas dae su nord de s’Ucràina a sas regiones de su sud, chi est sa punna bera de Putin.
(redatzione)
Leave a comment