Pasca de abrile e Pasca de nadale tenent ambas duas, s’una cun su lunis “in albis”e s’àtera cun Santu Istèvene, su “day after” marcadu a ruju in su calendàriu. Sa de oe est duncas una festa religiosa chi organizat finamentas su tempus tzivile cun serradas che chi esseret domìniga (e ocannu gasi est) o àtera die nòdida. Una cosa che a custa est connota in Inghilterra e in àteros logos de s’ex impèriu britànnicu: custos paisos (Cànada, Austràlia e àteros) tenent su “boxing day”, ma sigomente ocannu su 26 ruet in domìniga, sa recurrèntzia nche la movent a àtera die (a su 27). Tzèlebres in custas dies e in cussos logos sos apuntamentos isportivos de Premier League e àteros. In Itàlia a Santu Istèvene lu festamus dae su 1947 ebbia. In antis de tando fiat die de traballu. S’initziativa non benit dae pabas o pìscamos, ma dae s’istadu italianu matessi pro àere duas dies de festa imbetzes de una. Semper e cando pro sa Crèsia est die de importu ca de custa manera s’ammentat su primu martìriu de sos cristianos. A Istèvene lu morgeint lapidende·lu – tres annos a pustis de su sacrifìtziu de Cristos in rughe – suta sos ogros de Pàulu de Tarsu (Santu Pàulu una bia cunvertidu). Nàschidu in Grètzia, Istèvene fuit su primu de sos sete giàganos seberados dae sa comunidade cristiana pro chi agiudarent a sos apòstolos in su ministèriu de sa fide. Che a sa rughe pro Cristos, sa pedra chi lu morgeit est un’atributu de custu santu chi, pròpiu pro custu motivu est finamentas patronu de sos fraigamuros e de sos picapedreris. A su presente est veneradu dae totus sa Crèsias cristianas chi ammitent su cultu de sos santos. In Cuartu sa de Santu Stèvini est parròchia. Est patronu de sa Sèrbia, ma cunforma a su calendàriu giulianu de sa crèsia ortodossa, lu festant su 9 de ghennàrgiu.
màuru piredda
Leave a comment