In su mese de santandria de dughentos annos a como naschiat in Mosca Fedor Dostoevskij. Unu de sos prus mannos intre sos iscritores russos, at tentu una vida malassortada in antis de connòschere s’èsitu literàriu e sa tranchillidade econòmica.
A pitzocu aiat abbandonadu luego sa carriera militare pro si dedicare a sa passione literària. Sas simpatias pro sas ideas sotzialistas però dd’aiat causadu sa cundenna a morte. In su patìbulu ebbia dd’aiant comunicadu sa gràtzia de su zar, e sa destinatzione a sos traballos fortzados in Sibèria.
Custu fatu at marcadu s’esistèntzia sua a livellu fìsicu, cun sos primos episòdios de epilessia, e ispirituale, cun pensamentos subra su tema de sa pena capitale chi ant a torrare in sas òperas suas. A s’esperièntzia siberiana est dedicadu Memoria di una casa morta.
A pustis de bator annos fiat torradu in libertade. Sa situatzione finantziària e sos dèpidos dd’aiant custrintu a si nch’andare dae Rùssia, mancari aeret publicadu duos de sos romanzos oe intre sos prus connotos, Umilati e offesi e Delitto e castigo.
De custu tempus de privatziones econòmicas est Il giocatore, cun una connotatzione autobiogàfica manna, chi tratat de su problema de su giogu de azardu.
Cun I Demoni s’autore aiat connotu sos primos reconnoschimentos econòmicos chi dd’aiant permìtidu de torrare a sa madrepàtria e pagare sos creditores, istabilende·si a sa fine in San Pietroburgu.
Oramai ricu e famadu aiat acudidu a publicare I fratelli Karamazov e a nde bìdere sa renèssida a livellu de bènidas, in antis de si nche mòrrere, carchi mese a coa, pro un’enfisema purmonare.
S’òpera de Dostoevskij est caraterizada dae riflessione fisosòficas, morales e religiosas subra temas che a sa morte, sa maladia, s’esistèntzia de Deus.
Passados sos annos de sa gioventude abratzende ideales sotzialistas fiat torradu, in sa segunda parte de sa vida sua, a sa fide cristiana.
(gianni muroni)
Leave a comment