In su 1534, su 3 de santandria, su re Erricu VIII de Inghilterra aiat fatu emanare dae su parlamentu s’Àutu de Suprematzia, chi istabiliat chi su re inglesu fiat su capu de sa crèsia locale.
Cun custa detzisione formale su soberanu, esponente de sa dinastia Tudor, aiat postu in atu s’iscisma dae sa Crèsia de Roma, cun sa nàschida de sa Ecclesia Anglicana.
Una de sas conseguèntzias de custa detzisione fiat chi Erricu aiat serradu sos cumbentos e aiat achiridu o bèndidu sos benes eclesiàsticos a sos propietàrios terrieros prus ricos.
Su motivu printzipale de sa separatzione dae sa comunidade catòlica fiat istadu su nono chi su Papa Clemente VII dd’aiat torradu a sa rechesta de decrarare nullu su cojuiu cun Catalina de Aragona pro si torrare a cojuare cun Anna Bolena.
Erricu teniat una fìgia fèmina ebbia e cheriat un’òmine pro mantènnere prus seguru su regnu.
Sa risposta de su pontìfitze fiat istada s’iscomùniga.
Sa vida privada de su re britànnicu est istada marcada dae sos ses cojuios e cudda polìtica dae sa reatzione firma a cale si siat opositzione.
Intre sos chi ddi fiant istados contràrios, in custu casu pròpiu pro s’Àutu de Suprematzia, si podet ammentare a santu Tomas Moro, giustitziadu pro èssere abarradu fidele a sa Crèsia de Roma.
Su de su 1534 est istadu su primu Àutu de suprematzia. Difatis a pustis de sa restauratzione catòlica cherta dae Maria I, fìgia de Erricu e Catalina, Elisabeta I, fìgia de Erricu e Anna Bolena, nd’aiat emanadu aterunu, in su 1558, chi istabiliat chi su soberanu inglesu fiat Guvernadore Supremu de sa Crèsia Anglicana.
Sa Crèsia de Inghilterra durante sos sèculos at bidu càmbios teològicos, acollende in primu momentu paritzos elementos de su protestantèsimu calvinista e torrende a coa a s’acostare prus a su catolitzèsimu, massimamente pro su chi pertocat sa parte litùrgica.
(gianni muroni)
Leave a comment