Oramai belle onni annu b’at carchi uraganu in su mare Mediterràneu. In su 2020 aiat corfadu male sa Grètzia ocannu sa costa de Sitzìlia e Itàlia meridionale. Sos espertos ddu mutint “Medicane” a s’inglesa, chi cheret nàrrere isceti uraganu mediterràneu, e acontesset cando s’àera caente de s’Àfrica s’addòbiat cun sa frisca chi benit dae su nord Europa. A peorare sa situatzione in custos annos b’at sa temperadura de s’abba de su mare chi est prus caente meda de comente fiat carchi deghina de annos a como. Cando custu acontesset sas temporadas sunt fortes meda, sos bentos mudant in unu bulione chi si leat cantu agatat e sas undas lompent a bator o chimbe metros.
A s’inghitzu de custa chida est ruta a subra de Catània e zonas serentes sa cantidade de abba chi falat in sa metade de s’annu intreu. Pro custu su disàriu chi est capitadu in Sitzìlia non si podiat bajulare cun sos trastes normales contra a sos isciùscios idrogeològicos. A dolu mannu sunt mortas tres persones. Is dannos a sas istruturas los depent galu contare. Su problema mannu est chi cussu muntone de abba non b’intrat cun s’uraganu chi est suprende como. Mai comente custa borta si podet nàrrere chi proet a subra de s’infustu. Is tzitades orientales de s’ìsula sunt ammanigende amparos de cada genia pro parare a sa disaura imbeniente e totus isperemus chi su dannu s’at a firmare cun cussos giai costadu.
Sa neghe est, mancu a ddu nàrrere, de su cambiamentu de su clima de sa terra. Sas temperaduras si sunt artziende e su mare s’est mantenende tropu caente fintzas a s’inghitzu de santandria cando lompent s’atòngiu dae Europa. Su mundu nos est avertende, depimus cùrrere a fàghere carchi cosa pro megiorare sa situatzione.
Gabriele Tanda
Leave a comment