Su còrnicu, sa limba de Cornovàglia torrada a vida

Su còrnicu, sa limba de Cornovàglia torrada a vida

– de Salvatore Serra –

Su còrnicu (forma iscrita istandard: kernewek o  kernowek ) est un’idioma de sa  famìlia linguìstica tzèltica. Est una limba torrada a vida, ca si fiat estinta  comente limba comunitària bia in  Cornovàglia in s’agabbu de su sèculu XVIII. Semper e cando, sa connoschèntzia de su còrnicu, finas cun unu pagu de abilidade verbale, s’est mantesa in unas cantas famìlias e indivìduos,  e at cumintzadu a b’èssere una torrada a vida  in su cumintzu de su sèculu XX. In dies de oe est creschende su nùmeru de pessones chi lu faeddant comente segunda limba,  e b’at carchi famìlia  in ue avesant  sos pitzinnos  a faeddare su còrnicu torradu a vida comente prima limba.  Custu idioma est reconnotu dae sa  Carta europea de sas limbas regionales o minoritàrias, e lu descrient a s’ispissu  comente parte  de importu  de s’identidade, cultura e erèntzia de Cornovàglia.

In pare cun su  gallesu e su brètone, su còrnicu protzedit dae sa limba  britònica comuna chi si faeddaiat in su prus de sa  Gran Bretagna in antis chi s’inglesu s’aeret leadu parte manna. Est istadu s’idioma printzipale de  Cornovàglia pro sèculos  in antis chi s’inglesu nche l’aeret imbertu a otzidente, e tenet ligàmenes astrintos  cun su  brètone, limba sorre cun sa cale b’at  intercumprensibilidade.  Su còrnicu at funtzionadu  comente limba de comunidade  in unas cantas partes de  Cornovàglia finas a su mesu de su sèculu XVIII. B’at unas cantas proas de sa connoschèntzia  de custa limba finas a su sèculu XIX, forsis subraponende·si a sos isfortzos pro la torrare a vida.

Su protzessu de revitalizatzione  est cumintzadu  a printzìpios de su sèculu XX , e in su  2010 s’ UNESCO at annuntziadu chi sa classificatzione de sa limba comente    “estinta”   “no est prus adeguada”.  Dae cando est cumintzada sa torrada a vida, sunt istados publicados unos cantos libros de testu e unas cantas  òperas literàrias, e unu nùmeru semper prus mannu de pessones sunt istudiende custa limba. Sos isvilupos reghentes pertocant sa    mùsica còrnica, sas  pellìculas indipendentes  e sos libros pro pitzinnos. Unu nùmeru minore de pitzinnos   in Cornovàglia los ant  pesados comente faeddadores nativos bilìngues , e sa limba l’imparant in iscola. Su primu  asilu nidu in limba còrnica l’ant abertu in su  2010.

Istùdiu e imparòngiu

Su còrnicu l’insinnant in unas cantas iscolas; a sa prima l’insinnaiant a livellu de làurea  in s’ Universidade de Galles, mancari chi s’ùnicu cursu  a livellu universitàriu siat parte de unu cursu  in istùdios còrnicos in s’ Universidade de Exeter.  In su mese de martzu de su 2008  unu cursu de limba  comente parte de su curriculum de istùdios tzèlticos l’ant incaminadu in s’ Universidade de Vienna. S’Universidade de Cambridge tenet cursos  in còrnicu  cun su  John Trim Resources Centre, chi faghet parte de su Language Centre. In prus , su Dipartimentu de anglosàssone, norrenu e tzèlticu (in sa facultade  de inglesu), faghet atividades de chirca.

In su  2015 ant abertu  unu cursu universitàriu  pro animare e agiuare sos chi traballant cun sos ptzinnos minores . Su  “Cornish Language Practice Project (Early Years)” est unu cursu de  livellu 4   aprovadu dae s’ Universidade de Plymouth chi si tenet in su Cornwall College. Non si tratat de unu cursu linguìsticu, ma sos istudentes los vàlutant  in s’abilidade issoro  de impreare su còrnicu in manera costrutiva  in su traballu cun sos pitzinneddos. Unas cantas matèrias sunt “Sa cumprensione de su bilinguismu”, “Sa creatzione de sas resursas” e “Integratzione de sa limba e giogu”.

Su primu  asilu nidu in limba còrnica, “Skol dy’Sadorn Kernewek”, l’ant abertu in su 2010 in Cornwall College, Camborne. S’asilu òperat cun sos ptzinnos dae sos duos a sos chimbe annos in pare cun sos babbos e sas mamas issoro pro s’assegurare chi s’idioma lu faeddent finas in domo.

B’at unos cantos ditzionàrios cumpilados cun sas ortografias diferente (unu ditzionàriu  in sa forma iscrita istandard  no l’ant galu publicadu), e in mesu de custos b’at  “An Gerlyver Meur” de Ken George, “Gerlyver Sawsnek–Kernowek” de Nicholas Williams   “A Practical Dictionary of Modern Cornish” de Richard Gendall. In mesu de sas grammàticas b’at   “ Skeul an Yeth”  , “Clappya Kernowek”, “Tavas a Ragadazow” e “Skeul an Tavas”, gasi comente sas prus reghentes  “Bora Brav” e  “Desky Kernowek”.

In fines, b’at letziones e grupos de cunversatzione  pro mannos in unas cantas biddas de Cornovàglia, gasi etotu comente in Londra, Cardiff ,  Bristol.

Bibliografia

Ligàmenes esternos

Cornish edition of Wikipedia, the free encyclopedia

 

For a list of words relating to Cornish, see the Cornish language category of words in Wiktionary, the free dictionary.

 

Wikimedia Commons has media related to Cornish language.

Ditzionàrios

Ligàmene: https://en.wikipedia.org/wiki/Cornish_language

 

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *