Su 6 de santugaine de su 1973 fiat cumintzada sa gherra de su Kippur. Sos esèrtzitos de Egitu e de Sìria aiant atacadu s’istadu de Israele. Sas ostilidades fiant finidas su 25 de su mese, pro s’interventu de sas potèntzias mundiales, Istados Unidos de Amèrica e Unione Soviètica in primis.
Sos àteros istados àrabos aiant leadu positzione contra a s’otzidente artziende su prètziu de su petròliu, cosa chi aiat causadu sa crisi energètica a livellu internatzionale a metade de sos annos ‘70.
Sa gherra de su Kippur est istada sa de tres intre israelianos e àrabos, a pustis de sa de su 1948, s’incràs de sa nàschida de s’istadu ebràicu, de sa de su 1956, s’annu de sa natzionalizatzione dae parte de s’Egitu de su Canale de Suez, e de sa Gherra de sas Ses Dies de su 1967.
Su cunflitu leat su nùmene dae sa festividade ebràica de su Yom Kippur, sa festa de s’espiatzione, tzelebrada in custas dies de s’annu.
(redatzione)