– de Sarvadore Serra –
In s’istòria de sos pòpulos, in cada logu, b’at contos de fèminas incantadoras chi ant tentu su podere e sa gana de cambiare su cursu de sos eventos, dae sa Giudita de sa Bìblia a sa Contessa de Castiglione de su “Risorgimento” italianu. In Sardigna tenimus un’acuntèssida de custa casta, chi nche torrat a s’Edade Mèdia: una giòvana, sa Bella de Seddori comente totus li narant, at sinnadu sa paràbula de Martine su Gìovanu, su re de Sitzìlia chi su 30 de làmpadas de su 1409 at bintu sos sardos in una batalla famada e su 25 de su matessi annu si nch’est mortu in mesu de suferèntzias de non pòdere crèere.
Narant chi custa pitzoca, pro vengare su pòpulu suo massacradu e torradu a tzeracu, at seduidu s’opressore, e, ischende chi fiat malàidu, l’at cussumidu de amplessos, isperdendeˑncheˑlu. Martine si nch’at a mòrrere in su giru de pagas dies, cunsinnende sa giòvana a una de sas pàginas prus curiosas de s’istòria nostra.
Su primu a faeddare de sa Bella de Seddori est istadu s’autore de sos “Anales de Aragòn“, su catalanu Jeronimo Zurita, chi contat chi “A su re l’at bènnidu una calentura arta, e cando, su 21 de trìulas, pariat sanadu, creende chi fiat cunvalessente e cherendeˑli fàghere unu praghere, nche l’ant giutu una giovanedda de Seddori, bellissima, pro sa cale, essende su re giòvanu ingolumadu meda a su vìtziu, at pèrdidu sa vida“.
Intzidentes chi càpitant prus a s’ispissu de cantu si podat imaginare, at a nàrrere calicunu. Però benit male a pessare chi si tratet de una casualidade si su re est Martine su Giòvanu, re de Sitzìlia e erede a su tronu de Aragona. Su mosàicu si format ponende in pare sas dies cruentas de “Sa batalla“ chi ant cumbàtidu, a curtzu a sa bidda fortificada de Seddori, su 30 de làmpadas de su 1409, sas tropas de su Rennu de Arbarèe ghiadas dae Gullielmu III de Narbona e s’esèrtzitu de Martine I de Sitzìlia chi at massacradu 600 fantes arborenses, a curtzu a sa localidade chi dae cussa die l’ant mutida “S’occidroxiu”.
A 300 fèminas las ant fatas iscravas, ma una ebbia est resessida a ideare unu disinnu diabòlicu de vindita. Sa seddoresa galana (chi non si nde connoschet su nùmene nen sas generalidades, a parte s’agetivu de “hermosissima” chi b’est semper in sas crònacas de su tempus) at isfrutadu s’arma de sa sedutzione comente pretàtica a sa, literale, disintegratzione de s’inimigu.
Custu episòdiu interessante a beru de eroismu e erotismu feminile binchidore contra a sa prepotèntzia de s’invasore est cunfirmada, galu oe, dae sos medievalistas sardos prus mannos. Iscriet Frantziscu Tzèsare Casula in “Breve Storia di Sardegna“: “In s’’euforia de sa vitòria, in su palatzu règiu de sa capitale, Martine su Giòvanu s’est intratesu cun una presonera seddoresa galana chi non si nde connoschet su nùmene, indebilitendeˑsi a su puntu de no aguantare sas calenturas malàricas dannàrgias de sa tertzana malinna chi ant cumintzadu a l’iscotzulare dae cue a pagu tempus. Si nch’est mortu in su giru de 10 dies, su 25 de trìulas, e nche l’ant interradu in su transetu mancu de sa catedrale de Casteddu, torradu a fraigare in su 600 comente si podet bìdere galu oe“.
In s’istòria de Sardigna, duncas, est abbarrada s’ungrada de una giovanedda animosa chi s’est insertada in sas calancas de sas acuntèssidas chi ant bidu sa decaida de su Rennu de Arbarèe e, faghende mòrrere a Martine su Giòvanu, s’est fata faghidora gloriosa de s‘iscumparta de sa catalanidade de sa Corona de Aragona.
Leave a comment