– de Sarvadore Serra –
Sunt tumbas ipogèicas. Si narant, in manera pagu prus o mancu ufitziale, Domus de Janas, est a nàrrere “domos de sas fadas”. Calicunu, però, narat chi sa paràula giusta est Jannas (ghennas), ca diant èssere s’àidu chi dae su rennu de sos bios nche giughiat a su de sos mortos. B’at de agiùnghere chi, si inghiriamus in sos giassos de Sardigna, agatamus nùmenes medas: “domos de janas”, “domos de fadas”, “domos de cogas” “pèrcias de fadas”, “concheddas”, “bìrghines”, “forreddos”, “forrichesos”, “furrighesos” o “furrigheddos“, “coroneddos“, “ispiluncas“, “dommos de bìrghines” “forrus”, “forreddus”, “grutas”.
Unu de custos ipogeos tenet unu nùmene galanu a beru: “S’Incantu“ . Est connotu fintzas comente “Tumba de s‘Architetura Pintada“. Faghet parte de sa Necròpoli de Monte Siseri, in su de Potuvìgari. Tenet prus de 5.000 annos.
Sa necròpoli de Monte Siseri leat su nùmene dae sa localidade chi s’agatat a unos 5 chilòmetros dae sa bidda. Cun sas domus de janas suas no est petzi su giassu archeològicu prus de importu in su territòriu comunale, ma est fintzas su in ue s’arte ipogèica de s’edade neolìtica – s’istuvu de tumbas in sa roca, caratèristicu de sas populatziones chi istaiant in s’ìsula unos 6000 annos a como – lompet a su livellu prus mannu in Sardigna.
Sa tumba de “S’Incantu” tenet totu pinturas rujas e mèscrinas. Sa presèntzia de su deus Trau si bidet in totue, dae sos mesu tundos de sas pinnas a sas intoladuras de sas colunnas, pro non faeddare de s’intrada, chi paret pròpiu sa conca de unu trau. L’at iscoberta in su 1989 s’archeòlogu Giuanne Maria Demartis. Sas formas e sos colores suos lompent a una refinadura sublime.
Sas domus de janas in Sardigna sunt unas 3.500. De custas, petzi 215 sunt decoradas cun isculturas o pinturas chi a s’ispissu reproduint in sa roca sas domos de sos bios. Sa “Tumba de s’Architetura Pintada”, est caraterizada dae una sèrie de particulares decorativos in pesada, chi costituint pròpiu un’antologia de s’arte neolìtica: ghennas farsas, corros triplos curvilìneos a barca a totu pinna, bòveda a duas abbas e foghile rituale fatu cun bator curnitzas tundas cuntzèntricas, postu in mesania in sa tzella printzipale.
Galu si nche bidet s’arrastu de sas pinturas, chi irrichint custu monumentu funeràriu istraordinàriu, impitadu fintzas in su tempus de sos romanos, chi sa grandiosidade sua si podet paragonare a sas tumbas a càmera etruscas, prus reghentes de carchi millènniu.
Su foghile de mesu de s’aposentu mannu, pro sa delicadesa e pretzisione sua, est unu de sos mègius foghiles ipogèicos chi si connoschent. Sas tres ghennas farsas (duas a ogros a pare in s‘intrada, galus intreas) e sa de s’aposentu mannu (a dolu mannu mesu derruta) sunt sos àidos chi agiuaiant sas ànimas de sos mortos a lòmpere a s’àteru mundu. Sa bòveda a duas alas est un’incantu in sa perfetzione sua. Sas duas colunnas a setzione retangulare, chi tenent pròtomes taurinas istilizadas, sunt esempros de impèllida sublime e elegàntzia armònica chi non bi nd’at che pare. Sos corros taurinos triplos chi si illònghaint in su muru de s’aposentu mannu non faghent àteru si no esaltare s’arcanu e s’ispantu de su logu. Unu monumentu chi diat bastare a sa sola a li torrare, a su pòpulu sardu de su neolìticu, sa dinnidade chi l’ant semper negadu, definendeˑlu in fines comente brassolu e faru de sas tzivilidades de su mediterràneu.
Ligàmenes: http://www.nurnet.net/blog/putifigari-la-regina-delle-domus-de-janas-sincantu-neolitico-finale-3200-2800-a-c/
http://www.lanuovasardegna.it/sassari/cronaca/2016/06/24/news/viaggio-alla-scoperta-di-s-incantu-la-magica-domus-de-janas-dipinta-1.13717599
https://it.wikipedia.org/wiki/Necropoli_di_Monte_Siseri
http://www.neroargento.com/page_galle/sincantu_gallery.htm
https://www.contusu.it/domus-de-janas-sincantu-monte-siseri/
Leave a comment