Su 4 de su mese de cabudanni de su 1904, sos minadores de Buggerru, in sa leada de su Sulcis, fiant in rebellia contra sos meres frantzesos pro sas conditziones de traballu chi non fiant umanas. S’ùrtima impositzione de su diretore Achille Giorgiades, sa die in antis, fiat istada cussa de truncare su pàusu intre sos duos turnos printzipales dae 4 oras a tres. Custa diretiva noa faghiat a manera chi su segundu turnu, finas in s’istade, depiat comintzare a ora de sa una cando sa calura non si podiat bajulare foras e intro de sas minas.
Sende chi giai b’aiat abolotu dae unos cantos meses, sos minadores aiant assoddidu e si nche fiant riunidos in massa in cara a su palatzu de sa diretzione minerària, minetzende de non traballare e de sighire s’isciòperu sena pònnere mèdiu. Sa timòria aiat cumbintu sos dirigentes a mutire s’esèrtzitu pro defensare sas persones e sas ainas dae s’arrennegu operàju. Mentres sos sordados si nche fiant aposentende in sos locales de sa sotziedade frantzesa mere de s’impresa, b’aiat àpidu una carchi mòvida chi aiat fatu artzare sa tensione e giutu su cumandante a ischierare sos militares e a abèrrere su fogu contra a sos minadores chèsciosos.
Tres sardos fiant rutos a terra mortos dae su purmu de s’esertzitu italianu Sarbadori Montixi, Felicinu Littera e Giustinu Pittau. B’aiat finas 11 fertos. Sas protestas fiant sighidas e si fiant isparghinadas a totu su territòrio de su Regnu de s’Itàlia. Sos sindacados, su partidu sotzialistas e sas legas de sos traballadores aiant proclamadu su primu isciòperu natzionale italianu pro si chesciare contra sa fùria de sos mortores in nùmene de su Regnu autoritàriu.