– de Salvatore Serra –
“Fundu” in sardu cheret nàrrere duas cosas: “vegetale” e “disponibilidade de dinare”. In custa pàgina de sa “Nuova Sardegna”, publicada su 30 de santugaini de su 1994, si giogaiat in custu bisemantismu. Ca sa punna de custu “Fundu pro sa Limba Sarda” nàschidu a nou fiat de collire dinare pro fàghere crèschere s’àrbore de sa limba. S’idea l’aiat bogada a campu sa sotziedade editoriale “Papiros”. Su “F.L.S”, s’abertiat, non teniat peruru interessu econòmicu, polìticu o de partidu. Su programma fiat de impitare totu su dinare collidu pro promòvere sa presèntzia de su sardu in sos mèdios informativos e, in particulare, prò fàghere publitzidades subra de argumentos culturales e sotziales. Si Comunas e Entes aerent deliberadu in favore de su Fundu, diant èssere istados numenados in sa publitzidade. Sas impresas chi aerent chertu fàghere publitzidades in sardu podiant pedire un’agiudu a su Fundu chi diat àere ammaniadu (sena fàghere pagare nudda) sa gràfica e sos testos. In intro de su FLS depiat operare unu comitadu formadu dae Giùliu Angioni, Diegu Asproni, Don Sarvadore Bussu, Diegu Corràine, Federicu Francioni. Su garante depiat èssere Giannetto Visentini.
Como, m’ais a pregontare, ite si nd’at fatu de custu Fundu? A dolu mannu non bos potzo torrare imposta: non fia de sos organizadores e no apo sighidu sas acuntèssidas de custa intrapresa. Mi intendo de nàrrere, però, chi s’idea non fiat mala. In dies de oe diat èssere interessante a formare una casta de cunsòrtziu pùblicu – privadu pro fàghere crèschere su sardu ufitziale. Un’initziativa gasi diat èssere de impatu mannu pro s’opinione pùblica. E diat finas ispuntorgiare una R.A.S chi finas a como no at fatu meda in contu de polìtica linguìstica.
Leave a comment