Su 12 de santugaine de ogna annu s’afestat in belle totu su mundu ispanòfonu, sa die de sa Hispanidad, cun nùmenes diferentes segundu s’istadu.
Sa festa tenet s’orìgine sua in sa detzisione leada dae sa reina regente de Ispagna Maria Cristina, in su 1892, de istituire una tzelebratzione pro ammentare s’iscoberta de Amèrica.
A pustis de càmbios ufitziales de nùmenes e de definitziones, custa sighit a èssere sa festa natzionale de Ispagna, cun sa denominatzione de Día de la Fiesta Nacional de España dae su 1987.
Durante sos annos e sos sèculos li naraiant finas Día de la Raza o Día de la Hispanidad, forsis su nùmene prus connotu.
Sa die seberada est sa de s’isbarcu de Cristòforo Colombo a Guanahani, a coa mutida San Salvador, s’ìsula caraìbica in ue b’at àpidu su primu cuntatu intre ispagnolos e ìndios de Amèrica.
Finas si in su 1492 s’eploradore genovesu e sos òmines chi l’acumpangiaiant fiant cumbintos de èssere arribados a sas Ìndias.
Sa tzelebratzione uniat totu sos paisos de limba ispagnola, ma como Argentina, Bolìvia e Venetzuela, pro nàrrere, ant preferidu, dae carchi annu, cambiare sa denominatzione ponende in evidèntzia su tema de sa colonizatzione patida dae sos indìgenos.
In Mèssicu imbetzes sighint a li nàrrere Día de la Raza, pro marcare sa fusione de sas duas culturas, ispànica e indìgena messicana.
Sa festa cointzidet in Ispagna cun sa de Nostra Segnora de su Pilar, patrona de Saragotza. Segundu sa traditzione sa Mama de Deus fiat aparta a Santu Giagu, evangelizadore de sos iberos, in s’annu 40 e comente rasta de s’aparitzione sua aiat lassadu unu pilastru, in ispagnolu apuntu pilar.
In custu modu si fundent duas tzelebratziones, una istòrica e de caràtere polìticu, sa de s’iscoberta de unu continente e de sa nàschida de s’imperu ispagnolu, e s’àtera de devotzione religiosa.
(luca foddai)
Leave a comment