Roberto Deriu: limba sarda e polìtica linguìstica

de Maurizio Sale deriu No essende deo unu giornalista o unu polìticu,no est fàtzile pro mene a  oviare sos polìticos e a los porrogare pro ischire dae unu de intro  su chi est acontessende como in Regione, pro nàrrere, in contu de Polìtica Linguìstica. Sos Cussigeris Regionales sunt sessanta, ma deo non bi los connosco totus e est giai meda si nche so lòmpidu a unu ebbia. Roberto Deriu, classe milli e noighentos e sessantanoe, Partidu Democràticu, duncas de sa majoria chi oe nos diat dèpere guvernare,isperemus a mègius garbu de su tempus coladu,in Sardigna. Li torro gràtzias meda pro àeret  adduidu a li fàghere unas cantas preguntas, a manera  mea siat craru,in contu de Limba, Custu est su resurtu. E como frighinade•bos•lu!

Pr.  On.Deriu, Vostè ite nde pensat de s’istandard LSC, adotadu pro lu isperimentare, dae sa giunta RAS, cun sa delìbera 16/14 de su 18 abrile in su 2006 e ite imbetzes subra sa possibilidade de lu impreare in cale si siat àmbitu sotziale e istitutzionale?
R. Cando s’issebereit cussa àndala, deo fia difidente meda, ma devo ammìtere ca l’aia pigada a sa lèbia.Pensaia tando, chi s’unificatzione de sa Sardigna, sighende una lìnia dìliga che a cussa  de sa Limba, èsseret una faina ispantosa a beru. Oe imbetzes penso chi si fateit bene e meda puru  a   aconcare, ca est pro more de cussu issèberu, chi oe sa chistione linguìstica nch’est cròmpida a tema polìticu tzentrale!

Pr.  Vostè como est Cussigeri Regionale a pustis de èssere istadu duas bias Presidente de sa Provìntzia de Nùgoro, in ue,comente ischimus, sas polìticas linguìsticas sunt istadas de profetu mannu, suta sa ghia Sua. Como, ite nde pensat de sa netzessidade e de s’urgèntzia de nch’artziare custas polìticas a livellu regionale?
R.
Cando fia in Provìntzia sa faina mea fiat a li dare aplicu a una lege, ca un’amministratzione tenet s’òbligu de lu fàghere, chirchende de nche brincare totu sos ostàculos chi si parant in dae in antis.Duncas l’apo fatu ca l’intendia comente  dovere meu. Ma deo aia fintzas sa codìssia de nche giùghere sa Provìntzia de Nùgoro a capo-fila tècnicu regionale de unu Movimentu Linguìsticu nou, formende sos operadores e ammaniende, isperimentende, difundende pràticas innovativas.

 Pr.   In sa campagna eletorale chi a pustis nche l’at batidu a inoghe, Vostè ammentaiat a s’ispissu s’urgèntzia de unas cantas Riformas e mescamente allegaiat semper de unu cuntzetu nou acrarende·nde su sensu e sa netzessidade,in prus de un’ocasione: sas Superleges. Tando aiat fintzas naradu, a propòsitu de su programma de guvernu in contu de limba,:”Bi cheret sa garantzia, in su bilàntziu regionale, de finantziamentos adecuados pro sas polìticas linguìsticas in Sardigna, chi siant a su nessi in lìnia cun cussos de sos ùrtimos annos”.  Duncas como deo li cheria preguntare:  nde seis ammaniende una, de Superlege, chi pertochet sa Limba Sarda Comuna a garbu parìvile cun sas iscolas, s’universidade, sa cultura e chi potzat duncas dare unu sighidu cuncretu a sa promissa sua fata in campagna eletorale?
R.
Nono! Pro como no amus prevididu peruna lege. In custu momentu sa dibata si nch’est tramudada dae s’àmbitu tècnicu a cussu polìticu; e custu si a un’ala est unu bene, ca cheret nàrrere chi dae como in susu non s’at a pòdere fàghere a mancu de allegare de Limba  Comuna, intre sas currentes culturales, sas fortzas de su Consìgiu e intre sa gente, a s’àtera est fintzas unu male, ca arriscat, a loru longu, de si mudare in una cuntierra intre tifosos de campanile o a deretura intre etnias. Una Lege Manna subra sa Limba  diat pòdere nàschere petzi dae unu Cunfrontu Tècnicu Mannu, chi agatet solutziones noas cunforma a cussas adotadas finas a como.

Comente in ònnia intervista de cabale, como bi diat chèrrere una preguntedda contulàrja. Agigu de “Gossip”, naramus. Isco ca in sa RAS non bi est su Transatlànticu, cussu aposentu ispantosu che a Montecitòrio. Tando, in sa Caravella regionale naramus, de ite si cràstulat in contu de Limba? Si nd’allegat o sa chistione est in coma politològicu , comente diant nàrrere sos dutores?
R.
Su Transatlànticu esistit e comente puru, fintzas si est prus minore! Mi dispraghet como a iscuntentare sos contulàrjos chi sunt in cue isetende su “scoop”, ma sas chi si intendent in pùblicu sunt sas matessi cosas chi si narant in cue in privadu: est unu momentu in ue b’at meda atentzione subra sa chistione, ma non b’at disponibilidade de solutziones tècnicas chi potzant acuntentare sos disìgios de totus.

Pr.   In fines una curiosidade mea personale:  Segundu su polìticu chi Vostè nche costoit in corpus, su pòpulu sardu  partzidu a beru est in cussas duas macro-àeras, a bias antropològicas, a bias sotziales, a bias linguìsticas, chi deo, a sa  manera mea befulana, apo batijadu Logudanu e Campidoro?
R.
Nono! Sa Sardigna est una terra cun una variedade antropològica campòlica e illaganada. Est impossìbile una sìntesi a duos ebbia e custu  tema de sa partzidura, a dolu mannu  in s’Ìsula nostra,  lu tenent a cumone totu sos argumentos de sa dibata polìtica e culturale.

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com