Limba sarda e semàforos

-de Giagu Ledda –

Limba sarda, iscrita murale

Limba sarda, iscrita murale

Nois sardos podimus istare cuntentos de tènnere cun sas règulas de sa Limba Sarda Comuna, chi est fintzas sa limba iscrita in essida de s’amministratzione de sa Sardigna adotada cun D.G.R. n. 16/14 de su 18 de abrile de su 2006,  s’unanimidade ortogràfica pro sa simplesa e sa ratzionalidade ortogràfica isseberada, agiomai fonològica, e cun unu sistema de atzentos chi diat chèrrere una limba che s’italiana. Nos fartat però un’organismu pro s’amparu e su megioru de sa limba nostra, un’organismu chi fisset sos tèrmines e vocàbulos de sa limba sarda cun elegàntzia e puresa e vìgilet pro chi sos càmbios in sa limba e sos adatamentos a sas netzessidades de sa sotziedade de su sèculu XXI si mantèngiant a in intro de s’unidade de sa limba, in sa variedade sua gasi rica.

A custu organismu importante, antis prus che netzessàriu, si li podet pònnere su nùmene de Istitutu de sa Limba Sarda, ILS.

Sa tarea printzipale sua devet èssere sa de agatare unu cunsensu pro unas normas comunas in ortografia, grammàtica e lèssicu chi armonizet sa richesa de sa limba nostra.

Sa funtzione chi at a tènnere custu Istitutu at a èssere sa de fissare sa limba cun elegàntzia e puresa, mancari chi su còmpitu suo podet e devet andare prus addae de s’àmbitu linguìsticu pro costituire un’afortimentu de su chi est su fundamentu prus forte e firmu de s’unione de sa gente de Sardigna: sa limba. S’Istitutu de sa Limba Sarda devet cunsiderare de su totu legìtimos sos impreos diferentes chi si faghent de sa limba in totu sas regiones de sa Sardigna, non podet obligare a un’impreu faeddadu ùnicu, semper chi non si pòngiat in perìgulu su sistema, s’unidade de sa limba.

Cunferèntzia Regionale de sa Limba Sarda 2012  - Aggius

Cunferèntzia Regionale de sa Limba Sarda 2012 – Aggius

De sa matessi manera chi su còditze de tzirculatzione istradale, francu in unos cantos paisos, prevedit chi sas veturas andent a manu destra e no a manu manca, o chi una lughe ruja òblighet a si firmare e una birde permitat de sighire su caminu, s’Istitutu de sa limba detzidit comente s’iscrient sas paràulas, sena chi sos faeddantes nde depant connòschere s’etimologia; pro esempru: binu e bentu s’iscrient cun sa lìtera “b” e non cun sa “v”; su verbu àere s’iscriet sena sa lìtera “h”, pro esempru: deo apo e non deo hapo; su primu mese de s’annu est ghennàrgiu e non bennarzu o ennarzu.

Custas si narant in ogni limba règulas cunventzionales, est a nàrrere istabilidas cun un’acordu intre ispetzialistas. Podiant èssere àteras règulas, e cun su tempus podent finas mudare, comente àteros podiant èssere sos colores de sos semàforos pro regulare sa tzirculatzione. S’at a pòdere dare, pro esempru, chi sa paràula “chelu” cun sa “e” palatale si podat iscrìere “kelu”, ma pro como est atzetada pro cunventzione s’iscritura ùnica “chelu”.

Unos cantos annos a como Gabriel García Màrquez in unu cungressu aiat propostu de “mandare in pensione s’ortografia” castilliana. Nemos l’at postu mente. E si no ant postu mente a isse devimus forsis nois pònnere mente a totu sas propostas istrambòticas de pessones sena cualìfica peruna a pitzu de ortografia sarda?

Limba Sarda Comuna

Limba Sarda Comuna

In antis duncas de esigire càmbios in custa ortografia chi in fines tenimus e est impreada in giornales e rivistas, digitales e de pabiru, in libros originales e traduidos, bisòngiat esigire assèliu; antis su pàrrere meu est chi pro como non si tochet nudda.

In matèria ortogràfica sos càmbios non sunt mai bene atzetados dae sos faeddantes, e dae chie iscriet sa limba. Si podet nàrrere chi custos òdiant ogni novedade. Pensemus un’iscuta a sas protestas de custas ùrtimas chidas in Frantza pro sos sugerimentos de càmbiu racumandados in s’ortografia dae s’Académie française. Est tzertu però chi pro si opònnere a càmbios ortogràficos in sa limba pròpia, sa gente devet èssere istada educada e istruida in cussa limba. E custu non s’est dadu finas a como in Sardigna. E est custu chi pretendimus, s’iscola in sardu.

Artìculu 6 de su Manifestu de Girona de sos Deretos linguìsticos aprovadu dae su “PEN International” chi reunit sos iscritores de totu su mundu:

S’imparamentu iscolàsticu devet agiudare a acrèschere su prestìgiu de sa limba faeddada dae sa comunidade linguìstica de su logu.

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com