Europa e limbas de minoria. S'ipocrisia itàlica a sos tempos de sa Brexit

Eris S’Unione Sarda at dadu sa nova de sa briga chi su Cussìgiu de s’Europa at dadu a s’Itàlia narende-li de l’agabbare de discriminare sa limba sarda. Custa nova est essida in una die particulare: sa chi at detzisu sa essida de su Rennu Unidu dae s’Unione Europea. Sa cosa no at cuadu s’importu de su protzedimentu comintzadu dae su CSU, antzis, l’at a calicuna manera esaltadu. In Sardigna e in Itàlia s’at pesadu boghes a muntone lastimende s’abandonu inglesu e pranghende custa farta chi bitzigat s’Unione Europea. Totus europeistas tando in Itàlia e in Sardigna.

Però custu europeismu est semper a cumbènia. Difatis cando s’Europa pedit de defensare sas limbas e sas minorias natzionales totus sunt mùtziga surda. E sa Carta Europea de sas Limbas pro ite non la ratìficant e pro ite nemos si chèsciat pro custa traitoria de europeismu? Petzi ipocrisia? Curpa de s’Unione Europea puru chi, cando est pro sa finàntzia e sas bancas si movet, ma cando est pro defensare sos deretos de sos dèbiles non si tremet. A bi pensare bene est una de sas cajones de sa derrota inglesa: si sos dèbiles (limbas, natziones, persones) non sunt amparadas, a ite servit s’Unione Europea?

E tando a totu sos europeistas chi s’agatant oe in die in Sardigna los cumbidamus a gherrare pro una chistione europea verdadera: s’ufitzializatzione de sa limba sarda. Inoghe suta publicamus su comicadu chi amus fatu a L’Unione Sarda narende, finas cun birgòngia, chi custa faina l’amus fata a sa sola e sa Regione, mancari mutida, non nos at carculadu. Ma a si podet? (redatz.)

Su Cussìgiu de Europa incurpat s’Itàlia de polìtica discriminatòria in contu de minorias linguìsticas. A pàrrere de s’organizatzione supranatzionale chi amparat sos deretos umanos (una casta de ONU europea chi nde faghent parte 52 Istados) in sa Repùblica Italiana pro sas limbas natzionales diferentes dae s’italianu (sardu, friulanu, ladinu e totu gasi) si gastat pagu, si faghent fìgios e figiastros e b’at problemas mannos de insinnamentu e de presèntzia in sos giornales, ràdios e televisiones. In prus, non faghent tzensimentos e non collint datos pretzisos, sena contare su fatu chi non b’at disponìbiles unas cantas informatziones in contu de finantziamentos. Ma, cosa noa ocannu, sas istitutziones europeas sunt osservende cun s’atentzione prus manna sas inadempièntzias de s’Istadu italianu in contu de limba sarda (chi sa situatzione negativa sua la ponent in craru prus de una borta in su documentu).

Est su chi si leghet in sa chi li narant “Sa de Bator Opiniones ” de su Comitadu Cunsultivu de Controllu de sa Cunventzione Cuadru de Protetzione de sas Minorias Natzionales, tratadu internatzionale firmadu in su 1995, ratificadu dae su parlamentu in su 1997 e intradu in vigore su 1 de martzu de su 1998. Dae tando, s’organismu europeu, cada tres annos, nche mandat a Itàlia unu comitadu de espertos internatzionales chi tenent sa tarea de intèndere sos rapresentantes de sas minorias e de s’Istadu, e de redatare unu raportu (chi li narant tecnicamente “Opinione”) pro aberguare si sos òbligos internatzionales de tutela de sas minorias natzionales e linguìsticas, chi s’Itàlia s’est impinnada a los cumprire, sunt istados rispetados. Su documentu si interessat de totu sas minorias italianas, contende fintzas sos Rom, sos Sinti e sos Camminantes (est a nàrrere sos nòmades) chi in sos atos lis dant importàntzia meda.

Est de notare su fatu chi in custu tratadu sa Sardigna, petzi ca tenet una limba, est cussiderada una “minoria natzionale”.  Sa sentèntzia de sos espertos-ispetores, chi fiant lòmpidos a Roma un’annu a como pro intèndere sos rapresentantes de s’Istadu e de sos grupos ètnicos isseberados dae sa Cunfederatzione de sas Minorias Linguìsticas Italianas, est grave pro s’Itàlia: infatis li dant medas “racumandatziones” chi tenent su sabore de un’ammunestu. Como su Guvernu Italianu at a dèvere rispòndere a sas acusas e in fines su Comitadu de sos Ministros at a detzìdere ite santziones aplicare.

Cramadu dae sa CONFEMILI presedida dae Domenico Morelli a difèndere sas resones de sa limba sarda, 12 meses a como, fiat presente in Roma, in s’addòviu cun su Comitadu de su Cussìgiu de Europa, su Coordinamentu pro su Sardu Ufitziale, grupu de tutela de sa limba ativu meda in su fronte regionale e internatzionale. Dae pagu est istadu fintzas protagonista de sa promotzione de su Don Chisciotte in sardu in unas cantas istitutziones culturales ispagnolas de importu.

A Giosepe Coròngiu, fundadore de su CSU, chi est istadu responsàbile de s’ufìtziu linguìsticu regionale dae su 2006 a su 2014, l’aiant ascurtadu sos ispetores; a issos lis aiat interessadu meda sa situatzione peleosa de sa limba sarda, a su puntu chi aiant pedidu un’aprofundimentu chi su CSU aiat ammaniadu, presentadu in sa Festa de sa Limba Ufitziale de Òschiri, e imbiadu in su mese de cabudanni de antiannu. E in su documentu redatadu dae sos acadèmicos Reinis Aboltinis (Lituània), Craig Oliphant (Gran Bretagna) e dae s’ispagnola Carmen Santiago-Reyes (segretàriu Krzysztof Zyman de su Dipartimentu Minorias Natzionales de s’istitutzione de Istrasburgu) sunt istadas retzepidas medas de sas argumenttziones de sos ativistas sardos, mancari chi su limbàgiu siat cussu paludadu de sas istitutziones europeas e non su limbàgiu crispu de sos militantes de sa limba. A rapresentare su catalanu de S’Alighera aiant cramadu a Carlo Sechi, ex sìndigu.

In sas 36 pàginas de su raportu, trasmissas in inglesu a su guvernu italianu, in fines b’est su reconnoschimentu de sa denùntzia chi s’amparu de sas minorias linguìsticas in Itàlia est ingiustu ca est assìmètricu. Si sas limbas, chi lis narant lacanàrgias, de su Trentinu- Sud Tirolu (tedescu e ladinu), Badde de Aosta (frantzesu) e Friuli Venetzia Giùlia (islovenu) godint de una tutela bastante, sas ,limbas reconnotas petzi in su 1999 dae sa lege 482, chi bi sunt fintzas su sardu e su catalanu de S’Alighera, tenent pagu cussideru. Su Comitadu pessat chi sa ratìfica de s’àteru tratadu de pari valore, sa Carta Europea de sas Limbas dae bandas de s’Itàlia (chi si negat de lu fàghere dae duas dècadas) siat una aina bona pro cramare sa Repùblica a sos doveres suos cun sos grupos ètnicos.

Sas normas subra de sas minorias linguìsticas e s’aplicatzione reale issoro abbarrant pro su Comitadu <resone de pessamentu mannu>. Su livellu de sos finantziamentos est tale chi <non cuntentat mancu sos isetos prus modestos de tutela. Sa mancàntzia de unu finantziamentu cunsistente pro s’insinnamentu de su sardu, de s’albanesu, de su catalanu, de su croatu, de su francu-proventzale, de su friulanu, de su gregu e de s’otzitanu ponet in arriscu sa supravivèntzia de custas limbas>.

S’Itàlia, in prus, denùntziant in su documentu, non collit mai datos ufitziales subra de sa cunsistèntzia de sas minoras ètnicas e linguìstica (francu pro su Sud Tirolu) e custu creat problemas cando si devent analizare sas chistiones territòriu cun territòriu. Semper e cando <una de sas emergèntzias prus mannas pro sas minorias linguìsticas est su fatu chi sa disponibilidade de una programatzione televisiva e radiòfonica est semper unu disafiu pro sas minorias linguìsticas e mescamente pro sa minoria sarda (mentovant pròpiu sa Sardigna comente casu negativu emblemàticu)>.
Infatis, iscrient sos espertos de su Comitadu, <sa situatzione est incumprensìbile in manera particulare in Sardigna, in ue belle unu millione de faeddadores non tenent s’intrada a sa televisione pùblica e a sa programatzione ràdiu in sa limba issoro. Sas suventziones pro sos mèdios de informatzione in sas minorias natzionales las ant segadas>.

Sa situtzione est sa matessi pro sa formatzione de sos insinnantes, s’agiornamentu, s’insinnamentu in iscola e sa disponibilidade de materiale didàticu. Si in sas regiones lacanàrgias privilegiadas dae sas normas favorèvoles de sos Istatutos Ispetziales issoro de su 1948 sas cosas andant bastante bene, < sas oportunidades de insinnamentu in e cun àteras limbas comente su sardu, s’albanesu, su catalanu, su croatu, su gregu sunt inadeguadas meda>.

 Su documentu sighit cun s’anàlisi particularigiada puntu pro puntu de sos artìculos de sa Cunventzione Cuadru e de sos resurtados de sas indàgines de sos “ispetores”. Sa delimitatzione linguìstica de sas minorias, pro nàrrere, est unu de sos pagos capìtulos in ue sos espertos non si lamentant. Si notat, però, sa mancàntzia de un’organizatzione autònoma in Itàlia chi difendat sos deretos umanos, e duncas fintzas s’impreu de sas limbas minoritàrias.

 Una lamenta manna su Comitadu Cunsultivu la faghet a s’Itàlia, in riferimentu a s’artìculu 5 de sa Cunventzione, pro sa mancàntzia de informatziones in contu de agiudu a sas atividades culturales de sas minorias. Sos assòtzios de tutela e sas àteras organzatziones non pùblicas de sas minorias non sunt agiuadas finantziariamente in manera direta (a diferèntzia de àteras realidades europeas) e lis benit male, duncas, a operare in manera ativa. Su Comitadu notat chi custa situatzione est andada peorende in sos ùrtios 10 annos.

 Sas realidades però sunt diferentes dae regione a regione, dae territòriu a territòriu, dae minoria a minoria. Si torrat a pònnere in craru chi sas situatziones de tutela in Itàlia sunt assimètricas (pro livellos regionales diferentes de tutela) e dipendent fintzas meda dae sos isfortzos de sos assòtzios locales sìngulos o amministratziones pùblicas territoriales. Ma cando sas minorias, mescamente sas de pagu contu, non resessint a s’organizare a livellu eletorale pro influentzare s’agenda polìtica, sa situatzione est peorada meda in sos ùrtimos annos.

Semper e cando, pro su Comitadu, non balent sas polìticas de si lu ghetare dae pala in coddu, e est su guvernu tzentrale chi abbarrat responsàbile in manera prena pro su rispetu de sos òbligos internatzionales suos in custu campu, mescamente pro su chi pertocat su cuntenutu de sa Cunventzione.

Su Comitadu de espertos riferit chi, semper e cando, cunforma a sas osservatziones suas, in regiones medas (e mentovant fintzas sa Sardigna) binchet unu clima generale de rispetu e tolleràntzia pro sas diversidades. Fintzas sos raportos intre sos rapresententes de grupos ètnicos e minorias e sas autoridades tzentrales etotu sunt abertos e costrutivos.

A pàrrere de sos osservadores, una de sas situatziones prus malas pertocat, però, sos mèdios de informatzione e, in mesu de s’àteru, custa situatzione no est cambiada in sos ùrtinos annos. <Sa Rai – iscriet su Comitadu – est obligada dae s’artìculu 12 de sa lege 482/99 a assegurare s’amparu de sas minorias linguìsticas in sas àreas ispetzìficas cun sa programatzione adata, ma si bidet craru chi no lu faghet pro una sèrie de limbas, e in mesu de custas b’est su sardu>. Su raportu descrivet fintzas sa situatzione sarda pro su chi pertocat su passàgiu dae s’analògicu a su digitale cun un‘aumentu ispropositadu de sos canales dae 16 a 64 chi mancunu de custos, però, trasmitet in sa limba de minoria. Diat pàrrere chi andet unu pagu mègius pro sas ràdios (fntzas si in Sardigna non b’at unu canale ràdiu dedicadu a sa limba), ma su Comitadu si chessat de no àere otentu informatziones bastantes dea su Guvernu e duncas est impossibilitadu a dare unu giudìtziu seguru.

Su matessi problema pro sos isportellos linguìsticos chi diant pàrrere bastantes comente nùmeru, mancari chi, pro mancàntzia de informatziones, non si resessit a abberguare sa presèntzia reale issoro e s’efetividade in su territòriu. Fintzas pro sos cartellos bilìngues b’at àpidu carchi singiale positivu.

Ma est sa mancàntzia de insinnamentu de sas limbas in iscola su problema beru de s’Itàlia, paris cun sa mancàntzia de formatzione de sos insinnantes e sa mancàntzia de libros de testu e materiales didàticos, chi est una cosa chi non paret beru. A custu propòsitu sa cummissione de sos espertos non rispàrmiat giudìtzios negativos mancu in riferimentu a sos artìculos 12 e 14 de sa Cunventzione Cuadru. Cunforma a sos datos collidos dae sos espertos <in Sardigna, sa pertzentuale de sos iscolanos chi at tentu fintzas ucuntatu episòdicu e non sighidu cun sa limba in iscola est inferiore a su 15 pro chentu>. Pro su sardu s’insinnamentu programadu e costante in sas istitutziones pùblicas e privadas no esistet. Petzi unos cantos progetos torrados a finantziare annus cun annu sena seguresa de continuidade.

<Est importante chi su Comitadu de su Cussìgiu de Europa apat retzepidu sas istàntzias nostras – at decraradu Giosepe Coròngiu – e sa cosa tenet unu valore particulare ca est istada realizada petzi cun su cuntributu de sos assòtzios de base. Nos diat èssere agradadu a mandare a dae in antis custu traballu cun sa Regione; amus fintzas iscritu, ma non nos ant carculadu. Como su Guvernu Tzentrale at a dèvere dare rispostas cumbinchentes; si nono su Comitadu de sos Ministros at a intervènnere de seguru cun santziones. Amus a pedire a sos europarlamentares sardos de intervènnere>.

CSU – Assemblea Direttiva

 

 

 

 

 

Leave a comment