– de Sarvadore Serra –
Sa limba sarda sighit a s’abèrrere a su mundu, cunfrontende·si cun sas àteras limbas. In unu seminàriu in s’Aula Magna de s’Universidade de Nùgoro ant presentadu su fine de chida coladu “Le Petit Prince”, de Antoine de Saint-Exupéry, bortadu in bator limbas.
Custos sunt sos tìtulos de su libru in sas limbas rispetivas e sos nùmenes de sos tradutores: “Su Printzipeddu” (in sardu), traduidu dae Diegu Corràine; Iċ-Ċkejken Prinċep (in maltesu) traduidu dae Anthony Aquilina; Lo Petit Princip (in aligheresu) traduidu de Carla Valentino; U Prìncipe Picin (in tabarchinu) traduidu dae Margherita Crasto e Maria Carla Siciliano. Custas editziones, francu sa maltesa, las at publicadas “Papiros”, sa sotziedade editoriale de Nùgoro ghiada dae Diegu Corràine. In sa matessi ocasione Alessandra Corda at presentadu fintzas sa tradutzione in gadduresu publicada in su 2013 dae s’editore tedescu Tintenfass.
Sa cosa l’at ammaniada sa Sotziedade pro sa limba sarda, in collaboratzione cun s’Ofici del Govern de Catalunya a l’Alguer, s’Omnium Cultural de l’Alguer, s’Assòtziu culturale Saphyrina de Carloforte, su Cunsòrtziu pro sos Istùdios Universitàrios in sa Sardigna Tzentrale. Sunt intèrvennidos su Cummisàriu de su Cunsòrtziu Fabrìtziu Mureddu, Joan Elies Adell Pitarch, rapresentante de su guvernu catalanu in Sardigna, Diegu Corràine, Anthony Aquilina, professore universitàriu chi s’òcupat de terminologia, sos àteros tradutores, unos cantos tzitadinos. Sos traballos los at cungruidos su Sìndigu de Nùgoro Andria Soddu, chi at faeddadu de s’importàntzia de sa limba sarda comente fatore de cunsapevolesa de su pòpulu sardu. B’aiat fintzas unos cantos istudentes de su Litzeu Sientìficu de Nùgoro, chi sunt istados cramados a fàghere esèrtzitzios de limba sarda, mustrende su gradu issoro de connoschèntzia de unas cantas paràulas, e sunt istados premiados cun una còpia de Su Printzipeddu.
In s’addòviu ant craridu s’importàntzia de sa tradutzione pro s’isvilupu de sas limbas minorizadas, ca servit a pònnere in cuntatu un’idioma cun sos àteros sistemas linguìsticos, cunstringhende su tradutore a agatare una solutzione a totu sos problemas lessicales e terminològicos chi si presentant, garantende duncas cumpletesa de vocabulàriu a sa limba de destinatzione, in su rispetu de totu sas règulas gramaticales e sintàticas.
Su seminàriu est andadu bene meda. Sa sala fiant prena de gente e sos interventos sunt istados totus de calidade. Custu resurtadu, paris cun su de àteras initziativas chi b’at àpidu in sos ùrtimos tempos, mi faghet pessare in bonu pro su tempus venidore de sa limba nostra. Sa gente at cumpresu chi dae su sardu b’at profetu, siat dae su puntu de vista polìticu (pro sos indipendentistas comente pro sos autonomistas) siat dae su puntu de vista econòmicu (ca podet prenare nitzos de mercadu e fàghere nàschere postos de traballu).
Ma b’at fintzas unu perìgulu. Comente at fatu notare Diegu Corràine, b’est s’arriscu chi furisteris comente, pro nàrrere, sos milanesos intendant nuscu de afares, si pòngiant issos a fàghere libros in sardu e si nch’andent cando ant isfrutadu custa bena de balàngiu. In pagas paràulas, agiungo deo, nos diant lassare corrudos e fustigados. Custu no lu devimus permìtere mai.
Leave a comment