S’istoritzismu tedescu: Dilthey

de Giuseppe Corronca

 In sos ùrtimos annos de su sèculu XIX, naschet in Germània unu movimentu filosòficu cramadu

istoritzismu, chi si isvilupat fintzas a sa vigìlia de sa segunda gherra mundiale. Pro s’istoritzismu

tedescu sos istrumentos de sa connoschèntzia istòrica, sunt diferentes dae cussos de sa

connoschèntzia naturale.

Su fundadore de s’istoritzismu tedescu est Wilhelm Dilthey (1833-1911). De sas òperas suas

ammentamus: Introduida a sas iscièntzias de s’ispìritu (1883), Istùdios pro sa fundatzione de sas

iscièntzias de s’ispìritu (1905), S’essèntzia de sa filosofia (1907).

Pro Dilthey, s’ogetu de sas iscièntzias de s’ispìritu, est s’òmine cunsideradu in sos raportos

sotziales suos, est a nàrrere in s’istòria sua. Su mundu istòricu est costituidu dae individuos chi

comente “unidades psico-fìsicas esistentes” sunt sos elementos de fundamentu de sa sotziedade.

S’ogetu de sas iscièntzias de s’ispìritu no est a dae foras de s’òmine ma a intro de s’òmine matessi

e custu ogetu si podet collire pro mèdiu de s’esperièntzia interna, bìvida, chi Dilthey cramat in

tedescu Erlebnis. Su cumprèndere, est sa printzipale atzione chi permitit de connòschere in

s’àmbitu de sas iscientzias de s’ispìritu e, s’esperièntzia bìvida, est su puntu de cumentzu.

S’ideale de sas iscièntzias de sa natura est sa contzetualidade, cussu de sas iscièntzias de s’ispìritu

est sa cumprensione. Su cumprèndere est, duncas, s’operatzione de su connòschere de

fundamentu in su campu de sas iscièntzias de s’ispìritu.

Su cunprèndere est su torrare a bìvere e torrare a produire s’esperièntzia de àteros, chi permitit

s’unidade de sogetu e ogetu, chi est una caraterìstica de sas iscièntzias de s’ispìritu.

Sa prima determinatzione categoriale de su mundu istòricu est sa vida. Pro Dilthey sa vida no est

una notzione nen biològica ne unu cuntzetu metafìsicu ma s’esistèntzia de unu individu sìngulu in

sos raportos suos cun sos àteros indivìduos.

Àteras figuras intelletuales de importu, in custu perìodu, sunt Georg Simmel (1858-1918), chi

sustenit sa relatividade de sos balores, pro ite mudant a segunda de sos tempos e de sos

avenimentos, annullende sos balores betzos e produende·nde noos ; Friedrich Meinecke (1862-

1954); Max Weber (1864-1920), autore de S’etica protestante e s’ispìritu de su capitalismu (1904-

1905), in ue reconnoschet s’influèntzia chi podet àere sa religione subra sas istruturas econòmicas;

Ernst Troeltsh (1865-1923); Oswald Spengler (1880-1936), autore de s’òpera nòdida S’intrinada de

s’Otzidente. Annotu de una morfologia de s’istòria de su mundu (1918-1922); Arnold Toynbee

(1889-1975).

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com