S’ispiritualismu: Bergson

de Giuseppe Corronca

S’ispiritualismu si ponet comente reatzione a su Positivismu e cuntzepit sa filosofia comente pinnigamentu de s’òmine in issu matessi pro mèdiu de sa cussèntzia. In custu sensu, s’ispiritualismu si collocat intro de sa traditzione filosòfica chi cumentzat dae Plotinu, colende pro Austinu de Ippona fintzas a lòmpere a Cartèsiu. Custa currente filosòfica si ispàrghinat unu pagu in totue in Europa: in Germània cun Immanuel Hermann Fichte (1796-1879), fìgiu de su prus nòdidu Johann Gottlieb, cun Rudolph Hermann Lotze (1817-1881) e cun Eduard Von Hartmann (1842-1906); in Frantza cun Maine de Biran (1766-1824), Félix Ravaisson Mollien (1813-1900), Émile Boutroux (1845-1921) e Octave Hamelin (1856-1907); in Inghilterra cun James Balfour (1848-1930) e àteros filòsofos e in Itàlia cun Bernardino Varisco (1850-1933) e Piero Martinetti (1871-1943). Intre sas manifestatziones de s’ispiritualismu bi est sa filosofia de s’atzione, chi prospetat unu pinnigamentu de s’òmine in s’interioridade sua e, duncas, in sa cussèntzia . S’obietivu de sa filosofia est cussu de orientare s’atzione in sa vida de s’òmine. Esponentes de custu indiritzu sunt s’inglesu John Henry Newman (1801-1890), sos frantzesos Léon Ollé-Laprune (1830-1899) e Maurice Blondel (1861-1949) e Georges Sorel (1847-1922).

S’esponente prus nòdidu de s’ispiritualismu est Henri Bergson. Issu naschet in Parigi in su 1859 e morit in su 1941. Intre sas òperas suas ammentamus: Essai sur le donées immédiates de la conscience (1889), Matière et Mémoire (1896), in ue istudiat su raportu intre su corpus e s’ispìritu; S’evolutzione creadora (1907), L’Energie spirituelle (1919), Durée et Simultanéité (1922), La Pensée et le Mouvant (1934), Le Deux suor es de la morale et de la religion (1932).

Berson faghet una distintzione intre su tempus de s’iscièntzia, chi est costituidu da istantes, chi si diferentziant petzi pro sa cantidade, e su tempus de sa vida, fatu de istantes, chi si diferentziant fintzas pro sa calidade. Su tempus de sa s’iscièntzia est reversibile, ca unu esperimentu podet èssere repìtidu e osservadu bortas medas, imbetzes su tempus de sa vida est fatu de momentos chi non si podent repìtere.

Sa vida biològica est reconduida da Bergson a sa vida de sa cussèntzia: sa vida est creatzione lìbera e imprevedìbile chi si manifestat pro mèdiu de unu islantzu vitale.

Pro Bergson istintu e intellighèntzia sunt diferentes ma non partzidos. Si s’intellighèntzia est sa facultade de fraigare istrumentos artifitziales, s’istintu est sa facultade de impreare o fraigare istrumentos organizados.

Pro su chi pertocat sa morale, su filòsosfu frantzesu distinghet intre sa morale de s’obligatzione, chi non mudat, tendet a sa cunservatzione e est cunforme a sas abitudines acuisidas, e sa morale assoluta chi est in movimentu e tendet a su progressu. A custas duas genias de morale, currispondent duas genias de religione: istàtica e dinàmica. Sa religione istàtica est una reatzione de defensa de s’òmine contra a s’Intellighèntzia e sa religione dinamica est identificada da Bergson in su mistitzismu.

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com