India, 15 austu 1947: sa die de s’indipendèntzia de no ismentigare

-de Sarvadore Serra- 28-india-independence-day-wallpaper

In Ìndia, su 15 de austu, est sa Die de s‘Indipendèntzia dae s’ Impèriu Britànnicu. S’Ìndia est resessida a si fàghere Istadu gràtzias a unu Movimentu pro s’indipendèntzia ghiadu dae s’ Indian National Congress (Cungressu Natzionale Indianu) e caraterizadu dae sa resistèntzia non violenta e dae sa disubidièntzia tzivile. Cuntestualmente b’est istadu su partzimentu de s’Ìndia, cun sa divisione de s’Impèriu Indianu Britànnicu, cunforma a lìnias religiosas, in sos domìnios de Ìndia e Pakistan; su partzimentu est istadu acumpangiadu dae chertos violentos cun vìtimas medas, e sa tràmuda de unos 15 milliones de pessones pro curpa de sa violèntzia setària.

Su 15 de austu de su 1947 Jawaharlal Nehru, chi in cussa die est devènnidu su primu Primu Ministru de Ìndia, at artziadu sa bandera natzionale indiana in su Portale de Lahori de su Forte Ruju in Delhi. Dae tando, in sa Die de s’Indipendèntzia, su primu ministru ponet semper sa bandera e faghet semper unu discursu.

Ma, comente est cumintzadu totu?

india-independence-day-2009-8-11-7-10-45_-128158259

Dae su sèculu XVII sos cumertziantes europeos aiant istabilidu avampostos in su subcontinente indianu. In su sèculu XVIII, gràtzias a sa fortza militare sua preponderante, sa Cumpannia de sas Ìndias Orientales de su Rennu Unidu, sa “British East Ìndia Company”, aiat sutammissu sos rennos locales e si fiat afirmada comente fortza dominante. A pustis de sa Rebellia de sos Sepoys de su 1857, cun su “Government of Ìndia Act” de su 1858 sa Corona Britànnica at assuntu su controllu diretu de s’ Ìndia. In sas dècadas chi sunt bènnidas a pustis, a bellu a bellu at crèschidu in Ìndia una sotziedade tzivile chi at agatadu s’espressione sua mescamente in s’ “Indian National Congress Party” costituidu in su 1885.

In su tempus a pustis de sa prima gherra mundiale b’at àpidu riformas comente sas “Montagu–Chelmsford Reforms”; ma b’at àpidu fintzas leges repressivas comente su “Rowlatt Act” e protestas de sos ativistas indianos chi cheriant s’autoguvernu. Dae su discuntentu de custa època sunt nàschidos movimentos non violentos de non cooperatzione e disubidièntzia tzivile, ghiados dae Mohandas Karamchand Gandhi.

In su 1929, in sa sessione de Lahore de su Cungressu Natzionale Indianu, ant aprovadu sa Purna Swaraj, o “Decraratzione de Indipendèntzia de Ìndia” e ant isseberadu su 26 de ghennàrgiu comente Die de s’Indipendèntzia. Su Partidu at pedidu a su pòpulu de s’impinnare in sa disubidièntzia tzivile e de pònnere in òpera sas istrutziones aprovadas borta in borta dae su Cungressu “fintzas a cando s’Ìndia no aeret otentu s’indipendèntzia cumpleta”. Sa tzelebratzione de una Die de s’Indipendèntzia la bidiant comente una manera de abiare su sentimentu natzionalìsticu de sos tzitadinos e cumbìnchere su guvernu britànnicu a si cumportare de cunseguèntzia .

independence-day-pictures-wallpapers-22

Su Cungressu at mantesu su 26 de ghennàrgiu comente Die de s’Indipendèntzia dae su 1930 a su 1946. In custa die b’aiat addòvios in ue sos partetzipantes leaiant s’ “impinnu de s’indipendèntzia”. A pustis de sa costitutzione de s’Istadu nou in su 1947, in su 1950 est intrada in vigore sa Costitutzione de Ìndia, pròpiu su 26 de ghennàrgiu; dae tando custa die est sa Die de sa Repùblica .

In su 1946 su guvernu britànnicu aiat realizadu chi non teniat nen su cunsensu in domo, nen su suportu internatzionale, nen sa disponibilidade de fortzas locales pro controllare un’ Ìndia chi fiat semper prus bullugiada. In su mese de freàrgiu de su 1947 su primu ministru Clement Attlee at annuntziadu chi su guvernu britànnicu diat àere garantidu un’autoguvernu prenu a s’Ìndia Britànnica pro làmpadas de su 1948 su prus a tardu.

Su vitzerè nou Lord Mountbatten at antetzipadu sa data de su trasferimentu de sos poderes, pessende chi su cuntentziosu continuu intre su Cungressu e sa Liga Mussulmana podiat fàghere collassare totu su guvernu. Issu at isseberadu su segundu anniversàriu de sa resa giaponesa in sa segunda gherra mundiale, su 15 de austu, comente data pro sa tràmuda de sos poderes. Su 3 de làmpadas de su 1947 su guvernu britànnicu at annuntziadu chi aiat atzetadu s’idea de partzire s’Ìndia Britànnica in duos Istados; sos guvernos benientes diant àere tentu su status de “dominion” e aiant àpidu tentu su deretu implìtzitu de si nch’essire dae su “British Commonwealth”. S’ “Ìndian Independence Act” de su Parlamentu de su Rennu Unidu in su 1947 at partzidu s’ Ìndia Britànnica in sos domìnios indipendentes noos de Ìndia e Pakistan (inclùdidu su chi como est su Bangladesh) cun efetu dae su 15 de austu de su 1947, e at garantidu cumpetèntzia legislativa cumpleta a sas assembleas costituentes de sos Istados noos. Sa lege at otentu s’ assensu reale su 18 de trìulas de su 1947.

pitzoca de India

Milliones de pròfugos musulmanos, sikh e hindu, in sos meses a pustis de sa decraratzione de indipendèntzia, nch’ant coladu sas làcanas disinnadas a nou. In Punjab, in ue sas làcanas ant partzidu sas regiones sikh a medade, b’at àpidu meda isparghimentu de sàmbene; in Bengal e Bihar, in ue sa presèntzia de su Mahatma Gandhi at agiuadu a apaghiare sos ànimos, sa violèntzia est istada prus branda. In totu, b’at mortu dae 250.000 a 1.000.000 de pessones a un’ala e a s’àtera de sas làcanas noas. In s’ìnteri chi bi fiant sas tzelebratziones pro sa Die de s’Indipendèntzia, Gandhi est abbarradu in Calcutta chirchende de pònnere unu frenu a su magheddu. Su 14 de austu de su 1947, sa Die de s’Indipendèntzia de Pakistan, est nàschidu su domìniu nou de Pakistan; Muhammad Ali Jinnah at giuradu comente primu Guvernadore Generale in Karachi.

S’Assemblea Costituente de Ìndia s’est reunida in sa de 5 sessiones a sas 11 de sero de su 14 de austu in the Sala de sa Costitutzione in Nova Delhi. In custa sessione, in ue Rajendra Prasad at fatu a presidente, Jawaharlal Nehru at fatu su discursu de s’ Apuntamentu cun su Destinu, proclamende s’indipendèntzia de Ìndia.

Ligàmenes: https://en.wikipedia.org/wiki/Independence_Day_(Ìndia)

http://salimbasarda.net/istoria/9-maju-1857-sa-rebellia-indipendentista-indiana-de-sos-sepoy/

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com