Tradutziones in sardu, pro ite?

Tradutziones in sardu, pro ite?

 –  de Sarvadore Serra

1-casteddu-19-11-16S’addòviu de s’àtera die in Casteddu, ammaniadu dae su CSU pro presentare sas tradutziones in sardu de “Dubliners” de J. Joyce e “The Canterville Ghost” de O. Wilde, est istadu un’ocasione pro torrare imposta a carchi pregonta e dare su sensu de unu traballu gasi de importu pro sa limba nostra.

Sa pregonta est : pro ite a fàghere tradutziones in sardu ? ite bisòngiu  b’at ?

Sa prima risposta, si cherimus unu pagu banale, est custa : in totu sas limbas de su mundu si faghent  tradutziones dae àteras limbas ; non si cumprendet pro ite no las podimus fàghere in  sardu.

Sa segunda risposta, in ue andamus a fundu in sa chistione de sa polìtica linguìstica, est custa : pro sèculos su sardu est istadu una limba proibida e acorrada ; si   podiant iscrìere poesias, ma non romanzos ; si podiant, e si podent  iscrìere, testos religiosos, ma non si podet fàghere sa liturgia in  sardu .  Duncas sa limba, die cun die, at pèrdidu terrinu, ca est bènnidu mancu s’impreu generalizadu. Tando, a fàghere tradutziones in sardu cheret nàrrere a pònnere sa limba nostra  a cunfrontu cun limbas, comente s’italianu o s’inglesu, chi no ant tentu custa  sorte mala. Ca est gasi chi su sardu si cunfrontat cun sas funtziones  prus elevadas de s’espressione  linguìstica, e devet agatare, in sesi, sa solutzione pro rèndere cale si siat semantema.

Tenimus esempros de gabbale. Sos romanos antigos ant afortidu sa limba issoro faghende tradutziones dae su gregu. S’italianu l’ant irrichidu faghende tradutziones dae su latinu. In Sardigna, in sos ùrtimos sèculos, tenimus pagos esempros de custa casta. Unu, importante meda, est su de Ioan Mateu Garipa; isse fiat unu preìderu orgolesu chi, in su 1627, at publicadu un’opera religiosa chi si narat “Legendariu de Santas Virgines et Martires de Iesu Christu”; est sa tradutzione in sardu dae una limba chi tando, pro nois, fiat pròpiu istràngia, s’italianu;  custa òpera, publicada in Roma, at tentu s’imprimatur de s’autoridade eclesiàstica.2-casteddu-19-11-16-3

E est custa àndela chi est sighende, in s’època presente, sa limba nostra. E in custu tempus nostru, eja, est una cosa bona a bortare dae s’italianu. Ma est galu mègius a bortare dae limbas de foras de Itàlia. Est importante a beru chi su sardu intret in cuntatu, pro mèdiu de sa tradutzione, cun limbas che a s’inglesu, su catalanu, s’ispagnolu,su tedescu e totu gasi.

Deo, faghende su traballu de tradutzione, apo iscumproadu chi su sardu, si est manigiadu bene,  podet rèndere sa matessi richesa de sas àteras limbas. Si, pro nàrrere, si  faeddat de cosas traditzionales, bastat a chircare in sa limba  matessi : tando, pro nàrrere, “ farfalla ”  si  narat   “mariposa”    “giugno ” si narat “làmpadas ,quindi”  si narat “duncas ” ; non si narat “s’istessu ” ma si narat “su matessi ” o “su pròpiu ”. Si si faeddat de  cosas tecnològicas, b’at de nàrrere chi su prus de sas paràulas sunt leadas  dae su latinu o dae su gregu : pro nàrrere, s’italianu “telefono ” e s’inglesu “telephone   benint dae sas paràulas gregas tèle, chi cheret nàrrere “a largu,a tesu” e phonè “sonu, boghe” ; duncas, finas in sardu “ telèfonu ” ; b’aiat unu, unu tempus, chi a su  “ telèfonu » li naraiat “faedda a tesu ”, ma no  mi paret chi andet bene. Si pròpiu semus in  apretu, podimus semper bogare a campu paràulas noas, neologismos : lu  faghiat Dante Alighieri, in sa Divina Commedia, lu podimus fàghere finas nois.

Personalmente, finas a como apo publicadu tres òperas cumpletas in tradutzione: una dae s’italianu, “Il famoso Natalino ”, de s’iscritore sardu Toti Mannuzzu, chi in  sardu est “ Natalinu su famadu”; duas dae s’inglesu, sas chi apo presentadu in Casteddu.

Ite dificurtades apo agatadu in custas òperas? Non chèrgio pàrrere presumidu, ma pro “Il famoso Natalino” e a “Dublinesos” no nd’apo agatadu medas. Su mèritu, però, no est su meu. Sos originales de sas duas òperas, difatis, sunt iscritos in manera bastante liniare. A un’ala, su libru de Mannutzu est unu libru pro pitzinnos,  e est craru chi s’autore si cheret fàghere cumprèndere dae issos. A s’àtera, James Joyce in “Dublinesos” no at chertu fàghere isperimentatzione comente in “Ulisse”, ma s’est presentadu a sa gente comuna, duncas cun unu limbàgiu prus fàtzile.

3-casteddu-19-11-16-spazio-la-felrtinelliCarchi dificultade in prus, l’apo agatadu, imbetzes, in su libru de Oscar Wilde In cue sa cumplessidade est de seguru prus manna. E non m’agiuat nemancu meda a bìdere su chi at fatu su tradutore italianu. Su prus de sas bias, difatis, agato solutziones chi no m’agradant: pro nàrrere, in ue s’autore originale iscriet “receptive espectation” m’est partu prus giustu a pònnere “antetzipatzione mentale” e no “autosuggestione” comente in italianu. In prus, a bias su tradutore italianu faghet pròpiu faddinas: pro nàrrere, issu rendet  “psychical  phenomena” cun “fenomeni psichici”; su fatu istat chi “psychical” cheret nàrrere finas “paranormale”: e, sigomente in cussu libru  si faeddat de unu pantasma, est de seguru prus giustu a pònnere “fenòmenos paranormales”.

E a bortas in sas tradutziones in italianu s’agatant fintzas  cosas chi faghent a rìere. Pro nàrrere, in una tradutzione de “Sea and Sardinia” de D.H. Lawrence in unu tretu b’est iscritu: “orsi selvatici venivano cacciati in grosse battute”;   ursos in Sardigna, comente est possìbile? Sa veridade est chi in s’originale b’est iscritu: “wild boars were hunted in big hunts”. E “boar” cheret nàrrere “sirvone”.

Duncas, a bortas a fàghere tradutziones in sardu podet servire fintzas a connòschere e nos godire mègius su testu originale.

 

 

 

 

 

Leave a comment

Send a Comment

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *