Isposòriu de sàmbene #6

Sèberos de Sarvadore Serra leados dae s’òpera “Isposòriu de sàmbene. Tragèdia in tres Atos e sete Cuadros” de Federico García Lorca traduida in sardu dae Giovanni Muroni e publicada dae Condaghes in su 2013 (colletzione Àndalas).

Essint. Dae s’iscrariada a manca essit sa Luna. Sa Luna est unu linnajolu giòvanu de cara bianca. S’iscena leat unu lugore forte in colore de chelu.

Luna

Tzisne redundu in su riu,

ogru de sas catedrales,

albore farsu in sas fògias;

so; non si nch’ant a fuire!

Chie si cuat! Chie singurtat?

In sa malesa de s’adde?

Sa luna lassat s’istocu

in s’àera in bagantes

chi sende minetza de prumu

tramat dolore ‘e sàmbene.

Aberide! So ghiddiada

peri bidros e corrales!

Iscoberide sos coros

pro mi pòder’ callentare.

Tèngio fritu! Su chinisu

meu ‘e metallos sognantes,

chircat sa punta ‘e su fogu

peri àndalas errantes.

Però mi giughet su nie

a subra ‘e pala ‘e diamante

e m’annegat aspra e frita

s’abba ‘e paule istagnante.

Ca custu note ap’a tènner’

in sas trempas ruju sàmben’,

e sos giuncos agrupados

in sos pees de s’àera andantes.

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*