Sèberos de Sarvadore Serra leados dae s’òpera “Isposòriu de sàmbene. Tragèdia in tres Atos e sete Cuadros” de Federico García Lorca traduida in sardu dae Giovanni Muroni e publicada dae Condaghes in su 2013 (colletzione Àndalas).
M’apo ‘etadu a ogros rena.
Ma deo fia andende a caddu
e su caddu a sa tua ghenna.
Pro mesu ‘e agùgias de prata
su sàmbene si m’innieddat,
e su sonnu mi nch’at prenu
sa carre de mala erba.
Ca deo non nde tèngio neghe,
ca sa neghe est de sa terra
e de su nuscu chi t’essit
dae petorras e dae trempas.
Isposa
Ite dannu! Deo non chèrgio
cun tegus letu nen chena,
non ddo’at minutu ‘e sa die
chi istare paris non chèrgia,
ca mi nche tràgias e ando,
e de torrare m’allegas
e ti sigo in s’aera
che a un’abrina de erba.
Lassad’apo a unu balente
e totu sa sua erèntzia
a metade de sa coja
e cun sa corona in testa.
T’ant a dare unu castigu
e non chèrgio chi ti fèrgiat.
Lassa·mi·nche! Curre! Fue!
Manc’unu chi ti difendat.
Leave a comment