Sèberos de Sarvadore Serra leados dae s’òpera “Isposòriu de sàmbene. Tragèdia in tres Atos e sete Cuadros” de Federico García Lorca traduida in sardu dae Giovanni Muroni e publicada dae Condaghes in su 2013 (colletzione Àndalas).

M’apo ‘etadu a ogros rena.

Ma deo fia andende a caddu

e su caddu a sa tua ghenna.

Pro mesu ‘e agùgias de prata

su sàmbene si m’innieddat,

e su sonnu mi nch’at prenu

sa carre de mala erba.

Ca deo non nde tèngio neghe,

ca sa neghe est de sa terra

e de su nuscu chi t’essit

dae petorras e dae trempas.

Isposa

Ite dannu! Deo non chèrgio

cun tegus letu nen chena,

non ddo’at minutu ‘e sa die

chi istare paris non chèrgia,

ca mi nche tràgias e ando,

e de torrare m’allegas

e ti sigo in s’aera

che a un’abrina de erba.

Lassad’apo a unu balente

e totu sa sua erèntzia

a metade de sa coja

e cun sa corona in testa.

T’ant a dare unu castigu

e non chèrgio chi ti fèrgiat.

Lassa·mi·nche! Curre! Fue!

Manc’unu chi ti difendat.