plurilinguismo

Est su nùmene de su documentu in favore de su plurilinguismu presentadu a sa Presidèntzia de su Consìgiu, a su Presidente de sa Repùblica e a àteros ministeros dae S’Acadèmia de sa Crusca e dae sos sòtzios prus mannos de linguìstica chi sunt in Itàlia.

Su primu firmatàriu est su linguista prus famadu de s’Itàlia, Tùllio De Màuro, chi faeddende de s’importu de connòschere sa limba mama, narat: “A l’afortiare cheret nàrrere fraigare pontes cara a sas àteras limbas, ca nde favoresset s’imparu”. Pro Miriam Voghera, professoressa de linguìstica generale in sas facultade de Limbas in s’Universidade de Salerno “no est beru chi una limba nde giagarat un’àtera. A s’ispissu si credet chi impreare sa limba natia potzat impitzare s’aprendimentu de s’italianu: est unu pregiudìtziu e un’istereòtipu. Ca si pensat ebbia cando sa limba mama est su swahili o s’arabu (o su sardu, ndr) e non cando est su frantzesu o s’inglesu”. E in prus abbalorat su chi at naradu De Màuro: “Sa sièntzia cunfirmat chi si a sos pitzinnos nde lis bogant sa limba mama, nde lis bogant sas fundamentas pro imparare sas àteras limbas. Si sa limba mama est afortiada si fraigat unu trampolinu pro sas àteras limbas ”

Est in custu terrinu chi in Sardigna s’est chirchende de isperimentare su progetu Bilinguismu creschet, cun s’atinu de sos profetos chi su plurilinguismu (e duncas fintzas sa connoschèntzia de su sardu) produit in sos pitzinnos. Ca faeddare prus limbas los faghet prus ispipìllios, abbistos e sapidos.