Sarvadore Satta nugoresu, giurista e iscritore

– de Sarvadore Serra –

 

 

Sarvadore Satta (Nùgoro, 9 de austu de su  1902Roma, 19 de abrile de su  1975) est istadu  unu de sos mègius  giuristas e unu de sos mègius  iscritores de s’Istadu italianu.

Fiat s’ùrtimu fìgiu de su notaju nugoresu  Sarvadore  Giuanne Pàule Satta  (parente de su poeta Bustianu Satta) e de Valentina Mariantònia Galfrè. A pustis de àere frecuentadu su Litzeu ginnàsiu istatale Giorgi Asproni de Nùgoro, at cunsighidu sa maturidade in Tàtari in su Litzeu “Azuni” in su 1920. Semper in Tàtari, s’est laureadu in giurisprudèntzia  in su 1924, cun una tesi subra de su Sistema revocativu fallimentare.

Iscolanu e assistente de  Marco Tullio Zanzucchi, at otentu  sa dotzèntzia lìbera in su  1932 e at cumintzadu su cursus honorum acadèmicu in su 1934 in sa facultade  de giurisprudèntzia de s’Universidade de Camerinu. A pustis chi in su 1937 est devènnidu ordinàriu, est coladu a  s’Universidade de Pàdova (1937), Gènova (1938-1958) e Roma (1958-1975) (de sa cale at a èssere fintzas prèside dae su  1965 a su  1966 ). In cussas facultades  at a tènnere sos cursos  de deretu fallimentare e de deretu protzessuale tzivile. Dae su 1945 a su  1946 est istadu retore de s’Universidade de Trieste. Dae su 1973 est istadu Sòtziu  Natzionale de sos  Lintzeos.

Pro sa particularidade de sas tesis suas, a diferèntzia de àteros professores de sa matessi matèria, Satta no est istadu pròpiu unu capu de iscola.  In mesu de sos iscolanos suos b’at àpidu Lucio Lanfranchi, Francesco Cordopatri, Carmine Punzi, Romano Vaccarella, Girolamo Bongiorno, Ferdinando Mazzarella, Girolamo Monteleone, Antonio Nasi.

In su 1939 s’est cojuadu cun Laura Boschian, assistente in sa càtedra de Literadura Russa in Pàdova, sa cale l’at dadu duos fìgios, Filippo e Luigi (Gino). Su primu at a sighire sas orminas de su babbu, seberende su  deretu  amministrativu e costitutzionale;  su de duos, laureadu in Fìsica, at a insinnare in antis Fìsica Superiore in s’Universidade de L’Aquila, pustis  Fìsica II in sa Sapienza.

Sa codificatzione

In su 1938 lu cramant a s’ufìtziu  legislativu de su  Ministèriu de sa  Giustìtzia pro fàghere parte de sa  cummissione pro su còdighe  de cummèrtziu e de su comitadu pro sa  lege fallimentare. Su còdighe de cummèrtziu no l’ant a aprovare, e parte de sos materiales  ammaniados ant a intrare  in sos libros  IV e V de su  còdighe tzivile de su 1942. Imbetzes  sa lege fallimentare est intrada  in vigore in su 1942. In sos iscritos posteriores, Satta at a leare sas distàntzias dae sa  lege fallimentare, forsis ca  sas solutziones propostas dae issu no las ant leadas in cunsideru  sos àteros membros de su comitadu, in mesu de sos cales bi fiat Alberto Asquini. No leat parte in sos traballos pro su  còdighe de protzedura civile, fintzas ca sas opiniones suas fiant diferentes  dae sas de sos istudiosos (in mesu de sos cales bi fiat Piero Calamandrei) chi ant a ammaniare su testu de su 1940. Ma dae su 1946 l’ant a cramare a fàghere  parte de  cummissiones ministeriales medas pro sa  riforma de su còdighe  in vigore .

Òperas giurìdicas

In sos annos universitàrios at publicadu istùdios giurìdicos medas, chi su prus de importu  est unu Commentario al Codice di Procedura Civile (Cummentàriu a su Còdighe de Protzedura Tzivile) monumentale, un’òpera in chimbe volùmenes  chi nd’at fatu  unu de sos  protzessualtzivilistas prus connotos a  pustis de sa gherra. In su 1948 at publicadu su  manuale “Diritto Processuale Civile” (Deretu Protzessuale Tzivile) adotadu pro tempus meda comente libru de testu in sas mègius universidades. S’òpera, cuidada dae su professor Carmine Punzi, est lòmpida a sa de trèighi editziones.

Sunt connotas meda fintzas sas “Istituzioni di diritto fallimentare” (Istitutziones de Deretu Fallimentare), publicadas in su 1948, chi si sunt cambiadas in su manuale prus ampru “Diritto fallimentare” (Deretu fallimentare), chi sa prima editzione l’at publicada sa  Cedam  in su 1974. Fintzas custu manuale, a pustis de sa morte de su maistru, l’ant agiornadu sos iscolanos suos, in particulare Romano Vaccarella.

Intre su 1974 e su 1975 at collaboradu cun su giornale Il Tempo publichende una sèrie de artìculos subra de sa magistradura  e subra de temas polìticos. In su tempus de su  referendum de su divòrtziu in su  1974, Sarvadore Satta s’est postu a s’ala de su chi eja a s’abrogatzione de sa  lege del 1970, sustenende s’indissolubilidade, fintzas tzivile, de su matrimòniu.

Malàidu de tumore, si nch’est mortu in  Roma su 19 de abrile de su 1975.

S’iscritore

Est pro more de sa famìlia chi Sarvadore Satta est connotu fintzas comente romanzieri: difatis, a pustis de sa morte,  sos custrintos ant chircadu sas cartas betzas  de su giurista,  e ant iscobertu, in mesu de custas, sos fògios iscritos a màchina  de  Il giorno del giudizio (pustis ant agatadu, in sas pàginas de un’agenda betza, fintzas su manuscritu). Satta aiat cumintzadu a l’iscrìere in su 1970, non sena suferèntzia, boghende a pìgiu cun sa memòria sas figuras de unos cantos abitadores, belle totu mortos, de  Nùgoro, sa tzitade de sa pitzinnia sua. Su libru tratat pròpiu custu: est una professone de personàgios chi s’iscritore nde faghet una chirca psicològica funduda, cumintzende cun su babbu notaju  pro l’agabbare cun sos àteros tzitadinos, in un’ammentu chi est a mesu caminu  intre  Spoon river e sa dantza màcabra.

Su “romanzu” l’at publicadu pòstumu in su 1977 sa sotziedade editoriale Cedam, ispetzializada in publicatziones giurìdicas. In su cumintzu sa crìtica non si nd’est abbigiada. Ma cando, a pustis de pagu tempus, l’at torradu a publicare  Adelphi (1979), est devènnidu un’afare literàriu de dimensiones mundiales. Como su libru, traduidu in 17 limbas , est cunsideradu un’òpera literària de importu mannu e sa crìtica literària lu bantat semper meda.

Àteras òperas sunt La veranda, originada dae s’esperièntzia de s’iscritore in unu sanatòriu de  Meranu, chi tratat de sa suferèntzia sua e angena, e De Profundis, pintura miràbile  de sa cunditzione umana prena de tristura, nàschida dae sas riflessiones  subra de s’esperièntzia fea de sa segunda gherra mundiale.

Mia indissolubile compagna. Lettere a Laura Boschian 1938-1971, s’epistolàriu (120 lìteras manuscritas inèditas, àteros 71 documentos, custos puru inèditos), a incuru de  Angela Guiso, est s’ùrtima òpera publicada in su mese de nadale de su 2017. A su chi iscriet  Renato Minore in Il Messaggero: Angela Guiso, chi cun cuidadu amorosu  at istuvadu in sos archìvios sedatzende cada casta  de documentu e de carta e interpretende totu cun finesa crìtica, osservat in sa presentada chi sa de  Satta “est una crònaca originale de viàgiu ogros a  Làura. Ma mescamente ogros a issu etotu; una casta de libru mastru chi collit pensamentos e pensamentos  in sa navigatzione peleosa chirru a una identidade sentimentale apagadora”. “Mia indissolubile compagna” est unu diàriu istraordinàriu chi si leghet comente chi siat  unu romanzu de formatzione, involuntàriu e galu de prus netzessàriu, cun sa mùtria sua  unu pagu  riflessiva, unu pagu apassionada, unu pagu irònica”.

Òperas

Deretu

  • Contributo alla dottrina dell’arbitrato, Milanu, Giuffrè, 1932.
  • La rivendita forzata, Milanu, Giuffrè, 1933.
  • L’esecuzione forzata, Milanu, Giuffrè, 1937.
  • Teoria e pratica del processo, Milanu, Giuffrè, 1940.
  • Guida pratica per il nuovo processo civile italiano, Milanu, Giuffrè, 1941.
  • Manuale di diritto processuale civile, Pàdova, Cedam, 1948.
  • Istituzioni di diritto fallimentare, Roma, Società Editrice del “Foro Italiano”, 1948.
  • Diritto processuale civile, 1948.
  • Commentario al codice di procedura civile, Milanu, Vallardi, 1959-71.
  • Soliloqui e colloqui di un giurista, Pàdova, Cedam, 1968.
  • Quaderni del diritto e del processo civile, 1969-73.
  • Diritto fallimentare, 1974.
  • Il mistero del processo, Milanu, Adelphi, 1994 (postumo).

Narrativa e àteros iscritos

Ligàmene: https://it.wikipedia.org/wiki/Salvatore_Satta

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*