Sa Crèsia de Santa Maria de Bonàrcadu

de Sarvadore Serra

Su monastèriu camaldolesu de Santa Maria de  Bonàrcadu, afiliadu a s’abbadia de Santu Zenu de  Pisa, l’ant fundadu  ca l’at chertu  su giùighe  de Arbarè  Costantine I. S’atu de fundatzione, chi nche torrat a su 1110,  est su primu documentu  de su  Condaghe de Santa Maria de Bonàrcadu.  In un’àteru  documentu de su condaghe b’est s’ammentu  de sa cunsacratzione de sa  “clesia nuova” de Santa Maria (in riferimentu a su santuàriu prus antigu  de Nostra Sennora de Bonacatu), chi b’est istada intre  su 1146 e su 1147, suta de su rennu de Barisone I de Lacon-Serra, presentes  s’archiepìscamu de Pisa Villano, legadu pontifìtziu,  unos cantos prèsules sardos, Barisone etotu  e àteros tres  giùighes  sardos.

Su fràigu, chi a sa prima fiat a navada ùnica e cun pranta a rughe cummissa, l’ant ismanniadu a cara de oriente  intre su  1242 e su 1268, ghetendeˑnche  s’àbside chi bi fiat in antis e agiunghende unu corpus de tres navadas  e un’ àbside noa mesu tunda. Subra de  su bratzu  de giosso  de su  transete ant artziadu  su  campanile, a canna cuadra. Cando ant agabbadu sos traballos, sa crèsia l’ant torrada a cunsacrare.

Intre su 1955 e su  1960 ,  cando ant fatu traballos de restàuru, nch’ant bogadu  sa  cùpula de su 700 de su campanile e nch’ant ghetadu  sa turre de su relògiu, imbarada  a su costàgiu de giosso de sa crèsia  e  a su campanile; si pensat chi custa istrutura, chi forsis nche torraiat a su primu fràigu de sa crèsia, a sa prima apat fatu a  turre campanària.

Sa crèsia l’ant fraigada impitende  contones  de basaltu iscuru de su logu e insertadas  de  trachite rujòngia in fatzada, cunforma a modos toscanos, non ligados  a sas formas pisanas, nointames sa dipendèntzia  de su monastèriu  dae s’abbadia pisana de  Santu Zenu. Su prospetu de ponente, in pare cun s’àula  a una navada e cun sa  base de su campanile, sunt istruturas chi nche torrant  a sa  fase costrutiva de impiantu, duncas a sa crèsia cunsacrada in su  1146/47. Su cuidadu istereotòmicu  particulare in sa segada  e in s’aposentada  de sos contzos, mescamente in fatzada, at fatu pensare  chi siat bènnidos a agiuare  sos maniales borgognones, impinnados a pustis de su  1147 in su fràigu  de s’abbadia tzistertzensa de  Santa Maria de  Corte, a curtzu a  Sindia.   

Su prospetu in s’ala de ponente, a capanna, tenet tres arcadas  a totu sestu, chi sas duas laterales naschent  dae sas parastas de cugione, cando chi sa tzentrale, prus illonghiada, iscàrrigat  in duas  lesenas  sena capitellos  chi cùngiant su  portale. Subra de custu portale, astrintu e cun architraves, b’at un’arcu  de iscàrrigu  in contzos  a duos colores. A mesu artària  de  parastas e lesenas, b’at parastàgios  unu in fatu de s’àteru, chi non s’ischit a ite serviant.

In su costàgiu de giosso  b’est su campanile, in duos òrdines; su primu, coronadu dae architos pèndulos, nche torrat  a sa fase de impiantu, cando chi s’òrdine  superiore, caraterizadu  dae  parastas angulares grussas e dae sas lughes  de sa tzella campanària, chi a sa prima fiant totus ogivales (como est fata gasi  petzi sa chi dat a oriente, cando chi sas àteras  sunt architravadas), iscòviat s’apartenèntzia  a sa fase de su dughentos. A custa ùrtima fase edilìtzia, documentada in epìgrafe intre su  1242 e su  1268, nche torrat su corpus a tres navadas e cun àbside, chi s’agiunghet  a sa crèsia originària a una navada, ismanniendeˑla e cunferendeˑle s’ icnografia “a Tau” de como.  Sos chi traballaiant in sa fase de su dughentos, chi forsis fiant ibèricos, ant introduidu pro sa prima bia in Sardigna una sèrie de elementos decorativos de tràgiu islàmicu, comente sos architos lobados, sas lesenas “a sulitu” o “a fisarmònica” (in ue s’alternant  elementos  a listeddu e gula), peuncos  gradonados e a piràmide bortulada.

 

Bibliografia:

Ligàmene: https://it.wikipedia.org/wiki/Basilica_di_Santa_Maria_(Bonarcado)#frb-inline

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*