Marianna Bussalai, intelletuale sardista de Orane.

– de Sarvadore Serra –

“Su sardismu meu b’est dae in antis chi su Partidu sardu esseret nàschidu, est a nàrrere dae cando, in sos bancos de s’iscola elementare, mi pregontaia umiliada pro ite in s’istòria de Itàlia non faeddaiant mai de sa Sardigna. So lòmpida a sa conclusione chi sa Sardigna non fiat Itàlia e depiat  tènnere un’istòria a bandas”.

Sunt paràulas de Marianna Bussalai, intelletuale de su sèculu XX, chi mustrant totu su sensu de deprivatzione chi podet proare unu sardu leghende unu testu iscolàsticu italianu.

Marianna Bussalai fiat nàschida in Orane in su 1904, dae una famìlia chi istaiat bene. Pro resones de salude est andada a iscola petzi finas a sa cuarta elementare, ma at semper alimentadu sa cultura sua leghende de  totu, dae sos filòsofos a sos pensadores polìticos, dae sos istòricos frantzesos a sos romanzieris russos de s’otighentos a sa poesia manna in limba sarda. E at iscritu meda, in prosa e in poesia, in sardu e in italianu.

Ma sa passione intelletuale sua fiat ammesturada, e forsis pro custu aumentada, comente una casta de reatzione a sa malasorte, a sa suferèntzia fìsica. Issa si nch’est morta, in su 1947, a s’edade de 43 annos, pro curpa de una maladia chi l’at turmentada dae cando fiat minore. Paret chi, cando fiat pitzinna, una ruta mala l’aiat fatu bènnere unu tzumbu, deformendeˑli sa ghenna de s’ànima e dannendeˑli sa funtzionalidade respiratòria. Ma paret chi teniat fintzas su morbu de Pot. Unu cumplessu de disturbos, tando, chi li faghiant bènnere dolores articulares fortes, febras reumàticas repentes e una debilesa manna. E pròpiu pro cussu faghet ispantu su traballu mannu chi at fatu.

Marianna, in sa pràtica sua de iscritura, iscriet a bias in sardu e a bias in italianu. Fintzas ca, narat, si sa limba ispagnola in àteros tempos si fiat imposta in sa vida pùblica e in sa literadura, s’idioma de Sardigna s’est mantesu biu in su coro de su pòpulu e at paradu fronte a cada infiltratzione dae s’àtera ala de su mare. Duncas, cando, in s’Ìsula, est coladu unu sùlidu de vida noa, est galu in custu idioma sacru che Fratziscu Innàssiu Mannu  at cantadu s’innu rebelle  e poderosu ghetadu comene  disafiu poderosu in cara a sos piemontesos  e a sos feudatàrios.

A diferèntzia de unos cantos intelletuales sardos de oe (chi faghent tradutziones in sardu dae s’italianu e dae àteras limbas), Marianna traduiat dae su sardu a s’italianu. Forsis ca cheriat fàghere connòschere a sos àteros tzitadinos de s’Istadu sa richesa de sa cultura nostra. Fiat galu giòvana meda cando at cumintzadu a bortare sas poesias de Montanaru. E cando at traduidu “Sa tia de filare” (“La filatrice”) carchi crìticu at naradu chi, pro sa prima bia, una tradutzione nche colaiat in armonia e bellesa s’originale. Ma su chi, prus de totu, uniat Marianna Bussalai e Montanaru fiat s’idea de tocare s’ànima de sa gente e de rapresentare sa Sardigna, fintzas in su restu de s’Istadu, cun sa poesia.

De seguru Marianna fiat anticunformista. Fintzas in su sentimentu religiosu. Una fortza ispirituale istraordinària l’agiuaiat a nche colare su disamparu ligadu a sa menomatzione fìsica. Ma fiat evangelista, e s’orientamentu protestante suo poniat in discuntzertu sa crèsia de su logu. Memoràbile est istada sa cuntierra cun  su vitzepàrracu de sa bidda, integralista ativu.

E s’anticunformismu suo fiat fintzas polìticu, e s’espressaiat in sa fide sua sardista, chi li fiat barta su proèrgiu de “Mariannedda de sos bator moros”.

Issa teniat crara s’ispetzifitzidade de sa chistione sarda, chi non podiat èssere solutzionada in manera mecànica cun sa rivolutzione sotzialista. In àteras paràulas, aiat cumpresu chi in Sardigna  b’at una chistione istoricamente non risolta: su de èssere, s’Ìsula nostra, una natzione non reconnota, antzis, proibida e negada; una natzione che, comente tale, tenet su deretu a s’autoguvernu   de sas siendas suas.

Marianna teniat una veneratzione manna pro Emìliu Lussu, su “messia”. Cussu Lussu chi, cando bi fiat sa persecutzione fascista, l’aiat cuadu in domo sua faghendeˑlu intrare in una trapa. Cussu Lussu chi at tentu cun issu una currispondèntzia epistulare cando fiat disterradu polìtcu in Parigi.

Ma Marianna fiat una fèmina de printzìpios. E cando Lussu s’est furriadu a su “Partito d’Azione”, issa l’at opostu unu nono  forte e craru. Nono si issu isseberaiat su fronte de s’impinnu italianista preferendeˑlu a su de su Partidu sardu.

In custu s’est creada fintzas una dialètica e, pustis, una cuntierra cun àteras duas intelletuales sardas, Mariangela Maccioni e Graziella Giacobbe. Ca issas aiant detzisu de fàghere parte de sos “universalistas”, est a nàrrere de su fronte de chie punnaiat a nch’ingurtire su sardismu in sa currente prus manna de su pensamentu meridionalista. Ma non Marianna, chi fiat in favore de su rennovamentu, ma   “in su Partidu nostru, in su Partidu sardu, comente ‘sardistas’, no in unu partidu italianu ‘natzionale’, in ue forsis diamus èssere ‘autonomistas’ ma non diamus èssere prus ‘sardistas’.

Una boghe in foras de su cuncordu, duncas. Una visione polìtica contrària a cada casta de “annessione” culturale. Unu pessonàgiu istòricu de istudiare cun contivìgiu, cun totu sa produtzione literària sua.

Pro nd’ischire de prus: “Marianna Bussalai”, Alfa Editrice, 2007, de Fratziscu Casula e Zuanna Cottu, in sa sèrie Òmines e fèminas de gabbale

Ligàmenes: http://www.unionesarda.it/articolo/cultura/2017/06/23/sardegna_al_femminile_marianna_bussalai_la_prima_sardista-8-615545.html

http://www.mariannabussalai.org/aiuto.php

http://www.labarbagia.net/notizie/territorio/7799/marianna-bussalai-la-sardista-antelitteram-di-orani-e-lei-che-per-prima-scrisse-sardigna-no-est-italia

https://www.sardegnalive.net/news/in-sardegna/20806/la-vita-il-sardismo-le-poesie-e-gli-amici-di-marianna-bussalai-se-ne-parlera-domani-a-flumini-di-quartu

https://sardistas.wordpress.com/2010/07/04/marianna-bussalai-sardisti-si-nasce/

http://www.aladinpensiero.it/?p=65824

https://www.libreriauniversitaria.it/marianna-bussalai-testo-sardo-casula/libro/9788885995161

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*