G. Ciusa Romagna, pintore nugoresu de gabbale

– de Sarvadore Serra –

Giuanne Ciusa Romagna (Nùgoro, 20 de freàrgiu de su 1907Nùgoro, 15 de nadale de su 1958) est istadu un pintore innovadore in su panorama artìsticu sardu.

Fiat nàschidu in su matessi annu chi a  Frantziscu Ciusa, tziu suo dae parte de su babbu, l’aiant premiadu in sa  Biennale de Venezia pro s’iscultura La madre dell’ucciso.

Giai dae cando fiat  pitzinnu at mustradu  su naturale artìsticu suo, leende a gèniu sa pintura. Cando at agabbadu s’iscola mèdia in Nùgoro, sa famìlia nche l’at mandadu  a Firenze,  in ue at frecuentadu  s’Acadèmia de Bellas Artes e teniat a maistru a Felice Carena.

In su 1925 si nch’est mortu su babbu  e issu, chi teniat 18 annos, at dèpidu lassare sos istùdios  pro los congruire petzi in unu segundu mamentu.

Tando su tziu Frantziscu, chi ghiaiat in  Aristanis un’iscola  de Arte Aplicada fundada dae issu etotu, l’at cramadu a traballare comente maistru. In cussos primos annos de traballu, issu at leadu parte  in sas primas mustras colletivas de Sardigna e  at megioradu sas connoschèntzias artìsticas suas,  tzuchende  a Roma e a Venezia, in ue at visitadu sa Biennale e in ue, in su 1935, l’ant dadu su  diploma de s’Acadèmia de Bellas Artes.

In sos  annos trinta at atzetadu sa càtedra de disinnu e istòria de s’arte  in s’Istitutu Magistrale de Nùgoro, chi n’est istadu fintzas prèside e in ue at fatu letzione finas a mòrrere, in antis de su tempus, a 51 annu.

S’istile suo de pintura cun sos annos at megioradu e l’at fatu otènnere  prèmios e reconnoschimentos  fintzas dae sa crìtica. Pro su chi pertocat sa tècnica, in prus de sos ògios in sa  tela, sa produtzione sua  interessat  disinnos a sàmbene e a carboneddu, tèmperas e colores a abba. In sos  annos chimbanta, in prus, est istadu protagonista de unos cantos interventos architetònicos in Nùgoro, comente su faghìngiu a nou de sa cresiedda de Nostra Sennora de sa Soledade, in ue ant postu su sepucru de Gràssia Deledda,  e s’assentu nou  de pratza de  Vittorio Emanuele II, a curtzu  a  bia Majore.

Sende chi issu fiat ligadu comente fiat a sa terra sua e  sos afetos suos, sos sugetos de sas òperas suas andant dae sas fìguras  in bestes sardas a sas costumàntzias de su logu, dae sos traballadores  de sos campos e de sas minas a sas rapresentatziones sacras, dae sos retratos  de custrintos, amigos e cumitentes a sos paisàgios.

B’at de ammentare fintzas s’agiudu chi at dadu  pro ammaniare sa  prima mustra de artesania sarda organizada dae s’I.S.O.L.A., cun s’iscultore Eugenio Tavolara (autore, pro parte sua, de su portale in brùngiu de sa crèsia de sa Soledade), e àteros  interventos cumpartzidos cun artistas de su tempus suo

Caraterìstica tècnica de sa produtzione sua est sa fluididade de su disinnu  e su de dare cara a su  colore, comente in s’iscena de  Ulìana “Ciance di campanile” de su 1931, in ue sas volumetrias  e sa fundudesa de s’acuntèssida sunt fraigadas cun sos cuntrastos  intre sos pranos de colore, comente  su chelu glassadu de asulu cobaltu, in ue dòminat  su campanile de sa crèsia de Sant’Innàssiu de Loyola; o fintzas su fràigu istruturale  de sos pranos prospèticos de su paisàgiu in “Mattino d’estate” de su 1938, in ue sos montigros  prus a curtzu a s’osservadore  cuntierrant cun su Monte Corrasi chi faghet a fundale,  e in ue s’ispatzialidade  est inditada  dae una ghetada de lughe chi segat su monocromu e paret chi siat essende  totu in unu  dae su chelu.

In sos primos annos 40 s’artista ponet sas bases pro unu realismu nou chi moet dae s’osservatzione de su beru e at a èssere unu caràtere de sos sugetos de su neorealismu de sa dècada a pustis, comente in “Lavandaie al fiume” forsis de  1941. Inoghe annotamus un’ischirriòngiu craru  dae sa visione regionalìstica e folclòrica cun sa cale si rapresentaiat sa Sardigna in sos annos  in antis.

Sa figura de sa fèmina est esaminada in sas atividades peleosas de cada die e non cun sa ieratitzidade pròpria de sa  voluntade de mitizare.

S’artista non lassat, però, cuddos cuntrastos de cromias glassadas chi l’agradaiant gasi meda  a Biasi in sa  fase de s’esotismu.Ciusa Romagna est una figura de importu mannu pro sa pintura sarda, e at influentziadu meda sas levas noas   de artistas nugoresos de sos annos 40 e 50, comente Antoni Ruju e Sarvadore Pirisi.

 

Mustras e prèmios prus de importu

1932 – prima mustra personale in Nùgoro;

1949 – mustra de Arte Moderna Sarda, chi l’ant fata in antis in Venezia e pustis in Roma;

1952 – prèmiu in sa segunda Mustra Natzionale de s’Arte in Trieste;

1953 – mustra de s’Arte in sa Vida de su Meridione  de Itàlia in Roma;

1954 – sa de sete editziones de su Prèmiu Natzionale de Pintura Michetti in Francavilla al Mare;

1955 – sa de sete editziones de sa Cuadriennale de arte in Roma;

1957 – medalla de oro in sa de ùndighi editziones de sa Triennale de Milanu.

Bibliografia

  • C. Maltese, Giovanni Ciusa Romagna, Fossataro, Casteddu, 1969;
  • Còlomo G., Albo generale artisti sardi, Nuova Europa, Firenze, 1978;
  • Giovanni Ciusa Romagna. Il sentimento del colore, a incuru de G. Ciusa, M. Ciusa, istùdiu de M. Stringa, Il Cardo, Venezia, 1996;
  • G. Ciusa, L’isola di mio padre. Un pittore tra Sardegna e Novecento, Leonardo, Milanu, 1998;
  • M. L. Frongia, Un percorso dell’arte in Sardegna nel XX secolo, catàlogu de sa colletzione MAN, Amministratzione Provintziale, Nùgoro, 1998;
  • G. Altea, M. Magnani, Pittura e scultura dal 1930 al 1960, Ilisso, Nùgoro, 2000;
  • M. L. Frongia, Giovanni Ciusa Romagna, Ilisso, Nùgoro, 2005;

 

Ligàmenes:

https://it.wikipedia.org/wiki/Giovanni_Ciusa_Romagna

http://www.cuoredellasardegna.it/distrettoculturaledelnuorese/it/attrattori/personaggi/personaggio/Giovanni-Ciusa-Romagna/?type=ext

http://www.treccani.it/enciclopedia/giovanni-ciusa_(Dizionario-Biografico)/

http://www.comune.nuoro.it/new-portal/index.php/articolo/7042/1/giovanni-ciusa-romagna.htm

1982Mibact Sardegna – Giovanni Ciusa Romagna. (Nuoro 20… | Facebook

Rassegna Opere d’Arte Digitale Nord Sardegna – Giovanni Ciusa Romagna

Maria Elvira Ciusa, Dizionario Biografico degli Italiani, vol. 26, Treccani, 1982

Giovanni Ciusa Romagna | ILISSO,

GIOVANNI CIUSA ROMAGNA | ILISSO

Giovanni Ciusa Romagna

La Quadriennale di Roma – Arbiq

 

 

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*