Isposòriu de sàmbene #11

Sèberos de Sarvadore Serra leados dae s’òpera “Isposòriu de sàmbene. Tragèdia in tres Atos e sete Cuadros” de Federico García Lorca traduida in sardu dae Giovanni Muroni e publicada dae Condaghes in su 2013 (colletzione Àndalas).

Isposu – Mancari no dd’isca, ddo’ando etotu!

Pedidora – T’acumpàngio. Connosco su logu.

Isposu – (Ispassentziadu) Ajò issara! In ue?

Pedidora – (Drammàtica) In cue!

Essint lestros. S’intendet dae a tesu duos violinos chi espressant su padente. Torrant sos Linnajolos. Giughent sas segures a pala. Colant lenos in mesu de sos truncos.

Linnajolu I

Ahi, morte chi nasches!

Morte de fògias bundantes.

Linnajolu II

No abèrgias su tzurru de su sàmben’!

Linnajolu I

Ahi morte sola!

Morte de sas sicas fògias.

Linnajolu III

No ammuntes de frores sa coja!

Linnajolu II

Ahi morte trista!

Lassa pro s’amore sa parma frisca.

Linnajolu I

Ahi morte mala!

Lassa pro s’amore sa birde parma!

Nèbida #10

Sèberos de Sarvadore Serra leados dae s’òpera “Nèbida” de Miguel de Unamuno y Jugo traduida in sardu dae Giovanni Muroni e publicada dae Condaghes in su 2011 (colletzione Àndalas).

Adiosu Joaquín! E como sa màchina, inevitàbile, sonu e prùere. E ite cuitat unu eliminende gasi sas distàntzias? Sa mania de biagiare benit dae topofobia, non dae filotopia. Su chi biàgiat meda est fuende dae ogna logu chi lassat, non chirchende ogna logu a ue lompet. Biagiare… biagiare… a ratza de traste infadosu chi est su paràcua. Càllia, it’est custu?”

Isposòriu de sàmbene #10

Sèberos de Sarvadore Serra leados dae s’òpera “Isposòriu de sàmbene. Tragèdia in tres Atos e sete Cuadros” de Federico García Lorca traduida in sardu dae Giovanni Muroni e publicada dae Condaghes in su 2013 (colletzione Àndalas).

Pitzocu I – Custa est una cassa.

Isposu – Una cassa. Sa prus manna chi si podet fàghere.

Si nch’andat su Pitzocu. S’Isposu andat lestru a manu de manca e s’atopat cun sa Pedidora, sa Morte.

Pedidora – Ah!

Isposu – Ite cheres?

Pedidora – Tèngio fritu.

Isposu – A ue ses andende?

Pedidora – (Semper lamentende·si che a una pedidora) A in ie a tesu…

Isposu – Dae ue benis?

Pedidora – Dae in ie…, dae a tesu meda.

Isposu – As bidu a un’òmine e a una fèmina currende a caddu?

Pedidora – (Ischidende·si·nde) Iseta… (Dd’abbàidat) Ite giòvanu

ermosu. (Si nde pesat) Ma prus ermosu galu si fiat dormidu.

Isposu – Nara, risponde, bidu ddos as?

Pedidora – Iseta… Ite palas largas! Comente est chi non ti praghet a t’istèrrere a subra de issas imbetzes de caminare a subra de sas prantas de sos pees chi sunt gasi piticas?

Isposu – (Istrangulende·dda) T’apo naradu si ddos as bidos!

Inoghe sunt colados?

Pedidora – (Enèrgica) Non sunt colados; però sunt essende·nche dae su montigru. No dd’intendes?

Isposu – Nono.

Pedidora – No dd’ischis su caminu?

 

 

Nèbida #9

Sèberos de Sarvadore Serra leados dae s’òpera “Nèbida” de Miguel de Unamuno y Jugo traduida in sardu dae Giovanni Muroni e publicada dae Condaghes in su 2011 (colletzione Àndalas).

Su traballu! Su traballu! Ipocrisia! Traballu est su de cussu pòveru paralìticu in cue mesu trasinende·si… Ma deo ite nd’isco? Iscusade frade meu – custu bi l’aiat naradu a boghe arta. – Frade? Frade in ite? In paràlisi! Nant ca semus totus fìgios de Adamu, e custu, Joaquinito, issu puru est fìgiu de Adamu?

Isposòriu de sàmbene #9

Sèberos de Sarvadore Serra leados dae s’òpera “Isposòriu de sàmbene. Tragèdia in tres Atos e sete Cuadros” de Federico García Lorca traduida in sardu dae Giovanni Muroni e publicada dae Condaghes in su 2013 (colletzione Àndalas).

Pedidora – Non nche depent colare s’arroja. Silèntziu!

Luna – Sunt benende! (Si nch’andat. Abarrat s’iscena iscura)

Pedidora – In presse. Lughe meda. M’as intèndidu? Non si nche podent fuire!

Intrant s’Isposu e Pitzocu I. Sa Pedidora si setzet e s’ammuntat cun su mantu.

Isposu – Inoghe?

Pitzocu I – No ddos atzapas.

Isposu – (Enèrgicu) Già ddos atzapo.

Pitzocu I – Creo chi si nche siant andados dae s’àtera àndala.

Isposu – No. Apo intèndidu como como su galopu.

Pitzocu I – Diat èssere aterunu caddu.

Isposu – (Drammàticu) Ascu’. Ddo’at unu caddu ebbia in su mundu, e est custu. Cumprèndidu? Si mi pones in fatu, non faeddes.

Pitzocu I – Est ca dia chèrrere…

Isposu – Càllia. So seguru de mi ddos atzapare inoghe. A ddu bides custu bratzu? No est su bratzu meu. Est su bratzu de frade meu e de babbu e de totu sa famìllia mea chi est morta. E tenet tanta fortza chi nde podet bogare custa mata dae fundu si cheret. Ajò in presse, ca intendo sas dentes de totu sos meos cravadas inoghe chi non nche resurto mancu a alidare selenu.

Pedidora – (Lamentende·si) Ah!

Pitzocu I – Intèndidu as?

Isposu – Bae a cuddae e torra in segus.

Nèbida #8

Sèberos de Sarvadore Serra leados dae s’òpera “Nèbida” de Miguel de Unamuno y Jugo traduida in sardu dae Giovanni Muroni e publicada dae Condaghes in su 2011 (colletzione Àndalas).

S’immaginatzione mea non pasat. Sos mandrones sunt issos, sos chi narant chi traballant e imbetzes s’atontant e annegant su pensamentu. Ca, pro nàrrere, cussu bucalloto de tziculateri chi si ponet in cue a segus de cussa vetrina pista·pista, pro si fàghere a bìdere, cussu esibitzionista de su traballu, no est unu mandrone? E a nois, ite nos importat si traballat o nono?

Isposòriu de sàmbene #8

Sèberos de Sarvadore Serra leados dae s’òpera “Isposòriu de sàmbene. Tragèdia in tres Atos e sete Cuadros” de Federico García Lorca traduida in sardu dae Giovanni Muroni e publicada dae Condaghes in su 2013 (colletzione Àndalas).

Inoghe non colant. Su sonu ‘e su riu

at a istudare cun sonu de truncos

s’isgarradu bolu de sos tzìrrios.

Inoghe at a èsser’ luego. So istraca.

Aberint sas càssias e biancos filos

isetant in terra ue s’alcova

corpos pesosos a tzugru feridos.

Non s’ischidet pugione e s’abrina,

regollende·si in coa lamentos tristos,

fuat cun issos peri nieddas comas

o ddos interret in su modde limu.

(Ispassentziada)

Cussa luna, cussa luna!

Essit sa Luna. Torrat sa lughe forte in colore de chelu.

Luna – Sunt benende. A chie in sa caminera e a chie in su riu.

Como illùghero sas pedras. It’est chi cheres?

Pedidora – Nudda.

Luna – S’àera si faghet aspra, tenet dòpiu filu.

Pedidora

D ae lughe in su corpete e iscànsia sos butones,

ca poscas sas resòrgias già ischint su caminu.

Luna

Ma ch’istentet meda a mòrrere. Chi su sàmbene

mi pòngiat in pòddighes su sùrbiu suo finu

Sas baddes de chinisu meas giai si nd’ischidant

bramende custa funte de tzurru tremutidu!

 

Nèbida #7

Sèberos de Sarvadore Serra leados dae s’òpera “Nèbida” de Miguel de Unamuno y Jugo traduida in sardu dae Giovanni Muroni e publicada dae Condaghes in su 2011 (colletzione Àndalas).

E gasi una carrera e un’àtera e un’àtera.

“Ma cuddu pitzocheddu, – fiat narende tra se e se Augusto, chi prus chi pensende fiat faeddende cun issu etotu – it’at èssere faghende in cue in terra, a mautzis? Remirende carchi formiga, de seguru! Sa formiga! Bah! Unu de sos animales prus ipòcritas! S’ùnica cosa chi faghet est a passigiare e a nos fàghere crèere chi est traballende. Est comente cuddu banduleri chi est camindende in cue, a passu de càrriga, iscuidende a totu sos chi s’atopat, e non tèngio duda peruna chi non tenet nudda de fàghere. It’at a fàghere, it’at a fàghere! Est unu mandrone, unu mandrone che a… Nono, deo non so mandrone!

Isposòriu de sàmbene #7

Sèberos de Sarvadore Serra leados dae s’òpera “Isposòriu de sàmbene. Tragèdia in tres Atos e sete Cuadros” de Federico García Lorca traduida in sardu dae Giovanni Muroni e publicada dae Condaghes in su 2013 (colletzione Àndalas).

Non siat umbra ne imboscada

chi non potzant fuire!

Chèrgio intrare in unu petus

pro mi pòder’ callentare!

U nu coro apa pro mene!

Caldu, a si derramare

in sos montes de su petus;

pro praghere, potzo intrare?

(A sas naes)

Non chèrgio umbras, sos rajos

meos ch’intrent in ogna parte,

ddo’apat in sos truncos iscuros,

su sonu de s’iscrariare,

pro chi custu note tèngia

in sas trempas dultze sàmben’,

e sos giuncos agrupados

in sos pees de s’àera andantes.

Chie si cuat! Prestu, a foras!

Non si nche depent andare!

At a lùghere su caddu

una frebba de diamante.

Nch’iscumparit in mesu de sos truncos, e torrat s’iscena a s’iscuru.

Essit una betza totu incarrargiada de pannos lèbios birde oscuru.

Est iscurtza. Si ddi bidet aizu sa cara in sas prigas. Custu

personàgiu no est in sas partes.

Pedidora

Cussa luna andat e issos acostant.

 

Nèbida #6

Sèberos de Sarvadore Serra leados dae s’òpera “Nèbida” de Miguel de Unamuno y Jugo traduida in sardu dae Giovanni Muroni e publicada dae Condaghes in su 2011 (colletzione Àndalas).

Tando fiat colada in carrera no unu cane ma una pitzoca losana, e in fatu de sos ogros suos fiat andadu, comente calamitadu, sena de si nd’abbigiare, Augusto.

Isposòriu de sàmbene #6

Sèberos de Sarvadore Serra leados dae s’òpera “Isposòriu de sàmbene. Tragèdia in tres Atos e sete Cuadros” de Federico García Lorca traduida in sardu dae Giovanni Muroni e publicada dae Condaghes in su 2013 (colletzione Àndalas).

Essint. Dae s’iscrariada a manca essit sa Luna. Sa Luna est unu linnajolu giòvanu de cara bianca. S’iscena leat unu lugore forte in colore de chelu.

Luna

Tzisne redundu in su riu,

ogru de sas catedrales,

albore farsu in sas fògias;

so; non si nch’ant a fuire!

Chie si cuat! Chie singurtat?

In sa malesa de s’adde?

Sa luna lassat s’istocu

in s’àera in bagantes

chi sende minetza de prumu

tramat dolore ‘e sàmbene.

Aberide! So ghiddiada

peri bidros e corrales!

Iscoberide sos coros

pro mi pòder’ callentare.

Tèngio fritu! Su chinisu

meu ‘e metallos sognantes,

chircat sa punta ‘e su fogu

peri àndalas errantes.

Però mi giughet su nie

a subra ‘e pala ‘e diamante

e m’annegat aspra e frita

s’abba ‘e paule istagnante.

Ca custu note ap’a tènner’

in sas trempas ruju sàmben’,

e sos giuncos agrupados

in sos pees de s’àera andantes.