Istòria e Filosofia

Sa Carta de Logu: lege fundamentale de Sardigna

Sa Carta de Logu: lege fundamentale de Sardigna

– de Sarvadore Serra –  Sa potestade legislativa de sa Sardigna no est cumintzada in su 1948, cun s’autonomia ispetziale. Su Rennu de Sardigna, infatis, at tentu una lege totu sua, iscrita in sardu, fintzas a su 1827. Est sa Carta de Logu, promulgada dae Leonora de Arborea in su […]

S’italianidade reghente de Sardigna

S’italianidade reghente de Sardigna

– de Sarvadore Serra –         S’ “italianidade” de sa Sardigna est bastante reghente, si abbaidamus a sos tempos de s’istòria: non b’est mancu dae treghentos annos. Totu est cumintzadu in su Setighentos: s’ 8 de austu de su  1720 su  Rennu de Sardigna – a pustis de sa  Gherra […]

Sa Crèsia Sarda: de ritu latinu ma de cultu gregu (e oe galu “romana” e pagu sarda)

Sa Crèsia Sarda: de ritu latinu ma de cultu gregu (e oe galu “romana” e pagu sarda)

– – de Bovore Mele – Cale est sa religione de sos sardos? Sa catòlica, ma in custos ùrtimos milli annos. Difatis in duas mìgia annos de cristianesimu in Sardigna sa mìgia primàrgia non fiat perteneschente a sa Crèsia Latina e Romana ma a cussa Grega chi s’ispainaiat dae sa […]

Is launeddas, s’istrumentu musicale natzionale sardu

Is launeddas, s’istrumentu musicale natzionale sardu

– de Sarvadore Serra – Is  launeddas si podent definire a beru un’istrumentu musicale natzionale sardu.  Bi sunt  dae antigòriu. Produint polifonia e  si sonant sulende, cun sa tècnica de s’alenu a inghìriu.  Tenent una limbedda e prus de una canna. Is launeddas sunt formadas  dae tres cannas  chi podent […]

Sa rebellia e sa rivolutzione

Sa rebellia e sa rivolutzione

de Sarvadore Serra – Sos programas iscolàsticos ministeriales negant s’istòria de Sardigna. Si la cherimus connòschere  nos devimus lèghere sos libros chi ant iscritu unas cantas pessones de bona voluntade. Una de custas est Pietro Maurandi chi, in su 2008, at publicadu cun CUEC  “ LA RIBELLIONE E LA RIVOLUZIONE. […]

S’inglesu, sa limba ammesturada chi cumandat su mundu

S’inglesu, sa limba ammesturada chi cumandat su mundu

de Sarvadore Serra – Totu si podet nàrrere de s’inglesu, francu chi siat una limba monolìtica. De sas limbas germànicas  est sa prus pagu germànica de totus, ca tenet unu muntone de paràulas latinas e neolatinas. Custa limba amisturada est dominende in su mundu. A custu propòsitu, a mie mi […]

Cando s’Itàlia aiat bombardadu Bartzellona (Pro non pèrdere sa memòria)

Cando s’Itàlia aiat bombardadu Bartzellona (Pro non pèrdere sa memòria)

de Giagu Ledda – Sas dies 16, 17  e 18 de su mese de martzu de su 1938 sa tzitade de Bartzellona est istada bombardada sena pasu dae s’aviatzione fascista italiana. Cussos bombardamentos  rapresentant su puntu prus artu de crudelidade de un’istrategia bene pianificada chi dat cumentzu a unu modellu […]

Semper prus colonia de s’istadu italianu (37 annos e paret oe)

Semper prus colonia de s’istadu italianu (37 annos e paret oe)

In su 1978 si faghiat festa pro  sos trinta annos de autonomia. Ma su giornale  “Su Populu Sardu” naraiat chi non b’aiat nudda de èssere cuntentos. Pro ite? Ca su  1978 fiat un’annu che a un’àteru, cun lissentziamentos, disterru, distruimentu de s’ambiente, ocupatzione militare de su territòriu. De chie sa […]

Su negatzionismu istòricu in Sardigna

Su negatzionismu istòricu in Sardigna

de Sarvadore Serra –   Mama contaiat chi sos continentales li naraiant, a sa Sardigna, “terra bruciata”. Sa maistra contaiat chi sos continentales lis naraiant , a sos sardos, “zulù”. Siat craru, deo non tèngio nudda contra a sos zulù, chi sunt unu pòpulu sèriu e rispetàbile cantu sos sardos […]

Angioy mortu dae 207 annos. Anniversàriu de ismèntigu?

Angioy mortu dae 207 annos. Anniversàriu de ismèntigu?

de Sarvadore Serra – Su 22 o 23 de freàrgiu (sos istòricos non sunt a cunsonu) de su 1808 si nche moriat disterradu in Parigi Giuanne Maria Angioy De custu  pessonàgiu tràgicu, eroe malassortadu de sa rivolutzione antifeudale sarda de s’agabbu de su Setighentos, paret chi sas istitutzione sardas si […]

Vissente Bacallar Sanna, cando sos sardos fiant ispagnolos

Vissente Bacallar Sanna, cando sos sardos fiant ispagnolos

de Sarvadore Serra — Sa Sardigna no est istada mai isulada. Dea s’edade mèdia at semper fatu parte a tìtulu prenu de su mundu otzidentale. E sos sardos ant tentu semper sa parte issoro in sas acuntèssidas de Europa. Inoghe faeddamus de Vissente Bacallar, unu de sos fundadores de s’Acadèmia […]