Istòria e Filosofia

Istòria de Entzu, Rex Sardiniae

Istòria de Entzu, Rex Sardiniae

de Micheli S.A. Tilocca Entzu Re de Sardigna, mègius connotu comente Entzu de Isvèvia o Entzu Hoenstaufen, fiat fìgiu mustrengu de s’imperadore Federigu II, Stupor Mundi, e de sa nòbile Adelàide de Urslingen. Su nùmene suo fiat Heinrich, incurtziadu in Encius pro non si trobojare cun s’àteru frade a un’ala, […]

G. Asproni, democràticu sardu risorgimentale inimigu de Cavour

G. Asproni, democràticu sardu risorgimentale inimigu de Cavour

de Sarvadore Serra Giorgi Asproni est nàschidu in Bitzi su 5 de làmpadas de su 1809, dae Giorgi  e Rosalia De Murtas.  Fiat de famìlia pòvera e deretu at pèrdidu su babbu.  Unu tziu preìderu l’at fatu istudiare, in antis in Tàtari e pustis in Casteddu.  S’est laureadu in  lege […]

Sigismondu Arquer, s’“erèticu” sardu mortu dae sos ispagnolos.

Sigismondu Arquer, s’“erèticu” sardu mortu dae sos ispagnolos.

de Sarvadore Serra S’umanista Sigismondu Arquer fiat nàschidu in Casteddu in su 1530 dae una famìlia burghesa: su babbu fiat su giurista Giuanne  Antoni Arquer, cussigeri capu de sa tzitade  e collaboradore de su vitzerè Antonio de Cardona, semper in gherra con sos nòbiles sardos antispagnolos, chi fiant fintzas resessidos […]

Paràulas àrabas in sa limba italiana

Paràulas àrabas in sa limba italiana

de Sarvadore Serra Sa  limba italiana est prena de paràulas  àrabas chi si impreant cada die. Sunt intradas in italianu dae tempus meda, cando sos Àrabos, pagu prus o mancu  dae su 650 a su 1100 p.C., si sunt fatos meres de su Mediterràneu. Issos ant cunchistadu unu territòriu istremenadu chi […]

S’iscola de Francoforte. Horkheimer e Adorno.

S’iscola de Francoforte. Horkheimer e Adorno.

de Giuseppe Corronca Su nùcleu originàriu de s’Iscola de Francoforte si format a partire dae su 1922 in s’ “Istitutu pro sa chirca sotziale”, fundadu dae Felix Weil e de su cale ant fatu parte istòricos, economistas, sotziòlogos e filòsofos comente Max Horkheimer, Theodor Wiesengrund Adorno e Herbert Marcuse. In […]

S’esistentzialismu

S’esistentzialismu

 de Giuseppe Corronca S’esistentzialismu  est unu movimentu filosòsficu e culturale chi caraterizat su perìodu intre sas duas gherras mondiales e chi agatat s’espressione màssima a pustis de s’acabu de su segundu cunflitu mondiale. Sas temàticas afrontadas dae sa currente esistentzialista sunt: sa finitesa de s’òmine, su tempus, sa morte, sa […]

Sa fenomenologia

Sa fenomenologia

de Giuseppe Corronca Sa fenomenologia cuntzepit sa filosofia comente una anàlisi de sa cussèntzia in sa intentzionalidade sua. Sos babbos de custa currente filosòfica sunt Bernhard Bolzano (1781-1848) e Franz Brentano (1838-1917), ma s’esponente majore est Edmund Husserl (1859-1938). Intre sas òperas de Husserl ammentamus Subra su cuntzetu de su […]

Sardigna e Catalugna, una relatzione istòrica “cumplicada”

Sardigna e Catalugna, una relatzione istòrica “cumplicada”

de Sarvadore Serra In sa revista digitale www.elnacional.cat. est essidu un’artìculu subra de sas relatziones istòricas intre sa Sardigna e sa Catalugna. L’at iscritu Marc Pons. S’intìtulat “Sardenya, la germana injustament oblidada” (Sardigna, sa sorre olvidada ingiustamente).  Deo l’apo bortadu dae su catalanu a su sardu. Cheret èssere unu cuntributu […]

Sa rivolutzione psicanalìtica. Freud.

Sa rivolutzione psicanalìtica. Freud.

de Giuseppe Corronca   Sigmund Freud (1856-1939) est unu mèigu psichiatra, nòdidu pro sos istùdios suos de anatomia de su sistema nervosu e de sos fenòmenos istèricos. Cun s’iscoberta de s’incònsciu benit fundada sa teoria psicanalìtica chi si cunfigurat comente psicologia abissale o de su fungudu e at a rivolutzionare […]

Sa segunda rivolutzione iscientìfica

Sa segunda rivolutzione iscientìfica

  de Giuseppe Corronca In sos ùrtimos annos de su de XIX sèculu si assistit a una rivolutzione in àmbitu iscientìficu cun sa crisi de su modellu mecanitzista e de sa geometria, chi no est prus cunsiderada una iscìentzia sintètica a priori e si partzit in geometria fìsica, chi tenet […]

Su pragmatismu. John Dewey

Su pragmatismu. John Dewey

de Giuseppe Corronca  In antis de sa nàschida de su pragmatismu, in sos Istados Unidos sa filosofia si podet nàrrere chi bivet a palas de sa filosofia europea. Su pragmatismu, duncas, est cunsideradu su primu contributu originale chi s’Amèrica dat a sa filosofia otzidentale. Custu movimentu cunsìderat de importu, pro […]

shared on wplocker.com