Dae sa  Corona  de  Logu,  assemblea  de  sos amministradores locales indipendentistas de Sardigna, retzimus e publicamus.   

Su  21  de  frèargiu  de  cada  annu  est  pro voluntade  de  sas  Natziones  Unidas,  de  su 1999,  sa  “Die  internatzionale  de  sa  limba mama”.  Custa  die  est  istada  seberada  dae s’Onu  in  ammentu  de  su  21  frèargiu  1952, cando  medas  istudiantes  de  s’Universidade de  Dacca  sunt  bènnidos  ochidos  de  sas fortzas  de  s’ordine  pakistanas  mentras manifestaiant  pro  su  reconnoschimentu  de sa  limba  issoro,  su  bengalesu,  comente  a limba  ufitziale  de  su  Pakistàn.

Read More

– de Sarvadore Serra

Yutu 2.  Si narat gasi sa vetura chi est falada dae Chang’e 4, sa sonda tzinesa lòmpida a sa parte umbrosa de sa Luna. At a esplorare a bellu a bellu  cussa parte de su satèllite.   In  sa mitología tzinesa, “Yutu” cheret nàrrere “conìgiu de giada”: est s’animale  de Chang’e, una dea chi, cunforma a sos contos antigos, istat in sa  luna.  

Read More

   –   Sarvadore Serra –

Pro ite sos umanos  sunt gasi diferentes  dae sas àteras castas de primates? Ite est chi los faghet gasi bonos  a creare limbas, arte e mùsica? Sas ispetzializatziones  in s’anatomia de su cherbeddu umanu responsàbiles  de sos caràteres ùnicos nostros, cognitivos e cumportamentales, si sunt formadas in unu tempus relativamente  curtzu (dae ses a oto milliones de annos).

B’at istùdios reghentes chi faghent pensare chi, in pare cun un’ aumentu de sa mannària e sa reorganizatzione de su cherbeddu, fintzas sa plastitzidade tzerebrale at pòdidu tènnere una parte de importu in s’istòria  evolutiva de s’ispètzie nostra.

Sa plastitzidade  est sa propensione  de su cherbeddu a èssere modelladu dae influèntzias esternas, est a nàrrere dae su cuntestu ecològicu, sotziale e culturale. S’impatu de custas influèntzias  ambientales in s’isvilupu de su cumportamentu umanu si connoschet dae meda, però petzi dae pagu  sos istudiosos ant cumintzadu a s’abbigiare chi su cherbeddu umanu est prus  elàsticu de su de sos parentes nostros probianos.

Sos umanos e sas martinicas s’assimìgiant meda a beru in tèrmines genèticos. Cumpartzint pagu prus o mancu su 98 % de sas secuèntzias codificantes de ADN. In prus, sos umanos e sas martinicas cumpartzint su prus  de s’istòria evolutiva issoro. Ant leadu caminos diferentes, comente amus naradu,  petzi dae pagos milliones de annos. Custa prossimidade  genètica e evolutiva cuntierrat meda cun sas diferèntzias cognitivas e cumportamentales craras  intre sos umanos e sas martinicas.  Custas diferèntzias si basant  in modificatziones anatòmicas  chi si sunt evòlvidas  a pustis chi sos umanos e sas martinicas ant leadu caminos diferentes.

Su fatu istat  chi sos cherbeddos non si fossilizant, e duncas benit male  a istudiare s’evolutzione tzerebrale  in ispètzies  de omìnides fòssiles. Pro istransire custu  problema, sos istudiosos podent cumparare sos cherbeddos umanos e sos de sas martinicas e àteros animales pro aprofundire sas caraterìsticas tzerebrales  chi faghent ùnica s’ispètzie nostra.

Custos istùdios  si sunt tzentrados a sa prima  in sa mannària  e in sa reorganizatzione  de su cherbeddu, e mustrant  chi s’evolutzione umana s’est caraterizada pro sa  triplicatzione de sas dimensiones  de su cherbeddu e pro una espansione manna a beru de sas àreas  de assotziatzione frontale e parietale de sa còrtiga tzerebrale.   Ma istùdios prus reghentes si sunt tzentrados fintzas in àteras propiedades de su cherbeddu: in mesu de custas  b’est pròpiu sa plastitzidade,  chi est importante mescamente ca cunferit a sas pessones sa capatzidade de s’adatare a situatziones cuncretas e dat  una base pro sos protzessos de evoutzione cumportamentale  e culturale chi sunt gasi de importu pro s’ispètzie nostra.

Pro nd’ischire de prus: https://www.vilaweb.cat/noticies/levolucio-del-cervell-huma-2/

https://metode.cat/revistes-metode/monografics/levolucio-cervell-huma.html

S’editore Frantziscu Cheratzu

FINS – Federatzione Isport Natzionale Sardu at donadu s’incàrrigu de Responsàbile Limbas a Frantziscu Cheratzu, mere de sa domo editora Condaghes, e dae semper impignadu in sa valorizatzione de su Sardu. Frantziscu Cheratzu, chi est nàschidu in Ilartzi, ma at passadu sa pitzinnia in Austràlia, e tenet duncas comente limba-mamma fintzas s’inglesu, at a tènnere sa responsabilidade de seberare is inditos generales de sa comunicatzione de FINS in is limbas sarda, inglesa e italiana, ma fintzas in is àteras limbas sardas comente s’aligheresu, su tabarchinu e su gadduresu.

«FINS bolet chistionare de isport e de Sardigna a totu is sardos e a totu su mundu – at cummentadu Gabrielli Cossu, presidente de FINS – e pro cussu amus seberadu de impreare su sardu e s’inglesu, impare cun s’italianu pro sa comunicatzione nostra, e Frantziscu Cheratzu s’at a agiudare a portare a in antis custu sèberu.»

«Sa comunicatzione est un’elementu de importu mannu in is atividades de FINS – at naradu Frantziscu Cheratzu – non solu pro organizare is eventos, ma fintzas pro si fàghere reconnòschere. Pro custu amus a impreare medas lìnguas, non solu cussas chi serbint pro chistionare cun totu is persones de cada logu de sa Terra, ma fintzas cun sa nostra. E sa limba nostra at a rapresentare sa Sardigna e is sardos in su mundu.»

Intre is primos progetos chi su Responsàbile Limbas at a portare a in antis, unu glossàriu de is tèrmines tècnicos/isportivos de sa Federatzione e una presentada de sa Sardigna, de s’isport sardu e de FINS chi at a acumpangiare is delegatziones sardas in is addòbios internatzionales.

«FINS bolet chistionare in manera dèchida – at sighidu Cheratzu – e amos a èssere abertos a totus is contributos de totus is sardos pro faeddare de isport. Sa responsabilidade mia at a èssere cussa de agiudare totu sa Federatzione a sighire is règulas chi si serbint pro traballare mègius. Duncas amus a sighire una manera ùnica de iscrìere in totu is comunicatziones ufitziales nostras.»

«A Frantziscu su benebènnidu de totu FINS – at serradu Gabrielli Cossu – Cun s’agiudu suo semus seguros chi amus a èssere bonos a contare s’isport sardu in Sardigna e in su mundu.»

leadu dae su giassu de sa FINS

  – de Sarvadore Serra –

Sunt tumbas ipogèicas. Si narant, in manera pagu prus o mancu ufitziale, Domus de Janas, est a nàrrere  “domos de sas fadas”.  Calicunu, però,  narat chi sa paràula giusta est Jannas (ghennas), ca diant èssere s’àidu  chi dae su rennu de sos bios  nche giughiat a su de sos mortos. B’at de agiùnghere chi, si inghiriamus in sos giassos de Sardigna, agatamus nùmenes medas: “domos de janas”, “domos de fadas”, “domos de cogas” “pèrcias de fadas”, “concheddas”, “bìrghines”, “forreddos”, “forrichesos”, “furrighesos” o “furrigheddos“, “coroneddos“, “ispiluncas“, “dommos de bìrghines” “forrus”, “forreddus”, “grutas”.

Unu de custos ipogeos tenet unu nùmene galanu a beru: “S’Incantu“ . Est connotu fintzas comente “Tumba de s‘Architetura Pintada“. Faghet parte de sa  Necròpoli de Monte Siseri, in su de Potuvìgari. Tenet prus de  5.000 annos.

Sa necròpoli de Monte Siseri leat su nùmene dae sa localidade chi s’agatat  a unos 5 chilòmetros dae sa bidda. Cun sas  domus de janas suas no est petzi su giassu archeològicu prus de importu  in su territòriu comunale, ma est fintzas su  in ue s’arte ipogèica de s’edade neolìtica – s’istuvu de tumbas in sa roca, caratèristicu de sas populatziones chi istaiant in s’ìsula unos  6000 annos a como –  lompet a su livellu prus mannu in Sardigna.

Sa tumba de “S’Incantu” tenet totu pinturas rujas e  mèscrinas. Sa presèntzia de  su deus Trau  si bidet in totue, dae sos mesu tundos de sas pinnas  a sas intoladuras de sas colunnas, pro non faeddare de s’intrada, chi paret pròpiu sa  conca de unu trau. L’at iscoberta in su  1989 s’archeòlogu Giuanne Maria Demartis. Sas formas e sos colores suos  lompent a una refinadura sublime.

 Sas domus de janas in Sardigna sunt unas 3.500. De custas, petzi  215 sunt decoradas cun isculturas o pinturas chi a s’ispissu  reproduint  in sa roca sas domos de sos bios. Sa “Tumba de s’Architetura Pintada”, est caraterizada dae una sèrie de  particulares decorativos in pesada, chi costituint pròpiu un’antologia de s’arte neolìtica: ghennas farsas, corros triplos  curvilìneos  a barca a totu pinna, bòveda a duas abbas e foghile rituale fatu  cun bator curnitzas  tundas cuntzèntricas,  postu in mesania in sa tzella printzipale.

Galu si nche bidet s’arrastu de sas pinturas, chi irrichint  custu monumentu funeràriu istraordinàriu, impitadu fintzas in su tempus de sos romanos,  chi sa grandiosidade sua si podet paragonare a sas tumbas a càmera etruscas, prus reghentes de carchi millènniu.

Su foghile de mesu de s’aposentu mannu, pro sa delicadesa e pretzisione sua, est unu de sos mègius foghiles ipogèicos chi si connoschent. Sas tres ghennas farsas (duas a ogros a pare in s‘intrada, galus intreas) e  sa de s’aposentu mannu (a dolu mannu mesu derruta) sunt sos àidos  chi agiuaiant sas ànimas de sos mortos a lòmpere a s’àteru mundu. Sa bòveda a duas alas est un’incantu in sa perfetzione sua. Sas duas colunnas  a setzione retangulare,  chi tenent pròtomes taurinas  istilizadas,  sunt esempros  de impèllida sublime e elegàntzia armònica chi non bi nd’at che pare. Sos corros taurinos triplos chi si illònghaint in su muru de s’aposentu mannu non faghent àteru si no esaltare s’arcanu e s’ispantu de su logu. Unu monumentu chi diat bastare a sa sola  a li torrare,  a su pòpulu sardu de su neolìticu, sa dinnidade chi l’ant semper negadu, definendeˑlu in fines comente brassolu e faru de sas tzivilidades de su mediterràneu.

Ligàmenes: http://www.nurnet.net/blog/putifigari-la-regina-delle-domus-de-janas-sincantu-neolitico-finale-3200-2800-a-c/

http://www.lanuovasardegna.it/sassari/cronaca/2016/06/24/news/viaggio-alla-scoperta-di-s-incantu-la-magica-domus-de-janas-dipinta-1.13717599

https://it.wikipedia.org/wiki/Necropoli_di_Monte_Siseri

http://www.neroargento.com/page_galle/sincantu_gallery.htm

https://www.contusu.it/domus-de-janas-sincantu-monte-siseri/

 – de Sarvadore Serra –

B’at tres sardos (in totu sunt 5)   in su grupu de istùdiu chi at mustradu  pro ite no andat bene unu mètodu pro cambiare sa cumpositzione chìmica de sas  nanu-partìculas magnèticas. Est un’iscuadra de fìsicos, chìmicos e ingenieris ghiada dae  Andria Falqui, casteddaju, professore in sa  Kaust University de s’Aràbia Saudita; in pare cun Falqui ant  traballadu Albertu Casu e Dàvide Deiana; totus ant istudiadu in s’Universidade de Casteddu, ma si nche sunt dèpidos andare a foras pro traballare; de su grupu nde faghent parte fintzas s’ispagnolu  Sergio Lentijo-Mozo e s’italiana Elisa Sogne.

Sos resurtados de su traballu los ant publicados in sa revista “Chemistry of Materials”, (“Chìmica de sos Materiales”). “Unu de sos disìgios de chie faghet custos istùdios – narat  Falqui – est su de bogare a campu nanu-partìculas  chi tèngiant totus sa matessi mannària, forma e cumpositzione chìmica. Custu diat permìtere de las impitare cun profetu mannu in unas cantas aplicatziones, comente, pro nàrrere, sas aplicatziones biològicas. 5 annos a como  un’artìculu publicadu  in un’àtera  revista aiat mustradu unu mètodu  pro lòmpere a custu resurtadu. Ma cun su traballu nostru – agiunghet Falqui – amus mustradu  chi cussu mètodu no andat bene, ca non permitet de controllare sa cumpositzione chimica de sas  ‘nanu-isfereddas’”. Falqui at craridu fintzas chi  “custa impossibilidade  dipendet dae paràmetros fìsicos pretzisos ligados a s’istrutura  de sas isfereddas”, e congruit narende: “deo so cuntentu mannu chi unu grupu interdisciplinare, chi nde faghent parte tres fìsicos sardos disterrados, apat pòdidu contrariare un’artìculu gasi de importu, agiunghende unu puntu de fundamentu in s’istùdiu  de sos mègius mètodos  de sìntesi de custos materiales”.

Ligàmene: http://www.sardiniapost.it/innovazione/tre-fisici-sardi-confutano-un-metodo-modificare-nanoparticelle-magnetiche/?fbclid=IwAR2yphx5EOIjGK4jYPewHL-SlDsSKf04sJeDeoZQtXK3c-sUPwcf0Dmkz94

    – de Sarvadore Serra –

Sos primos eroes de sa Terra sunt istados sos mìcrobos. Unos 2.700 milliones de annos a como s’ atmosfera at cumintzadu a ammuntonare ossìgenu produidu  dae sos tzanobatèrios chi istaiant  in sos otzèanos e fiant bonos a fàghere sa fotosìntesi. S’ossìgenu est istadu fundamentale pro s’essida a campu de sas formas de vida prus cumplessas, cumintzende dae sos primos animales, e como sustentat su tipu de metabolismu prus comunu in su pianeta.

Como, un’istùdiu nou faghet pensare chi in unos cantos tretos de Marte bi podet àere bastante ossìgenu pro fàghere campare unos cantos èsseres viventes terrestres. Vlada Stamenkovic, istudiosu de sa NASA, e unos cantos collegas de s’Istitutu Tecnològicu de Califòrnia ant isvilupadu unu modellu chi càrculat  sa cantidade de ossìgenu chi si diat pòdere agatare,  in solutzione, in sas abbas salidas chi bi podent èssere  in unos cantos tretos  de su pianeta. Sos  sales presentes in custas mùrgias  faghent a manera chi s’abba abbarret lìchida a temperaduras suta de su zero. Cunforma a s’istùdiu, publicadu  in Nature Geoscience, unu  6,5% de totu su pianeta podet istrangiare, in sa crosta o a unos cantos tzentìmetros prus in bassu, cantidades de ossìgenu similares a sas chi in sa  Terra bastant pro fàghere campare unos cantos microbos e ispòngias.

Istùdios reghentes faghent pensare chi sos primos animales  esserent ispòngias, chi podent campare fintzas cando b’at pagu ossìgenu. Sos tretos de Marte in ue paret chi b’apat ossìgenu sunt subra de sos  50 grados de latitùdine a fùrriu de sos  polos. De sas missiones martzianas analizadas dae s’istùdiu, una ebbia at esploradu custas zonas: est sa missione Phoenix, chi at aterradu in su 2008 subra de sa chi podiat èssere astra.

In cussu matessi annu ant iscobertu in Marte unu lagu mannu de abba salida cuadu suta de s’astra de su polu sud. S’istùdiu nou  narat chi in cue  sa cuntzentratzione  de ossìgenu diat pòdere èssere  “arta” si b’at  unu cuntatu temporàneu cun sa crosta o si b’at bastante radiatziones pro chi s’ossìgenu e s’idrògenu  s’ischìrrient. Sos responsàbiles de su traballu  pensant chi custos resurtados  teòricos podent fàghere cumprèndere s’istadu de ossidatzione de unas cantas rocas martzianas e ìmplicant “chi b’at possibilidades  pro sa vida basada in s’ossìgenu in su pianeta  Marte comente est como e in àteros corpos  planetàrios gràtzias  a benas de ossìgenu alternativas a sa fotosìntesi”.

Víctor Parro, istudiosu de su Tzentru de Astrobiologia (CAB-CSIC), narat chi fintzas a como sa presèntzia de ossìgenu in Marte  “no l’ant carculada” pro neghe de sas cuntzetratziones bassas. Mancari si tratet  de un’istùdiu teòricu chi diat chèrrere cunfirmadu  cun mesuras  reales, s’istudiosu ponet in craru chi “custos modellos faghent cumprèndere sa parte chi podet tènnere su O₂ sortu siat in sa respiratzione de sos  microorganismos siat in s’ossidatzione de sos metallos”.

“Sos microorganismos non tenent bisòngiu de O₂ pro alenare”, narat, “però s’ossìgenu moleculare permitit de otènnere prus energía in sos protzessos  de respiratzione e sa presèntzia sua in Marte in cuntzentratziones adeguadas aumentat sa posibilidade  de metabolismos noos e prus funtzionales. “Pro nàrrere,  diat permìtere s’esistèntzia de batèrios comente sos chi s’agatant in su  riu Tinto [Huelva], chi òssidant su ferru de sa  pirite pro otènnere energía. E una cosa chi in Marte est abundante est su ferru”, crarit.

 “Sos  autores narant cales sunt sos organismos terrestres chi podent campare in cuntzentratziones bassas meda de ossìgenu sortu in abba (chi sunt, basicamente, tzertas castas  de batèrios e sas ispòngias), e congruint narende  chi sas cuntzentratziones de ossìgenu chi càrculant  chi bi podent èssere  in sas mùrgias martzianas diant èssere bastantes  pro chi custos organismos podant campare in Marte oe”, crarit Alberto González Fairén, istudiosu  de su CAB e de sa  Universidade Cornell.

Ligàmenes: https://elpais.com/elpais/2018/10/22/ciencia/1540220139_271022.html

https://www.nature.com/articles/s41561-018-0243-0

Sábadu 27 de Santu Gaine, a sas 19:00, in S’Assòtziu de Sos Sardos in Catalugna, Carrer del Bisbe Laguarda 9 Barcelona, cun su Colletivu de Architetura Sardarch(Francesco Cocco, Nicolò Fenu e Matteo Lecis Cocco-Ortu) faeddamus de SPOP Campus.

Nàschidu in su 2008, su colletivu Sardarch si ponet s’obietivu de èssere unu tzentru de arresonu a subre de s’urbanìstica e de sas mudaduras sotziales de sa Sardigna. Promovet unu cunfrontu cuncretu in su tema, movende dae sos contributos de architetos, sotziòlogos, antropòlogos, istòricos e artistas: un’istantànea de sa Sardigna cuntemporànea cumintzende dae s’anàlisi de 31 comunas cun prus pagu de 1000 abitantes, a arriscu de iscumparta. S’assòtziu de sos sardos de Bartzellona, ghiadu dae Claudia Loi, giai dae paritzos annos faghet un’atividade culturale de importu mannu ponende in relata sa Sardigna e sa Catalugna a manera no iscontada.

Un’argumentu chi tzertu non pertocat petzi sa Sardigna, ma totus sas àreas a arriscu de ispopulamentu de Europa. Est previstu finas un’aperetivu a pustis de su dibatu. Pro informatziones prus mannas in su progetu, bìsita sa pàgina de su colletivu: www.sardarch.it 

   – de Giagu Ledda –

In custas dies unos cantos amigos de Facebook ant dadu a connòschere un’indàgine de su 2015 de s’ISTAT (Istitutu Italianu de Istadìstica) a pitzu de sa limba impreada a fitianu in cuntestos relatzionales diferentes, in Itàlia, dividida in regiones.

Pro cantu riguardat sa Sardigna, semplifichende, sos datos sunt chi sa gente impreat sa limba italiana, sola o prevalente, in famìlia e cun amigos in su 52%; un’àtera limba, sola o prevalente (chi supongo si tratet de sardu o limba alloglota) in famìlia e cun amigos in su 15%; unu 32% afirmat de impreare siat s’una siat s’àtera; cun istràngios s’87% afirmat de faeddare prevalentemente in italianu, e in àtera limba su 3%.

Custos datos los apo cunfrontados cun sos de “Una ricerca sociolinguistica – Le lingue dei sardi”, fata dae gente de prestìgiu in Sardigna in su 2006, traballu chi cussìgio de lèghere. Si tratat de un’istùdiu cumplessu dae ue nde bogo petzi datos de cunfrontu cun sos tzitados a in susu. De sos chi decrarant de cumprèndere e faeddare una variedade locale, 97.4% de sa populatzione, (chi pro semplitzidade numeno “sardu”), su 23.8% faeddat in prevalèntzia in sardu cun sos amigos (15% ISTAT) e su 8.5% faeddat sardu cun istràngios (sardos) (3% ISTAT).

Sos datos chi riguardant sa limba faeddada in prevalèntzia in famìlia sunt vàrios e cumplessos meda e no los potzo resùmere in custas lìnias; de sos chi decrarant de faeddare e cumprèndere una variedade locale (97,4% de sa populatzione totale), pòngio in resartu custos duos: – faeddant “sardu” cun sos frades su 41% – faeddant “sardu” cun su babbu e sa mama su 35%. In su sondàgiu de s’ISTAT, sa pertzentuale de sos chi faeddant sardu in famìlia, giajos incluidos, est de su 15% No isco, nen potzo giuigare sa progetatzione de custas indàgines istadìsticas, nen su disegnu e sas tècnicas de indàgine; no isco comente si sunt realizadas nen comente ant elaboradu sos datos achiridos in ambas.

In duas paràulas: mi fido e atzeto sos resurtados sia de s’ISTAT e siat de sa chirca “Le lingue dei sardi”. A seguru chi bi diat chèrrere un’istùdiu cumparativu de sas duas, ma a una prima mirada resartant unas cantas contradditziones chi mi faghent pensare chi sas rispostas chi dat sa gente in sos sondàgios e in sas inchestas dipendent, nessi in parte, dae variàbiles diferentes a sa positzione reale chi tenent sas pessones intervistadas.

Custas variàbiles sunt: sa punna a dare rispostas non verdaderas, cun sa finalidade de apàrrere diferente dae comente unu est in sa realidade, mustrende de èssere un’àtera pessone chi meresset prus cunsideru sotziale; s’àtera variàbile est sa de si decrarare de acordu, e rispòndere eja, cando sa pregunta est serrada, eja/no, cun indipendèntzia dae su sensu de sa pregunta.

S’intervistadu est rebelde a dare rispostas chi pensat chi non siant bene atzetadas dae sa sotziedade, e cantu prus sa chistione dividit sa gente, tantu prus arta at a èssere sa presèntzia de s’errore istadìsticu. S’intervistadu timet duncas su giudìtziu sotziale e fintzas su de s’intervistadore. Dipendende dae sa pregunta s’intervistadu tenet tendèntzia a aumentare o minimare su gradu de pregiudìtzios chi tenet. Est a nàrrere, tenet tendèntzia a non nàrrere sa veridade.

– de Sarvadore Serra –

Brave, eOs, Akasha, Status…pro letores medas custos nùmenes galu non cherent nàrrere nudda. Ma podet dare chi in pagu tempus ant a intrare in parte de Chrome, iOS, WhatsApp o Twitter. Sunt sa leva noa de istrumentos de internet.

Totus tenent su matessi naturale: narant chi cherent torrare a una retza informàtica umana. Sunt in favore de sa privadesa e contra a sos monopòlios. Non punnant  a sustituire in manera direta sos istrumentos mannos  de   internet chi bi sunt como. Però tenent su potentziale pro su lu fàghere.

Issos moent dae sa crìtica a comente funtzionat como sa retza informàtica. Google, Apple, Facebook, Amazon, Uber o Netflix ant creadu impèrios mannos ponende retzas privadas  subra de un’infrastrutura pùblica chi dòminant  imprenditorialmente  e tecnologicamente. Sa resposta a totu custu  est su recùperu de s’ autonomia personale e colletiva pro mèdiu de retzas  chi si fundant  in sa cadena de blocu  e in sa criptografia. In unu venidore pro nudda a largu, sos telefoneddos criptados, sa regorta de datos  in  VPN (Virtual Private Network – Retza Privada Virtuale)  e sas  criptomonedas ant a cambiare sa manera de fàghere sas cosas  tantu comente l’ant cambiada Google o WhatsApp. Però, isetende a bènnere custa die, b’at giai aplicatziones  prontas  pro funtzionare  in custu cuntestu, chi cumintzant a èssere bidas comente  s’alternativa a sos nùmenes mannos de sa retza. Bos presentamus sas prus de importu.

Navigadore: Brave contra a Chrome
Su navigadore  est galu su traste  fundamentale  de  internet, e Chrome de Google nche colat de meda cale si siat àteru cumpetidore. Brave paret su primu chi arribbat cun sas règulas  de s’ internet noa. Issu narat a sos impitadores chi non sunt unu produtu, e custu est in cuntierra cun sa cosa prus criticada  de Chrome, su fatu chi collit  sos datos de sos impitadores pro si los bèndere. Brave tenet unu controllu mannu subra de totu cussas cosas  chi non si bident cun fatzilidade, comente  sos cookie o sas insertziones, chi si podent blocare sena problemas. Tenet aplicatziones  comente sa capatzidade  de fàghere micropagamentos a sas retzas informàticas chi si preferint. In prus, est lestru meda. Pro como si podet agatare  in versiones pro  Windows, Ubuntu-Debian o MacOS, cun s’interfaghe  petzi in inglesu.

Regorta de datos: Storj o IPFS contra a Google Drive o Dropbox
Sos impitadores  de internet  si sunt avesados  in una manera ispantosa  a lassare totu sos datos personales  in sa chi li narant ‘nue’, chi est in manos de sas cumpangias mannas. Su modellu  de regorta detzentralizada, meda prus seguru pro sa privadesa, est essidu a pìgiu cun progetos  comente  Storj o IPFS.

Storj si presentat comente una prataforma detzentralizada in ue si podet archiviare su chi si cheret, paghende petzi su tràficu chi gènerat o s’ispàtziu de discu chi impitat, sena cunditziones  de impreu mìnimu o de pagamentos periòdicos. Però sa cosa prus de importu  est su sistema  de privadesa, chi faghet a manera chi petzi s’impitadore podet intrare a sos archìvios suos.

IPFS, comente acuntesset in àteras aplicatziones chi amus mustradu, no est un’ alternativa direta a Dropbox o Google Drive, ma unu cuntzetu nou, chi punnat a intrare in parte  de unu de sos elementos fundamentales  de internet, su protocollu HTTP

Messageria: Status contra a WhatsApp
Sa messageria instantànea est devènnida  unu de sos servìtzios prus impitados in su mundu. WhatsApp, chi apartenet a Facebook, ghiat custu segmentu tecnològicu. Paret chi Status siat s’alternativa prus probàbile, si b’at cunditziones in favore.

De fatu, est meda de prus de unu servìtziu de messageria. Si presentat comente unu sistema operativu cumpletu, chi non solu permitit  de imbiare  cummentos a sos cuntatos,  ma cunsentit cada casta de interatzione, fintzas de imbiare diretamente dinare  dae una pessone a s’àtera.

Retzas sotziales : Steemit o Akasha contra a  Facebook   e Twitter
          Sas retzas sotziales  sunt istadas su terrinu prus profetosu de internet in custos ùrtimos annos, ma fintzas su chi at creadu prus problemas. Sas cuntierras  de Facebook sunt lòmpidas  a sa polìtica mundiale e Twitter at pèrdidu sa fama sua de neutralidade  –pro nàrrere, s’Úndighi  de Cabudanni de su 2018 at cungiadu  pro unas cantas oras  su contu de VilaWeb cando fiat cumintzende sa manifestatzione,  e galu no at craridu pro ite.

In custu mamentu, sas alternativas prus praticàbiles si narant Steemit e Akasha.

Ambas duas si presentant comente retzas sotziales detzentralizadas. Steemit arribbat fintzas a pagare  sos membros suos si pùblicant cuntenutos bonos meda. Akasha si presentat comente una retza chi si interessat meda  a sa libertade de espressione, a sos deretos umanos e a gherrare contra a su controllu de s’informatzione; tenet duas aplicatziones, una de internet  e una de iscrivania, chi però rechedent connoschèntzias tècnicas mannas  pro las fàghere funtzionare; galu no est pronta pro un’impitadore normale. Steemit, in càmbiu, si faghet servire dae una pàgina informatica sena peruna cumplicatzione particulare. Est craru chi peruna de sas duas si podet paragonare,  comente nùmeru de impitadores, a sas retzas soziales atuales, però sos espertos las cunsìderant sas alternativas mègius, si bogant profetu dae sas crìticas a sos sistemas traditzionales.

Sistemas operativos: eOS e Essentia, contra a iOS o Android
Custa undada noa de internet  est minetzende fintzas  sos sistemas operativos totupoderosos comente iOS, Android, Windows e Linux. eOS e Essentia como parent sos progetos prus avantzados.

Essentia si podet allùere in cale si siat aparatu connessu a sa retza, e medas de sas aplicatziones  chi amus mentovadu in custu artìculu si podent impreare cun fatzilidade. Custu faghet a manera chi giai dae como siat un’alternativa, mancari chi su nùmeru de sos impitadores non si podat paragonare a su de sas prataformas cummertziales de como.

S’àteru sistema operativu, si gasi si podet nàrrere, giai avantzadu meda, est eOS, fàtzile de impitare e in fase de proa

Ligàmene: https://www.vilaweb.cat/noticies/els-substituts-de-chrome-ios-twitter-o-whatsapp-ja-son-aqui-brave-eos-akasha-status/

– de Sarvadore Serra –

Sa famìlia de sas tzèllulas tzerebrales nostras tenet, dae como, un’elementu nou e misteriosu. Est una casta de neurone chi finas a oe non si connoschiat, prenu de connessiones, chi sos istudiosos chi l’ant imbènnidu l’ant postu a nùmene “rosa mosqueta”.

Custa classe noa de neurones l’ant agatada in su pìgiu de subra de sa còrtiga tzerebrale, in ue castas medas  de neurones traballant  pro inibire s’atzione de àteros neurones. Cosa curiosa, custa tzèllula tzerebrale noa no est presente in su cherbeddu de àteros animales, comente sos sòrighes.

Sos istudiosos de s’Istitutu Allen pro sas Sièntzias Tzerebrales, in Seattle, e de su Grupu de Istùdiu de Microtzircùitos Corticales de su Dipartimentu de Anatomia, Fisiologia e Neurosièntzias de s’Universidade de Szsged, in Ungheria, ant imbènnidu sos neurones in fògios de tessìngiu tzerebrale umanu cando fiant faghende unu traballu pro classificare sas tzèllulas de su cherbeddu nostru.

A su chi b’at iscritu in un‘artìculu publicadu in Nature Neuroscience, sas tzèllulas noas sunt “minores e cumpatas, cun una forma densa e ispissa”. Sos istudiosos ant pensadu a su nùmene de “rosa mosqueta” cando si sunt abbigiados  chi in unos cantos puntos oros oros  de sas projetziones issoro, pròpiu in ue trasmitint  singiales  a àteras  tzèllulas (pulsantes assònicos), custos neurones teniant unas cantas istruturas bulbosas mannas a beru.

Pro classificare custos neurones noos sos istudiosos ant analizadu s’espressione genètica issoro. E est istadu tando  chi si sunt serados  chi su cumplessu  de sos genes issoro non currispondiat cun peruna tzèllula  connota de su sòrighe, chi su cherbeddu suo l’impitant a s’ispissu comente modellu pro sos umanos.

Non s’ischit cale est sa funtzione  de custos neurones. Pro como, petzi si podet nàrrere chi formant su 10 – 15% ebbia de sos neurones inibidores de su primu pìgiu de sa còrtiga tzerebrale. E si pensat chi siant galu prus pagos in àteras partes de su cherbeddu. De seguru, s’assentu de sos puntos de cuntatu issoro cun sos àteros neurones faghet pensare chi s’agatant  in una positzione privilegiada e “poderosa” pro frenare s’intrada de àteros singiales “pagu disigiados” chi ativant in manera esagerada sos tzircùitos neuronales cumplessos de su cherbeddu.

In custu mamentu sos istudiosos sunt chirchende de intzertare comente s’organizant e s’ìntegrant custos neurones noos in sos tzircùitos prus mannos. E si sa disfuntzione o s’eliminatzione issoro contribuit in carchi manera a sa nàschida  de disturbos neuropsichiàtricos.

Ligàmenes:

https://www.abc.es/ciencia/abci-hallan-nuevo-tipo-neurona-cerebro-humano-201808290841_noticia.html

https://www.nature.com/articles/s41593-018-0205-2

https://tg24.sky.it/scienze/ricerca/2018/08/28/neurone-assomiglia-rosa-senza-petali.html