Creze Limbas de is Àteras Natziones

Sa limba de sos Maoris: chirchende una revesa in terra sua

 —  de Sarvadore Serra –

maori1

Su Maori o Māori  /ˈmri/ est una limba polinesiana. La faeddant sos Maoris, grupu ètnicu de sa Zelanda Noa. Dae su 1987 est una de sas limbas ufitziales de s’Istadu.

Dae  un’istùdiu de su  2001 resurtaiat chi  sas pessones mannas chi faeddaiant bene custa limba  fiant su  9% de sa populatzione maori, est a nàrrere  29.000 pessones. Semper a cando, dae su tzensimentu de su 2006  est resurtadu chi sa pertzentuale fiat de su  4% de totu sa populatzione de s’Istadu e de su 23.7% de sa populatzione maori.

In sa Zelanda Noa b’at tres limbas ufitziales:  s’inglesu, su maori  e sa limba de sos sinnos (New Zealand Sign Language). Su maori at otentu custu istatus cun s’aprovatzione de su  Māori Language Act (lege pro sa limba maori) in su 1987. Su prus de sos dipartimentos e agentzias guvernativas  tenent nùmenes bilìngues: pro nàrrere, su “ Department of Internal Affairs ”si narat fintzas “Te Tari Taiwhenua”.  Sos ufìtzios de su guvernu  e sas bibliotecas pùblicas  tenent sinnos bilìngues e impitant mòdulos bilìngues. Sa Posta reconnoschet  sos nùmenes de logu in maori in sos indiritzos. In sos raportos cun sas agentzias guvernativas si podet impitare su maori: in pràtica, però, b’at bisòngiu de intèrpretes,  e s’impreu de sa limba est limitadu a sos logos in ue b’at maoris medas, e a sas ocasiones prus formales,  comente sas cunsultatziones pùblicas.

Istatus ufitziale 

In sa reuniones de su Parlamentu b’at semper un’intèrprete, pro s’eventualidade chi unu parlamentare chèrgiat faeddare in maori. In su 2009  sos partidos de opositzione aiant fatu una manovra ostrutzionìstica contra a una lege de su guvernu, e sos chi fiant a tretu de lu fàghere aiant fatu sas decraratziones de votu in maori; pro cada decraratzione b’aiat àpidu bisòngiu de sa tradutzione in inglesu.

In su  1994 una sentèntzia de su  “ Privy Council ” (Cussìgiu Privadu) de su Rennu Unidu at istabilidu chi su guvernu de sa Zelanda Noa, cunforma a su   “ Treaty of Waitangi ” (Tratadu de Waitangi)  de su 1840  est obligadu a amparare sa limba maori. Duncas in su mese de martzu de su 2004, s’Istadu at fundadu sa “Māori Television ” in ue sos programas sunt in parte in maori. Su 28 de martzu de su  2008, sa  Māori Television at abertu su segundu canale,  “ Te Reo” in ue sos programas sunt petzi in maori. In su 2008, “Land Information New Zealand ” (“Informatzione subra de su territòriu  de sa Zelanda Noa”) at publicadu sa prima lista de nùmenes ufitziales de logos cun  sos macron, chi inditant sas vocales longas.

 Ortografia

S’alfabaetu maori modernu tenet  20 lìteras, e duas de custas sunt digramas: A Ā E Ē H I Ī K M N O Ō P R T U Ū W NG e WH.  Sas proas a iscrìere sas paràulas maori  impitende s’alfabetu latinu sunt cumintzadas cun su capitanu  James Cook e sos àteros primos esploradores, chi bi sunt resessidos pagu prus o mancu bene. Sas cunsonantes sunt sas lìteras chi ant fatu peleare de prus, ma sas vocales finales e de mesu mancant a s’ispissu in sos primos documentos. Anne Salmond documentat “aghee” pro  “aki” (In su  1773, dae  “North Island East Coast”, p. 98), “Toogee”e “E tanga roak” pro “Tuki” e “Tangaroa” (1793, “Northland”, p. 216), “Kokramea”,“Kakramea” pro “Kakaramea” (1801, “Hauraki”, p. 261), “toges” pro “toki(s)”, “Wannugu”  pro “Uenuku” e “gumera” pro “kumara”(1801, “Hauraki”, p. 261, p. 266, p. 269), “Weygate”  pro “Waikato” (1801, “Hauraki”, p. 277), “BungaBunga”  pro “pungapunga”, “tubua”  pro  “tupua”e “gure”  pro “kurī” (1801, “Hauraki”,p. 279), gasi comente “Tabooha”  pro “Te Puhi” (1823, “Northern Northland”, p.385).

Dae su 1814 sos missionàrios ant proadu a definire  sos sonos de sa limba. Thomas Kendall in su 1815 at publicadu  “HeKorao no New Zealand”, chi cun s’ortografia moderna diat èssere  “He Kōrero nō Aotearoa.” Su professore Samuel Lee, traballende cun su capu  Hongi Hika e cun  Waikato, parente giòvanu de Hongi, in s’Universiadade de Cambridge, in su 1820  at fatu un’ortografia belle definitiva. Custa ortografia, infatis, est galu vàlida, mancari cun duos cambiamentos de importu: s’agiunta de  “wh”  pro distìnghere sa bilabiale surda fricativa dae sa làbiu-velare phoneme /w/; e sa marcadura de sas vocales longas. Su macron est devènnidu sa manera generale de inditare sas vocales longas (“hāngi”), ma b’at pessones chi impitant sas dòpias (“haangi”).

Sos maoris aiant atzetadu s’alfabetizatzione cun cuntentesa  manna, e sos missionàrios de cussu tempus ant iscritu  chi in sos annos   20  de s’otighentos in totue sos maoris imparaiant a lèghere e a iscrìere, a bias impitende materiales innovativos in mancàntzia de pabiru, comente fògias e carbone, linna dolada, peddes.

Dialetos

A su chi narat Bruce Biggs (autore de su libru de sa fotografia) istoricamente b’aiat duos grupos printzipales de dialetos, su “North Island” e su  “South Island”. Su “South Island Māori” est estintu.  Biggs narat chi in su  “North Island Māori” b’at unu grupu otzidentale  e unu grupu orientale.

Sas diferèntzias intre sos dialetos  pertocant sa pronùntzia de sas paràulas, su vocabolàriu, sas espressiones idiomàticas. Ma chie connoschet bene unu dialetu  maori non tenet problemas a cunprèndere sos àteros dialetos.

Non b’at cambiamentos mannos in sa gramàtica. Su prus de sas variatziones locales in sa gramàtica sunt una chistione de preferèntzias: sos de unu giassu preferint una forma gramaticale a un’àtera, ma lis podet capitare de impitare sa forma non preferida,  e semper e cando la cunprendent.

Ligàmene: http://en.wikipedia.org/wiki/M%C4%81ori_language

fotografias de Jimmy Nelson pro su Mail On Line

http://www.dailymail.co.uk/news/article-2472272/A-vanishing-way-life-captured-forever-British-photographer-travels-world-record-dozens-dying-tribes-danger-disappearing-forever.html

Armènia: sos giòvanos de in cue prus assortados de sos nostros (pro sas limbas)

de Sarvadore Serra –

giòvanos de Yerevan

Giòvanos armenos de Yerevan

 

 

Sos giòvanos de Armènia sunt prus assortados de sos sardos in contu de imparòngiu de sas limbas. Paris cun sa limba autòctona ufitziale,  in custu Istadu contivìgiant  àteros idiomas, in una situatzione chi podimus definire de pluringuismu.

——————————————-

S’Armènia est unu logu bastante omogèneu etnicamente, in ue s’armenu est s’idioma  ufitziale e lu faeddat, comente prima limba, sa majoria meda ma meda manna de sa populatzione.

Su russu est sa limba istràngia prus connota. S’inglesu at cumintzadu a s’ispainare in sos ùrtimos annos. S’istùdiant fintzas su frantzesu e àteras limbas. Su kurdu est sa limba minoritària prus manna de Armènia:  lu faeddat sa minoria kurda yazidi. Àteras  limbas minoritàrias  reconnotas  dae su guvernu armenu sunt  s’assiru e su gregu

S’artìculu  12 de sa Costitutzione de Armènia  narat  “Sa limba de Istadu de sa Repùblica de Armènia  est s’armenu”.S’armenu est sa limba chi impitant de prus  in iscola, in s’amministratzione e in sa vida pùblica. Faghet parte de una branca indipendente  de sa famìlia linguìstica indoeuropea   e tenet un’alfabetu ùnicu de 39 lìteras, imbentadu in su sèculu 5.

De sos tres Istados caucàsicos  (sos àteros sunt s’ Azerbaijan e sa  Geòrgia)  s’ Armènia est sa chi b’est andada mègius   in sa derussificatzione linguìstica   a pustis de sa derruta de s’Unione Soviètica.

Pro resones polìticas e istòricas, su russu est sa limba istràngia chi sos armenos faeddant de prus. S’inglesu est sa de duas  e est sa chi est creschende de prus  in Armènia.

In sa capitale Yerevan b’at universidades  in russu, inglesu e frantzesu.    E b’at cursos de istùdiu in limbas medas  in sas universidades, mescamente in s’Universidade  Linguìstica  Istatale  de Yerevan.

Russu

Su russu est sa limba istràngia prus difusa. Mancari su gradu de connoschèntzia siat minimadu meda dae cando s’Armènia s’est fata indipendente in su 1991,  su Ministèriu Russu de sos Afares Èsteros, in su 2010, at naradu chi  belle su  70% de sa populatzione armena est a tretu de faeddare in russu. Un’istùdiu de su  1999   at mustradu chi belle su 40% lu faeddat bene a beru.  B’at istatziones televisivas e giornales in russu.  Un’incherta de su  2012 at mustradu chi su  94% de sos armenos connoschent su russu (su 24% cun una connoschèntzia avantzada e su 59% intermèdia, cando chi s’ 11% sunt imparaditzos)

Inglesu

Sa popularidade de s’inglesu est aumentada dae cando s’Armènia s’est fata indipendente. Annu cun annu, b’at semper prus gente imparende custa limba, e at crèschidu su nùmeru de sas iscolas in ue s’istùdiat.  S’inglesu est galu in palas de su russu: cunforma a un’incherta de su 2012 , su 40% de sos armenos lu connoschent (su 4% cun una connoschèntzia avantzada e su 16% intermèdia,  cando chi su  20% sunt imparaditzos). Semper  e cando, sos armenos preferint s’inglesu a su russu: su  50% pessant chi su primu diat tocare a lu pònnere in s’iscola segundària,  e su 44% diant chèrrere su russu.

Àteras limbas

Àteras limbas istràngias  connotas   in Armènia sunt su frantzesu, su tedescu, s’italianu, s’ispagnolu, su persianu. In  su  2008 s’Armènia est devènnida membru assotziadu  de sa Francophonie  e in su 2012  s’est fata membru efetivu. Un’universidade chi si narat  Fondation Université Française en Arménie (Fundatzione Universidade Frantzesa  in Armènia) l’ant fundada  in su 2000 a pustis chi b’at àpidu un’acordu intre sos guvernos frantzesu e armenu. Cun 600 istudentes, est s’universidade frantzesa prus manna in unu logu non francòfonu.

Cunforma a su tzensimentu de su 2011, b’at  10.106 pessones chi faeddant, comente segunda limba,  su frantzesu, 6.342 su tedescu, 4.396 su persianu,  29.430 àteros idiomas.  Armenos medas faeddant s’azeru  comente segunda limba, dae cando sunt istados agasagiados  370.000 armenos  fuidos dae  Azerbaijan in su tempus  de sa gherra de su Nagorno Karabakh, chi at duradu dae su  1988 a su 1994.     

In su 2001 s’Armènia at ratificadu sa Carta Europea pro sas Limbas Regionales o Minoritàrias  chi amparat sas limbas de sas minorias: assiru, gregu, russu e su  kurdu/yezidi.

 Ligàmene: http://en.wikipedia.org/wiki/Languages_of_Armenia

In Còrsica passos a dae in antis pro sa polìtica linguìstica

de Bovore Mele –

Paul Giacobbi, presidente de s'assemblea corsicana

Paul Giacobbi, presidente de s’assemblea corsicana

Su sero de 16 de abrile 2015  su Cussìgiu regionale corsicanu in Ajacciu at aprovadu “sa pianificatzione pro sa normalizatzione de sa limba corsicana e su progressu cara a una sotziedade bilìngue” chi est istada adotada dae s’Assemblea de sa Còrsica.
Sa relata est su programma operativu fintzas a su 2020 e est istada aprovada cun 30 votos a favore, tres votos contra, chimbe no ant partetzipadu e 6 assentes. In Còrsica ant fatu su sèberu issoro est a narrere normalizare sa limba corsicana. In Sardigna a dolu mannu in contu de normalizatzione su Cussìgiu Regionale de Sardigna no aparesset apat ideas craras.
In Còrsica su Presidente de sa Còrsica Paul Giacobbi, radicale-sotzialista, polìticu conchilùghidu de tzentru ischerra, mancari pertenessente a unu partidu natzionale, est unu bilinguista cumbintu paris cun su Cussìgiu e custu faghet sa diferèntzia cun sa Sardigna. Noisàteros in Sardigna, sos chi semus cumbintos de sa normalizatzione de sa limba sarda, e chi ischimus ca su sèberu est istadu giai fatu in su 2006 dae sa Giunta Regionale, oe depimus contare petzi cun sas fortzas nostras faghende in manera chi fintzas in Sardigna crompat  sa matessi situatzione corsicana in contu de limba.
Depimus dare pelea faghende cumprèndere a su mundu culturale sardu ca s’italianu est sa limba de s’istadu ma sa limba de sa Regione Sarda est su sardu. A cussos chi faddint cun su folclore e sos dialetos cun sa limba sarda los depimus iscaratzare ca narant de essere a profetu de sa limba sarda e imbetzes non faghent unu grandu servìtziu a sa limba sarda.
Est arribadu su momentu chi totu sos sardos chi istimant a beru a sa limba sarda pensent a si l’istudiare cun sa grammàtica aprovada dae sa Giunta Regionale proite si una limba abarrat sena istandard,  de verteri, est ca la cherent bussiare.

Su latinu nostru de cada die

– de Sarvadore Serra —Deiparae Virgini a Nive sacrum

Dae pagu, cun una petitzione pùblica,  ant fatu un’atzione de propaganda pro torrare a pònnere su latinu in iscola. Deo pesso chi su latinu est de profetu a lu connòschere, ca est sa base de sas limbas chi praticamus de prus, su sardu e s’italianu, e at influentziadu meda una limba internatzionale comente s’inglesu. De seguru, su latinu l’addoviamus in sa vida de cada die.

Limbas bi nd’at bias e mortas. Comente esempru de custa ùrtima categoria, in sa cultura nostra bi nd’at unu canònicu: su latinu. Ma a beru, in su sèculu 21, su latinu est mortu e interrradu? Tantu pro cumintzare, totu sas limbas romànicas sunt una evolutzione de su latinu, s’idioma indoeuropeu essidu a campu a fùrriu de s’annu 1.000 in antis de Cristos in su tzentru de sa penìsula itàlica,  chi s’est ispainadu in sas rivas de su Mediterràneu  pro more de s’espansione de s’impèriu romanu. Però, a parte custu, sa supravivèntzia sua est meda prus ampra de su chi non paret.

Su latinu, pro nàrrere, est sa limba de sa crèsia. In prus de sa presèntzia de iscritziones in fatzadas e pinnas de muru de crèsias e fràigos religiosos medas (comente in sa catedrale de Nùgoro, in ue b’est iscritu “Deiparae Virgini  a Nivem Sacrum” –  abbàida sa figura chi publicamus cun custu artìculu), tocat a ammentare chi s’est mantesu comente  idioma de cultu de sa religione catòlica fintzas  a su cuntzìliu Vaticanu 2, unos chimbanta annos a como. E galu immoe est sa limba ufitziale de sa Santa Sede: pro custu in sa Tzitade de su Vaticanu b’at istitutziones chi l’adatant a sos tempos de oe e pùblicant sos resurtados de custu traballu.

Ma su latinu, pro more de s’impreu de sos latinismos, est fintzas limba de cada die.   In sardu, comente in àteras limbas,  b’at  paràulas, locutziones e frases leadas   dae custu idioma antigu: “ad hoc”, “currìculum”, “deficit”, “status quo”, “sui generis”, “rebus”, “lapsus”.  E non devimus ismentigare unos cantos topònimos,  comente Fordongianus (dae Foum Traiani) o Austis (dae Forum Augusti).

In custu sèculu 21 su latinu mantenet galu s’arrastu de su lugore suo comente idioma cultu de s’Otzidente fintzas a su sèc 17, ca est galu sa limba obligatòria de sa nomenclatura sientìfica, sa cunventzione binominale istandardizada pro inditare sas ispètzias  animales e vegetales.

Un’àtera mustra crara de su mantenimentu de custu ligàmene de su latinu cun sa cultura arta e s’insinnamentu est chi su prus de sas universidades  de totu su mundu tenent  lemmas in custa limba, comente ‘Libertas perfundet omnia luce’, de s’ Universidade de Bartzellona, o “Unicuique suum tribuere”, de sa facultade de Giurisprudèntzia de Casteddu.

E fintzas sos Carabineris non mancant de mustrare su latinu issoro: in sa Legione de sos Carabineris de Casteddu, in carrera de Sonnino, b’est s’iscrita “Pro Patria contra omnes, pro me contra neminem”.

Ligàmenes: : http://www.vilaweb.cat/noticia/4229032/20150129/nostre-llati-quotidia.html

https://www.change.org/p/ripristinare-le-ore-di-insegnamento-del-latino-e-della-filosofia?recruiter=222558756&utm_source=share_petition&utm_medium=facebook&utm_campaign=share_facebook_responsive&utm_term=des-lg-no_src-no_msg&fb_ref=Default

Finas su bascu, chi est prenu de dialetos, at sa limba comuna sua

        –   de Sarvadore Serra  –

bascu

Su bascu no est imparentadu  cun peruna àtera limba de su mundu.   Comente sas àteras limbas, però,  est partzidu in dialetos. In su matessi tempus b’at  unu bascu comunu a totu  sos  faeddadores. Si narat euskara batua. L’impreant in totu sas atividades pùblicas: in sas leges, in iscola,  in sos mèdios de informatzione, in sos cartellos, e fintzas in sos manifestos pro sas partidas de fùbalu, comente in sa fotografia chi publicamus  cun  custu artìculu.

S’ euskara batua”,  chi podimus traduire comente “bascu unificadu”, est s’istandard orale e iscritu de sa limba   basca.  L’at formadu  s’Acadèmia de sa limba basca, s’Euskaltzaindia, in su 1968. S’euskara batua punnat  a èssere un’elementu subradialetale e un’aina   de comunicatzione intre  sos chi faeddant su bascu. S’idea, duncas,  est a nche colare  sos problemas de comunicatzione intre sos dialetos bascos e normativizare custa limba. Comente narant sos linguistas Koldo Mitxelena e Koldo Zuazo, s’euskara batua e sos dialetos non sunt antagonistas  ma cumplementares.

Su batua  est sa  limba de s’amministratzione  de Euskadi, e l’impitant finas  in sa Comunidade Forale de Navarra, in sa  televisione  basca, in sos  giornales  in bascu, in sa produtzione literària e in sas iscolas. Custu non cheret nàrrere chi no impreant mai sos dialetos in sos mèdios de informatzione. Antzis, est su contràriu.

Custu istandard est una mediatzione de totu sos dialetos, mescamentu de su giassu de Guipúscoa, su prus tzentrale. Su nùmene  l’ant detzìdidu ca est sa forma prus ispainada  in sos dialetos de Guipúscoa, Biscaia, Navarra, Lapurdi, Nafarroa Beherea e Zuberoa, mancari bi siant sas formas regionales de euskala, eskuara, eskuera, eskara, eskera, eskoara, euskiera,auskera, oskara, uskera, uskaa, uska o üskara.

Dae su  1950 a su 1960 linguistas medas ant fatu sas propostas  issoro pro definire  sas bases de s’èuscara unificadu. Federiko Krutwig at propostu, sena chi l’apat atzetadu nemos, su dialetu literàriu “labortanu” comente istandard chi si fundaiat  in s’òpera unificadora chi aiat fatu s’iscritore bascu Joanes Leizarraga cun s’òpera sua de tradutzione de su  Testamentu Nou de sa Bìblia “Jesus Christ  Gure Iaunaren Testamentu Berria”(1571). In su 1963 Euskaltzaindia at fatu un’addòviu  in Baiona in ue est nàschidu  s’assòtziu de iscritores “EuskalIdazkaritza”.

In fines, in su 1968,  Euskaltzaindia at fatu un’addòviu in  Arantzazu in ue ant istabilidu sas lìnias  lessicogràficas e morfològicas de s’euskara batua (ortografia, morfologia, declinatzione e neologismos), chi ant cumpletadu  in su  1973 cun una proposta de coniugatzione verbale. Koldo Mitxelena at tentu una parte de importu in sa formatzione  de s’euskera batua.

Sa forma “euskera” (de sos dialetos de Guipuzcoa, Vizcaya e Navarra arta) sos bascos chi faeddant in ispagnolu l’impitant prus de su tèrmine  “vasco”  e est presente  in  su  Ditzionàriu de s’ Acadèmia Reale de sa  Limba  Ispagnola. In càmbiu, in  “batua” narant  “euskara”  (sa prus  comuna in sos dialetos tzentrales).

Ligàmene: http://ca.wikipedia.org/wiki/Euskera_batua

 

Su Term.Cat, sa terminologia chi serbit a sa limba

de Sarvadore Serra –

termacat

A  bias est de profetu a bìdere ite faghent sos àteros. Non pro copiare, est craru, ma pro si cunfrontare.  Pro nàrrere, in  contu de polìtica linguìstica est fundamentale su traballu terminològicu. In Catalugna b’at un’ente pùblicu chi s’interessat de terminologia. Si narat Term.Cat.  Prus in giosso b’est sa  tradutzione in sardu de s’Istatutu suo.  Pro chie cheret bìdere, imbetzes, sas atividades chi faghet in cuncretu, custu est su ligàmene de su situ informaticu:  http://www.termcat.cat/      

 

—————————————————————————————————–
DECRETU 108/2006 de su 25 de abrile cun su cale s’aprovat sa  modìfica  de s’Istatutu de su Cunsòrtziu  de su  Tzentru de Terminologia Termcat.

Cussideradu chi su Cussìgiu de Diretzione de su  Cunsòrtziu de su  Tzentru de Terminologia Termcat at aprovadu sa modìfica  de s’Istatutu suo, pro nd’adatare sa redatzione a sas racumandatziones subra de s’impreu de unu limbàgiu non sessista;
a proposta de su primu cussigeri e de acordu cun su Guvernu, emanat custu

                                                                    DECRETU
Artìculu ùnicu
S’aprovat sa modìfica de s’Istatutu de su Cunsòrtziu de su Tzentru de Terminologia Termcat. S’Istatutu nou est publicadu in s’annessu de custu Decretu.

                                                  DISPONIMENTU  DEROGATÒRIU
Si dèrogat a su Decretu 199/2005, de su 27 de cabudanni, cun su cale s’aprovat sa modìfica de s’Istatutu de su Cunsòrtziu de su Tzentru de Terminologia Termcat.
Barcelona, 25 de abrile de su 2006
PASQUAL MARAGALL I MIRA
Presidente de sa Generalitat de Catalunya
JOSEP BARGALLÓ VALLS
Primu cussigeri

                                                                          ANNESSU

Istatutu de su Cunsòrtziu de su Tzentru de Terminologia  Termcat

Artìculu 1
1.1   Su Tzentru de Terminologia Termcat est unu cunsòrtziu cun personalidade giurìdica sua, formadu,  in su cumintzu  cun caràtere voluntàriu, dae sa Generalitat de Catalunya, dae s’Istitutu de Istùdios Catalanos e dae su Cunsòrtziu pro sa Normalizatzione Linguìstica.
1.2 Nd’ant a pòdere fàghere parte  àteros entes pùblicos o privados sena finalidade de lucru chi siant interessados a su cunsighimentu de sas finalidades de su Termcat, bastis   chi b’apat  s’acordu de su Cussìgiu de Diretzione e su cunsensu de sos entes cunsortziados.
1.3 S’incorporatzione de cumponentes noos rechedet s’atzetatzione, dae bandas issoro, de s’Istatutu.

Artìculu 2
Su Cunsòrtziu est costituìdu pro unu tempus indefinidu.

Artìculu 3
Su Cunsòrtziu godit de capatzidade giurìdica prena in su campu  de sas cumpetèntzias e finalidades suas. Duncas podet otènnere, possìdere, revindicare, gravare o alienare cada casta de bene, formalizare cuntratos, fàghere òperas, leare òbligos, presentare recussos e praticare sas atziones chi sas leges prevident.

Artìculu 4
Su Cunsòrtziu tenet sa sede in  Barcelona. Pro more de acordos cun àteras istitutziones, podet istabilire tzentros de collaboratzione pro dare  sos servìtzios suos.

Artìculu 5
5.1 Su Cunsòrtziu tenet comente finalidade su coordinamentu generale de sas  atividades terminològicas relativas a sa limba catalana, su de promòvere e cunduire a tèrmine s’elaboratzione de siendas terminològicas e de nde garantire sa disponibilidade, e su de promòvere s’isvilupu de produtos de ingenieria linguìstica in ue sa Terminologia  tenet una importàntzia particulare.
5.2 Su Cunsòrtziu dat cara mescamente a su coordinamentu e a sa realizatzione de atividades in su campu de sa Terminologia  chi siant de interessu  pro sas istitutziones cunsortziadas.
5.3 Pro cumprire custa finalidade, s’interessat  de:
a) Pianificare e coordinare sa chirca terminològica in limba catalana.
b) Elaborare sas siendas terminològicas netzessàrias pro agiuare s’impreu de su catalanu in sos campos sotziueconòmicos, tècnicos e sientìficos.
c) Istabilire sos critèrios metodològicos pro s’elaboratzione de siendas terminològicas.
d) Organizare sa revisione de sos tèrmines catalanos e sa normalizatzione de sos neologismos chi lu rechedent, cunforma a sa normativa linguìstica de s’Istitutu de Istùdios Catalanos.
e) Mantènnere e atualizare una banca de datos terminològicos in catalanu cun ecuivalèntzias in àteras limbas, e una fonte documentale de interessu terminològicu.
f) Dare amparu terminològicu a s’Amministratzione de sa Generalitat de Catalunya e coordinare sas atividades terminològicas de sos dipartimentos e de sos  organismos e impresas chi nde dipendent.
g) Pònnere s’informatzione e sas siendas de interessu terminològicu a disponimentu de sa sotziedade.
h) Impulsare e coordinare s’isvilupu de sos produtos de ingenieria linguìstica aplicados a sa limba catalana chi rechedent siendas terminològicas, leare parte  in s’elaboratzione issoro e a los ispainare comente si tocat.
i) Istabilire e canalizare relatziones de cooperatzione in campu natzionale e internatzionale cun sas organizatziones chi si interessant  a sa Terminologia  e a sas atividades relatzionadas, in limba catalana o in cale si siat  àtera limba de interessu.

Artìculu 6
Sos òrganos de diretzione de su Cunsòrtziu sunt:
a) Su Cussìgiu de Diretzione.
b) Su/sa diretore/a.

Artìculu 7
7.1 Su Cussìgiu de Diretzione  est formadu dae:
Unu/a presidente/a, chi est su/sa segretàriu/a de Polìtica Linguìstica de sa Generalitat de Catalunya o pessone delegada.
Unu/a vitzepresidente/a, chi est su/sa presidente/a de s’Istitutu de Istùdios Catalanos o cumponente de s’Istitutu de Istùdios Catalanos delegadu.
Una pessone in rapresentàntzia de s’Istitutu de Istùdios Catalanos, inditada dae su/dae sa presidente/a de custa istitutzione.
Bator pessones in rapresentàntzia de sa Generalitat, inditadas una dae su/dae  sa cussigeri/a cumpetente in matèria de política linguìstica, una dae su/dae sa cussigeri/a de Universidades, Chirca e DOGC 4622 – 27.4.2006 DISPONIMENTOS 18769 18770 Bulletinu Ufitziale de sa Generalitat de Catalunya Nùm. 4622 – 27.4.2006 Sotziedade de s’Informatzione, una dae su/dae sa cussigeri/a de Educatzione e una dae su/dae sa cussigeri/a de Traballu e Indùstria.
Una pessone in rapresentàntzia de su Cunsòrtziu pro sa Normalizatzione Linguìstica, inditada  dae su/dae  sa presidente/a de custa istitutzione.
Su/sa diretore/a, chi pràticat sas funtziones de secretàriu/a, cun deretu de paràula ma sena deretu de votu.
7.2 In casu chi s’incòrporent entidades noas a su Cunsòrtziu, su Cussìgiu de Diretzione  nd’at a pòdere ismanniare sa cumpositzione.
7.3 Sas pessones rapresentantes de sas istitutziones podent èssere revocadas o cambiadas in cale si siat  mamentu dae s’entidade o istitutzione rapresentada.

Artìculu 8
8.1 Su Cussìgiu de Diretzione :
a) Aprovat sa modìfica de s’Istatutu, chi cheret ratificadu dae sos cunsortziados.
b) Aprovat sa proposta de incorporatzione de cumponentes noos a su Cunsòrtziu.
c) Nùmenat e rèvocat su/sa diretore/a.
d) Aprovat su programma annuale de atuatzione de s’esertzìtziu sighente e sa memòria de s’anteriore.
e) Aprovat sos preventivos, sa licuidatzione sua e su contu de sos resurtados.
f) Autorizat, cun caràtere prèviu, sa formalizatzione de cale si siat impinnu chi ìmplichet unu gastu pluriannuale.
g) Aprovat, cun caràtere prèviu, sas operatziones de crèditu destinadas a amparare netzessidades de tesoreria in funtzione de sos deretos reconnotos in
favore de su Cunsòrtziu. Sas àteras operatziones de crèditu cherent autorizadas in antis  dae totu sas entidades cunsortziadas.
h) Aprovat, si est cosa, sas tarifas o sos prejos de sos servìtzios chi dat su Cunsòrtziu.
i) Disponet e alienat benes e deretos de su Cunsòrtziu, nde faghet transatzione e atzetat eredidades, legados e donatziones.
j) Aprovat sa pranta de su personale e sas modìficas suas.
k) Aprovat su regulamentu de funtzionamentu de su  Cussìgiu Supervisore e de sos comitados tècnicos.
l) Dat cara, in generale, a su cunsighimentu de sas finalidades pròpias de su Cunsòrtziu e proponet a sas istitutziones chi lu costituint sas mesuras chi cunsideret adeguadas pro s’isvilupu de s’atividade sua.
8.2 Su Cussìgiu de Diretzione  si reunit in sessione ordinària una bia cada semestre e in sessione istraordinària si est cunvocadu dae sa pessone chi nde tenet  sa presidèntzia, pro initziativa pròpia o a dimanda de cale si siat entidade cunsòrtziada.

Artìculu 9
Su Presidente de su  Cussìgiu de Diretzione:
a) Assumet sa  rapresentàntzia arta de su Cunsòrtziu.
b) Fissat s’òrdine de sa die, cùnvocat, presidet, suspendet e cùngiat sas sessiones de su Cussìgiu de Diretzione.

Artìculu 10
Su/sa diretore/a, comente responsàbile tècnicu/a e esecutivu/a de su Cunsòrtziu, tenet sas funtziones chi sighint:
a) Elaborare sos programmas annuales de atuatzione cumintzende dae sas siendas umanas, tècnicas e econòmicas de sas cales disponet e, cando los aprovat su Cussìgiu de Diretzione, a los cunduìre a tèrmine.
b) Presentare a su Cussìgiu de Diretzione su raportu annuale de sas atividades de su Tzentru.
c) Ammaniare  sos progetos annuales de preventivu pro los sutapònnere a s’aprovatzione de su Cussìgiu de Diretzione.
d) Tènnere sa Diretzione  de su personale chi dat sos servìtzios suos a su Cunsòrtziu e sa potestade disciplinària.
e) Sutascrìere in nùmene de su Cunsòrtziu sos cuntratos e cunventziones netzessàrias pro su cumprimentu de sas finalidades suas, atuare su bilantzu preventivu e ordinare sos pagamentos e sos gastos.
f) In generale, atuare sos acordos de su Cussìgiu  de Diretzione, organizare e supervisare sos servìtzios e dare cara in manera direta a su funtzionamentu bonu e a sa gestione curreta de su Tzentru.

Artìculu 11
Sos òrganos de normalizatzione terminològica de su Termcat sunt:
a) Su Cussìgiu Supervisore, chi est s’organismu chi s’interessat de sa normalizatzione formale de sa Terminologia  catalana.
b) Sos comitados tècnicos, chi sunt òrganos setoriales chi s’interessant de sa normalizatzione terminològica in sos aspetos cuntzetuales e de atzetabilidade
sotziulinguìstica.

Artìculu 12
12.1 Su Cussìgiu Supervisore est formadu dae:
Unu/a presidente/a, inditadu/a dae su/dae sa presidente/a de s’Istitutu de Istùdios Catalanos in mesu de sos cumponentes de sa Setzione Filològica.
Duas pessones inditadas dae sa Setzione Filològica de s’Istitutu de Istùdios Catalanos in mesu de pessones de s’àmbitu sientìficu o tècnicu espertas in Terminologia, chi podent no èssere cumponentes de sa Setzione.
Su/sa diretore/a de su Termcat e unu/a terminòlogu/a chi issu/a inditat.
At a fàghere a secretàriu/a, cun deretu de paràula però sena deretu de votu, unu/a terminòlogu/a de su Termcat chi inditat  su/sa diretore/a.
A initziativa de sa presidèntzia de su Cussìgiu  Supervisore  e de sa Diretzione  de su Termcat, podent leare parte cun deretu de paràula però sena deretu de votu in sas reuniones de su Cussìgiu Supervisore àteros ispetzialistas in sa matèria chi si tratet.
12.2 Su Cussìgiu Supervisore tenet custas cumpetèntzias:
a) Fissatzione de critèrios linguìsticos e terminològicos (normas ispetzìficas pro su lèssicu de ispetzialidade), in aplicatzione de sas normas istabilidas dae sa Setzione Filològica de s’Istitutu de Istùdios Catalanos, ismanniende cun acordos noos, si bi nd’at bisòngiu, sas cunventziones netzessàrias pro non fàghere istentare s’elaboratzione e sa difusione de sa Terminologia  noa. Cando sa Setzione Filològica adotat un’acordu definitivu subra de custas cunventziones, su Cussìgiu Supervisore s’adèguat.
b) Revisione e aprovatzione de sa  Terminologia  noa, in s’aspetu formale suo, tenende in contu sas valoratziones de sos comitados tècnicos currispondentes pro su chi pertocat s’atzetabilidade e su valore cuntzetuale de sos tèrmines.
12.3 Su Termcat devet ispainare periodicamente sos tèrmines protzedentes dae sos traballos de normalizatzione formale chi los apat aprovados su Cussìgiu Supervisore, sos cales tenent caràtere sussidiàriu a pitus de sa normativa istabilida dae sa Setzione Filològica de s’Istitutu de Istùdios Catalanos.

Artìculu 13
Sas siendas econòmicas de su Cunsòrtziu sunt sas chi sighint:
a) Sos aportos de sas entitades cunsortziadas.
b) Su rendimentu de s’isfrutamentu de su patrimòniu suo.
c) Sas intradas chi otèngiat dae sa prestatzione de sos servìtzios suos.
d) Sas donatziones e sas suventziones de cale si siat natura.
e) Cale si siat àtera chi li potzat tocare de acordu cun sas leges.

Artìculu 14
Sa Generalitat de Catalunya, pro mèdiu de su Dipartimentu cumpetente in matèria de polìtica linguìstica, garantit su finantziamentu de su Cunsòrtziu
cunforma a sas previsiones de su bilantzu preventivu, e, cun custu obietivu, aportat in cada esertzìtziu sas cantidades netzessàrias pro su funtzionamentu suo.

Artìculu 15
Su controllu de sa legalidade de sos gastos e su controllu finantziàriu de su Cunsòrtziu los faghet, cun un’esàmene prèviu de sos atos, unu/a revisore/a delegadu/a dae sa Generalitat de Catalunya.

Artìculu 16
Su Cunsòrtziu si devet dotare, pro sudisfàghere sas netzessidades suas de funtzionamentu, de personale adeguadu chi cheret isseberadu cunforma a  sos printzìpios de publitzidade, mèritu e capatzidade. Su personale podet èssere tantu laborale comente funtzionàriu.

Artìculu 17
Cale si siat cumponente de su  Cunsòrtziu podet detzìdere de si nd’essire, notifichende custa detzisione a sa presidèntzia de su Cussìgiu de Diretzione  a su mancu ses meses in antis de s’agabbu de cada esèrtzitziu, e abbarrende responsàbile de su cumprimentu de sas obligatziones cuntraidas in s’esertzìtziu in cursu.

Artìculu 18
Sos aspetos de règimene giurìdicu e de funtzionamentu non prevididos in custu Istatutu, o in sas mesuras de règimene internu pro su chi pertocat  sos aspetos organizativos, sunt regulados in manera supletòria dae sa legislatzione aplicàbile a sas entidades autònomas de caràtere amministrativu de sa Generalitat.

Artìculu 19
Sa modìfica de  custu Istatutu e sa dissolutzione de su Cunsòrtziu cherent aprovadas dae su Cussìgiu de Diretzione  e ratificadas dae cada unu
de sos entes cunsòrtziados. Si si detzidet sa dissolutzione de su Cunsòrtziu, su Cussìgiu  de Diretzione  devet determinare sa forma cun sa cale si devet protzèdere a sa licuidatzione de sos benes suos.

DISPONIMENTU TRANSITÒRIU ÙNICU
Su personale funtzionàriu ascritu dae sa Generalitat a su Cunsòrtziu in su mamentu de sa costitutzione sua at a abarrare in servìtziu in àteras amministratziones pùblicas, cunforme a su chi disponet s’artìculu 87 de su testu ùnicu de sa  Lege de sa funtzione pùblica de s’Amministratzione de sa Generalitat de Catalunya, aprovada cun Decretu legislativu 1/1997, de su 31 de santugaine. (06.096.125)

 

Sa limba natzionale de s’Irlanda

de Sarvadore Serra –

Sa limba de Irlanda

S’Istadu Irlandesu, chi in su cumintzu si naraiat Istadu lìberu de Irlanda, l’ant fundadu  in su  1922, a pustis de sa gherra de indipendèntzia,  comente “dominion” in intro de su Commonwealth.    In su 1937  est devènnidu un Istadu cumpletamentu soveranu. In su 1949 s’est constituidu in Repùblica  e at lassadu su Commonwealth.  Pro more de su colonialismu britànnicu, totus in Irlanda faeddant s’inglesu, ma non totus faeddant s’irlandesu.  Podiant detzìdere, pro “comodidade”, de pònnere petzi s’inglesu comente limba ufitziale. E imbetzes…

——————————————————————————————————————

S’irlandesu (Gaeilge), chi si narat finas gaèlicu irlandesu o gaèlicu, est un’idioma de sa famìlia indoeuropea. Est nàschidu in Irlanda  e lu faeddant  istoricamente sos irlandesos. A tempos de oe, petzi una minoria de irlandesos lu faeddat comente prima limba,  e una parte prus manna  de tzitadinos lu tenet comente segunda limba. S’irlandesu tenet su status costitutzionale de prima limba natzionale e prima limba ufitziale de sa Repùblica de Irlanda. Est una limba ufitziale de s’Unione Europea.  Est una limba minoritària reconnota in s’Irlanda de su Nord.

Su gaèlicu est istadu sa limba prus impitada dae sos irlandesos pro su prus de s’istòria issoro.  Issos nche l’ant giuta a àteros logos, comente s’Iscòtzia e s’Ìsula de Man, in ue sunt nàschidos su Gaèlicu iscotzesu e su Manx. Tenet una de sas literaduras prus antigas de s’Europa Otzidentale.

Sos funtzionàrios de sa reina Elisabeta fiant contràrios a s’impreu de s’irlandesu, ca lu bidiant comente una minetza a su domìniu issoro in Irlanda. Sa decaida de custu idioma est cumintzada cun su guvernu inglesu in su sèculu 17. In s’ùrtima parte de su sèculu 19 su nùmeru de faeddadores est minimadu meda a beru, pro more de sa carestia manna de sos annos  1845–1852, cando s’Irlanda at pèrdidu su  20–25% de sa populatzione sua,  morta o disterrada. Sa carestia at interessadu mescamente sos giassos in ue si faeddaiat su gaèlicu. Cando su guvernu britànnicu si nch’est andadu, s’irlandesu lu faeddaiat prus de su  15% de sa populatzione natzionale. Pro neghe de su domìniu istràngiu sos chi faeddant custa limba si sunt fatos minoria, francu in sos giassos  chi totus lis narant su  Gaeltacht.

Cun s’indipendèntzia, sa situatzione at megioradu.

Oe, in totue  sos cartellos de sos caminos  sono bilìngues,  in inglesu e in irlandesu. In totu su Gaeltacht sos cartellos sunt petzi in irlandesu.

In totu sas iscolas pùblicas s’irlandesu  est  matèria obligatòria, ma su restu de sas letziones sunt, pro su prus, in inglesu. B’at  fintzas iscolas, però,   in ue si podent istudiare àteras matèrias in irlandesu

B’at unas cantas ràdios in irlandesu, comente  Raidió na Gaeltachta (istatale) e  Raidió na Life (privada, de  Dublinu), una televisione (Teilifís na Gaeilge) e unos cantos giornales.

B’at istitutziones pùblicas  chi tenent una denominatzione irlandesa, comente, pro nàrrere, su nùmene de su logu  Éire (paris cun s’inglesu Ireland), su parlamentu  An tOireachtas (“s’Assemblea”)  , su Senadu   Seanad Éireann (“Senadu de Irlanda”) , sa Càmera bassa  Dáil Éireann (“Adunàntzia de Irlanda”), su Primu ministru  An Taoiseach (“Su  primu“, “Su capu”)

In su cumintzu de su sèculu 21, su nùmeru de faeddadores nadios nch’est coladu  dae  20.000 a 80.000. In su  tzensimentu 2006 de sa Repùblica Irlandesa, 85.000 pessones resurtaiat chi impitaiant s’irlandesu comente limba de cada die in foras de su sistema educativu, e 1.2 milliones resurtaiat chi l’impitaiant  a su nessi in manera ocasionale in intro o in foras de iscola. In su tzensimentu de su 2011, custos nùmeros ant artziadu  a 94.000 e 1.3 milliones. B’at finas mìgias de faeddadores  in s’Irlanda de su Nord, e unu nùmeru bonu de pessones chi faeddant bene s’idioma  in sos Istados Unidos  e in  Canadà. Istoricamente  in s’ìsula de Newfoundland si faeddat unu dialetu  gaèlicu irlandesu chi si narat  Newfoundland Irish.

S’isperu est chi sas cosas sigant a megiorare.

 

Ligàmenes:  http://en.wikipedia.org/wiki/Irish_language

 

http://it.wikipedia.org/wiki/Lingua_irlandese

Limba e natzione navajo in sa democratzia americana

de Sarvadore Serra

Navajo Nation

 

 In ue b’at prus democratzia, in Itàlia o in Amèrica? Si ndre podet arresonare meda. De seguru in Amèrica b’at prus cussideru de sas minorias linguìsticas. Pro nàrrere, su guvernu de sos Istados Unidos reconnoschet  sa limba e sa Natzione Navajo.  Su guvernu italianu, cun sa L. 482/99,  ammitet  sa tutela de sa limba e cultura de sa populatzione chi faeddat su sardu, ma non reconnoschet s’esistèntzia de sa Natzione Sarda.

————————————————————————————————–

Su Navajo est una limba Athabaskan de sa famìlia Na-dene;  duncas est ligada a sas limbas chi si faeddant in sos tretos de ponente de s’Amèrica de su Nord. Su Navajo lu faeddant mescamente in su Sud Ovest de sos Istados Unidos, in particulare  in s’àrea de sa Natzione Navajo. Est una de sas limbas americanas indìgenas chi si faeddant de prus,  mescamente in sa làcana intre Istados Unidos e Mèssicu; cunforma a sos datos prus reghentes,  b’at  170.000 tizitadinos americanos chi l’ischint faeddare.

Sa limba tenet  un’inventàriu bastante mannu de fonemas; b’at unas cantas cunsonantes chi in inglesu non bi sunt. Sas bator vocales de base si distinghent pro sa  nasalidade, sa longària, e su tonu. S’ortografia, chi s’est isvilupada in s’agabbu de sos annos trinta a pustis de unas cantas proas andadas male, tenet comente base s’alfabetu latinu. Su prus de su vocabulàriu s’est mantesu cun sas paràulas originales.

S’òrdine fundamentale de sas paràulas  est   sugetu- ogetu- verbu, mancari tèngiat contu de fatores pragmàticos. Tenet elementos aglutinantes e fusionales: impitat sos afissos pro cambiare sos verbos; sos sustantivos a su sòlitu si formant cun prus de unu morfema;  custos morfemas  s’unint a pare in manera irregulare e  benit male a los connòschere. Sos verbos si còniugant  pro  aspetu  e istadu de ànimu; b’at afissos  pro sa pessone e pro su nùmeru de  sugetos e ogetos;  e b’at variàbiles medas.

 

In su  1968, su Presidente de sos Istados Unidos  Lyndon B. Johnson at firmadu  sa  Lege pro s’educatzione bilìngue.  Custa lege daiat finantziamentos  pro sos iscolanos  chi non connoschiant s’inglesu dae minoreddos; l’aiant pessada mescamente pro sos pitzinnos chi faeddaiant in ispagnolu, in particulare sos messicanos americanos; ma l’ant aplicada a totu sas minorias linguìsticas reconnotas. Tribùs indìgenas medas ant pessadu  chi custa fiat un’ocasione pro incaminare unu programa de educatzione bilìngue. Su problema est chi sos professores de calidade  chi faeddaiant bene sas limbas indìgenas fiant pagos; duncas custos programas, a sa prima, no ant funtzionadu comente si tocat.

Pustis, sas cosas ant megioradu. Datos collidos  in su 1980 ant mustradu chi s’ 85 pro chentu de sos iscolanos de prima elementare fiant bilìngues, a cunfrontu de su 62 pro chentu de sos navajos de totu sas edades. Semper in su 1980 ant publicadu The Navajo Language: A Grammar and Colloquial Dictionary (Sa limba Navajo: gramàtica e ditzionàriu collochiale)

In su 1984, su  Cussìgiu Tribale Navajo   at istabilidu  chi sa limba Navajo cheret imparada in sas iscolas de totu sos grados in sa  Natzione Navajo.

In su 1991, un’istùdiu demoscòpicu de 682 pitzinnos in edade preiscolare at mustradu chi su 54 pro chentu  fiant monolìngues in inglesu, su 28 pro chentu bilìngues in inglesu e Navajo,e su 18 pro chentu faeddaiat in Navajo ebbia.

In  su 1992 ant publicadu Analytical Lexicon of Navajo (Lèssicu analìticu de su Navajo)

Su movimentu pro s’educatzione linguìstica de sos indìgenos americanos  at tentu contrariedades, ca in s’agabbu de sos annos 90 b’at àpidu campagnas in favore de su monolinguismu inglesu. Belle gasi, sos programas de immersione linguìstica si sunt ispainados in totu sa Natzione Navajo.  Dae s’istatìstica  resurtat chi sos istudentes chi faghent immersione linguìstica in Navajo a su sòlitu traballant in sos  testos instardadizados mègius de sos chi istùdiant petzi s’inglesu. In prus, b’at unu sensu de fieresa  e avvaloramentu identitàriu.

Ma su Navajo est intradu fintzas in s’universidade.  Pro nàrrere, s’ Universidade Istatale de Arizona faghet letziones fintzas in custa limba.

Sos primos libros essidos in Navajo sunt istados testos religiosos bortados dae sos missionàrios, cumintzende dae sa Bìblia.

Dae su  1943 a su  1957 est essidu Ádahooníłígíí, su primu giornale in Navajo e s’ùnicu a èssere iscritu petzi in custa limba.

Oe un’istatzione ràdiu AM , KTNN, trasmitet in navajo e in inglesu;  in sa programatzione b’at fintzas  mùsica  e sos giogos NFL ; s’istatzione KNDN trasmitet petzi in Navajo.

In su 2013, ant bortadu in Navajo sa pellìcula Gherra de Isteddos parte 4:un’isperu nou  de su 1977.

In fines, sa connoschèntzia de su Navajo est obligatòria pro chie si cheret candidare  a  Presidente de sa Natzione Navajo.

————————————–

Pro nd’ischire de prus de sa limba Navajo e de sa Natzione Navajo, custos sunt sos ligàmenes: http://en.wikipedia.org/wiki/Navajo_language

http://en.wikipedia.org/wiki/Navajo_Nation

http://www.navajo-nsn.gov/

CAMINADA PRO S’INDIPENDÈNTZIA

marcia indipendenza

Caminada pro s’indipendèntzia

Su 30 de martzu, in Palermo, b’at a èssere una caminada pro s’indipendèntzia de sos chi pedint un’ordinamentu nou de s’Itàlia. A sa caminada ant a leare parte non petzi sitzilianos, ma fintzas sos indipendentistas vènetos e sardos, chi cumpartzint cun catalanos, iscotzesos, bascos e galu àteros meda sas matessi ideas de autonomia e de indipendèntzia dae un’Istadu tzentrale.

Domìniga sas banderas sardas ant a torrare a caminare a costàgiu a sas sitzilianas e a sas vènetas a pustis de carchi mese, cando aiant leadu parte totu impare a una manifestatzione in Edimburgu, in Iscòtzia, paris cun àteros moimentos europeos. E su chi ant a cumone custos moimentos est chi totu creent chi dae sa limba nascant sas raighinas de sos pòpulos e chi sa limba siat su fundamentu de su logu, de s’istòria e de sa cultura issoro.

B’at unu pensu nou, duncas, chi traessat sas ànimas de sas persones: semper prus gente cheret un’Europa de sos pòpulos e de sas natziones prus che un’Europa de sos Istados.

Unomattina: sa RAI in Pasada

Unomattina

Unomattina

Sas polèmicas pro sos cartellos in sardu non tzelant. Sunt essidas a campu a pustis de sa nova de sa tzirculare imbiada dae unu funtzionàriu de su Proveditoratu Interregionale pro sas Òperas Pùblicas a totu sas Comunas sardas e ant a sighire sa chida chi intrat non prus a livellu locale ebbia, ca ant a lòmpere a su canale televisivu italianu prus importante, Rai Uno.

Sa regista e autora televisiva Giovanna Massimetti, su 6 de austu, at a èssere in Pasada pro ammaniare unu servìtziu pro Unomattina, sa nòdida trasmissione de su mangianu in Rai Uno. Ant a faeddare su sìndigu Roberto Tola e unu de sos personàgios prus famados de su Movimentu Linguìsticu, Diegu Corràine: ambos ant a ispricare sos motivos de tantas polèmicas e de s’arrènnegu de sos sardos.  A nde catzare sos topònimos o a los fàghere cumpàrrere che nùmenes esòticos o turìsticos/folclorìsticos, pro un’atzione de un’ufìtziu, no est cosa agradèschida a pòpulu perunu.