Creze Limbas de is Àteras Natziones

Ite est una lingua franca

de Sarvadore Serra

Una lingua franca (si narat gasi fintzas in inglesu, frantzesu, ispagnolu) o limba ponte, limba comuna, limba de cumèrtziu, limba veiculare, est un’idioma  impreadu pro fàghere comunicare pessones chi faeddant limbas diferentes

Sas lingua francas si sunt isvilupadas in su mundu  durante totu s’istòria umana, pro resones cumertziales,  culturales, religiosas, diplomàticas  e  amministrativas , e comente mèdios  pro cuncanbiare informatziones  intre  istudiosos  de natzionalidades  diferentes. Su tèrmine benit  dae unu de custos idiomas, sa  Lingua franca mediterrànea,  o Sabir, chi nche torrat a s’Edade Mèdia.

Su Sabir leaiat mescamente das sos dialetos  italianos setentrionales e  otzitanos. Pustis at leadu elementos  ispagnolos  e  portughesos, in particulare in su  Maghrèb.  Ma b’at fintzas paràulas bèrberas, turcas, frantzesas, gregas  e  àrabas. Sos primos a l’impreare sunt istados sos  mercantes genovesos e venetzianos  in su Mediterràneu orientale  a pustis de s’annu 1000.

Lingua franca est unu tèrmine funtzionale, indipendente dae cada istòria o istrutura linguìstica. Pidgins e  crèolos funtzionant a s’ispissu  comente  lingua francas, ma medas de custos idiomas comunos  non sunt nen pidgins nen crèolos.

Si una limba vernaculare est impreada  comente limba de nàschida in una comunidade, una lingua franca est impreada in foras de sas làcanas de sa comunidade sua originale e est impreada comente segunda limba pro sa comunicatzione  intre sos grupos. Pro nàrrere, s’inglesu est una limba vernaculare  in su Rennu Unidu ma est impreadu comente lingua franca in sas Filipinas e in  Ìndia. Gasi etotu acuntesset  cun su russu, su  mandarinu tzinesu, s’ àrabu, su  turcu,  su  frantzesu

Limbas internatzionales ausiliàrias  comente s’esperanto non sunt istadas adotadas meda, e  duncas non si podent definire lingua francas globales.

In “Lingua Franca”, lingua” cheret nàrrere limba, comente  in portughesu e in italianu, e “franca” torrat cun phrankoi in gregu e faranji in àrabu gasi comente  s’ecuivalente italianu.

Su “Douglas Harper Etymology Dictionary” narat chi su tèrmine Lingua Franca est atestadu pro sa prima borta in inglesu  in sos annos 70 de su 1600, mancari un’esemplu galu prus primidiu de s’impreu de Lingua Franca in inglesu siat  registradu dae su 1632, cando cheriat nàrrrere fintzas  “ispagnolu bastardu”.

In s’ùrtima parte de su sèculu XX calicunu cheriat a impitare custu tèrmine  petzi pro sos  idiomas ìbridos chi si impreant comente limbas veiculares, ma como si preferit a pònnere custa paràula pro totu sas limbas veiculares.

S’impreu de sas lingua francas b’est istadu dae antigòriu. Su  latinu e su  gregu koinè sunt istados sas lingua francas de s’Impèriu Romanu e de sa cultura ellenìstica. S’acadianu  e s’ aramàicu sunt istados limbas comunas de una parte bona de s’Àsia Otzidentale. Oe in die b’at esempros de lingua francas in cada continente. B’est s’inglesu, in antis de totu, ma bi nd’at àteros medas, comente su  frantzesu, su bengalesu, s’hindi, s’àrabu, su mandarinu,  su  swahili.

In tzertos logos, sa lingua franca est fintzas limba natzionale. Pro nàrrere, s’urdu est sa  lingua franca de Pakistan e fintzas limba natzionale. S’indonesianu tenet sa matessi funtzione in Indonèsia, mancari su  giavanesu tèngiat medas faeddadores dae sa nàschida; belle gasi, s’indonesianu est s’ùnicu idioma ufitziale  e lu faeddant, a s’ispissu comente segunda limba, in  totu s’Istadu. Fintzas su  persianu est lingua franca de Iran e limba natzionale.

Ligàmenes: https://en.wikipedia.org/wiki/Lingua_franca

https://en.wikipedia.org/wiki/Mediterranean_Lingua_Franca

https://it.wikipedia.org/wiki/Lingua_franca

S’italianu, limba de Italia e de unos cantos Istados minores

de Sarvadore Serra

 S’italianu (italiano (help·info) [itaˈljaːno] o lingua italiana [ˈliŋɡwa itaˈljaːna]) est un’idioma romànicu. Est limba ufitziale in Itàlia, in Isvìtzera (in pare cun su tedescu, su frantzesu e su rumantsch), in San Marino, in Tzitade de su Vaticanu (cando chi  su  latinu est sa limba ufitziale de sa  Santa Sede).   Est coufitziale in Islovènia (in sas  bator comunas  litoràneas  de Ancarano, Capodistria, Isola d’Istria e Pirano )         e in  Croàtzia (in sa regione istriana b’est su  bilinguismu ufitziale  croatu- italianu;  s’italianu lu faeddat su bonu de sa populatzione , mancari su livellu de  tutela de sa minoria natzionale italiana càmbiet dae comuna a comuna). In su tempus coladu at tentu status ufitziale  in Albania, Malta e Monaco, gasi comente in sas chi sunt istadas s’ Àfrica Orientale Italiana e s’ Àfrica Setentrionale Italiana. In Còrsica   est istadu ufitziale  fintzas a su  9 de maju de su  1859 ,  cando in parte sua est intradu  su  frantzesu. Lu faeddant medas disterrados in sas Amèricas e in Austràlia. S’italianu est una de sas limbas ufitziales  de s’ Organizatzione pro sa Seguresa e sa  Cooperatzione in Europa e una de sas limbas de traballu de su  Cussìgiu de Europa.

In s’ Unione Europea b’at 65 milliones de faeddadores dae sa nàschida (13% de sa  populatzione UE) e lu faeddant comente segunda limba  14 milliones de tzitadinos UE (3%). Si si contant sos paisos in foras de s’Unione Europea, su nùmeru totale de faeddadores est a fùrriu de  85 milliones.

S’italianu est sa limba de traballu printzipale de sa Santa Sede, faghende a lingua franca in sa gerarchia eclesiàstica,  e est limba ufitziale  de su Òrdine Soveranu Militare de Malta. Est connotu comente su limbàgiu de sa mùsica pro more de s’impreu suo  in sa  terminologia musicale e in s’ òpera. Tenet un’influèntzia manna in sa artes e in su mercadu de sos benes de lussu.

S’italianu l’at adotadu s’Istadu cun  s’unificatzione de Itàlia, a pustis chi pro sèculos fiat istadu unu limbàgiu literàriu de importu basadu in su toscanu faeddadu mescamente dae sa  classe arta de sa sotziedade fiorentina. S’isvilupu suo est istadu influentziadu fintzas dae sos àteros limbàgios italianos e, mancari prus pagu, dae sos limbàgios germànicos de sos invasores post-romanos. S’intrada in s’italianu de paràulas cultas  leadas dae su latinu est un’àtera forma de imprèstidu lessicale chi b’est istada pro mèdiu  de s’influèntzia  de su limbàgiu iscritu  e de su limbàgiu litùrgicu de sa  Crèsia. Dae s’Edade Mèdia  fintzas a su primu perìudu modernu su prus de sos faeddadores literados italianos connoschiant fintzas su latinu; e duncas adotaiant cun fatzilidade  paràulas latinas in s’iscritura issoro —e a bias in sos discursos issoro—in italianu.

Sas vocales sunt sas segundas prus a curtzu a su latinu  a pustis de su  sardu. A diferèntzia de su prus de sas àteras lìteras romànicas, s’italianu mantenet su contrastu intre cunsonantes longas e curtzas.  Comente in su prus de sas limbas romànicas, s’ atzentu est importante.

S’italianu est una limba romànica, e duncas protzedit dae su latinu vulgare (sa forma faeddada de su latinu non clàssicu). S’italianu istandard est basadu in su toscanu, mescamente su  dialetu fiorentinu, e duncas est una limba ìtalu-dalmàtica, unu grupu chi nde faghent parte, in mesu de àteros su sitzilianu e su dalmàticu  chi como est estintu.

S’italianu est sa limba prus a curtzu a su latinu in tèrmines de  vocabulàriu. Sa simigiàntzia lessicale est de su 89% cun su frantzesu, de su 88% cun su catalanu, de su 85% cun su sardu, de su 82% cun s’ ispagnolu  e su portughesu, de su 78% cun su retoromànicu, e de su 77% cun su rumenu.

Dea un’istùdiu chi at analizadu su gradu de diferentziatzione  de sa limbas romànicas  in cuumparatzione cun su latinu (ponende a cunfrontu sa  fonologia, s’ inflessione, su discursu, sa sintassi, su vocabulàriu, e s’ intonatzione) resurtat chi, in mesu de sas limbas analizadas, sa distàntzia intre s’italanu e su latinu est petzi prus arta de sa chi b’est  intre  su sardu e su latinu.

Ligàmene: https://en.wikipedia.org/wiki/Italian_language

Su portughesu, limba isparta in totu su mundu

de Sarvadore Serra

Su portughesu (português o, in manera cumpleta, língua portuguesa) est una limba romànica.  Est s’ùnica limba ufitziale  de Portugallu,  Brasile, Capu Birde, Guinea-Bissau, Mozambicu, Angola, e São Tomé e Príncipe. Est coufitziale in  Timor Est, Guinea Ecuatoriale e Macau. Comente resurtadu de s’època coloniale, si podent agatare faeddadores de portughesu e portughesu crèolu in: Goa, Daman e Diu,  in Ìndia; Batticaloa,  in sa costa orentale de su Sri Lanka; s’ìsula  indonesiana de Flores; Malaca, Malaysia; sas ìsula ABC,  in sos Caràibos,  in ue faeddant su papiamento, cando chi su crèolu de Capu Birde est su crèolu portughesu chi si faeddat de prus.

Su portughesu faghet parte de su grupu ibèru-romànicu chi s’est isvilupadu dae unos cantos dialetos de su  latinu vulgare in su Rennu medievale de Galìtzia, e at mantesu unu pagu de fonologia tzèltica.  Sos faeddadores dae sa nàschida sunt dae  215 a  220 milliones. In totu lu faeddant 260 milliones de pessones. In su mundu, comente nùmeru de pessones chi lu faeddant dae sa nàschida, est in su de ses postos; in Europa est in su de tres postos;  est una limba a beru de importu  in s’ emisferu meridionale. Est sa limba chi si faeddat de prus in Sudamèrica e sa segunda in Amèrica Latina a pustis de s’ispagnolu.  Est una limba ufitziale de  Unione Europea, Mercosul, OAS, ECOWAS e Unione Africana.

Su portughesu est sa limba de su prus de sa gente  in Brasile e Portugallu, e su  99.8% de sa populatzione de  São Tomé e Príncipe in su tzensimentu de su 1991 at decraradu chi faeddat  in portughesu. A fùrriu de  su  75% de sa populatzione de Angola faeddat in  portughesu, e s’ 85% est bastante fluente.  Prus de su 40% de sa populatzione  de Mozambicu faeddat in portughesu dae sa nàschida, e su  60% est  fluente, cunforma a su tzensimentu de su 2007. Su portughesu lu faeddat dae sa nàschida fintzas su  30% de sa populatzione de  Guinea-Bissau, e b’at unu crèolu basadu in su portughesu chi lu cumprendent totus.  Non b’at datos pretzisos pro  Capu Birde, ma belle totu sa populatzione est bilìngue, e sa populatzione monolìngue  faeddat su  crèolu capu birdianu.

In totu su mundu b’at immigrados chi faeddant in portughesu: bi nd’at in  Andorra (15.4%), Bermuda, Canada (0.72% o 219,275 pessones in su tzensimentu de su 2006),  Frantza (500.000 pessones), Giapone (400.000 pessones), Jersey, Namìbia (su 4–5% de sa populatzione, mescamente pròfugos dae Angola in su Nord de s’Istadu), Paraguay (10.7% o 636.000 pessones), Macau (0.6% o 12.000 pessones),  Isvìtzera (196.000 in su 2008), Venezuela (254.000) e sos Istados unidos (0.35% de sa populatzione o 1.228.126 faeddadores cunforma a sa American Community Survey de su 2007).

In unas cantas partes de sa chi est istada s’ India portughesa, est a nàrrere Goa   e Daman e Diu, sa limba la faeddant galu unas  10.000 pessones. Dae datos de su  2014, resurtat chi unos  1.500 istudentes fiant imparende su  portughesu in Goa.

Sa Comunidade de sos Paisos de Limba Portughesa   (in portughesu Comunidade dos Países de Língua Portuguesa, cun s’acrònimu CPLP) est formada dae  8  paisos indipendentes chi tenent su portughesu comente limba ufitziale: Angola, Brasile, Capu Birde, Timor Est, Guinea Ecuatoriale, Guinea-Bissau, Mozambicu, Portugallu e São Tomé e Príncipe.

Sa  Guinea Ecuatoriale, in su mese de làmpadas de su 2010, aiat fatu dimanda pro èssere membru a tìtulu prenu de sa  CPLP, unu status chi dant petzi a sos Istados in ue su portughesu est limba ufitziale; In su 2011, su portughesu  est devènnidu sa tertza limba ufitziale sua  (in pare a s’ ispagnolu e a su frantzesu)  e, in su mese de  trìulas de su  2014, su paisu est istadu atzetadu comente membru  de sa  CPLP.  

Su portughesu est fintzas una  de sas limbas ufitziales  de sa Regione Amministrativa Ispetziale de sa Repùblica Populare de Tzina (in pare cun su  tzinesu) e de unas cantas organizatziones internatzionales, comente su Mercosur,  s’Organizatzione de sos Istados iberu-americanos,   s’ Unione de sas Natziones Sudamericanas,   s’ Organizatzione de sos Istados Americanos , s’ Unione Africana,   sa  Comunidade Econòmica de sos Istados Africanos Otzidentales,   sa Comunidade pro s’Isvilupu de s’Africa Meridionale   e s’ Unione Europea.

Ligàmene: https://en.wikipedia.org/wiki/Portuguese_language

Tribalingual, prataforma digitale pro sas limbas in perìgulu

de Sarvadore Serra

Cherides imparare a faeddare in «ainu»? O in  «quechua»? Como lu podides fàghere  sena bos mòvere dae domo,  gràtzias a una prataforma digitale  pro sarvare sas limbas in perìgulu. Inky Gibbens, 31 annos,  nàschida in Ulan Bator, Mongòlia,  e crèschida in su Rennu Unidu, at fundadu Tribalingual. Est un’impresa noa chi, pro more de sa  tecnologia 4.0, agiuat a imparare idiomas comente su  «grecànicu» (chi lu faeddant pagas comunidades  de s‘Itàlia meridionale, mescamente in Calàbria), chi s’Unesco at classificadu comente «critically endangered».

Su progetu cheret leadu a beru in cunsideru: dae su 1950 ad oe, 230 limbas sunt bènnidas mancu e,  a pàrrere de s’Onu, àteras  2.465 sunt in perìgulu. Gibbens est isperende chi, cun Tribalingual,  sos istudentes suos resessant  a imparare s’Abc de un’ idioma e a isvilupare una cunversatzione de base. Totu in su tempus de 10 chidas. In su programa b’at 10 limbas: ainu (lu faeddant in Giappone); mòngolu; aromanian (Balcanos); quechua (Sud Amèrica); gangte (Ìndia Nordorientale); grecànicu (Calabria); sakha (Rùssia); torwali (Pakistan); tulu (Ìndia) e yoruba (Nigèria). Totus seberadas dae  Gibbens chi est poliglota. «Deo faeddo in inglesu, mòngolu, russu e tzinesu» narat, e crarit comente funtzionat sa prataforma. «No insinnamus petzi carchi paràula, ma sa  cultura de su logu, cun sas paristòrias suas, sas cantzones  e sas traditziones. Impitamus unu misturitzu  de sonos, imàgines  e sessiones de Skype cun sos istrutores nostros. Cun custu sistema sos istudentes devenint fintzas sos mègius ambasciadores nostros».

      S’insinnante de grecànicu (una variedade de su gregu antigu) si narat Olìmpia. « Cando so nàschida babbu m’at fatu custu donu mannu — narat in su giassu  Tribalingual — M’at pesadu faeddende in  grecànicu, chi lu chistionat una comunidade  de 300 pessones in Calàbria. Non chèrgio chi sa limba mea si perdat». A ispìnghere Gibbens a custa  impresa est istadu s’amore pro sa  Buryatia, sa prus manna de sas provìntzias siberianas dae ue beniat su giaju Norov, chi si nche fiat tramudadu a  Mongòlia in s’agabbu de sos annos 20. In cue s’est cojuadu cun una fèmina «khalkha». «Giaju fiat a beru fieru de sas orìgines suas. Faeddaiat bene in buryat, e fintzas in russu e mòngolu. Faghiat su dutore  e a chistionare custas limbas in s’època  comunista est istadu fundamentale pro sa professione sua. Deo so crèschida pròpiu cun sos giajos. Mama, chi fiat ingeniera, essiat pro andare a traballare. Babbu, chi fiat inglesu, est istadu custrintu pro resones burocràticas a istare in logu istràngiu pro tempus meda; est torradu in su 1989. Cun sa famìlia tzucaia meda a Ulan-Ude, sa capitale de sa  Buryatia in ue tèngio parentes medas. Ma non podia faeddare cun fradiles meos ca non connoschia  nen su buryat nen  su mòngolu, ma su russu ebbia».

A 16 annos, a sa sola, Gibbens, si nch’est tramudada a su Rennu Unidu in ue at istudiadu  e  at traballadu in su setore tecnològicu artu. «Mi pagaiant bene a beru. Apo cambiadu prus de un’azienda, ma mancuna mi pariat perfeta. Non tenia autonomia. Traballaia dies intreas pro irrichire sos àteros. Pro superare sas frustratziones  meas, apo cumintzadu a istudiare su buryat,  e apo iscobertu chi est una limba in perìgulu de estintzione. Duncas apo detzisu de fàghere un’investimentu, creende unu movimentu a fùrriu de sas limbas raras. Apo cumintzadu a pensare a comente connètere sas pessones chi faeddant un’idioma  cun sas chi lu diant chèrrere imparare. Sa prataforma Tribalingual est nàschida gasi e non tèngio idea de m’arressare».

Ligàmenes:

http://tribalingual.com/

https://en.wikipedia.org/wiki/Buryat_language

http://patrimonilinguistici.it/grecanico-calabria/

http://www.strettoweb.com/2012/02/allarme-dellunesco-rischiano-di-sparire-3-000-lingue-tra-cui-napoletano-sardo-e-siciliano/22954/

http://www.corriere.it/esteri/17_luglio_27/ragazza-che-viene-mongolia-salvare-idiomi-rari-655c47d4-72da-11e7-be4a-3ab7f672a608.shtml

 

 

Sas limbas de Isvìtzera

    –  de Sarvadore Serra  –

Sas bator limbas natzionales  de  Isvìtzera  sunt su  tedescu, su frantzesu, s’ italianu e su rumantsch.  Totus, francu su rumantsch, tenent su status  de limbas ufitziales  in s’ Amministratzione Federale de sa  Cunfederatzione Isvìtzera  .  

Cunforma a datos de su 2013, sos chi faeddant in tedescu (mescamente su  tedescu isvìtzeru, mancari cumprendant fintzas su tedescu istandard) sunt unos 5 milliones (63.5%); sos chi faeddant in frantzesu (mescamente su frantzesu isvìtzeru, ma contende fintzas sos dialetos arpitanos) sunt 1.8 milliones (22.5%); sos chi faeddant in italianu (mescamente italianu isvìtzeru, ma contende fintzas sos dialetos lombardos), 645.000 (8.1%); sos chi faeddant in rumantsch, 40.000 (0.5%).  

Sa regione tedesca (Deutschschweiz) est, pagu prus o mancu,  in s’est, in su nord e in su tzentru; sa parte frantzesa (sa Romandie) est in s’ovest;  s’àrea italiana  (Svizzera italiana) est in su sud. In Graubünden,  in s’est, b’at galu una populatzione minore chi faeddat in rumantsch. Sos cantones de Fribourg, Bern e Valais sunt ufitzialmente bilìngues; Graubünden est ufitzialmente trilìngue.

——–

Limbas natzionales e regiones linguìsticas

–         Tedescu

Sa parte germanòfona de s’Isvìtera (tedescu: Deutschsprachige Schweiz, frantzesu: Suisse alémanique, italianu: Svizzera tedesca, rumantsch: Svizra tudestga) est, pagu prus o mancu, su 65% de s’ Isvìtzera (Isvìtzera Nordotzidentale, Isvìtzera Orientale, Isvìtzera Tzentrale, su prus de su subramonte isvìtzeru e sa parte prus manna de sas  Alpes isvìtzeras).

In 17 cantones su tedescu est s’ùnica limba ufitziale (Aargau, Appenzell Ausserrhoden, Appenzell Innerrhoden, Basel-Stadt, Basel-Landschaft, Glarus, Lucerne, Nidwalden, Obwalden, Schaffhausen, Schwyz, Solothurn, St. Gallen, Thurgau, Uri, Zug, Zurich).

In sos cantones de Bern, Fribourg e Valais, su frantzesu est coufitziale; in su cantone trilìngue de Graubünden, prus de su mesu de sa populatzione faeddat in tedescu, cando chi su restu faeddat in  rumantsch o in italianu. Semper e cando, totu sas limbas sunt idiomas ufitziales in sos cantones issoro.

Sos isvìtzeros chi faeddant in frantzesu  si definint Romands e a su territòriu issoro li narant Romandie; sos isvìtzeros chi faeddant in frantzesu unu tempus mutiant  (e galu lu faghent collochialmente) sos isvìtzeros chi faeddant in frantzesu  “welsche”, e s‘àrea issoro Welschland, chi tenet sa matessi etimologia  de s’inglesu welsh (abbàida walha). In Germània welsch e Welschland si riferint a s’Itàlia; in cue, su tèrmine est anticuadu, pagu impitadu, e unu pagu de diminisprètziu.

Sos isvìtzeros chi faeddant in tedescu non si cunsìderant unu grupu uniforme : su faeddadore mèdiu si cunsìderat un’abitante de  Solothurn, St. Gallen, e Uri, e si bidet non comente unu chi faeddat su tedescu isvìtzeru ma comente unu chi faeddat su Baseldytsch (dialetu de Basel), su Bärndütsch (dialetu de  Berna),  su Züridütsch (dialetu de  Zurigu). Custu non nos depet ispantare, ca non b’at una forma unificada de tedescu isvìtzeru, e su tèrmine “tedescu isvìtzeru” est petzi una definitzione genèrica  chi si referit a totu sos dialetos tedescos de Isvìtzera. Sa  sussidiariedade marcada de su federalismu  isvìtzeru, in ue detzisiones medas las leant a livellu munitzipale o cantonale, afortit custa tendèntzia.

Belle gasi, cunforma a datos de su 2013, su 10.1%  (unas  830,000 pessones ) de sos residents isvìtzeros faeddant su tedescu artu (connotu fintzas comente tedescu istandard), forsis pro more de sa presèntzia de immigrados tedescos.

Dae s’Edade mèdia, s’est isvilupada uan diferèntzia manna intre sos cantones rurales  de s’Isvìtzera germanòfona  e sos cantones tzitadinos, in ue fiant difusos sos tràficos e sos cumèrtzios.  A pustis de  Reforma, sos cantones fiant o catòlicos o protestantes, e custu at fatu aumentare sas diferèntzias. Fintzas oe, chi in totu sos cantones b’at gente bènnida dae totue, in sas biddas de monte b’at diferèntzias, cun sas biddas catòlicas prenas de capellas e de istàtuas de santos, e sas biddas protestantes cun sas fatzadas de sas domos prenas de versos de sa Bìblia.

–         Frantzesu

Sa parte francòfona de s’Isvìtzera (frantzesu: Romandie, la Suisse romande, tedescu: Romandie, Welschland, Welschschweiz o Westschweiz, italianu: Svizzera romanda) pertocat s’àrea  de sos  cantones de Ginevra, Vaud, Neuchâtel e Jura,  e fintzas sas partes francòfonas  de sos cantones  de Berna (cun una majoria germanòfona), Valais (cun una majoria francòfona), e Fribourg (cun una majoria francòfona). 1.9 milliones de pessones (su 24.4% de sa populatzione isvìtzera) istant in Romandia.  Su  frantzesu isvìtzeru istandard e su frantzesu de Frantza sunt sa matessi limba, cun carchi diferèntzia. Pro nàrrere, comente in àteras regiones de sa  francofonia, sos isvìtzeros (comente su prus de sos belgas francòfonos) ponent septante (setanta) imbetzes de soixante-dix (literalmente, “sessanta deghe”) e nonante (noranta) imbetzes  de “quatre-vingt-dix” (“bator binti e  deghe”). In sos cantones  de Vaud, Valais e Fribourg, sos faeddadores ponnet huitante (otanta) imbetzes  de su  frantzesu istandard “quatre-vingts” (bator binti).

Istoricamente, s’idioma chi faeddaiant sos abitadores de su prus de sa Romandia fiat su francu-proventzale. Su francu-proventzale (chi li narant fintzas arpitanu) est una limba chi a bortas la cunsìderant a mesu caminu intre sa  langue d’oïl (sa limba istòrica de sa Frantza setentrionale, mama de su frantzesu) e s’otzitanu (sa langue d’oc, faeddada in sa Frantza meridionale). Su frantzesu istandard e su francu-proventzale/arpitanu, linguisticamente, sunt distintos e s’intercumprensione est limitada. Su francu-proventzale/arpitanu sos giòvanos lu sunt faeddende semper prus pagu.Su tèrmine Romandia no esistit in manera formale in su sistema polìticu, ma l’impitant  pro distìnghere e unificare sa populatzione francòfona de Isvìtzera.

–         Italianu

S’Isvìtzera italiana (italianu: Svizzera italiana, rumantsch: Svizra taliana, frantzesu: Suisse italienne, tedescu: italienische Schweiz) est sa parte italòfona de Isvìtzera, e includet su Cantone de Ticino , sa parte meridionale de Graubünden e sa badde de  Gondo.

Custa regione linguìstica cugùgiat un’àrea de pagu prus o mancu 3.500 km² e tenet una populatzione totale de unos 350.000 abitantes, cun unu nùmeru  de italòfonos residentes in Isvìtzera chi nche lompet a  545.274 pessones (a fùrriu de su  7% de sa populatzione isvìtzera).

–         Rumantsch

A livellu cantonale, su rumantsch est limba ufitziale petzi in su cantone trilìngue de Graubünden, in ue sas munitzipalidades sunt lìberas de ispetzificare sas limbas ufitziales issoro.

Comunidades importantes de faeddadores de rumantsch sunt presentes in  Surselva, in sa badde Sursés/Oberhalbstein, in sa Engadin bassa e in Val Müstair.

Su rumantsch est istadu reconnotu comente una de sa bator “limbas natzionales” dae sa Costitutzione federale isvìtzera in su 1938. Est istadu decraradu “limba ufitziale ” de sa  Cunfederatzione  in su 1996, e custu cheret nàrrere chi sos chi faeddant in  rumantsch podent impitare sa limba issoro cun su guvernu federale e tenent su deretu de otènnere un resposta  in rumantsch – in Rumantsch Grischun, ca sas autoridades federales  impitant petzi sa limba istandardizada.

–         Àteras limbas

A parte sas limbas ufitziales e sas medas variedades  de tedescu isvìtzeru, b’at duos idiomas romànicos: su francu-proventzale e su lombardu. Unos 20.000 romanì faeddant in sinti. B’at chimbe limbas de sos sinnos: tedescu isvìtzeru, frantzesu, italianu, austrìacu e tedescu.

–         Latinu

Pro evitare de traduire su nùmene de s’Isvìtzera in sas bator limbas natzionales, impitant su latinu in sas monedas (Helvetia o Confoederatio Helvetica) e in sos  francubullos (Helvetia). Su domìniu   internet pro s’Isvìtzera est .ch, s’incurtziadura de su nùmene latinu de sa Confoederatio Helvetica (Cunfederatzione Isvìtzera). In su Palatzu federale de Isvìtzera b’est s’iscritzione Curia Confoederationis Helveticae.

Pro tènnere su matessi nùmene in totue, unos cantos assòtzios e fundatziones tenent nùmenes latinos, comente Pro Helvetia, Pro Infirmis, Pro Juventute, Pro Natura, Pro Patria, Pro Senectute, Pro Specie Rara, etc.

Ligàmene: https://en.wikipedia.org/wiki/Languages_of_Switzerland

Aranesu: sa proa de sa democratzia linguistica catalana

de Sarvadore Serra

In Sardigna, comente limbas alloglotas, tenimus s’aligheresu, su gadduresu, su tataresu e su tabarchinu. In Catalugna tenent s’aranesu (in otzitanu: aranés).  Custu idioma est una variedade de s’otzitanu chi faghet parte de su dialetu gascone, afine a sas variedades de Comenge. Est  limba pròpia de sa Vall d’Aran  e  limba ufitziale de sa Comunidade Autònoma de Catalugna paris cun s’ispagnolu e su catalanu dae cando ant aprovadu s’istatutu nou su 9 de austu de su 2006. In sa Vall est sa limba veiculare de s’insinnamentu dae su 1984. Su 22 de cabudanni de su 2010 su  Parlamentu de Catalugna at aprovadu sa “ Llei de l’occità, aranés a l’Aran “ chi ufitzializat sa limba otzitana in totu su  Printzipadu e   dat prus deretos a s’aranesu e a sos chi lu faeddant. Custa lege at prevìdidu, in mesu de s‘àteru, sa nàschida de s’”Institut d’Estudis Aranesi”,  autoridade linguìstica pro s’otzitanu aranesu.

S’abertura de sa  Galleria de Vielha e, mescamente, s’isvilupu de su turismu ant fatu acudire immigrados medas, in antis , dae su restu de s’Istadu ispagnolu, a pustis, dae àteros paisos. Custu at cumportadu cambiamentos dràsticos in sos usos linguìsticos de sos aranesos. Sa limba issoro s’est cunfrontada semper de prus  cun s’ispagnolu e cun su catalanu, perdende s’egemonia de sos sèculos colados.

S’aranesu l’ant normativizadu cunforma a sa norma clàssica e unitària de s’otzitanu, definida a sa prima dae Loís Alibèrt e como gestida dae su “Consell de la Llengua Occitana”. Sas normas de su CLO sunt reconnotas in manera ufitziale dae su “ Consell General d’Aran” (e duncas dae s’ “Oficina de Foment e Ensenhament der Aranés”) dae su 1999.

Però unos cantos particulares de s’adatamentu de custa normativa a s’aranesu sunt diferentes dae s’impreu preferentziale de sas àteras variedades gasconas: sas peculiaridades aranesas sunt in teoria possìbiles fintzas in àteras variedades de gascone, però in sa pràtica las impreant petzi in aranesu, ca su restu de su gascone preferit solutziones prus unitàrias. In pagas paràulas si tratat:

  • de sa forma de plurale feminile in -es in càmbiu de sa grafia -as chi est prus unitària e inglobante (si podent pronuntziare [es/ɔs/as] cunforma a sos dialetos). Es: hemnes araneses in càmbiu de hemnas aranesas (“fèminas aranesas”).
  • de u in mesu de duas vocales in càmbiu de sa grafia v chi est prus unitària e inglobante (si podent pronuntziare [w/β] cunforma a sos dialetos). Es: auer in càmbiu de aver (“àere”).

Cunforma a sa normativa otzitana, in assolutu, nudda impedit chi s’aranesu impitet formas gràficas prus unitàrias comente -as e v.

Sa normativa de s’otzitanu, aplicada a s’aranesu e a unos cantos dialetos gascones probianos, tenet peculiaridades morfològicas comente sos plurales sensìbiles maschiles in -i (es aranesi, “sos aranesos”) e sos pirenàicos (eth, era, es “su, sa, sos, sas”).

Pro su chi pertocat s’insinnamentu, s’ aranesu est presente, paris cun su catalanu, s’ispagnolu, s’inglesu e optzionalmente su frantzesu in su sistema iscolàsticu de sa badde, in totu sos livellos  obligatòrios. In sos insinnamentos superiores   s’aranesu est facultativu e no est matèria de esàmene.   B’at cursos de aranesu pro sos mannos siat in sa Vall d’Aran siat in Bartzellona e Lleida.

Pro su chi pertenet a sos mèdios de comunicatzione, s’aranesu dipendet dae sa programatzione de sas emitentes de Catalugna. Belle gasi, un’acordu cun sa retza  de televisiones locales at cunsentidu sa creatzione de AranTV, un’ispàtziu de mesora cun un‘intervista e unas cantas noas, chi dipendet dae su “Conselh Generau d’Aran”. In prus, TV3 trasmitet unu telegiornale de chimbe minutos, e in Catalunya Ràdio b’at unos cantos programas in disconnesione. In fines, b’est su giornale digitale Jornalet .

In sa cartellonìstica, s’aranesu est sa limba prioritària.

In sa crèsia, mancari b’apat materiales comente sos chi at postu a disponimentu Missennor Jusèp Amiell, l’impitant pagu: in Vielha b’at una missa in custa limba petzi una bia sa chida.

Ligàmene: https://ca.wikipedia.org/wiki/Aran%C3%A8s

S’Hindi, limba comuna de sos indianos

de Sarvadore Serra

S’Hindi (Devanagari: हिन्दी, IAST: Hindī), o Hindi istandard modernu    (Devanagari: मानक हिन्दी, IAST: Mānak Hindī) est sa forma istandardizada  de sa  limba industani  .

In pare cun s’ inglesu, est sa limba ufitziale de  Guvernu de Ìndia. Ma in sa Repùblica b’at àteras 21  limbas reconnotas.

S’Hindi est sa lingua franca de sa chi li narant  tzintura Hindi   in Ìndia. In foras de  Ìndia, est limba ufitziale,  connota comente Fiji Hindi,  in Fiji;  est reconnota comente limba regionale  in Mauritius, Trinidad e Tobago, Guyana, e Suriname.

S’Hindi est sa de bator limbas prus faeddadas  in su mundu, a pustis de su mandarinu, de s’ispagnolu e de s’ inglesu

Sa parte XVII de sa Costitutzione de Ìndia pertocat sa limba ufitziale. S’artìculu 343 narat chi sas limbas ufitziales de s’Unione sunt s’Hindi (cun s’iscritura Devanagari)  e s’inglesu.

Semper e cando, sa Corte Arta de Gujarat, in su 2010, at osservadu chi non b’at peruna norma chi at  decraradu s’Hindi limba natzionale de  Ìndia.  

S’artìculu 343 de sa costitutzione Indiana narat:

“(1) Sa limba ufitziale de s’Unione est s’ Hindi cun s’iscritura Devanagari. Sa forma de sos numerales  de impitare in sas atividades ufitziales  de s’Unione est sa forma internatzionale de sos numerales indianos.  

(2) Nointames su chi b’est iscritu in su comma (1), pro unu perìudu de  15 annos dae s’intrada in vigore de custa Costitutzione, sa limba inglesa sighit a èssere impitada pro totu sas atividades ufitziales  de s’Unione cunforma a comente si faghiat in antis de s’intrada in vigore: belle gasi su Presidente podet, durante custu perìudu, autorizare s’impreu de s’ Hindi in agiunta a s’inglesu, e s’impreu de sa forma  Devanagari de sos numerales  in agiunta a sa forma internatzionale  de sos numerales indianos pro totu sas atividades ufitziales  de s’Unione”  

S’artìculu 351 de sa Costitutzione indiana narat:

“S’Unione tenet su dovere de promòvere sa difusione de sa limba Hindi, de l’isvilupare a manera chi  servat comente mèdiu de espressione pro totu sos elementos de sa cultura cumpòsita de Ìndia e de assegurare s’irrichimentu suo assimilende,  sena interfèrrere cun su gèniu suo, sas formas, s’istile e sas espressiones impitadas in hindustani e in sas àteras limbas  de Ìndia inditadas in su Disponimentu  8, e disinnende, cando est netzessàriu o disigiàbile, su vocabulàriu suo, tenende contu, primariamente, de su sànscritu e, pustis, de sas àteras limbas”.  

Ant istabilidu chi s’Hindi esseret devènnidu s’ùnica limba de traballu de su Guvernu de s’Unione a cumintzare dae su 1965 (cun sas diretivas  de s’artìculu 344 (2) e de s’artìculu 351), ma chi sos guvernos de sos Istados fiant lìberos de traballare cun sas limbas chi aerent seberadu. Belle gasi, una resistèntzia difusa a s’impositzione de s’ Hindi a sos faeddadores non de nàschida, mescamente in Ìndia meridionale  (comente   in Tamil Nadu), Maharashtra, Andhra Pradesh e West Bengala otzidentale, nch’ant giutu a s’aprovatzione de sa Lege de sas Limbas ufitziales  de su 1963; custa lege at istabilidu de sighite a impitare  s’inglesu  in manera indefinida pro totu sas atividades ufitziales, mancari chi sa diretiva costitutzionale  chi imponet a su guvernu de s’Unione de animare sa difusione de s’ Hindi l’apant mantesa  e apat influentziadu meda sas polìticas suas.  

A livellu istatale, s’Hindi est sa limba ufitziale de custos Istados indianos: Bihar, Chhattisgarh, Haryana, Himachal Pradesh, Jharkhand, Madhya Pradesh, Rajasthan, Uttar Pradesh, e Uttarakhand. Cadunu de custos Istados podet fintzas inditare una “limba coufitziale”; in Uttar Pradesh, pro nàrrere, cunforma a sa formatzione polìtica chi tenet su podere, custa limba a su sòlitu est s’urdu. Gasi etotu, s’Hindi tenet su status de limba ufitziale in  custos   Territòrios de s’Unione: Andaman & Nicobar Islands, Chandigarh, Dadra & Nagar Haveli, Daman & Diu, National Capital Territory.

Su status de limba natzionale de s’Hindi est semper istadu unu tema de discussione. Una detzisione de sa Corte Indiana  at craridu chi no est limba natzionale de  Ìndia ca sa costitutzione no lu narat

In foras de Àsia, s’Hindi est limba ufitziale  de Fiji cunforma a sa Costitutzione de su 1997,   in ue li narant  “Hindustani”, mancari chi in sa   Costitutzione de Fiji de su 2013  li naret “Hindi”.  Lu faeddant 380.000 pessones.

S’Hindi lu faeddat una parte manna de sa populatzione de Madheshis, in Nepal (sunt pessones chi tenent sas raighinas  in Ìndia setentrionale  ma sunt emigradas a  Nepal dae chentinas de annos. A parte custu, b’at de tènnere in contu sa  diàspora dae sa  “tzintura Hindi “.  In foras de Ìndia, sos faeddadores de  Hindi sunt 8 milliones in Nepal; 649.000 in sos Istados Unidos de Amèrica;  450.170 in Mauritius; 380.000 in Fiji;  250.292 in Sud Àfrica; 150,000 in Suriname; 100,000 in Uganda; 45.800 in su Rennu Unidu; 20.000 in Zelanda Noa; 20.000 in Germània; 16.000 in Trinidad e Tobago ; 3.000 in Singapore.

Ligàmene: https://en.wikipedia.org/wiki/Hindi

 

S’esperanto, limba artifitziale ausiliària internatzionale

        –     de Sarvadore Serra  –

S’inglesu no est funtzionende comente si tocat comente limba internatzionale. Pro chie non faeddat una limba germànica est peleosu a l’imparare. S’intercumprensibilidade  intre  sos anglòfonos de giassos diferentes de su mundu est difitzile.   In sos Istados Unidos b’est sa cuncurrèntzia de s’ispagnolu. In s’Unione Europea, cun sa Brexit, s’inglesu no at a èssere prus ufitziale. Calicunu est pessende si non siat mègius a impreare, comente idioma internatzionale, una limba nèutra. Comente, pro nàrrere, s’esperanto.

S’ esperanto est sa limba artifitziale ausiliària internatzionale   prus presente in su mundu.   Su chi at elaboradu custu idioma si naraiat  Ludwik Lejzer Zamenhof. Fiat un’ebreu polacu. Curiosamente non fiat unu linguista ma un’oftalmògu.  At publicadu su primu libru subra de s’Esperanto, Unua Libro, in su 1887. Su nùmene de custa limba benit dae Doktoro Esperanto (“esperanto” cheret nàrrere “su chi isperat“), su pseudònimu chi Zamenhof at impreadu pro publicare su libru. S’idea fiat de agiuare sa comunicatzione universale.

In die de oe b’at 2.000.000 de pessones, in totu su mundu, chi sunt bonas a faeddare in esperanto. B’at dae 1.000 a 2.000 pessones chi l’ant impradu dae cando sunt nàschidas. S’Assòtziu Mundiale pro s’esperanto tenet membros in 120 paisos. Impreant custu idioma mescamente in Europa, Àsia Orientale e Sud Amèrica. Sa prataforma informàtica prus importante pro l’imparare si narat  lernu!: dae datos de su 2013 resurtant 150.000 impitadores registrados, e dae 150.000 a 200.000 visitadores cada mese.    Wikipedia in esperanto tenet unos 231.000 artìculos; est a su de 32 postos comente nùmeru de artìculos, e est sa wikipedia  prus manna iscrita in una limba artifitziale. In su 2012, Google Translate at agiuntu s’esperanto: est sa de 64 limbas.  In su 2015 sa prataforma de imparòngiu de sas limbas Duolingo at incaminadu unu cursu de esperanto  pro sos anglòfonos.  

Su primu Cungressu mundiale de esperanto l’ant fatu in Frantza in su 1905. Dae tando, ant fatu unu cungressu mundiale cada annu, semper in logos diferentes.   S’esperanto l’at racumandadu s’ Acadèmia Frantzesa de Sièntzias in su 1921.  L’at reconnotu  s’ UNESCO in su 1954;  semper s’UNESCO, in su 1985, at racumandadu chi organizatziones non guvernativas internatzionales impreent custa limba. In su 2007 ant atzetadu s’esperanto in su   “ Cuadru comunu europeu de riferimentu pro sas limbas  “; est sa de 32 limbas chi sunt intradas a nde fàghere parte. In sa Repùblica de   San Marino est limba de istrutzione in s’ Acadèmia Internatzionale de sas Sièntzias.

Medas de sos chi faeddant custu idioma lu bident comente un’alternativa a s’impreu semper prus mannu de s’ inglesu  in su mundu, ca est prus fàtzile a l’imparare.

A pustis de sa Prima Gherra Mundiale b’at àpidu sa proposta de pònnere s’esperanto comente limba de traballu de sa Liga de sas Natziones; 10 delegados fiant de acordu, ma est bastadu su veto de su delegadu frantzesu pro fàghere brincare totu;  belle gasi, duos annos a pustis, sa Liga at propostu chi sos Istados membros includerant custu idioma in sos curricula educativos issoro.

S’anarchismu comente movimentu polìticu est semper istadu de acordu pro s’impreu de s’esperanto.

S’esperanto s’at atiradu sos suspetos de carchi Istadu. Custu est capitadu mescamente in sa Germània nazista, in s’Ispagna franchista fintzas a sos annos 50, in s’Unione Soviètica  dae su  1937 a su 1956.

In particulare, in sa Germània nazista aiant proibidu s’esperanto ca l’aiat imbentadu un’ebreu, e fintzas pro sa natura internatzionale de custa limba, chi fiat pertzepida comente “bolscevica”.

In su Giapone Imperiale aiant proibidu s’ala de manca de su movimentu esperantista giaponesu; ma sos dirigentes de custu movimentu sunt istados bastante cuidadosos de non dare a su guvernu s’impressione chi sos esperatistas esserent sotzialistas revolutzionàrios.

S’Itàlia fascista, imbetzes, at permìtidu s’impreu de s’esperanto, narende chi sa fonologia sua fiat a curtzu a sa de s‘italianu, e at publicadu materiale turìsticu in custa limba.

S’esperanto no est coufitziale in perunu Istadu, ma est intradu in su sistema educativu de unos cantos logos comente s’Ungheria e sa Tzina.

Sa micronatzione autoproclamada de Rose Island at impreadu s’esperanto comente limba ufitziale  in su 1968.

Su guvernu tzinesu impreat custu idioma dae su 2001 pro sas noas de cada die in china.org.cn.;l’impreat fintzas  in China Radio International e in sa rivista informàtica El Popola Ĉinio.

Ràdiu Vaticana tenet una versione in esperanto de su situ informàticu suo.

S’esperanto  est limba de traballu de unas cantas organizatziones internatzionales sena finalidade de balàngiu, comente Sennacieca Asocio Tutmonda o Education@Internet.

Totu sos documentos personales de sa World Service Authority, fintzas su World Passport, sunt iscritos in epseranto, in pare cun inglesu, frantzesu, ispagnolu, russu, àrabu e tzinesu.

Ma, comente est istruturada custa limba?

S’alfabetu est basadu subra de s’ iscritura latina. B’est su printzìpiu de  unu-sonu-una-lìtera, a parte [d͡z].  B’at 6  lìteras cun diacrìticos: ĉ, ĝ, ĥ, ĵ, ŝ (  tzircumflessu), e ŭ (breve). In s’alfabetu non bi sunt sas lìteras q, w, x, or y, chi si imprent petzi cando si iscrient tèrmines istràngios no assimilados o nùmenes pròpios.Custas sunt sas 28 lìteras de s’alfabetu:

a b c ĉ d e f g ĝ h ĥ i j ĵ k l m n o p r s ŝ t u ŭ v z

Totu sas paràulas no atzentadas si pronùntziant, pagu prus o mancu, comente in s’ Alfabetu Fonèticu Internatzionale, francu sa c.; sa j tenet su sonu de sa y, comente in s’inglesu yellow and boy; e c tenet su sonu ts , comente in s’inglesu hits o sa zz in s’italianu pizza. Sas lìteras atzentadas  sunt unu pagu comente su dìgrafu h in inglesu: ĉ si pronùntziat comente s’inglesu ch, e ŝ comente sh; ĝ est sa g de gem; ĵ tenet su sonu zh, comente in s’inglesu fusion o in su frantzesu Jacques; sa ĥ est comente su tedescu Bach o s’inglesu de Iscòtzia loch .

Su problema est chi sas lìteras cun sos diacrìticos non s’agatant in medas tasteras e sunt esclùdidas dae tzertos caràteres.

Pro custu Zamenhof, aiat detzisu giat dae tando chi ĉ, ĝ, ĥ, ĵ, ŝ e ŭ si podent sustituire cun ch, gh, hh, jh, sh e u. Prus de reghente ant detzisu de sustituire cada diacrìticu cun una x a pustis de sa lìtera, produende sos 6  dìgrafos cx, gx, hx, jx, sx e ux.

Semper e cando, b’at tasteras chi si podent impitare cun s’alfabetu de s’esperanto, e unos cantos sistemas impreant programàrios chi sustituint in manera automàtica sos dìgrafos cun x o h cun sas lìteras diacrìticas currispondentes (comente EK pro Microsoft Windows   e Esperanta Klavaro pro Windows Phone

Sa fonologia, sa gramàtica, su vocabulàriu e sa  semàntica sunt basados in sas  limbas indoeuropeas  chi si faeddant in Europa. Sa fonètica est essentzialmente islava, comente su prus de sa semàntica; su vocabulàriu derivat  mescamente dae sas  limbas neolatinas, cun unu cuntributu prus minore dae sas limbas germànicas e pagu cuntributos dae sas limbas islavas  e dae su gregu. Sa pragmàtica e àteros aspetos de sa limba no ispetzificados dae sos documentos originales de Zamenhof’  sunt istados influentzados dae sas limbas maternas  de sos primos autores, mescamente russos, polacos, tedescos e frantzesos.

Comente tipologia, s’esperanto tenet prepositziones e un’ òrdine de sas paràulas chi pro impostatzione predefinida est sugetu –verbu–ogetu. Sos agetivos si podent pònnere liberamente in antis o a pustis de sos nùmenes, ma a su sòlitu si ponent in  antis. Sas paràulas noas si formant ponende in pare prefissos,   raighinas e sufissos, Est unu protzessu regulare; duncas sas pessones podent creare paràulas noas comente sunt faeddende e totus las cumprendent.

Sas partes de su discursu sunt marcadas dae sos sufissos issoro: sos nùmenes comunos agabbant in -o, sos agetivos in -a, sos avèrbios derivados in -e, e sos verbos in unu de sos 6 sufissos de tempus e modu, comente su tempus presente -as. Sos nùmenes e sos agetivos ant 2 casos: nominativu pro sos sugetos gramaticales e in generale, e  acusativu pro sos sugetos diretos e (a pustis de una prepositzione) pro inditare sa diretzione de movimentu.

Sos sustantivos singulares impreados comente sugetos gramaticales agabbant in -o, sos sustantivos sugetos plurales in -oj (pronuntziadu comente s’inglesu “oy”). Sas formas de sos ogetos diretos singulares agabbant in -on, e sos ogetos diretos plurales cun sa cumbinatzione -ojn (rima cun s’inglesu “coin”): -o- inditat chi sa paràula est unu sustantivu, -j- inditat su plurale, e -n inditat su casu acusativu. Sos agetivos cuncordant cun sos sustantivos issoro; sas desinèntzias issoro sunt singulare sugetu -a, plurale sugetu -aj, singulare ogetu -an, e plurale ogetu -ajn.

Sas 6 inflessiones verbales cunsistint  in tres tempos e tres modos. Sunt su tempus presente -as, su tempus futuru -os, su tempus passadu -is, su modu infinidu -i, su modu cunditzionale -us e su modu imperativu -u. Sos verbos non sunt marcados pro pessone o nùmeru. Duncas, kanti cheret nàrrere “cantare”, mi kantas cheret nàrrere “deo canto”, vi kantas cheret nàrrere “tue cantas”, e ili kantas cheret nàrrere “issos cantant”.

S’òrdine de sas paràulas est bastante lìberu. Sos agetivos podent bènnere in antis o a pustis de sos sustantivos; sos sugetos, sos verbos, sos ogetos podent tènnere cale si siat òrdine. Semper e cando, s’artìculu la (su-sa), sos demustrativos comente tiu (che) e sas prepositziones comente ĉe (at) cherent postos in antis de sos sustantivos. Gasi etotu, sa negativa ne (non) e congiuntziones comente kaj (e) e ke (che)  devent pretzèdere sa frase chi introduint.

A pàrrere de s’ Acadèmia Ungheresa de Sièntzias s’esperanto cumprit totu sas funtziones de una limba bia  .

Custu est beru non pro su vocabulàriu ebbia, ma fintzas pro s’ ortografia, sa fonologia, e sa  semàntica, chi sunt totus europeas. Su vocabulàriu, pro nàrrere, leat pro sos  duos tertzos dae sas limbas neolatinas e pro unu tertzu dae sas limbas germànicas; sa sintassi est neolatina; sa  fonologia e sa semàntica sunt islavas.

S’esperanto tenet 23 cunsonantes, 5 vocales, e 2 semivocales chi si cumbinant cun sas vocales pro formare 6 ditongos.

S’atzentu est semper in sa penùltima francu chi sa vocale finale o siat elisa, sa cale cosa càpitat mescamente in sa poesia. Pro nàrrere, familio “famìlia” est [fa.mi.ˈli.o], cun s’atzentu in sa segunda i, ma cando sa paràula est impreada sena sa finale o (famili’), s’atzentu abbarrat in sa segunda i: [fa.mi.ˈli].

S’esperanto tenet sas chimbe vocales chi s’agatant in limbas comente s’ ispagnolu, su swahili, s’ebràicu modernu e su gregu modernu.

B’at fintzas duas semivocales, /i̯/ e /u̯/, chi si cumbinant cun sos monotongos pro formare 6 ditongos: aj, ej, oj, uj, aŭ, and .Su vocabulàriu base est istadu definidu in Lingvo internacia, publicadu dae Zamenhof in su1887. In custu libru b’at 900 raighinas dae ue podent nàschere deghinas  de mìgias de paràulas impitende prefissos, sufissos, e cumpostos. In su 1894, Zamenhof at publicadu su primu ditzionàriu, Universala Vortaro, chi tenet una gamma prus manna de raighinas. Sas règulas de sa limba permitent a sos faeddadores de leare a imprèstidu raighinas noas si b’at bisòngiu; semper e cando, si racumandat a sos faeddadores de impreare mescamente formas internatzionale leende dae custas sos sinnificados relativos.

Dea tando, paràulas medas sunt istadas leadas a imprèstidu, mescamente (ma non solu) dae sas limbas europeas. Non totu sos imprèstidos propostos si sunt ispainados, ma medas eja, prus de totu sos tèrmines tècnicos e sientìficos. Però sos tèrmines chi si impitant cada die est prus probàbile chi derivent dae raighinas chi bi sunt giai; pro nàrrere, sa paràula komputilo ( elaboradore eletrònicu), est formada dae su verbu komputi (carculare) e  su sufissu -ilo “aina”. B’at fintzas calcos, est a nàrrere chi sas paràulas leant sinnificados noos cunforma a s’usu in àteras limbas. Pro nàrrere, sa paràula muso at leadu su sinnificadu “sorighitu de elaboradore eletrònicu”  dae s’inglesu “computer mouse”.

Non b’at paràulas gergales medas, ca cùmplicant sa comunicatzione internatzionale, e custu est contra a sa finalidade de s’esperanto.

Ma, difìtzile est a imparare s’esperanto? S’Istitutu de Pedagogia Tzibernètica de Paderborn (Germània) at cunfrontadu cantu bi ponent sos istudentes francòfonos de sas iscolas superiores  a otènnere livellos istandard de cumpetèntzia in esperanto, inglesu, tedescu, e italianu. Custos sunt sos resurtados:

 2000 oras pro su tedescu = 1500 oras pro s’inglesu = 1000 oras pro s’italianu (o cale si siat àtera limba neolatina) = 150 oras pro s’esperanto.

 Duncas, una limba fàtzile a l’imparare, a la manigiare e a l’agiornare cunforma a su progressu tecnològicu. Ite cherimus de prus?

 Ligàmenes: https://en.wikipedia.org/wiki/Esperanto

https://en.wikipedia.org/wiki/Esperantujo

https://en.wikipedia.org/wiki/L._L._Zamenhof

S’afrikaans, limba germànica de Àfrica

    – de Sarvadore Serra –

S’ afrikaans est una limba germànica otzidentale. . Lu faeddant in Sudàfrica, Namìbia e, mancari prus pagu, in Botswana e Zimbabwe. Derivat dae una forma dialetale de s’ olandesu   faeddada dae sos primos colonizadores de su chi como est su Sudàfrica, in ue, in su sèculu XVIII,  at cumintzadu a bellu a bellu a isvilupare caraterìsticas suas.

Est sa prima limba de su prus de sos  afrikaner (sos discendentes de sos colonizadores olandesos) e de sos colorados (unu grupu ètnicu multiratziale in ue b’at elementos europeos, africanos (khoisan e bantu) e asiàticos) .In afrikaans b’at paràulas leadas dae àteras limbas, comente su portughesu, su bantu , su malay, su tedescu  e sas  limbas khoisan  . Ma su  90 – 95% de su vocabulàriu est de orìgine olandesa. Sa diferèntzia cun s’olandesu est mescamente in sa morfologia prus analìtica  de s’afrikaans.  Est possìbile s’intercumprensione intre sas duas limbas, màssimu in sa forma iscrita.

Cun unos 7 milliones de  faeddadores dae sa nàschida in Sudàfrica (su 13.5% de sa populatzione) est sa tertza limba prus faeddada.   De sas ùndighi  limbas ufitziales de Sudàfrica , (afrikaans, inglesu, ndebele, sotho setentrionale, sotho, swazi, tsonga, tswana, venda, xhosa e zulu) est sa chi at sa difusione geogràfica e ratziale prus manna. Sunt in medas sos chi la tenent comente sa de duas e sa de tres limbas. Est s’idioma de majoria  de sa parte otzidentale de  su Sudàfrica —sas provìntzias  de su  Capu Setentrionale e de Capu Otzidentale, sa prima limba de su 75.8% de sos sudafricanos  colorados (3.4 milliones de pessones) e de su 60.8% de sos  sudafricanos biancos (2.7 milliones). Cun su  4.6%, est  su segundu idioma faeddadu comente prima limba dae sos  sudafricanos asiàticos (58,000). A bias de su  1.5% de sos sudafricanos nieddos (600,000 pessones) lu faeddat comente prima limba. Pessones medas chi faeddant in  bantu   e in inglesu impreant s’afrikaans comente segunda limba. L’insinnant in iscola, e b’at unos  10.3 milliones de istudentes  chi l’imparant comente segunda limba.

Una de sas resones de sa difusione de s’afrikaans est s’isvilupu suo a livellu pùblicu: l’impitant in sos giornales e in sas trasmissiones radiofònicas e televisivas, e ant publicadu unas cantas tradutzones de sa Bìblia dae cando est essida a campu sa prima editzione in su 1933.  

In Namìbia, s’afrikaans lu faeddant meda comente segunda limba, e l’impitant comente lingua franca. Comente limba de nàschida lu faeddant in su  10.4% de sas famìlias, mescamente in sa capitale Windhoek, in Walvis Bay, in Swakopmund e in sas regiones meridionales de Hardap e ǁKaras.   Paris cun su tedescu, fiat una de sas limbas ufitziales de Namìbia fintzas a cando no est   devènnida indipendente in su 1990, e su 25% de sa populatzione de Windhoek lu faeddaiat in famìlia. Siat s’afrikaans siat su tedescu sunt limbas regionals reconnotas, belle chi petzi s’ inglesu tenet un status ufitziale in sos afares de guvernu.

Sas istimas de su nùmeru totale de sos faeddaores de Afrikaans andant dae sos 15 a sos  23 milliones.  

In su Sudàfrica de su post apartheid , a sa prima, b’at àpidu una pèrdida de su tratamentu preferentziale  de su guvernu pro s’afrikaans, in tèrmines  de istrutzione, eventos sotziales, mèdios de informatzione e status generale, ca custu idioma  at cumpartzidu  su rolu suo de limba ufitziale  cun sas àteras 10 limbas. Ma como   est torrende in possa. A pustis de s’inglesu, s’afrikaans est s’idioma prus impreadu  in sa ràdiu, in sos giornales e in sa televisione. In su 2009, su canale televisivu SABC3 at cumintzadu a trasmìtere programas in  africaans. Cada annu si pùblicant prus de  300 libros  in custu idioma. B’at CD and DVD cun materiale iscolàsticu. Sa  limba est devenende populare in sos canales a pagamentu  DSTV e in unos cantos giassos digitales. Est torrende a essire a campu, mescamente in mesu de sos giòvanos, sa mùsica populare in africaans. Est creschende fintzas su tzìnema:  Skoonheid, est istada sa prima pellìcula in africaans chi ant presentadu in su Festival de Cannes de su 2011.

 Dae sos datos de su tzensimentu sudafricanu resurtat chi est creschende su nùmeru de sos faeddadores in totu sas 9  provìntzias: unu totale de  6.85 milliones  in su 2011,  a cunfrontu de  sos  5.98 milliones  de sa dècada anteriore.   Su South African Institute of Race Relations (Istitutu Sudafricanu de Relatziones Ratziales) previdet chi sos faeddadores de custu idioma ant a èssere semper de prus sos colorados.   E no est de badas, cunsiderende custa crèschida, chi chie connoschet s’africaans agatat traballu cun prus fatzilidade.

Ligàmene: https://en.wikipedia.org/wiki/Afrikaans

S’Istitutu de Istùdios Catalanos

      –    de Sarvadore Serra  —

S’Institut d’Estudis Catalans (Istitutu de Istùdios Catalanos) est un’ istitutzione acadèmica, sientìfica e culturale chi tenet comente finalidade sa chirca sientìfica in totu su chi pertocat sa cultura catalana. Custu ente s’artìculat in setziones diferentes, chi sa prima est s’Istòricu-Archeològica, ma chi sa prus connota est sa Filològica, chi tenet caràtere normativu pro sa  limba catalana. In prus, b’at 28 sotziedades afiliadas.

Su Cussìgiu Provintziale de Barcelona at creadu s’Istitutu su 18 de làmpadas de su 1907. Su primu Presidente est istadu Antoni Rubió i Lluch. In su 1922 l’ant ammissa a s’Unione Acadèmica Internatzionale, cun sa cale at collaboradu in unos cantos progetos.

S’Istitutu s’agatat in sa chi unu tempus fiat sa Domo de Cunvalessèntzia, unu fràigu de su sèculu XVII fatu gràtzias a   su bonu coro de Pau Ferran. Est in  sa Rambla, in su bighinadu  de su Raval de Bartzellona. Su fràigu faghet parte de su cumplessu sanitàriu mannu de su chi unu tempus fiat s’ Ospidale de sa Santa Grughe.  Includet sa Biblioteca de Catalugna e s’Acadèmia Reale de Meighina de Catalugna.

In su 1906, in su  Primu Cungressu Internatzionale de sa Limba Catalana ammaniadu dae Antoni Maria Alcover, ant promòvidu sa creatzione de un’entidade pro organizare sa cultura in sos Paisos Catalanos, comente resposta a su discùidu pro sa cultura chi bi fiat in s’Istadu ispagnolu,  e sighende s’esempru  europeu de sa  Frantza, chi aiat istituidu s’École des Hautes Études o de s’ Itàlia, cun sa Reale Diputazione di Storia Patria.

Su 18 de làmpadas de su 1907 su presidente de su Cussìgiu Provintziale de Barcelona Enric Prat de la Riba at fundadu s’Istitutu  sena fàghere peruna propaganda chi aeret pòdidu fàghere nàschere cuntierras. Ant isseberadu comente primu presidente Antoni Rubió i Lluch, catedràticu de s’ Universidade de Barcelona. Sos àteros fiant:

Comente secretàrios redatores b’aiat duos istudentes de sos Istùdios Universitàrios Catalanos: Jordi Rubió i Balaguer, fìgiu de su presidente e Ramon d’Alòs i de Dou, sustituidu in  su 1909 dae Francesc Martorell i Trabal. Custos tres membros, cun boghe ma sena votu, paris cun  Ramon d’Abadal, Ferran Valls i Taberner e àteros, ant leadu su cuidadu de su nùcleu fundativu. 

Su primu nùcleu de s’Istitutu s’est installadu su 28 de trìulas de su 1908 in su segundu pranu  de su chi como est su Palatzu de sa Generalitat, in cussu tempus Palatzu de su Cussìgiu Provintziale, e si dedicaiat mescamente a sos istùdios istòricos e a sa catalogatzione e cunservatzione de s’arte romànica de su Pireneu. In custa fase fiat formada dae bator setziones: istòriaarcheologia, literadura e deretu. Issos  cheriant dare deretu a s’istitutzione unu caràtere marcadamente patriòticu, sena andare  però a detrimentu de s’obietividade e de su rigore sientìficu.

In custu perìudu ant publicadu sos Annuàrios de s’istitutzione e òperas indipendentes comente “Les pintures murals catalanes” de Josep Pijoan, “L’arquitectura romànica e Catalunya” de Puig i Cadafalch, “Les monedes catalanes” de Joaquim Botet i Sisó e “Documents per a la història de la cultura catalana migeval”de Antoni Rubió i Lluch. 

Una de sas primas cosas chi ant postu in òpera est istada sa creatzione de una Biblioteca de Catalugna, chi l’ant cungruida in su 1914. Sa finalidade  fiat a pònnere in campu una fonte bibliogràfica manna chi aeret agiuadu totu sos istudiosos chi esserent interessados.

In su 1911 at cumintzadu a èssere craru chi b’aiat unu muntone de chistiones de importu chi s’Istitutu non si nde podiat interessare ca no intraiant in s’àmbitu de sas atividades suas. Sa prus importante fiat a  fàghere crèschere sa limba catalana  e a nd’ispainare s’impreu in su territòriu;  dae custu est nàschida sa netzessidade  de creare una setzione filològica chi,  cun su suportu istitutzionale  de Prat de la Riba,  at mandadu a dae in antis su protzessu de normativizatzione de sa limba.

Ma s’est intesu fintzas su bisòngiu de dare prus cara a s’istùdiu de sas sièntzias naturales e esatas. Cando l’ant riorganizadu, s’Istitutu est resurtadu formadu dae tres setziones: sa setzione istòricu-archelògica, ghiada dae Antoni Rubió i Lluch;  sa filològica, ghiada dae Antoni Maria Alcover, chi si bi sunt agiuntos Pompeu Fabra, provenente dae Bilbao in ue ocupaiat  sa càtedra de chímica, e su poeta Joan Maragall, mortu a pustis de pagu; sa setzione de sas sièntzias, ghiada dae su mèigu  Miquel Àngel Fargas, teniat comente membros Josep Maria Bofill i Pichot, Pere Coromines, Eugeni d’Ors comente segretàriu, August Pi i Sunyer, Esteve Terradas e Ramon Turró.

Cun custa riforma s’istitutu colaiat  dae 8  a 21  membros cun una projetzione sotziale manna. Sa presidèntzia fiat a rotatzione cun turnos de bator meses  pro cada presidente de setzione, cun una segreteria generale permanente ocupada dae Eugeni d’Ors fintzas a cando no l’ant destituidu in su  1920, mamentu chi est intradu in parte sua Ramon d’Alòs-Moner i de Dou.  

In su cumintzu de su sèculu XX su catalanu fiat sa limba majoritària e naturale de sa gente, però non b’aiat galu  un’istandard nen b’aiat normas. Prat de la Riba si rendiat contu chi “de sa cultura catalana s’istadu non si nd’interessat e sos cussìgios provintziales devimus prenare custu bòidu de s’istadu animende sa pràtica e su perfetzionamentu de sa limba“;  pro custa resone at detzisu de creare s’Istitutu cando fiat  presidente de su Cussìgiu Provintziale. Sos obietivos fiant a sistematizare unas cantas règulas  de iscritura e a promòvere su catalanu comente limba de impreu sientìficu,  comente at craridu sa die de sa costitutzione: “su ristabilimentu e s’organizatzione de totu su chi si riferit a sa cultura a beru catalana” e “s’istùdiu sientìficu de totu sos elementos de sa cultura catalana“.

S’incàrrigu de sistematizare sa limba l’ant dadu a s’ingenieri  Pompeu Fabra, unu linguista modernu chi s’annu in antis si fiat fatu apretziare meda in su  Primu Cungressu Internatzionale de sa Limba Catalana. Issu at cumintzadu a ghiare sas discussiones  in sa  Setzione Filològica pro isseberare su lèssicu e istabilire sas règulas ortogràficas. Su mètodu fiat su de seletzionare sos elementos comunos de sos dialetos territoriales. In fines, in su 1913 s’Istitutu at publicadu sas Normas ortogràficas, chi ant dadu a su catalanu un’ ortografia formale. Deretu s’at pesadu cuntierras subra de unas cantas detzisiones ortogràficas (sa prus peleada est istada  sa chistione de iscrìere sos plurales  –es e no –as).  Però a bellu a bellu las ant atzetadas.

Sa Mancomunitat   in fines at adotadu  su catalanu fabrianu, e totu sas istitutziones chi at creadu l’impitaiant comente limba veiculare, dae sas iscolas  de istrutzione professionale fintzas a sas iscolas primàrias. In su 1918 Fabra at publicadu sa “Gramàtica catalana”, chi l’ant adotada in manera ufitziale. Su Cussìgiu Provintziale l’at premiadu  creende pro issu sa Càtedra de Limba Catalana (chi bi nche l’ant leada durante sa prima ditadura). In su  1931 at publicadu aus Diccionari General, e in su 1932 sa UB l’at mominadu pro sa prima càtedra universitària.

Durante sa Ditadura de Primo de Rivera, suspesa sa mancomunitat e retiradas sas suventziones chi retziat, s’Istitutu est andadu a dae in antis cun donatziones privadas de personàgios comente Francesc Cambó. Cando est agabbadu custu perìudu, su Cussìgiu Provintziale de Barcelona l’at torradu sas suventziones  e sos servìtzios chi li fiant istados negados, e l’at cuntzèdidu un’autonomia istitutzionale prena.

Cando bi fiat su franchismu s’istitutzione funtzionaiat in forma clandestina. Su bonu de sos locales los ant abbandonados e su prus de su materiale s’est pèrdidu pro semper. Sos membros chi ant supravìvidu a sa Gherra Tzivile, Eduard Fontserè, Carles Riba, Puig i Cadafalch…ant sighidu a traballare gràtzias,  torra,  a sas donatziones privadas e a s’agiudu de entes comente Òmnium Cultural, creadu in su 1962. In custu tempus ant publicadu òperas medas, resessende a trampare sa tzensura chi non cheriat a publicare libros in catalanu, cun totu su perìgulu chi b’aiat.

In su 1968 ant fatu un’àteru ampliamentu,  ischirriende sa  Setzione de Filosofia e Sièntzias  Sotziales dae sa Setzione de Sièntzias, ca fiat dae meda chi si pessaiat chi custa setzione trataiat tema tropu eterogèneos.

Cando sa ditadura est agabbada, e ant torradu a costituire sa Generalitat de Catalugna, s’istitutzione at torradu a leare fortza. Ant fatu una riforma, aprovende un’istatutu nou e faghende intrare membros noos dae totu sos Paisos Catalanos. In sos annos noranta, cun una sèrie de donatziones e carchi acuisitzione, ant aumentadu sas colletziones de arte chi giai bi fiant.

In su 2008 at annuntziadu chi, cun una cunventzione cun  Google, diat àere postu su bonu de s’archìviu in sa retza, unas duamìgia  publicatziones digitalizadas. Unos cantos esempros sunt  sas Cartas Portolanes o sos testos de architetura de Puig i Cadafalch.

Dae su cumintzu at valorizadu sas relatziones cun tzentros chi tenent sa matessi atividade, siat in Europa siat in Amèrica,  pro cunsighire una presèntzia internatzionale de sas atividades suas, e fintzas unu cuncàmbiu de connoschèntzias e publicatziones. B’at àpidu relatziones  de cooperatzione cun ispanistas e romanistas cun resurtados de profetu, publicatziones de monografias e una presèntzia fitiana in sa comunidade sientìfica. In su matessi tempus s’ “Anuari” de s’Istitutu poniat artìculos de ispanistas  de totu su mundu. Belle totu sos membros suos ant viagiadu in  Europa e Àfrica dae su 1908 a su 1910 pro chircare cuntatos sientìficos chi ant aportadu 129 òperas  e abbonamentos pro intercànbiu.

In àmbitu ispagnolu, s’Istitutu at leadu parte in sa nàschida e s’isvilupu de s’ “Escuela para Estudios Arqueológicos e Históricos” de Roma, creada dae sa “Junta de Ampliación de Estudios” de Madrid, un’istitutzione chi teniat a  Josep Pijoan comente segretàriu. Sas dificultades econòmicas ant postu in discussione su progetu e Pijoan, chi teniat fintzas una situatzione personale cumplicada, si nch’est tramudadu a Canadà,  faghende petzi carchi viàgiu isporàdicu  a Catalugna. In Roma nche sunt abbarrados  pro unu pagu de tempus Francesc Martorell e Ramon d’Alòs-Moner chi, cando sunt ghirados a domo, ant traballadu pro ammaniare s’abertura de sa Biblioteca de Catalugna.

Ligàmene: https://ca.wikipedia.org/wiki/Institut_d’Estudis_Catalans

Su Yiddish, sa limba de sos ebreos Ashkenazi

de Sarvadore Serra

Su Yiddish est sa limba istòrica de sos ebreos Ashkenazi  . Custu idioma est nàschidu in su sèculu IX in s’ Europa Tzentrale: tenet una base germànica cun elements leados dae s’ ebràicu e dae s’ aramàicu, e fintzas dae sas limbas islavas, cun arrastos de limbas romànicas.  Su Yiddish at  un’alfabetu totu vocalizadu,  chi tenet contu de  s’iscritura ebràica.

Su Yiddish tenet duas formas fundamentales. Su Yiddish orientale oe in die est prus comunu. Nde faghent parte sos dialetos sud-orientales (ucàinu–rumenu), mediu-orientales (polacu–galitzianu–ungheresu orientale), e nord-orientales (lituanu–bielorussu). Su Yiddish orientale diferit dae s’otzidentale siat ca est prus difusu, siat ca tenet medas prus paràulas de orìgine islava. De su   Yiddish otzidentale nde faghent parte sos dialetos sud-otzidentale (isvìtzeru–alsatzianu– tedescu meridionale), mediu-otzidentale (tedescu tzentrale), e nord-otzidentale (olandesu–tedescu setentrionale). Su Yiddish est impreadu in medas comunidades de  ebreos ortodossos in totu su mundu; est sa prima limba  in domo, in iscola e in medas cuntestos sotziales  pro su prus de sos  ebreos haredi ; l’impitant in sas  yeshivas hasìdicas e lituanas.

Su tèrmine Yiddish l’impreant fintzas comente agetivu pro inditare sos caràteres  de sa  cultura Ashkenazi  (pro nàrrere, sa coghina Yiddish   e sa mùsica Yiddish ).  

In antis de s’Olocàustu, b’aiat prus de 10 milliones  de faeddadores Yiddish;   su 85% de sos ebreos mortos in sos campos de istermìniu faeddaiant in Yiddish,   e custu at fatu minimare in manera enorme s’impreu de sa limba. S’assimilatzione chi b’est istada a pustis de sa  segunda gherra mundiale at fatu minimare galu de prus s’impreu de su Yiddish,  siat in mesu de sos chi si sunt sarvados dae sos campos,  siat in mesu de sos faeddadores de àteros logos (comente in sas  Amèricas). Belle gasi, como su nùmeru de sos faeddaores est aumentende  in sas comunidades  Hasìdicas de totu su mundu.

Mancari lu faeddent in totue, su Yiddish at otentu su reconnoschimentu ufitziale  de limba minoritària  petzi in Moldova, Bosnia – Herzegovina,   Olanda e Isvètzia.

Sos datos subra de sos faeddadores de Yiddish non sunt a cuncordu. A pàrrere de Ethnologue , chi tenet contu de publicatziones fintzas a su 1991, b’aiat in cuddu tempus 1.5 milliones  de faeddadores  in   Yiddish orientale, de sos cales su 40% istaiat  in Ucràina, su 15% in Israele e su  10% in sos Istados Unidos. Sa  Modern Language Association est de acordu cun su fatu chi in sos Istados Unidos sunt prus pagos de  200.000.   Ethnologue narat fintzas chi su Yiddish otzidentale teniat una populatzione ètnica  de 50.000 in su  2000, e una populatzione faeddadora de 5.000, mescamente in Germània.   Una relatzione de su  1996 fata dae su  Cussìgiu de Europa narat chi, in totu su mundu, sos chi faeddant in Yiddish sunt unos duos milliones.   Àteras informatziones  demogràficas de su status reghente de su chi est cunsideradu unu continuum  linguìsticu orientale–otzidentale   lu dat sa  “YIVO Language and Cultural Atlas of Ashkenazic Jewry” publicadu dae YIVO Institute for Jewish Research

 

S’insinnamentu de su Yiddish modernu

Ebreos medas, in totu su mundu, si sunt ponende a istudiare su Yiddish. Custa limba, chi aiat pèrdidu medas faeddaores in sa segunda gherra mundiale, est torrende in possa.   In Polònia, chi teniat traditzionalmente comunidades faeddadoras, unu museu   at cumintzadu a lu fàghere torrare a vida;    localizadu  in Cracòvia, su  Museu Ebràicu de Galìtzia proponet letziones de limba  e laboratòrios musicales; su museu at cumintzadu a  pònnere in contu totu sos aspetos culturales  cun cuntzertos e   eventos in situ.  B’at universidades in totu su mundu  chi como proponent cursos de  Yiddish basados in s’istandard linguìsticu YIVO; medas de custos cursos los faghent in istiu e bi andant  amantiosos dae totu su mundu. Una de custas iscolas, istituida in sa    Universidade de Vilnius (Istitutu   Yiddish de Vilnius) est istada su primu tzentru  Yiddish de cultura superiore chi ant abertu in s’Europa Orientale;  faghet parte integrale de custa universidade chi b’est dae 400 annos.

A bètia de sa popularidade semper prus manna de custu idioma in mesu de sos ebreos americanos, a agatare oportunidades de un’usu pràticu de su Yiddish s’est faghende semper prus difìtzile;  duncas medas istudentes  tenent dificultades a imparare  a faeddare sa limba.   Una solutzione est istada sa creatzione de una fatoria pro amantiosos  in Goshen, New York

Comunidade de internet

Su Yiddish est una de sas limbas de Google Translate  e   de Wikipedia.

Prus de 10.000  testos, chi diant èssere prus de su mesu  de totu sos traballos publicados in custu idioma, sunt como in sa retza gràtzias a s’òpera de sos voluntàrios de su  Yiddish Book Center.

Medas giassos digitales in internet sunt iscritos in custa limba. In ghennàrgiu de su 2013, su Yiddish Forward at annuntziadu su cumintzu de una versione cotidiana noa de su giassu , chi fiat ativu dae su 1999 comente setimanale, suportadu cun  programas ràdiu e vìdeu, una setzione literària pro iscritores de romanzos e un’infodiàriu iscritu in sos dialetos locales hasìdicos cuntemporàneos.

S’istudiosu informàticu Raphael Finkel at creadu un’aplicatzione pro resursas linguìsticas, chi includet unu ditzionàriu e unu curretore ortogràficu .  

In su 2016, Motorola, Inc. at fatu essire sos telefoneddos intelligentes cun sa tastera pro sa limba Yiddish in s’optzione limbas istràngias.

Ligàmene: https://en.wikipedia.org/wiki/Yiddish