Creze Limbas de is Àteras Natziones

Sa limba croata

– de Sarvadore Serra –

 

Su croatu  (hrvatski [xř̩ʋaːtskiː]) est sa variedade istandardizada      de sa limba serbu-croata  impitada dae sos  croatos,  mescamente  in Croàtzia, in Bòsnia – Herzegòvina, in sa provìntzia serba de Vojvòdina e in àteros logos probianos. Est s’istandard ufitziale e literàriu de Croàtzia. Est fintzas una de sas limbas ufitziales de Bòsnia–Herzegòvina, e limba minoritària reconnota  in Sèrbia e in unos cantos logos a curtzu. In s’Istadu italianu sa limba croata est tutelada dae sa Lege n. 482/1999. Est devènnida limba ufitziale de s’Unione Europea a pustis chi sa Croàtzia at cumintzadu a nde fàghere parte su 1 de trìulas de su 2013; semper in su 2013, s’Unione at cumintzadu a publicare  una versione in croatu de sa gazeta ufitziale sua.

Su croatu istandard tenet su fundamentu suo  in unu de sos dialetos prus difusos  de su serbu-croatu, su shtokavian, pro èssere prus pretzisos su  herzegovinianu orientale, chi est fintzas sa base de sos istandard  serbu, bosnìacu e montenegrinu. In su mesu de su sèculu 18 b’at àpidu sas primas proas pro fàghere un’istandard literàriu croatu: ant tentu contu de su dialetu neo-shtokavian, faghendeˑnde una lingua franca supraregionale, e nch’ant torradu a modalidades vernaculares sos dialetos  regionales chakavian, kajkavian  e shtokavian. Su rolu detzisivu l’ant giogadu  sos  croatos vukovianos, chi ant istabilizadu s’impreu de su neo-shtokavian comente istandard literàriu intre s’agabbu de su sèculu 19  e su cumintzu de su sèculu 20, in prus de elaborare  un’ortografia fonològica. Su croatu l’iscrient  cun s’ alphabetu latinu de Ljudevit Gaj.

Elementos sotziupolìticos

Su croatu, mancari tecnicamente siat una forma de  serbu-croatu, a bias est cunsideradu una limba distinta. Sos cunsideros puramente linguìsticos fundados in sa intellegibilidade a pare (limbas abstand) a s’ispissu sunt incumpatìbiles cun sas cuntzetziones sotziuplìticas de sa limba, e podet acuntèssere chi variedades intellegìbiles a pare podent èssere cunsideradas limbas a parte. Sas diferèntzias intre sas formas istandard de serbu-croatu a s’ispissu sunt esageradas pro resones polìticas. Medas linguistas croatos cunsìderant su croatu una limba a parte comente elementu crae de s’identidade natzionale. Si tratat de una chistione sensìbile in Croàtzia, ca s’idea  de una limba a parte  comente caraterìstica prus importante de una natzione  est atzetada unu pagu in totue, e protzedit dae s’istòria europea de su sèculu 19. Sa Decraratzione subra de su status e nùmene de sa limba literària croata, de su 1967, cun sa cale unos cantos autores e linguistas croatos ant pedidu prus autonomia  pro sa limba croata, est cunsiderada  in Croàtzia sa pedra miliare de sa polìtica linguìstica e, prus in generale, sa pedra miliare de sa polìtica natzionale.

Su tèrmine “serbu-croatu” l’impitant galu sos istudiosos istràngios comente forma generale, ma sos faeddadores no l’impitant prus. In Croàtzia narant chi sa limba ufitziale de sa Jugoslàvia, una forma istandardizada de serbu-croatu, fiat  “artifitziale”,  o un’istrumentu polìticu  impreadu pro ammesturare  duos pòpulos distintos. In totu sos teritòrios de sa ex Jugoslàvia su tèrmine est istadu sustituidu dae sos tèrmines ètnicos  serbu, croatu  e bosnìacu.

Status ufitziale

Su croatu istandard est sa limba ufitziale  de sa  Repùblica de Croàtzia  e, in pare cun su bosnìacu  istandard e su  serbu istandard, est una de sas tres limbas ufitziales de Bòsnia e Herzegòvina.  Est ufitziale fintas  in sas regiones  de  Burgenland (Àustria) e   Vojvodina (Sèrbia). Est coufitziale,  in pare cun su  rumenu , in sas comunas de Carașova e Lupac, Romania. Est tutelada  in  Itàlia.

Su croatu l’impitant in manera ufitziale e l’insinnant in totu sas  universidades de Croàtzia e in s’ Universidade de Mostar, in Bòsnia -Herzegòvina.

Non b’at un’ente incarrigadu de controllare  s’impreu giustu de su croatu. Sa limba istandard l’impitant in manera direta  in sos libros de gramàtica e in sos ditzionàrios de iscola, gasi comente in su currìculum iscolàsticu  de su Ministèriu de s’Istrutzione

Sas publicatziones prus reghentes subra de su croatu istandard sunt:

Sunt de importu fintzas sas racumandatziones de s’editore Matica hrvatska,  de s’Istitutu lessicogràficu  Miroslav Krleža  e de sa  Croatian Academy of Sciences and Arts.

A pustis de s’indipendèntzia ant publicadu traballos linguìsticos medas; in mesu de custos b’at tres ditzionàrios monolìngues  de su croatu cuntemporàneu.

 

Sos croatos in s’Istadu italianu

Sunt una minoria natzionale formada dae tzitadinos de sa  Repùblica de Croàtzia residentes in Itàlia (17.698 a su 31 de nadale  2016, cuntzentrados mescamente  in Vènetu, Friuli Venètzia Giùlia e Lombardia) e dae tzitadinos italianos de limba e cultura croata. In mesu de custos ùrtimos, tenet un’importu particulare sa comunidade de sos  croatos de su Molise (unas 1.000 pessones chi faeddant in croatu), chi sunt lòmpidos a su tzentru de Itàlia  in s’Edade de Mesu, gasi comente sas comunidade  de sos  croatos de Trieste.

Croatos de su Molise

Sos croatos de su Molise sunt una minoria etnu-linguìstica presente in sas comunas de Montemitro, Acquaviva Collecroce e San Felice del Molise. Est una comunidade islavòfona catòlica chi aiat lassadu  sos oros de levante de s’Adriàticu  in antis  de s’invasione otomana, faghendeˑsi agasagiare in su Rennu de Nàpule, e chi at mantesu finas a oe sa limba croata molisana sua e sas costumàntzias tìpicas suas.

 

Croatos de Trieste

Trieste at tentu una presèntzia croata in totu s’istòria sua. Sos primos assòtzios croatos pro s’agiuare a pare  si sunt formados in custa tzitade  in s’agabbu de su sèculu 19. S’italianizatzione e sas cunseguèntzias de su fascismu a pustis de sa prima gherra mundiale ant indebilitadu  custas formas organizadas de sotzializatzione  intre sos croatos  e sos àteros islavos (mescamente islovenos).

A diferèntzia de sos islovenos, chi sunt prus medas e tenent raighinas prus fundudas, sos croatos de  Trieste non resessint a mantènnere  sas istruturas issoro de riferimentu  in s’Itàlia repubblicana. In sa cunventzione  ìtalu-jugoslava b’aiat àpidu su reconnoschimentu a pare  de sa  minoria islovena in Itàlia e de sa minoria italiana in Jugoslàvia, ma non de sa minoria croata. Sos croatos de  Trieste sunt torrados a s’assotziatzionismu in sos  annos 90, cando bi fiat sa  gherra de indipendèntzia croata, cun sa nàschida de su “Comitato Pro Croazia” in su 1992 e de sa Matica hrvatska (Matrix Croatica) in su  1996, ativa finas a cumintzos de sos annos  2000. In fines, in su  1999,  s’est cunsolidada sa  “Comunità Croata di Trieste” (Hrvatska Zajednica u Trstu) comente assòtziu culturale de sa minoria croata triestina.

Dae su 1999 sa  Comunidade croata de Trieste ammàniat s’imparàngiu in iscola de sa limba croata, tenende contu de su “Curriculum de s’insinnamentu  de su croatu in logu istràngiu ” de su Ministèriu de s’istrutzione e de s’isport croatu. Dae su 2003 sas letziones las faghent  in s’iscola elementare islovena “J. Ribičič-K. Širok” in carrera de  Frausin 12.

In Trieste b’at fintzas unu  consoladu generale de sa Repùblica di Croàtzia

Croatos de Roma

Una comunidade croata est presente in Roma pro more de sos ligàmenes  intre sa Crèsia catòlica croata e su Vaticanu, a fùrriu de su “Pontificio Collegio Croato de San Girolamo” (in carrera Di Ripetta).

Cando bi fiant sa gherra de indipendèntzia croata e, pustis, sa gherra in Bòsnia, b’at àpidu unas cantas initziativas tzìvicas pro sensibilizare sa populatzione  italiana e ammaniare  agiudos umanitàrios.  In mesu de custos,  su “Comitato Pro Croazia” e sos  “Amici di Dubrovnik”. In su 1993 ant fundadu  s’Assòtziu Ìtalu–Croatu de Roma.

Dae su 1995 s’assòtziu  croatu romanu si interessat mescamente  de initziativas  culturales e linguìsticas  e de sas relatziones  cun sa minoria croata de su  Molise. S’assòtziu  pùblicat  sa revista in duas limbas Zajedno/Insieme.

Ligàmenes:

https://en.wikipedia.org/wiki/Croatian_language

https://it.wikipedia.org/wiki/Croati_in_Italia

A in antis cun sa limba gallesa

– de Sarvadore Serra –

Su prus de sos gallesos cherent a fàghere de prus pro sa limba issoro.  Gasi resurtat dae una chirca demoscòpica reghente.

Su guvernu gallesu at interpelladu 11.000 pessones mannas  e at iscobertu chi:

  • s’83% de sos chi no ischint faeddare in gallesu sunt fieros de custa limba
  • su 63% de sos chi no ischint faeddare in gallesu pensant chi si diat dèpere fàghere de prus pro agiuare sa limba
  • su 62% de sos chi no ischint faeddare in gallesu diant chèrrere imparare a lu faeddare

B’at prus cumbinchimentu, est craru, in sos chi su gallesu l’ischint faeddare. Su 97% sunt fieros de sa limba, e s’88% pensant chi si depet fàghere de prus pro l’agiuare.

Sa Sotziedade pro sa Limba Gallesa est cuntenta manna pro custos resurtados, e at naradu chi “est a beru una cosa bona chi b’apat totu custu favore pro su gallesu”.

“Custos resurtados sunt unu messàgiu craru pro sas autoridades , chi diant dèpere fàghere de prus pro promòvere s’idioma nostru,” at naradu Tasmin Davies, membru de sa Sotziedade.

“Nois semus gherrende pro su deretu a tènnere su gallesu in su sistema educativu, pro su deretu a l’impitare in su setore privadu,  pro sa devolutzione de cumpetèntzias in contu de impreu de su gallesu in sas trasmissiones radiutelevisivas .

“Est tempus chi sos politicos cumprendant chi sa gente cheret custu e si diant ite de fàghere.

“Est craru fintzas chi medas pessones mannas cherent imparare su gallesu,  e duncas tocat a investire in custu campu.”

Belle gasi, petzi su  49% de sos chi ischint faeddare custu idioma e su  38% de sos chi no l’ischint faeddare  pensant chi sa limba, dae inoghe a 10 annos, at a èssere prus forte.

“Est craru chi su Guvernu depet galu cumbìnchere sa gente chi sunt faghende bastante pro afortire sa limba nostra,” at congruidu Tasmin Davies.

 

Ligàmenes: https://nation.cymru/news/wales-proud-of-the-welsh-language-and-wants-more-support-for-it-poll-shows/

https://salimbasarda.net/ateras-limbas/limba-inglesa-e-gallesa-istereotipos-dominadores-e-dominados-unarticulu-de-ellie-mae-ohagan/

https://it.wikipedia.org/wiki/Lingua_gallese

Su Paisu Bascu, limba e literadura.

– de Sarvadore Serra –

Su Paisu Bascu (in bascu: Euskal Herria, ‘paisu de limba basca’) includet sos territòrios  chi currispondent pagu prus o mancu a s’àrea linguìstica basca in tempos istòricos. Sa bandera identificativa de su pòpulu bascu est sa ikurriña. In su tempus presente custos territòrios s’agatant in parte in s’Istadu ispagnolu e in parte in s’Istadu frantzesu, e tenent grados de autonomia diferentes meda. Non b’at peruna entidade amministrativa reconnota chi pertochet sa totalidade de Euskal Herria.

Su Paisu Bascu òcupat una superfìtzie de 20.664 km² in s’ala de ponente de sos Pireneos, in su mare Cantàbricu (gulfu de Biscàglia). Tenet un’idioma suo, su bascu, e una populatzione  de unos  tres miliones de abitantes, chi duos milliones e mesu tenent sa tzitadinàntzia ispagnola e su restu sa tzitadinàntzia frantzesa. Est formadu dae 7 territòrios o provìntzias (in  bascu lurralde, plurale lurraldeak): Àlaba, Biscaia, Guipúscoa, Navarra, Baixa Navarra, Lapurdi, e Zuberoa. In manera ufitziosa, mancari no ufitziale, Vitoria est sa capitale de sa  comunidade autònoma de su Paisu Bascu e Pamplona est cunsiderada sa capitale istòrica.

Sa limba basca la faeddant galu in manera abituale in unas cantas regiones, mescamente in  Guipúscoa, in sa parte orientale de Biscàglia, in su nord de Navarra e in parte  de su Paisu chi istat suta de s’amministratzione frantzesa. In àteros giassos su castiglianu  o su  frantzesu sunt intrados in parte de su bascu. Oe in die su bascu est limba ufitziale in sa  comunidade autònoma de su Paisu Bascu e in partes de sa comunidade forale de Navarra; però non tenet reconnoschimentu ufitziale in sas regiones suta de s’amministratzione frantzesa.

Limba basca

             Su bascu (euskara o, cunforma a sos dialetos, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), est una limba isulada (sena relatzione  cun peruna famìlia linguìstica connota). Lu faeddant, in su tempus presente,  in su prus  de sa comunidade autònoma de su Paisu Bascu e parte de sa Navarra (in Ispagna) e in su  Paisu Bascu de su Nord (dipartimentu de sos Pireneos atlànticos, Aquitània, in Frantza). Est s’única limba preindoeuropea in Europa.  In antigòriu, s’àmbitu linguìsticu suo  interessaiat totu s’Aquitània, la Rioja, sos Pireneos aragonesos e  parte de sos Pireneos catalanos.

Calicunu pansat chi unas cantas paràulas chi li sunt pròpias protzedint dae s’edade de sa pedra, ca derivant dae sa paràula haitz, ‘pedra’:

aizto o ainzto, ‘gurteddu’

aizkora, ‘istrale’

Àteros tenent dudas subra de custa etimologia, e cunsìderant sa possibilidade  chi sa  forma primitiva de sa paràula haitz esseret *anetz o *anitz. S’esempru de sa paràula aizkora a su sòlitu lu cuntestant  cun su fatu chi est probàbile fintzas  chi bèngiat  dae su latinu asciola, ‘istrale minore’.

Si creet chi sa limba de sos bascos (su protobascu, orìgine de su bascu de como) b’esseret in antis de s’essida a campu de sas limbas  indoeuropeas in Europa, e esseret ispainada in totu sa  penìsula Ibèrica, e in totu Europa.

Mancari chi fintzas a pagu tempus a como, in sa parte meridionale,  s’euskera s’agataiat in una situatzione crìtica (cando bi fiat sa ditadura franchista fiat probidu a lu faeddare in tzertos logos e non si podiat impitare in iscola) a bellu a bellu sa situatzione at cumintzadu a megiorare. Belle gasi, in sa parte setentrionale de sos  Pireneos b’at giassos in ue est torrende in palas.

Luca Cavalli-Sforza narat chi b’at una relatzione possìbile, siat linguìstica siat genètica, intre sos giaponesos e sos bascos, ligada a s’antighidade de s’orìgine  e a s’isulamentu mannu  de custas duas populatziones. E b’at fintzas sa teoria de Jaime Martín, istudiosu de s’Universidade Complutense de Madrid, su cale narat chi su bascu tenet simigiàntzias meda cun su dogòn, un’idioma africanu chi si faeddat in su Mali. Ma sa cosa prus lògica est a relatzionare su bascu cun su grupu de sas limbas ibèricas, pro cumparatzione  fonètica cun  tàulas de prumu intagiadu agatadas  s’insediamentu ibèricu de Ullastret.

Situatzione de sa limba basca

Su pòpulu bascu tenet s’idioma suo pròpiu, su bascu (a parte  s’ispagnolu  e su frantzesu in sos Istados rispetivos). Bi sunt fintzas, in manera minoritària, su gascone e su romaní,  faeddados dae unos cantos  gitanos autòctonos.

Oe in die, belle totu sos bascos faeddant sas limbas istatales rispetivas (ispagnolu e frantzesu). In totu su Paisu Bascu su tres unu de sos tzitadinos, pagu prus o mancu, faeddant in bascu.

In su giassu de Baix Adur, chi includet sas populatziones  labortanas de Baiona o Anglet su gascone (dialetu de s’otzitanu) est sa limba traditzionale (su bascu chi si faeddat como est istadu introduidu in su  sèculu XIX pro more de sa migratzione de sa populatzione bascòfona de s’internu). Pro custa resone, custu giassu est cunsideradu dae sos otzitanistas  comente parte  de  Gascunya , e in su tempus presente est una zona trilìngue.

Sa populatzione chi faeddat in bascu est aumentende, gràtzias a sa coufitzialidade de sa limba  in sos tres territòrios  de sa comunidade autònoma de su Paisu Bascu, a s’agiudu chi li dant sas istitutziones  e a sa presèntzia in su sistema educativu. In  Navarra su bascu tenet cunsideru  de limba pròpia in pare cun su castiglianu, mancari non siat coufitziale in totu su territòriu. In su Paisu Bascu de su Nord no est ufitziale ma l’imparant in sas iscolas.

Literadura basca

Sa literadura basca est sa literadura fata in  bascu in su territòriu de sas 7 provìntzias de su Paisu: Biscàglia, Guipúscoa, Àlaba, Navarra, e sas tres de Iparralde.

Sa literadura populare orale est rica meda; sa literadura iscrita, in càmbiu, est essida a campu a tardu , e in su primu tempus no nche colaiat s’àrea  geogràfica de Bascònia. In prus, est istada pro tempus meda iscantigheddada in dialetos (sos mègius comente traditzione literària sunt istados literària su  labortanu, su guipuscoanu, su biscainu e su suletí).

Sos testos literàrios prus antigos  sunt bìculos de càntigos chi faeddant de sas cuntierras de sos  sèculos XIV e XV, e su  vocabulàriu de Picaud de su sèculu  XII.  Però in sas  Glosas Emilianenses (sèculu X) essint a campu sos primos testos cumpletos  in  euscara. In mesu de sos chi si sunt sarvados, bi sunt sos chi faeddant de sa derrota de  Pedro de Avendaño, e de sa postura de fogu in Arrasate (Mondragón). Dae su càntigu de Basajaun Bereterretxe’tar, chi faeddat de s’assassìniu de unu giòvanu, nos podimus fàghere un’idea de comente depiant èssere òperas medas  chi sunt andadas pèrdidas. Càntigos antigos medas si sunt sarvados gràtzias  a Esteban Garibai (1533-1599), sìndigu de Arrasate e cronista reale, in su Compendio de historia de las crónicas y universal historia de todos los reynos de España (1571). Pro parte sua, s’umanista frantzesu François Rabelais at publicadu in su Gargantua (1534) arresonadas  in  euscara.

Su primu libru publicadu in bascu est istadu Lingua Vasconum Primitiae de Bernard Etxepare, in su 1545. Bi nd’at un’esemplare ebbia collidu in sa  Biblioteca natzionale  de Parigi. A su chi si podet cumprèndere  dae su pàrrere  de sos cuntemporàneos, non fiat  apretziadu meda ca teniat sa mètrica populare  de su bertsolarismu. Sos versos los ant musicados, in s’agabbu de su sèculu XX, Benito Lertxundi, Xabier Lete e su grupu Oskorri, cunvertendeˑlos in cantzones populares. Como custas poesias ant logradu, si podet nàrrere, sa dinnidade de innu in sos setores de sa cultura euskaldun , e las  cantant  in totu sas manifestatziones  culturales e populares.

Custos sunt sos caràteres printzipales de sa literadura basca:

  • Est frutu de una limba sena ufitzialidade ne unidade: su de èssere nàschida in una comunidade de faeddadores gasi reduida at tentu un’impatu forte in sa literadura iscrita, mescamente a mesura chi s’istòria avantzat e sas làcanas de sas limbas e de sos pòpulos si faghent prus cunfusas. S’istòria de sa limba basca narant chi est s’istòria de sa supravivèntzia sua e de unu pòpulu, cosa chi at a sinnare totu sos autores, chi poniant in pare cun sa temàtica religiosa s’impinnu pro su bascu, una colunna chi a fùrriu suo ant a operare movimentos diferentes.

  • Est nàschida in intro de Istados chi sas limbas issoro sunt romànicas: su Paisu Bascu s’agatat in intro de Istados chi fiant sos tzentros culturales e polìticos de s’Otzidente, e faghiant a bìnchidas de pare pro èssere sos mègius depositàrios de sa traditzione latina. Duncas custu pòpulu, chi at mantesu su faeddu suo antigu, at retzidu s’influèntzia latina, chi s’est riflètida mescamente in s’iscola de Sara e de àteros autores religiosos de su tempus, pro more de sos mentovos de autores clàssicos e cristianos chi faghiant in sos testos issoro in prosa.

  • At tentu comente finalidade printzipale s’insinnamentu religiosu: su padre Barandiarán (comente contat Martín Ugalde in sa Sìntesi de s’istòria de su paisu Bascu o Barandiarán etotu in s’òpera sua Òmine Primitivu in su Paisu Bascu) faeddat de sa cristianizatzione radadia de su pòpulu bascu, narende chi in Navarra puru, finas a su sèculu XX, b’aiat galu credèntzias paganas in idiosincrasia cun sas credèntzias cristianas. Est custa sa resone de s’insistèntzia de sa Crèsia catòlica catòlica pro cristianizare e fàghere connòschere su catechismu a su pòpulu impitende su bascu (a pustis de sa Contrariforma).

  • Sa poesia at tentu semper prus importu de sa prosa: gasi est istadu pro su prus de sos idiomas, ca sa prosa cheret unu letore, est a nàrrere, gente alfabetizada chi la leghet. Est pro custu chi, comente in àteras literaduras, sunt medas sos càntigos connotos dae su pòpulu.

  • Pagu difusione de s’imprenta: a diferèntzia de àteras limbas, a su chi paret, sas tipografias pro tempus meda ant traballadu pagu, a su puntu chi òperas non religiosas comente Peru Abarca las ant trasmissas cun manuscritos fintzas a s’agabbu de su sèculu XVIII. Non s’ischit de pretzisu pro ite est acuntèssidu custu; calicunu faeddat de una tzensura, siat in Frantza siat in Ispagna, in sos sèculos a pustis de su scisma de Otzidente; àteros narant chi sas autoridades no nd’intendiant sa netzessidade, e preferiant àteros mèdios.

  • S’istùdiu de custa literadura est bastante reghente: a parte, forsis, su casu de Oihenart,  finas a su sèculu XIX non b’at àpidu perunu autore chi si siat interessadu de sa literadura in limba basca. Ma in sos ùrtimos annos s’iscoberta de sos mauscritos de Joan Amendux (1969), Ibarguen-Chopin e Lazarrraga (2004) ant revolutzionadu totu as connoschèntzias, mescamente pro su chi pertocat sa literadura medievale.

Ligàmenes:

https://salimbasarda.net/ateras-limbas/finas-su-bascu-chi-est-prenu-de-dialetos-at-sa-limba-comuna-sua/

https://salimbasarda.net/ateras-limbas/ma-seuskera-una-limba-africana-est/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pa%C3%ADs_Basc

https://it.wikipedia.org/wiki/Paese_basco

https://en.wikipedia.org/wiki/Basque_Country_(greater_region)

 

Su faeddu sitzilianu

– de Sarvadore Serra –

Su sitzilianu (sicilianu; in italianu: siciliano) est un’ idioma romànicu chi lu faeddant in s’ìsula de Sitzìlia  e in sas ìsulas minores suas. Lu faeddant fintzas  in sa Calàbria meridionale (in ue li narant calabresu meridionale),  mescamente in sa provìntzia  de Reggio Calàbria, chi su dialetu suo narant chi faghet parte  de su continuum de s’idioma sitzilianu. Sa Calàbria tzentrale, sas partes meridionales de sa  Pùglia, su Salentu e sa  Campània, in sa penìsula italiana, narant chi faghent parte de su grupu prus mannu “italianu meridionale estremu”

Sa publicatzione Ethnologue narat chi su sitzilianu est  “distintu bastante  dae s’italianu istandard pro èssere cunsideradu un’idioma a parte”, e est reconnotu  comente  “limba minoritària” dae s’UNESCO. Su sitzilianu tenet sa traditzione literària prus antiga  de sos idiomas itàlicos modernos.

Su sitzilianu lu faeddant su prus de sos chi istant in Sitzìlia,  sena contare sos disterrados in sos Istados Unidos, Canadà, Austràlia, Argentina e in unos cantos giassos de  s’Unione Europea, comente sa Germània   e su   Nord Itàlia.

No est reconnotu dae sa lege 482/1999 pro sas minorias linguìsticas,  chi pertocat “sa limba e sa cultura  de sas populatziones albanesas, catalanas, germànicas, gregas, islovenas e croatas e de sas chi faeddant su frantzesu, su francu-proventzale, su friulanu, su ladinu, s’otzitanu e su sardu”.

No l’impitant comente limba ufitziale in perunu logu, mancu in Sitzìlia, e fintzas a como su guvernu no at reguladu in peruna manera custu idioma. Semper e cando, in sos ùrtimos annos s’organizatzione sena finalidade de lucru Cadèmia Siciliana (Acadèmia Sitziliana) at bogadu a campu una proposta ortogràfica  pro agiuare a normalizare sa limba iscrita. In prus, dae cando l’ant fundadu in  su 1951, su  Centro di studi filologici e linguistici siciliani (Tzentru de istùdios filològicos e linguìsticos sitzilianos) de Palermu at publicadu istùdios subra de su sitzilianu.

Su parlamentu autònomu regionale de Sitzìlia at aprovadu sa lege regionale n. 9/2011 pro agiuare  s’insinnamentu de su sitzilianu in sas iscolas, ma sos efetos in su sistema educativu sunt istados a pagu a pagu. Su CSFLS at publicadu su libru de testu “Dialektos” pro aplicare sa lege, ma no at dadu un’ortografia.  Cosa curiosa, in Sitzìlia tratant s’idioma petzi in sos cursos de  dialetologia, cando in s’Universidade de Pennsylvania e in  s’Universdade Manouba su sitzilianu est pròpiu materia iscolàstica. Su 15 de maju de su 2018, sa giunta regionale sitziliana, in una reunione istraordinària pro sos  72  annos des’autonomia, at torradu a nàrrere chi in sos programas iscolàsticos ant a pònnere s’istùdiu de s’istòria de Sitzìlia  e de su dialetu suo.

S’idioma est reconnotu in manera ufitziale in sos istatutos de unas cantas tzitades, comente Caltagirone e Grammichele,  in ue proclamant su  “valore inalienàbile, istòricu e culturale, de su sitzilianu”.

Perìudu pre-clàssicu

Sas paràulas cun una derivatzione preistòrica mediterrànea a su sòlitu si referint  a fundos endèmicos  de s’àrea mediterrànea o a àteros elemementos naturales.  Es.:

  • alastra (unu fundu ispinosu e punghijolu tìpicu de ‘àrea mediterrànea; torrat cun su gregu kèlastron e podet dare chi siat intradu in su sitzilianu pro mèdiu de sas limbas gaulish )

  • ammarrari “a blocare unu canale o s’abba currente cun su ludu (torrat cun s’isagnolu embarrar)

  • calancuni “incrispaduras formadas dae unu riu chi curret lestru”

Influèntzias gregas

In sitzilianu b’at finzas paràulas de orìgine grega, o derivadas in manera direta dae cussa limba, o lòmpidas pro mèdiu de su latinu. Es:

  • babbiari – “a si cumportare in manera tonta” (dae babazo, chi dat fintzas sas paràulas sitzilianas: babbazzu e babbu – tontu; ma cfr. fintzas su latinu babulus e s’ispagnolu babieca)

  • bucali – “broca” (dae baukalion

  • bùmmulu – “istèrgiu pro s’abba” (dae bombylos; ma cfr. fintzas su latinu bombyla)

Influèntzias germànicas

Dae su 476 a su  535 sos  ostrogotos ant guvernadu sa Sitzìlia, mancari sa presèntzia issoro paret chi no apat tentu efetu  in s’idioma sitzilianu.  Sas pagas influèntzias  germànicas chi bi sunt non b’intrant nudda cun custa època. Una etzetzione forsis est abbanniari o vanniari “a bèndere benes, a proclamare in manera pùblica”, dae su  gòticu bandujan – a dare unu sinnale.  Un’àteru casu podet èssere schimmenti “diagonale” dae su  gòticu slimbs “inclinatzione”. Àteras inflùentzias germànicas benint dae su guvernu Hohenstaufen de su sèculu XIII, dae sos colonos normannos  e lombardos de su sèculu XI, dae s’època curtza de guvernu  austrìacu  in su sèculu XVIII.

Influèntzias àrabas

In su 535, Giustinianu I at fatu de sa Sitzìlia una provìntzia bizantina, chi nch’at torradu sa limba grega a una positzione de prestìgiu, nessi a livellu ufitziale.  In custa època s’ìsula la podimus cunsiderare  unu tretu de làcana  cun grados artos de bilinguismu. Sa latinizatzione fiat cuntzentrada mescamente  in sa Sitzìlia otzidentale,  cando chi in sa Sitzìlia orientale binchiat su gregu. Cando su podere de s’Impèriu Bizantinu at cumintzadu a minimare, sa  Sitzìlia l’ant cunchistada progressivamente sos Saratzenos de Tunisia (dae su mesu de su sèculu  IX a su mesu de su sèculu X) e bi sunt abbarrados bastante tempus  pro isvilupare una variedade locale de àrabu tunisinu, su sìculu-àrabu (chi in Sitzìlia est estintu, ma supravivet  in sa  limba maltesa). S’influèntzia sua si bidet in unas 300 paràulas sitzilianas. Es.:

  • azzizzari – “a imbellire” (عزيز‎ ʿazīz “pretziosu, bellu”)

  • babbaluciu – “tzerpe” (dae babus; tunisinu baboucha ma cfr. fintzas su gregu βουβαλάκιον)

  • burnia – “bote” (برنية‎ burniya; ma cfr. fintzas lat. hirnea)

Influèntzia normanna e frantzesa

Cando sos aventureris normannos prus famados, Roger de Hauteville e su frade, Robert Guiscard, ant cumintzadu sa cunchista de Sitzìlia in su 1061, issos controllaiant giai sa parte prus meridionale de sa penìnsula italiana (Pùglia e Calàbria). Roger b’at postu 30 annos pro cumpletare sa cunchista de Sitzìlia (Robert si nche fiat mortu in su 1085). Custu at cumportadu àteros influssos linguìsticos. Es.:

  • accattari – “a comporare” dae su normannu frantzesu acater (frantzesu acheter)

  • ammucciari – “a cuare” (normannu frantzesu antigu muchier, normannu frantzesu muchi / mucher, frantzesu antigu mucier; ma cfr. su gregu mùkhos)

  • bucceri (vucceri) – “masellaju” (dae su frantzesu antigu bouchier)[

Àteras influèntzias gàllicas

S’influssu norditalianu est particularmente interessante. Fintzas como, su gallu-itàlicu de Sitzìlia est presente in sos giassos in ue sas colònias fiant prus fortes, (Novara, Nicosia, Sperlinga, Aidone e Piazza Armerina.). Su dialetu sìculu-gàllicu non s’est sarvadu in àteras colònias mannas, comente Randazzo, Bronte e Paternò (mancari apat influentziadu su vernàculu de su logu). S’influssu gallu-itàlicu  s’est fatu intèndere in s’idioma sitzilianu. Es.:

  • sòggiru – sogru (dae suoxer)

  • cugnatu – connadu (dae cognau)

  • figghiozzu – figiolu (from figlioz)

S’Iscola Sitziliana de Poesia

Est in su rennu de Frederick II (o Frederick I de Sitzìlia), intre su  1198 e su 1250, cun su patronadu suo de s’Iscola Sitziliana, chi su sitzilianu  est istadu su primu de sos limbàgios modernos itàlicos a èssere impreadu  comente limba literària. S’influèntzia de s’iscola e s’impreu  de su sitzilianu etotu comente limba poètica sunt istados reconnotos dae sos iscritores toscanos mannos  de sa prima època de su  Rinascimentu, Dante e Petrarca. Tocat a non sutavalutare s’importàntzia de su sitzilianu in sa formatzione de una lingua franca chi diat èssere devènnida s’italianu. Sa vitòria de s’esèrtzitu angioinu subra de sos sitzilianos in  Beneventu in su 1266 non solu at fatu agabbare, a pustis de 136 annos, su rennu normannu-isvevu in Sitzìlia, ma at fatu fintzas a manera chi su tzentru de s’inflèntzia literària si siat istesiadu dae sa Sitzìlia a sa Toscana. Fintzas su domìniu de sos isvevos, est craru, at tentu s’influèntzia linguìstica sua. Es.:

  • arbitriari – a traballare in sos campos (dae arbeit)

  • vardari – a bardare (dae wardon)

  • guddefi – foresta, padente (dae wald, chi s’assimìgiat a s’ anglo-sàssone wudu)

Influèntzia catalana

A pustis de sos Pèsperos Sitzilianos de su 1282, su rennu est rutu suta de s’influèntzia de sa  Corona de Aragona.  Pro totu su sèculu XIV, su catalanu e su sitzilianu  fiant sas limbas ufitziales  de sa corte reale, e su sitzilianu l’impitaiant  pro iscrìere sos atos de su parlamentu de Sitzìlia (unu de sos parlamentos prus antigos in Europa) e pro àteros atos ufitziales. Pro more de custu cuntatu, est normale chi su sitzilianu apt leadu paràulas dea su catalanu. Es.:

  • addunarisi – a s’abbigiare , a si serare (dae adonar-se)

  • affruntarisi – a èssere isfartados (dae afrontar-se)

  • arruciari – a s’infùndere (dae arruixar)

Dae su perìudu ispagnolu a s’època moderna

Cando sas coronas de Castìglia e Aragona si sunt unidas in su sèculu XV, est cumintzada s’italianizatzione  de su sitzilianu iscritu in sos atos parlamentares e de corte. In su 1543 custu protzessu fiat virtualmente cumpletu, cun su dialetu toscanu chi s’est fatu lingua franca de sos territòrios itàlicos  e est intradu in parte de su sitzilianu iscritu.

Su domìniu ispagnolu est duradu tres sèculos, e custu puru at tentu s’influèntzia sua in sa limba. Es.:

  • arricugghirisi – a recuire, ghirare, regòrdere; (dae recogerse; ma cfr. fintzas catalanu recollir-se)

  • balanza – pesa (dae balanza)

  • fileccia – fritza (dae flecha)

  • làstima – lamenta, infadu (dae lástima)

Influèntzia de su sitzilianu in s’italianu

Sigomente est unu de sos idiomas de Itàlia chi si faeddant de prus, su sitzilianu at influentziadu su lèssicu italianu. Sunt, pro su prus, paràulas chi si referint a sa cultura sitziliana, Es.:

  • arancino (dae arancinu): un’ispetzialidade de sa coghina sitziliana;

  • canestrato (dae ncannistratu): unu casu sitzilianu;

  • cannolo (dae cannolu): unu durche sitzilianu.

Ma, pro tènnere un’esempru linguìsticu, bidimus custa cumpositzione de su poeta mannu Antonio Veneziano, bortada in italianu e in sardu

Sitzilianu

Italianu

Sardu

Non è xhiamma ordinaria, no, la mia,

No, la mia non è fiamma ordinaria,

Nono, sa mea no est una frama ordinària,

è xhiamma chi sul’iu tegnu e rizettu,

è una fiamma che sol’io possiedo e controllo,

est una frama chi deo ebbia  possedo  e controllo,

xhiamma pura e celesti, ch’ardi ‘n mia;

una fiamma pura e celeste che dientro di me cresce;

una frama pura e tzelestiale chi creschet in intro meu;

per gran misteriu e cu stupendu effettu.

da un grande mistero e con stupendo effetto.

dae unu mistèriu mannu e cun un’efetu de ispantu.

Amuri, ‘ntentu a fari idulatria,

l’Amore, desiderante d’adorare icone,

s’Amore, disigiosu de adorare ìdolos,

s’ha novamenti sazerdoti elettu;

è diventato sacerdote un’altra volta;

at torradu a si fàghere preìderu mannu;

tu, sculpita ‘ntra st’alma, sìa la dia;

tu, scolpita dentro quest’anima, sei la dea;

tue, isculpida in custa ànima, ses sa dea;

sacrifiziu lu cori, ara stu pettu.

il mio cuore è la vittima, il mio seno è l’altare.

su coro meu est sa vìtima, su petus est s’artare.

  • (cfr. Arba Sicula Volùmene II, 1980)

Ligàmenes:

https://en.wikipedia.org/wiki/Sicilian_language

https://es.wikipedia.org/wiki/Idioma_siciliano

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sicili%C3%A0

https://it.wikipedia.org/wiki/Lingua_siciliana

https://www.ilsicilia.it/la-regione-da-il-via-libera-allo-studio-della-storia-e-della-lingua-siciliana-nelle-scuole/

https://www.criticaletteraria.org/2013/07/pillole-dautore-le-canzuni-amorose-di.html

Sa limba de su Madagascàr

-de Sarvadore Serra-

Su  malagasi   est una limba austronesiana  e est sa limba natzionale  de su Madagascàr. Su prus de sa gente  lu faeddat comente prima limba,  e gasi etotu faghent sas pessones de orìgine malagasi in àteras parte de su mundu.

Est s’idioma prus otzidentale de sa branca malaju-polinesiana   de sa  famìlia linguìstica austronesiana . Sa diferèntzia sua dae sas limbas africanas chi li sunt a curtzu  l’aiat notada in su  1708 s’istudiosu olandesu Adriaan Reland. Est ligadu  a sas limbas  malaju-polinesianas de  Indonèsia, Malèsia, e  Filipinas, e est galu prus a curtzu  a sas limbas baritu orientales chi si faeddant in su Bòrneu,francu pro sa morfofonèmica  polinesiana sua. Però, a su chi narat  Roger Blench (2010), sa prima forma  de limba faeddada  in  Madagascar podet dare chi teniat unu sustratu no  austronesianu.

Malagasi est su demònimu de Madagascàr, dae ue l’ant leadu  pro si riferire  a su pòpulu de su  Madagascàr in agiunta a sa limba sua.

Custa terra l’ant colonizada pro sa prima bia sos pòpulos austronesianos de s’ Àsia Marìtima Sudorientale chi fiant colados in su Bòrneu. Sas migratziones ant sighidu pro totu su primu millènniu, comente ant cunfirmadu sos istudiosos chi ant mustradu su ligàmene astrintu intre sa limba malagasi e su malesu antigu e su giavesu antigu de cussu tempus. A pustis de s’annu  1000 sos colonos austronesianos originàrios  si sunt ammesturados cun bantù, àrabos e àteros pòpulos.

Su malagasi tenet una traditzione de literadura orale, contos poèticos e legendas. Su prus connotu  est su poema èpicu natzionale  Ibonia, chi faeddat de un’eroe populare cun su matessi nùmene.

Su malagasi est sa limba printzipale de s’ìsula de Madagascàr. Lu faeddant fintzas sas comunidades malagasis de sas ìsulas de s’Otzèanu Indianu comente Réunion e Comoros. B’at disterrados chi faeddant custa limba fintzas in Frantza e in Quebec e, mancari prus pagu, in Bèlgiu  e in Washington, D.C..

Sa variante linguìstica de Merina est cunsiderada sa limba natzionale  de su Madagascàr. Est una de sas limbas ufitziales in pare cun su frantzesu, comente previdet sa Costitutzione de su  2010 chi at fatu nàschere sa  Cuarta  Repùblica. In antis, cun sa Costitutzione de su 2007, su malagasi fiat una de sas tres limbas ufitziales  in pare cun  su frantzesu e s’inglesu. Est sa limba de s’istrutzione  in totu sas iscolas publicas  fintzas a sa cuinta elementare, e abbarrat sa limba de s’istrutzione  in s’iscola superiore  pro sas pessones de istòria e limba malagasi.

Custa limba tenet una literadura iscrita chi nche torrat, forsis, a su sèculu XV. Cando sos frantzesos  ant fundadu Fort-Dauphin in su sèculu XVII, ant agatadu una forma de iscritura connota comente sorabe,  chi fiat impreada mescamente pro testos archeològicos e màgicos. Su manuscritu prus antigu chi si connoschet  cun custa iscritura  est unu vocabularieddu malagasi-olandesu, de su cumintzu de su sèculu XVII, chi Gabriel Ferrand l’at publicadu pro sa prima bia in su 1908, belle chi si pensat chi su sorabe  l’apant introduidu  in s’àrea sudorientale de su Madagascàr in su sèculu  XV.

Sas primas editziones bilìngues de testos religiosos  sunt sas de  Étienne de Flacourt, chi at fintzas publicadu su primu ditzionàriu. Radama I, su primu literadu de sa  monarchia Merina , mancari ligadu a sa traditzione àrabu-malagasi, in   su 1823 at seberadu su sistema latinu propostu dae David Jones e at cumbidadu sa London Missionary Society protestante a fundare iscolas  e crèsias. Su primu libru publicadu in caràteres latinos est istadu sa  Bìblia, chi in su 1835 l’ant bortada in malagasi sos missionàrios  protestantes britànnicos chi traballaiant in sos giassos de monte  de su  Madagascàr.

S’alfabetu malagasi modernu tenet 21 lìteras: a, b, d, e, f, g, h, i, j, k, l, m, n, o, p, r, s, t, v, y, z. Sas lìteras i e y rapresentant ambas duas  su sonu /i/ (sa y l’impitant  in s’agabbu de sa paràula, sa i in sos àteros casos).  Sa o si  pronùntziat /u/. Sas africadas /ʈʂ/ e /ɖʐ/ si iscrient tr e dr. Sa /ts/ e sa /dz/ si iscrient ts e j. Sa lìtera h a s’ispissu est muda. Totu sas àteras lìteras tenent essentzialmente sos valores IPA issoro. Sas lìteras c, q, u, w e x non si impitant  in sas paràulas traditzionales.

Mp e, a bias, nt podent èssere in su cumintzu de sa paràula, ma si pronùntziant /p, t/.

@ si impitat in manera informale comente una forma curtza  pro amin’ny, chi est una prepositzione  sighida dae sa forma definida, chi cheret nàrrere,  pro fàghere un’esempru, cun su.

Su malagasi cumpartzit meda de su vocabulàriu suo fundamentale cun sa limba ma’anyan , un’idioma de sa regione de su Riu Barito   in su Bòrneu  meridionale.  B’at fintzas imprèstidos  dae s’ àrabu,  dae sas  limbas bantù  (mescamente sa branca sabaki, dae ue benit su swahili), e, prus de reghente, dae sa frantzesu e dae s’inglesu.

Su primu ditzionàriu est su Dictionnaire de la langue de Madagascar de Étienne de Flacourt, publicadu in su 1658,  mancari in antis siant essidos a campu glossàrios iscritos  in àrabu-malagasi. Unu Vocabulaire Anglais-Malagasy l’ant publicadu in su 1729. Unu ditzionàriu malagasi–inglesu de 892 pàginas l’at publicadu James Richardson,  de sa  London Missionary Society , in su 1885. Mancari sos traballos publicados a pustis siant a su sòlitu prus minores, calicunu est istadu agiornadu pro registrare s’evolutzione  e su progressu  de sa limba, e b’at fintzas unu ditzionàriu bilìngue cun unu corpus de prus de  5 milliones de paràulas. Custas sunt sas publicatziones prus de importu:

  • Winterton, M. et al.: Malagasy–English, English–Malagasy Dictionary / Diksionera Malagasy–Anglisy, Anglisy–Malagasy. Raleigh, North Carolina. USA: Lulu Press 2011, 548 p.

  • Richardson: A New Malagasy–English Dictionary. Farnborough, England: Gregg Press 1967, 892 p. ISBN 0-576-11607-6 (Original edition, Antananarivo: The London Missionary Society, 1885).

  • Diksionera Malagasy–Englisy. Antananarivo: Trano Printy Loterana 1973, 103 p.

  • An Elementary English–Malagasy Dictionary. Antananarivo: Trano Printy Loterana 1969, 118 p.

  • English–Malagasy Phrase Book. Antananarivo: Editions Madprint 1973, 199 p. (Les Guides de Poche de Madagasikara.)

  • Paginton, K: English–Malagasy Vocabulary. Antananarivo: Trano Printy Loterana 1970, 192 p.

  • Bergenholtz, H. et al.: Rakibolana Malagasy–Alemana. Antananarivo: Leximal/Moers: aragon. 1991.

  • Bergenholtz, H. et al.: Rakibolana Alemana–Malagasy. Antananarivo: Tsipika/Moers: aragon. 1994.

  • Rakibolana Malagasy. Fianarantsoa: Régis RAJEMISOA – RAOLISON 1995, 1061 p.

Ligàmenes:

https://en.wikipedia.org/wiki/Malagasy_language

https://www.youtube.com/watch?v=H8t_snz8B5A

https://www.youtube.com/watch?v=T8cLcztsDXY

https://www.omniglot.com/writing/malagasy.htm

https://www.theaustralian.com.au/news/health-science/dna-solves-riddle-of-how-indonesian-women-founded-madagascar-colony/news-story/0619889b9a3d1ab0f6cf208327cfbcc1?sv=397368d95e4a86061c911d3dc03342a6

https://it.wikipedia.org/wiki/Merina

Sa limba danesa

–  de Sarvadore Serra –

Su danesu (dansk pronounced [ˈdanˀsɡ] (  ascurta); dansk sprog, [ˈdanˀsɡ ˈsbʁɔwˀ]) est una limba germànica setentrionale chi la faeddant unos ses milliones de pessones, mescamente in Danimarca e in sa regione de su Schleswig meridionale in sa Germània setentrionale, in ue tenet su status de limba de minoria. E comunidades in ue si faeddat in danesu si nd’agatat fintzas in Norvègia, Isvètzia, Ispagna, Istados Unidos, Canadà, Brasile, e Argentina. Pro more de s’immigratzione e de su càmbiu linguìsticu  in sas àreas urbanas, su 15–20% de sa populatzione  de sa  Groenlàndia faeddat su danesu comente limba de domo.

Comente sas àteras limbas nord-germànicas, su danesu protzedit dae su nòrdicu antigu, sa limba comuna de sos  pòpulos germànicos chi istaiant in Iscandinàvia in s’Era Vikinga. Su danesu, comente s’isvedesu, protzedit dae su grupu nòrdicu orientale, cando chi su norvegesu mèdiu in antis de s’influèntzia de su danesu e su norvegesu bokmål sunt classificados in su grupu nòrdicu otzidentale, in pare cun su  faroesu e s’ islandesu. Una classificatzione prus reghente fundada in sa intelligibilidade a pare ponet su danesu, su norvegesu e s’isvedesu in su grupu “iscandinavu continentale”, cando chi s’ islandesu  e su faroesu sunt in su grupu  “iscandinavu insulare”.

Fintzas a su sèculu XVI su danesu fiat unu continuum de dialetos  chi si faeddaiant dae  Schleswig a Scania,  sena peruna variedade istandard o sistema de iscritura. Cun sa riforma protestante e s’introdutzione de s’imprenta s’est isvilupada una limba istandard chi si basaiat in su copenaghesu illustre. Custa limba comuna s’est ispainada pro more de s’impreu suo in su sistema educativu  e in s’amministratzione, mancari chi su tedescu  e su latinu apant sighidu a èssere sas limbas iscritas prus de importu  finas a su sèculu XVII. A pustis de sa pèrdida de territòriu  in favore de sa Germània  e de s’Isvètzia, su movimentu natzionalista at adotadu sa limba comente sìmbulu de identidade, e su danesu at crèschidu meda  in s’usu e in popularidade, cun sa produtzione de òperas mannas de literadura in sos sèculos XVIII e XIX.

Oe sos dialetos danesos traditzionales sunt belle iscumpartos, mancari b’apat variantes regionales de sa limba istandard. Sas diferèntzias mannas de sa limba  sunt intre sas generatziones, ca su limbàgiu de sos giòvanos est meda innovativu.

Su danesu tenet 27 vocales ,    e una prosodia caraterizada dae su fenòmenu stød, una casta de fonatzione laringeale. Pro more de sas medas diferèntzias de pronùntzia chi faghent distìnghere su danesu dae sas limbas lacanàrgias, mescamente in sas vocales, in sa prosodia cumplicada  e in sas cunsonantes  “dèbiles”, a bias est cunsideradu una limba  mala a imparare e a cumprèndere, e b’at proas chi  sos pitzinnos minores  peleant  a imparare sas distintziones fonològicas  de custu idioma. Sa gramàtica est flessiva in manera moderada, cun coniugatziones e inflessiones fortes (irregulares) e dèbiles (regulares). Sos sustantivos  e sos pronùmenes dimustrativos distinghent su gènere comunu  e nèutru. Gasi comente s’inglesu, su danesu tenet petzi carchi supravivèntzia de sos  casos, mescamente in sos pronùmenes. A diferèntzia de s’inglesu, at pèrdidu s’indicatzione de sas pessones in sos verbos. In sa sintassi sua su verbu finidu òcupat semper su segundu postu in sa frase.

A pustis chi  su territòriu de Schleswig est coladu a sa  Germània in su 1864, sunt acudidos medas germanòfonos, superende in nùmeru sos chi faeddaiant in danesu. Sa pèrdida de su territòriu at originadu un’època de natzionalismu mannu  in Danimarca, currispondente a sa chi li narant s’”Era de Oro” de sa cultura danesa. Autores comente N.F.S. Grundtvig ant enfatizadu su rolu de sa limba in sa creatzione de un’apartenèntzia natzionale. In mesu de sos mègius autores in limba  danesa de custa època b’at su  filòsofu esistenziale Søren Kierkegaard e s’iscritore prolìficu de contos pro pitzinnos Hans Christian Andersen.  S’influèntzia de modellos literàrios populares, in pare cun su megioru de s’istrutzione, at fatu meda pro afortire sa limba, e at fintzas fatu cumintzare un’època  de omogeneizatzione, in ue sa limba istandard de  Copenhagen a bellu a bellu nch’at postu a un’ala sos limbàgios regionales. A pustis de su referendum de Schleswig in su 1920, unu tzertu nùmeru de danesos sunt devènnidos una minoria in sos territòrios de sa Germània.

In totu su sèculu XIX medas danesos ant emigradu, istabilende comunidades minores de disterrados in sas Amèricas, mescamente in sos Istados Unidos, in Canadà  e in Argentina, in ue galu b’est sa memòria de su danesu chi si sighit unu pagu a l’impitare.

A pustis de s’ocupatzione de sa Danimarca dae bandas de sa Germània in sa segunda gherra mundiale, sa riforma ortogràfiaca de su 1948 nch’at bogadu sa règula tedesca  de pònnere sas lìteras mannas in sos sustantivos, e at introduidu sa lìtera Å/å.

A tres autores danesos de su sèculu XX lis ant dadu su Prèmiu Nobel pro sa Literadura: Karl Gjellerup e Henrik Pontoppidan (ambos duos in su 1917) e Johannes V. Jensen in su 1944).

Cun s’impreu esclusivu de su rigsdansk, s’Istandard Illustre de  Copenhagen, in sas trasmissiones radiutelevisivas, sos dialetos traditzionales sunt istados sutapostos a una pressione prus manna. In su sèculu XX sunt belle totus iscumpartos, e sa limba istandard s’est ispainada in su sartu. Abbarrant  unas cantas variatziones regionales de pronùntzia  de sa limba istandard, chi lis narant regionssprog (“limbàgios regionales”).

Oe sas variedades prus mannas de su danesu istandard sunt su  copenaghesu artu, assotziadu cun sas pessones antzianas, ricas  e istudiadas de sa  capitale, e su copenaghesu  bassu, traditzionalmente assotziadu  cun sos operajos, ma como adotadu comente variante de prestìgiu dae sos prus giòvanos.

In custu sèculu  s’influèntzia  de s’immigratzione at tentu cunseguèntzias linguìsticas mannas , comente sa nàschida  de su chi li narant  multietnoletu in sas àreas urbanas, una variedade de danesu (li narant fintzas Perkerdansk) chi cumbinat elementos de unas cantas limbas de sos immigrados comente s’àrabu, su turcu e su curdu, gasi comente de s’inglesu  e de su danesu etotu

Su danesu est sa limba natzionale de Danimarca e una de sas duas limbas ufitziales  de sas Ìsulas  Faroe (in pare cun su faroesu). Finas a su 2009 fiat puru una de sas duas limbas ufitziales  de  Groenlàndia (in pare cun su groenlandesu). Su danesu lu faeddant meda in Groenlàndia  comente lingua franca, e una parte non pretzisada de sa populatzione groenlandesa nativa tenet su danesu  comente prima limba; una pertzentuale manna de sa populatzione groenlandesa nativa  at adotadu su danesu comente segunda limba a pustis de s’introdutzione sua  in su sistema iscolàsticu  comente limba obligatòria in su  1928. Su danesu fiat limba ufitziale de  Islanda finas a su 1944, ma l’impitant meda galu oe, e est una materia obligatòria in iscola comente segunda limba istràngia  a pustis de s’inglesu.

In prus, una comunidade manna de faeddadores de danesu b’est in su Schleswig meridionale, sa parte de sa Germània a làcana cun sa Danimarca, in ue est reconnotu in manera ufitziale comente  limba regionale.

Su danesu est una de sas limbas ufitziales de s’Unione Europea e una de sas limbas de traballu  de su Cussìgiu de su Nord. Cunforma a sa  Cunventzione Linguìstica de su Nord, sos tzitadinos faeddadores de danesu  de sos paisos nòrdicos tenent s’oportunidade  de impitare sa limba nativa issoro cando interagint cun sos entes ufitziales  in àteros paisos nòrdicos sena dèpere gastare nudda pro s’ interpretariadu o pro sas  tradutziones.

Su Bokmål, una de sas duas limbas de Norvègia, s’assimìgiat meda a su danesu, ca su danesu istandard l’ant impitadu comente limba amministrativa  de facto fintzas a su 1814. Su Bokmål si basat in su danesu, a diferèntzia de s’àtera limba de Norvègia, su Nynorsk, chi si basat in sos dialetos norvegesos e tenet su norvegesu antigu comente puntu de referèntzia importante.

Peruna lege narat cale est sa limba ufitziale de Danimarca, e duncas su danesu est petzi sa limba de facto. Belle gasi, su Còdighe de Protzedura Tzivile ponet su danesu comente limba de sos Tribunales. Dae su 1997, pro more de sa Lege de s’Ortografia, sas autoridades pùblicas sunt obligadas a osservare s’ortografia ufitziale. In custu sèculu  b’at àpidu discussiones a propòsitu de s’aprovatzione de una lege de sa limba  chi fatzat de su danesu sa limba ufitziale de Danimarca.

Ligàmenes:

https://en.wikipedia.org/wiki/Danish_language

https://it.wikipedia.org/wiki/Lingua_danese

https://ca.wikipedia.org/wiki/Dan%C3%A8s

https://it.wikipedia.org/wiki/Seconda_guerra_dello_Schleswig

 

Sa Plataforma per la Llengua, assòtziu pro su catalanu ufitziale

            –       de Sarvadore Serra   –

Sa Plataforma per la Llengua  (Prataforma pro sa Limba) est  una organizatzione non guvernativa, nàschida in su 1993, chi agiuat sa presèntzia de sa limba catalana in totu sos domìnios linguìsticos, e la promovet  comente mèdiu  de coesione sotziale.

Sa sede tzentrale de sa Plataforma est in Bartzellona. Ma b’at delegatziones in su Paisu Valentzianu, in S’Alighera e in unas cantas regiones de Catalugna, comente su Baix Llobregat (Esparreguera), su Maresme e su Vallès Occidental. In prus, collàborat cun entidades de sa  Catalugna Nord, de La Franja, de Andorra e de sas Ìsulas Baleares. Duncas, est presente in totu su  territòriu de limba catalana e, operende in manera trasversale, isvilupat atziones in àmbitu sotziueconòmicu, in campu audiovisivu, in s’agasàgiu linguìsticu de sos acudidos, in s’universidade e in s’istrutzione, in sas amministratziones pùblicas. In s’agabbu de su 2015 teniat prus  de 10.000 sòtzios, prus de 55.000 sighidores in Facebook e prus de 30.000 in Twitter.

Sa Plataforma per la Llengua pùblicat una rivista semestrale  chi si narat La Corbella, sa cale faghet connòscere sas atividadades suas  dende noas  de sas campagnas subra de chistiones  sotziulinguìsticas.  In su  2008 sa Federació d’Ateneus de Catalunya (Federatzione de Ateneos de Catalugna) at dadu a La Corbella su prèmiu  comente mègius mèdiu de comunicatzione  de sos assòtzios culturales

Campos de atzione:

  • Inserimentu e Coesione sotziale. Promovimentu de sa limba catalana comente mèdiu de inserimentu pro sos acudidos e sas pessones chi non faeddant in catalanu.

  • Deretos linguìsticos, reconnoschimentu legale e amministratziones pùblicas. Campagnas pro otènnere su reconnoschimentu legale e polìticu de su catalanu, mescamente pro fàghere a manera chi su catalanu siat limba ufitziale de Istadu e limba ufitziale de s’Unione Europea.

  • Cultura e audiovisivos. Campagnas in favore de su tzìnema e de sos mèdios de comunicatzione in catalanu.

  • Iscola e mundu universitàriu. Campagnas pro promòvere s’imparòngiu de su catalanu e su deretu de l’imparare in iscola.

  • Impresa e cunsumu. Defensa de su deretu de sos cunsumadores a dispònnere de produtos e servìtzios in catalanu.

  • Cultura, tempus lìberu e gioventude. Campagna indiritzada mescamente a sos pitzinnos e a sos giòvanos pro chi podant dispònnere de produtos e servìtzios in catalanu.

  • Toponimia. Normalizatzione de sa toponimia in catalanu in sos singiales, in sos documemtos e in sos giassos informàticos.

  • Cussentizatzione linguìstica. Campagnas de sensibilizatzione de sos tzitadinos subra de sos deretos linguìsticos.

  • Giustìtzia. Campagnas pro megiorare s’impreu de su catalanu in sa giustìtzia.

  • Internatzionale. Atziones in favore de su reconnoschimentu internatzionale de su catalanu e pro s’atuatzione de sa Carta Europea de sas Limbas Regionales o Minoritàrias .

Su 23 de cabudanni de su 2012 si nch’est mortu, a 43 annos, su fundadore e ànima de s’organizatzione  Martí Gasull i Roig, in un’intzidente de monte in su Nepal, in Himàlaia.  Sa  Plataforma per la Llengua l’at omagiadu  in una manifestatzione  in sa sala manna  de su Teatru Natzionale de Catalugna, in Bartzellona, su 15 de ghennàrgiu de su 2013. In su 2013 la Plataforma per la Llengua at amaniadu  su Prèmiu Martí Gasull i Roig pro premiare cada annu una pessone o entidade de sos Paisos Catalanos  chi si siat distinta pro promòvere sos obietivos  de custa organizatzione  pro sos cales  aiat traballadu  Martí Gasull i Roig.

In su 2014 ant cummemoradu , cun una sèrie de campagnas e manifestatziones, sos  20 annos de s’organizatzione. Una de sas atziones  prus importantes  est istada una manifestatzione in Pratza de Catalugna  de Bartzellona, su  31 de maju de su  2014. Pro ammentare sa manifestatzione fata su 12 de nadale de su 1993, cando est nàschida sa Plataforma, ant collidu mìgias de botes  de Coca-Cola, prus de 40.000, pro fàghere unu mosàicu cun sas lìteras  “Etichetemus in catalanu!”. S’idea fiat chi sas impresas mannas aerent  etichetadu in catalanu  e aerent acumpridu sos deretos de su cunsumadore prevididos dae sa normativa. Gasi etotu, si pediat a s’amministratzione pùblica  de aplicare sa lege, assegurende s’etichetadura in catalanu. Cussu matessi annu ant publicadu,  cun  Editorial Base, su libru  “Plataforma per la Llengua. 20 anys defensant el català” (Prataforma pro sa Limba. 20 annos defensende su catalanu)  de s’iscritore e istòricu  Francesc Marco i Palau subra de sos 20 annos  de istòria de s’organizatzione.

A sa Plataforma per la Llengua l’ant dadu  prèmios medas. In mesu de custos b’at:  su  Prèmiu Natzionale de Cultura pro sa Projetzione Sotziale  de sa Limba Catalana, dadu dae sa  Generalitat de Catalugna in su 2008;  su Prèmiu Abacus, in su 2010; su Prèmiu de Voluntariadu pro sa  Segreteria de Atzione  Tzìvica  de sa Generalitat de Catalugna, in sos annos 2008, 2010 e 2012; su Prèmiu  pro su mègius  progetu asotziativu  de su Cùssigiu Natzionale de sa Gioventude de Catalunya, in su 2012. Su traballu de Martí Gasull i Roig at retzidu medas reconnoschimentos pòstumos.

Cun s’idea  de tènnere resursas  e de dare valore a sos obietivos  de s’organizatzione, sa Plataforma per la Llengua at istabilidu una relatzione cun s’arte,  collaborende cun unos cantos artistas catalanos  de valore  chi in  manera altruista ant realizadu  òperas de pintura, mescamente in formadu de  litografia, semper cun motivos ligados a sa limba catalana. Sa prima òpera l’at fata in su  1996 su poeta Joan Brossa: una litografia chi at tzèdidu a s’organizatzione pro l’agiuare a si finantziare,  cun s’iscrita  “Cherimus  vìvere  in manera prena in catalanu”. Pustis b’at àpidu collaboratziones  cun  àteros artistas. In su casu  de Joan Brossa e de Antoni Tàpies, custas litografias sunt de sas ùrtimas chi ant fatu in antis de mòrrere

Dae beranu de su 2013, sa Plataforma per la Llengua tenet in manera ufitziale  una delegatzione territoriale  a S’Alighera. L’at fundada unu grupu de voluntàrios  unidos dae s’amore pro su catalanu. In realidade totu est cumintzadu in su 2010, cando sa  Plataforma at produidu 20.000 adesivos in aligheresu.

Sas atividades de sa delegatzione de S’Alighera sunt ligadas a su territòriu e  a sas festas suas.  Sa  Plataforma leat parte cun sa  música a sa festa de Sant Jordi i de Les Maries in sa crèsia  de s’Esperança (8 de cabudanni) e  organizat  sas  Estrenes pro sa festa de sos Tres Res, su 6 de ghennàrgiu.

Un’àteru progetu de importu previdet sa publicatzione de vìdeos de sas artes antigas, sas cales tenent unu lèssicu ispetzìficu chi semus ismentighende.

Ligàmenes:

https://www.plataforma-llengua.cat/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Plataforma_per_la_Llengua

http://www.premimartigasull.cat/la-plataforma-per-la-llengua/

https://www.facebook.com/PlataformaxLlengua/

https://www.plataforma-llengua.cat/territorials/alguer/

 

Su faeddu vènetu

  –  de Sarvadore Serra –

Su vènetu est un’idioma romànicu chi si faeddat, cun variedades dialetales diferentes, in Vènetu, Trentinu e Venètzia Giúlia (Itàlia), in sas costas de Croàtzia (costa Dàlmata), in Mèssicu (in sa tzitade de Chipilo), in su munitzìpiu de Fertília,in Sardigna (a pustis de sa Segunda Gherra Mundiale si bi sunt istabilidos 400 esiliados istrianos de Pula posca de s’assinnatzione  de s’Ístria a sa Iugoslàvia ) e in Brasile (in sos Istados de Rio Grande do Sul e de Santa Catarina). Nche l’ant giutu a custos ùrtimos paisos sos emigrados de su Vènetu. Però in Rio Grande do Sul su vènetu l’ant imparadu e l’impitant fintzas  àteras pessones: pro nàrrere, su primu ditzionàriu de talian (o vêneto brasileiro) l’at publicadu  unu polacu.

Su 28 de martzu del 2007 su vènetu est istadu reconnotu limba  ufitziale  dae su Cussìgiu Regionale Vènetu cun sa lege de “tutela e valorizatzione de sa  limba e de sa cultura vèneta” aprovada dae belle  totu sos partidos  de guvernu  e de opositzione.

Sos dialetos printzipales de su vènetu sunt:

  • Vènetu-tzentrale (Pàdova, Vicenza, Rovigo)

  • Venetzianu (Venètzia e tzitades probianas)

  • Veronesu (vènetu otzidentale)

  • Trevisanu (Trevisu, e Marca Trevigiana a probe de su venetzianu),

  • Conellanesu (entre Conełian/Conegliano, Valdobiàden/Valdobbiadene e Montebełuna/Montebelluna)

  • Feltribellunesu (vènetu setentrionale)

  • Trentinu (vènetu otzidentale in transitzione cun su       lombardu, faeddadu in su Trentinu)

  • Vènetos de mare (agrupados comente vènetu orientale, contende s’istrianu, su triestinu o su bisiacu)

Custas variedades tenent belle  sas matessi istruturas morfosintàticas. Pro nàrrere,  b’est su  pronùmene clìticu obligatòriu in dae in antis de sos verbos in sa segunda pessone singulare o in  sa tertza sing/plur: «Giorgio el vien» (Giorgi benit), «I veci i parla» (sos betzos faeddant), «ti te parli/parla» o «ti ti/tu parla» (tue faeddas)

Custos pronùmenes non sunt petzi  pronùmenes addopiados, ma tenent “caràtere distintivu” ca sunt issos, e non sas  terminatziones verbales, chi detèrminant su sentidu  de sa frase: «el sente ←> i sente» (=intendet/intendent) o «te parlavi ←> parlavi» (=faeddaias/faeddaiais) e «el canta ←> i canta» (=cantat/cantant). Pro custu, in carchi casu e in carchi variedade, sas vocales finales de su  verbu podent  iscumpàrrere «el sent, i sent» o si podent iscambiare «te parlavi = te parlava»

Imbetzes, in piemontesu, milanesu e italianu, su sentidu de sa  frase si basat semper  in sas  terminatziones verbales. Pro nàrrere,  piem. «a canto ←> a canta», mil. «el canta ←> canten», it. «canta ←> cantano» (=sar. cantat/cantant)…

Fintzas su lèssicu tenet paràulas medas cumpartzidas  dae totu  sas variedades vènetas, mancari, est craru, b’apat  unas cantas paràulas o formas diferentes: «fogołar/larìn», «ceo/cenin/picenin», «el xe / l’è», «ła xe / l’è», «el ga / l’à», «ła ga / l’à», «i gavéa / i avéa/i véa», «magnémo/magnòn/magnén»…

Su prus de su lèssicu, in càmbiu, tenet petzi diferèntzias de pronùntzia: pro nàrrere, «gato/gat», «saco/sac», «fero/fer», «magnar/magnare», «vardar/vardare», «nasion/nazion/nathion», «verxo/verzo/verdho» … e fintzas «la scala /’a scàea», «sorela/sorèa» (a s’ispissu  unificadas cun sa  L-truncada (Ł, ł) “ła scała” e “soreła”).

Su vènetu setentrionale tenet sos interrogativos in finale de frase (Fàtu che? Sítu chi?) cando chi in sas àteras variedades sos interrogativos finales si podent impitare petzi  pro dare  ènfasi.

In vènetu b’at fintzas un’interrogativu bòidu cun valore de esclamatzione: «Vùto ndar?!» (A ue cheres andare!), «Vùtu far?!» (Ite cheres fàghere!)

Su vènetu tenet formas  verbales interrogativas ispetzìficas pro sas pregontas diretas de 2a singulare «Dì(xi)tu par davero?, Sìtu/Sìto ‘ndà?, Gatu/Ghèto visto?, Pàrli(s)tu/Pàrlito?» de 3a sing/plur. «Pàrleło? (3sing.m.) Pàrleła? (3sing.f.) Pàrlełi? (3plur.m.) Pàrlełe? (3plur.f.)» i de 2a plural «Parlèo/Parlèu?, Gavìo/Gavéu?»

Petzi in venetzianu e in sas tzitades prus mannas  custas formas mancant (comente in italianu) e si narat «Te disi par davero? ‘Te si ‘ndà? Ti ga visto?»; in venetzianu antigu, però, si impitaiant sas formas interrogativas (fastu? gastu? vostu?) chi galu  supravivent in sa tzitade de Chioggia.

Tocat a ammentare puru chi b’at paràulas cumpartzidas  petzi  dae su vènetu  e dae su  catalanu: «mé pare» (mon pare), «mé mare» (ma mare), «masa» (massa), «un goto de vin» (un got de vi)  – e bi nd’at una cumpartzida dae  vènetu, catalanu e sardu:  «net/neto» (sardu= netu, italià=pulito, castellà=limpio, català=net) – . Unos cantos istudiosos narant chi s’orìgine  genètica de su vènetu est prus a probe a su catalanu  chi no a s’italianu, ca ambas duas limbas protzedint  dae su galluibèricu.

In Grado e in su Vènetu tzentrale  si impitant sas formas metafonèticas, est a nàrrere cun oscuramentu  de vocale cando  sa paràula  agabbat  in -i: «vérde→virdi», «dotór(e)→duturi»: custas formas, chi medas cunsìderant  mortas o prus pagu importantes  ca sunt tropu diferentes  dae s’italianu (verdi/dottori), s’agatant fintzas  in àteras variedades e sunt istadas utilizadas meda  dae  Ruzante e Biagio Marin.

In vènetu b’est galu  su gènere nèutru de unos cantos  pronùmenes («questo») cun una forma diferente dae sa de su maschile («’sto qua»). Gasi etotu «parlo de queło» est diferente dae «parlo de queło là». Fintzas sas  formas nèutras com «par queła» sunt diferentes dae su feminile «par queła là»

Belle totu sas variedades de su vènetu sunt istadas utilizadas dae iscritores e poetas (in mesu de sos cales Ruzante, Goldoni, Zanzotto, Barbarani, Marin) o pro impreos ufitziales (su venetzianu de sa Serenìssima); però calicuna s’est ispainada  in logu istràngiu,  comente su  nord-trevisanu  (chi nche l’ant giutu  dae Segusino a Chipilo, Mèxic, e galu lu faeddant in cue),   o comente su misturitzu  de “vicentino” e bellunesu chi si faeddat  in Brasile, mancari tèngiat influèntzias de su portughesu e de àteros faeddos de su nord de Itàlia.

Su vènetu, comente limbas medas non reconnotas, galu non tenet una grafia ufitziale. Custas sunt unas cantas propostas:

“Manuale di Grafia Unitaria”, fatu dae sa Regione Vèneta cun sèberos gràficos diferentes

Sistema “Jegeye”, basadu in su critèriu de «una lìterera pro cada sonu»

“Parlade Venete Unificae” badada in su critèriu de «una forma iscrita pro cada grupu de pronùntzias alternativas».

Dialetto Veneto de Segusino e Chipilo, petzi pro su dialetu vènetu feltribellunesu de sa regione de Segusino e de sa tzitade de Chipilo, basadu petzi subra de s’italianu.

Ligàmene: https://ca.wikipedia.org/wiki/V%C3%A8net

Sa limba giaponesa

de Sarvadore Serra

Su giaponesu (日本語 Nihongo, [ɲihoŋɡo] o  [ɲihoŋŋo] ( ascurta)) est una  limba asiàtica orientale chi la faeddant  unos  126 milliones  de pessones, mescamente in Giapone, in ue est  limba ufitziale e limba natzionale. Faghet parte de su grupu linguìsticu nipònicu (o giaponesu-Ryukyuan), e sa relatzione sua cun àteras limbas, comente su coreanu, est argumentu de discussione. Su giaponesu l’ant postu in pare  cun grupos linguìsticos  comente su  Ainu ,  su  austroasiàticu,  su  altàicu (chi como b’at petzi opiniones contràrias),  ma peruna de custas ipòtesis  est atzetada a livellu generale.

Pagu s’ischit de sa nàschida de custa limba. B’at documentos tzinesos de su sèculu III cun unas cantas paràulas giaponesas, ma testos cumpletos in giaponesu  no nde essit a campu  fintzas a su sèculu VIII. In su perìodu Heian  (794–1185), su  tzinesu at influidu meda  in su  vocabulàriu e in sa fonologia de su  giaponesu antigu. In su  giaponesu mèdiu (1185–1600) b’at cambiamentos chi lu rendent prus a curtzu  a sa limba moderna, e sa prima cumparta  de imprèstidos europeos. Su dialetu istandard  at mòvidu dae sa regione de  Kansai a sa regione de Edo (Tokyo moderna) in su  primu perìodu modernu giaponesu (cumintzu de su sèculu XVII– medade de su sèculu XIX). Cando  in su 1853 est agabbadu s’isulamentu giaponesu autoimpostu, su flussu de imprèstidos  dae sas limbas europeas  at aumentadu meda. Sos imprèstidos inglesos, in particulare, si sunt fatos frecuentes, e sas  paràulas giaponesas cun raighinas inglesas ant proliferadu.

Dae su puntu de vista tipològicu su giaponesu  tenet caràteres medas  chi sunt pròpios de sas  limbas aglutinantes de su tipu SOV, cun un’istrutura “tema-cumentu” (simigiante a sa de su coreanu). Però sa presèntzia  de unos cantos elementos  tìpicos  de sas  limbas flessivas at cumbintu unos cantos linguistas  a definire su  giaponesu una limba “semi-aglutinante“.

Sas partes de su discursu in sa limba giaponesa sunt 5: sustantivu, verbu, agetivu, avèrbiu, partìcula. Custa ùrtima categoria inserrat  sas definitziones  italianas de prepositzione, cungiuntzione e interietzione. Sos pronùmenes no esistint  comente categoria a contu issoro, ma sunt tratados, cunforma a sos casos, comente sustantivos o comente agetivos. Sos artìculos no esistint.

In giaponesu b’at 5  fonemas vocàlicos e 26 fonemas cunsonànticos. Custos ùrtimos, però, non si presentant mai a sa sola ma tenent semper bisòngiu de una vocale a ue s’imbarare (s’ùnica etzetzione est /ɴ/, chi podet èssere a sa sola). A custu propòsitu si narat  chi su giaponesu est una limba sillàbica: difatis, s’elementu fundamentale de sa  paràula no est sa  lìtera, ma sa mora. Sas moras sunt formadas semper  cunforma a s’ischema [cunsonante] + [vocale] o fintzas  cunforma a s’ischema [cunsonante] + /j/ + [vocale]. Custu lìmitat meda sa possibilidade  de cumpònnere paràulas impitende sos fonemas.

In sa trasliteratzione de s’ iscritura giaponesa (cunforma a sos sistemas ufitziales  Hepburn e Kunrei) si impitant  petzi 22 de sas  26  lìteras  de s’alfabetu latinu, 5  vocales e 17  cunsonantes (chi calicuna currispondet  a prus de unu fonema).

Sos fonemas vocàlicos giaponesos, in trascritzione IPA, sunt  /a/ /e/ /i/ /o/ /u/; a su sòlitu sunt trasliterados in manera rispetiva  comente 〈a, e, i, o, u〉. S’ùnica vocale caraterìstica  de sa  limba giaponesa est sa  realizatzione de /u/ in [ɯᵝ], fonema arrotundadu esolabiale.

S’istrutura de sa  frase giaponesa tenet  custu ischema generale:

[Tema] + wa + [sugetu] + ga + [cumplementos + partìculas de casu] + [cumplementu de tèrmine] + ni + [cumplementu ogetu] + o + [predicadu] + [partìculas finales]
Est cunsentida unu pagu de elastitzidade  in sa sutzessione de sos cumplementos, ma su tema est semper  in prima positzione e su verbu semper in s’agabbu. In prus, totu su chi tenet sa funtzione de ispetzificare  benit semper, in manera rigorosa, in antis de  s’elementu  a su cale si referit (sos atributos  e sos cumplementos  de ispetzificatzione  benint in  antis  de sos nùmenes, sos avèrbios benint in antis  de sos verbos, sas propositziones subordinadas benint in antis de sa printzipale). Custos vìnculos faghent a manera  chi su disponimentu  de sas paràulas  in unu perìodu giaponesu siat a s’ispissu  su contràriu de su  sardu:

Kyō wa Tōkyō no tomodachi ni nagai tegami o kakimasu, “oe iscrio una lìtera longa a un’ amigu de Tōkyō” (in manera literale: Oe-(tema)-Tōkyō-de-amigu-a-longa-lìtera-(ogetu)-iscrio);

Ame ga futte iru kara, dekakemasen, “no esso ca est proende” (in manera literale: proja-(sugetu)-ruende est-ca-no esso)

Su giaponesu non tenet una relatzione genètica cun su  tzinesu,  ma impitat meda sos caràteres tzinesos, o kanji (漢字), in su sistema suo de iscritura, e una parte manna de su vocabulàriu suo benit dae su tzinesu.  In pare a su kanji, su  sistema giaponesu de iscritura tenet in antis de totu duos caràteres sillàbicos (o moràicos): su  hiragana (ひらがな or 平仮名) e su  katakana (カタカナ o 片仮名). Sos caràteres latinos los impitant in manera limitada, comente pro sos acrònimos importados. In su  sistema numerale  b’at mescamente numerales àrabos,  mancari bi siant galu sos numerales tzinesos.

Su giaponesu non tenet unu status ufitziale , ma est  de facto sa limba natzionale de su Giapone. B’at una forma linguìstica  cunsiderada istandard: est su hyōjungo (標準語), chi cheret nàrrere “istandard giaponesu”, o kyōtsūgo (共通語), “limba comuna”. Sos duos tèrmines cherent nàrrere, pagu prus o mancu, sa matessi cosa. Hyōjungo o kyōtsūgo est unu cuntzetu contrapostu a su de dialetu. Custu limbàgiu normativu est nàschidu a pustis de sa Restauratzione Meiji   (明治維新 meiji ishin, 1868) dae sa limba chi si faeddaiat  in sas àreas de classe arta de Tokyo (abbàida Yamanote). S’ Hyōjungo l’insinnant in iscola  e l’impitant in televisione  e fintzas in sas comunicatziones ufitziales. Est sa versione de giaponesu chi si nde faeddat in custu artìculu.

In antis, su giaponesu istandard iscritu (文語 bungo, “limbàgiu literàriu”) fiat diferente dae su limbàgiu collochiale (口語 kōgo). Sos duos sistemas  teniant règulas de gramàtica diferentes e carchi diferèntzia in su vocabulàriu. Su bungo fiat su mètodu de iscritura printzipale  fintzas a su 1900; dae tando su kōgo at aumentadu a bellu a bellu  s’influèntzia sua e sos duos mètodos si impitaiant ambos  in s’iscritura  fintzas a su  1940.  Su bungo tenet galu importàntzia pro sos istòricos, pro sos literados  e pro sos avocados (medas de sas leges giaponesas  chi ant supravìvidu a sa  segunda gherra mundiale sunt galu iscritas in bungo, mancari b’apat isfortzos pro modernizare custu limbàgiu). Oe su kōgo est su mètodu dominante  de impreu orale e iscritu de su giaponesu, mancari calicunu cada tantu impitet sa gramàtica e su vocabulàriu bungo comente sinnu de distintzione.

Ligàmenes: https://en.wikipedia.org/wiki/Japanese_language

https://ca.wikipedia.org/wiki/Japon%C3%A8s

https://it.wikipedia.org/wiki/Lingua_giapponese

 

Sas limbas de Bèlgiu

  – de Sarvadore Serra –

Su Rennu de Bèlgiu  tenet tres limbas ufitziales: s’olandesu, su frantzesu, e su tedescu. Ma si faeddant fintzas limbas minoritàrias no ufitziales e dialetos.

Sa Costitutzione Belga garantit sa libertade linguìstica in s’isfera privada. S’artìculu 30 narat chi “s’impreu  de sas limbas  faeddadas in Bèlgiu est lìberu; petzi sa lege podet regulare custa matèria, e petzi  pro atos de sas autoridades pùblicas e pro matèrias legales.” Pro sas autoridades pùblicas b’at una  legislatzione linguìstica chi interessat s’olandesu, su frantzesu e su tedescu, mancari chi sa Costitutzione Belga non naret in manera esplìtzita cale limba tenet status ufitziale. Semper e cando, s’artìculu 4 partzit su logu  in  àreas linguìsticas, chi formant sa base  de s’istrutura federale: “Su Bèlgiu tenet bator àreas linguìsticas: s’àrea in ue si faeddat in frantzesu, s’àrea in ue si faeddat in olandesu, s’àrea bilìngue de Bruxelles Capitale e s’àrea in ue si faeddat in tedescu.”

In antis chi s’istrutura federale e sa legislatzione linguìstica esserent introduidas cun gradualidade  in su sèculu XX, su frantzesu fiat, in generale, s’ùnica limba impreada  dae sas autoridades pùblicas. Pro nàrrere, sa versione olandesa de sa Costitutzione  at otentu su matessi status  de s’originale in frantzesu petzi in su 1967, e sa versione tedesca petzi in su 1991.

De sos abitantes de su Bèlgiu, belle su 59% faghet parte de sa comunidade fiamminga, su 40% de sa comunidade frantzesa e su 1% de sa comunidade germanòfona. Mancari sa forma istandard  de olandesu impreada  in Bèlgiu siat belle idèntica a sa chi si faeddat in Olanda, a su sòlitu li narant “fiammingu“.

S’olandesu est sa limba ufitziale de sa comunidade fiamminga e de sa regione fiamminga e, in pare cun su frantzesu, una de sa limbas ufitziales de sa regione de sa capitale Bruxelles. Sos dialetos olandesos printzipales chi si faeddant  in Bèlgiu  sunt su brabantie, su fiammingu otzidentale, su fiammingu orientale e su limburghesu; si faeddant fintzas in sa làcana cun s’Olanda, e su fiammingu otzidentale lu faeddant fintzas in sa  Fiandra frantzesa. Unos cantos subdialetos nche sunt a largu meda dae s’olandesu istandard e non totus los cumprendent. A sas paràulas chi bi sunt petzi in s’olandesu belga lis narant  belgitzismos (e gasi etotu sas paràulas chi si impitant mescamente in su frantzesu belga). Su dialetu brabante originale de Bruxelles l’at influentzadu meda su frantzesu. Como lu faeddat una minoria in sa regione,  ca sa limba de abitantes medas  est cambiada  durante sa chi li narant “Frantzesizatzione de Bruxelles.

Sa segunda limba prus faeddada, chi l’impitat dae sa nàschida belle su  40% de sa populatzione, est su frantzesu.  Est sa limba ufitziale  de sa  Comunidade Frantzesa (chi, comente sa Comunidade Fiamminga, est una entidade polìtica), sa limba dominante in Vallònia (chi tenet fintzas una Comunidade Germanòfona minore) e de sa Regione Bruxelles Capitale. Belle totu sos abitantes de sa Regione Capitale faeddant in frantzesu,  o comente limba primària issoro (50%), o comente  lingua franca (45%).  B’at fintzas fiammingos medas chi faeddant su frantzesu  comente segunda limba. Su  frantzesu belga est, pro cosas medas, idènticu a s’istandard – su frantzesu pariginu –  ma si diferèntziat  in unos cantos puntos  de su vocabulàriu, de sa pronùntzia,  de sa semàntica.

Su tedescu est sa limba ufitziale prus pagu difusa in Bèlgiu, ca petzi su 1% de sa populatzione lu faeddat dae sa nàschida. Sos chi faghent parte de sa Comunidade Germanòfona de Bèlgiu sunt 77.000 pessones, e istant in un’àrea chi l’aiat tzèdida s’ Impèriu Germànicu in base a su Tratadu de Versailles firmadu a pustis de sa  Prima Gherra Mundiale. In su 1940 sa Germània nazista s’aiat torradu a annètere sa regione a pustis de s’invasione de su  Bèlgiu  durante sa  Segunda Gherra Mundiale; a pustis de sa gherra est torrada a su Bèlgiu

In prus de custas tres limbas ufitziales, in Bèlgiu si faeddant àteros idiomas, comente in Wallonia, in ue su frantzesu s’est fatu dominante petzi dae pagu.  Sa Comunidade Frantzesa los at reconnotos comente limbas separadas  (langues régionales endogènes, lit. ‘limbas regionals endògenas’) dae su  1990,  sena leare, però,  mesuras cuncretas in favore issoro.

Ligàmene: https://en.wikipedia.org/wiki/Languages_of_Belgium

 

Òmnium Cultural, assòtziu identitàriu de importu mannu

de Sarvadore Serra

Òmnium Cultural est un’entidade sena finalidade de lucru,  fundada in su 1961,  chi traballat pro su promovimentu de sa limba  e de sa  cultura catalanas, s’educatzione, sa coesione sotziale e sa  defensa de sos deretos  natzionales de Catalugna.

Oe in die, in su 2017,  Òmnium Cultural tenet prus  de 73.000 assotziados. Tenet fintzas unu ligàmene diretu  cun  Acció Cultural del País Valencià e Obra Cultural Balear,  in intro de sa  Federació Llull.

Sa sede natzionale de Òmnium s’agatat  in  carrera Diputació de Barcelona. Però b’at  40 sedes territoriales in totu sa Catalugna. Calicuna est de àmbitu provitziale, àteras de àmbitu locale.  In su casu de Bartzellona, s’àmbitu de traballu sunt sos distritos de sa tzitade.

A parte custas sedes, Òmnium est presente in  Catalugna  Nord e in S’Alighera:

  • Òmnium Cultural Catalunya Nord est un’entidade chi òperat in Rosselló, cun sede in Perpinyà, in s’Istadu frantzesu.   L’ant fundada in su 1987. In su 2007, la Generalitat de Catalunya at destinadu 127.666 èuros pro suventzionare s’Òmnium Cultural de Catalunya Nord.
  • Òmnium Cultural L’Alguer est un’entidade costituida in su 1991 in sa tzitade catalanu-faeddadora de Sardigna, in base a su deretu de assotziatzione de s’Istadu italianu, e mantenet una relatzione astrinta cun Òmnium Cultural. In mesu de sos fundadores b’at Francesc Manunta, Antoni Soggiu, Carmela Frulio e àteros. Su presidente est Stefano Campus e sa vizepresidenta est Carla Valentino. Sa finalidade est a agiuare sas atividades linguìsticas in favore de su catalanu, a fàghere campagnas in sas iscolas cun su Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori e a tènnere cuntatos cun àteras entidades de sos Paisos Catalanos. Faghet parte de s’Observatori de la Llengua Catalana.

Pro su chi pertocat su Paisu Valentzianu e sas Ìsula ,  Òmnium Cultural est afiliada cun Acció Cultural del País Valencià e cun Obra Cultural Balear in intro de sa Federació Llull d’Entitats Culturals dels Països Catalans.

Òmnium Cultural l’ant fundada s’11 de trìulas de su 1961 Lluís Carulla i Canals, Joan Baptista Cendrós i Carbonell, Fèlix Millet i Maristany, Joan Vallvé i Creus e Pau Riera i Sala. Fèlix Millet i Maristany est istadu su primu presidente; pustis sunt bènnidos Pau Riera, Joan Vallvé, Joan Carreras e Josep Millàs.  In su mese de nadale de su 1963, pagas dies a pustis  de sas decraratziones  de s’abade Aureli M. Escarré a Le Monde in defensa de s’identitade catalana, Òmnium Cultural l’ant tancada pro òrdine de su guvernadore tzivile Antonio Ibáñez Freire,   però at sighidu a traballare a sa cua. Custa situatzione at duradu fintzas a su 1967, cando s’entidade at otentu dae s’Administratzione su permissu de torrare a operare

In sos annos 70, 80 e 90, Òmnium at organizadu campagnas medas pro promòvere su catalanu in campos diferentes (s’iscola, sos libros, sos mèdios de comunicatzione) e pro defensare sos deretos natzionales de Catalugna (campagna “Freedom For Catalonia, campagna “pel CAT a les matrícules”, etc.). Dae su 2003, cun sa presidèntzia de Jordi Porta, at incaminadu unu protzessu de rennovamentu internu e esternu chi s’est cuncretadu  cun s’impulsu de progetos e atividades noas (“Festa per la Llibertat”, “programes de cohesió social”, “nous programes culturals”) cun un’imàgine gràfica noa e unu càmbiu de ubicatzione de sa sede natzionale, dae su Palau Dalmases a  carrer Diputació, 276, in s’Eixample de Bartzellona.  

A Òmnium l’ant incarrigada de organizare sa manifestatzione chi b’est istada su 10 de trìulas  de su 2010 in Bartzelona, cun s’islogan “Som una nació. Nosaltres decidim”.. Su 29 de làmpadas de su 2013 at organizadu su Concert per la Llibertat in su Camp Nou, cun s’agiudu de s’Assemblea Nacional Catalana e àteras entidades. In sos annos 2013 e 2014 at fatu sa campagna “Un país normal. In su 2014, cun s’ANC, at postu in caminu sa campagna “Ara és l’hora “ in favore de s’indipendèntzia de Catalugna in previsione de sa cunsulta subra de s’indipendèntzia de Catalugna de su 9 de santandria de cussu matessi annu. Sa campagna at tentu una rèplica in s’istiu de 2015, in previsione de sas eletziones pro su Parlamentu de Catalugna de su 2015. Sigomente sa presidenta Muriel Casals fiat intrada in sa lista indipendentista Junts pel Sí, at lassadu s’incàrrigu a Quim Torra, fintzas a s’assemblea de su 19 de nadale de su 2015, in ue ant proclamadu presidente Jordi Cuixart i Navarro.

Su 16 de santugaine de su 2017 sa giuighissa de s’   “Audiència Nacional Carmen Lamela at decretadu sa presone incunditzionale pro Jordi Cuixart in relatzione a s’   “Operació Anubis. In sa matessi die at ordinadu sa presone fintzas pro Jordi Sànchez, presidente de s’ANC.

Ligàmenes: https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%92mnium_Cultural

https://www.facebook.com/%C3%92mnium-Cultural-de-lAlguer-145747408812002/