–   Sarvadore Serra –

Pro ite sos umanos  sunt gasi diferentes  dae sas àteras castas de primates? Ite est chi los faghet gasi bonos  a creare limbas, arte e mùsica? Sas ispetzializatziones  in s’anatomia de su cherbeddu umanu responsàbiles  de sos caràteres ùnicos nostros, cognitivos e cumportamentales, si sunt formadas in unu tempus relativamente  curtzu (dae ses a oto milliones de annos).

B’at istùdios reghentes chi faghent pensare chi, in pare cun un’ aumentu de sa mannària e sa reorganizatzione de su cherbeddu, fintzas sa plastitzidade tzerebrale at pòdidu tènnere una parte de importu in s’istòria  evolutiva de s’ispètzie nostra.

Sa plastitzidade  est sa propensione  de su cherbeddu a èssere modelladu dae influèntzias esternas, est a nàrrere dae su cuntestu ecològicu, sotziale e culturale. S’impatu de custas influèntzias  ambientales in s’isvilupu de su cumportamentu umanu si connoschet dae meda, però petzi dae pagu  sos istudiosos ant cumintzadu a s’abbigiare chi su cherbeddu umanu est prus  elàsticu de su de sos parentes nostros probianos.

Sos umanos e sas martinicas s’assimìgiant meda a beru in tèrmines genèticos. Cumpartzint pagu prus o mancu su 98 % de sas secuèntzias codificantes de ADN. In prus, sos umanos e sas martinicas cumpartzint su prus  de s’istòria evolutiva issoro. Ant leadu caminos diferentes, comente amus naradu,  petzi dae pagos milliones de annos. Custa prossimidade  genètica e evolutiva cuntierrat meda cun sas diferèntzias cognitivas e cumportamentales craras  intre sos umanos e sas martinicas.  Custas diferèntzias si basant  in modificatziones anatòmicas  chi si sunt evòlvidas  a pustis chi sos umanos e sas martinicas ant leadu caminos diferentes.

Su fatu istat  chi sos cherbeddos non si fossilizant, e duncas benit male  a istudiare s’evolutzione tzerebrale  in ispètzies  de omìnides fòssiles. Pro istransire custu  problema, sos istudiosos podent cumparare sos cherbeddos umanos e sos de sas martinicas e àteros animales pro aprofundire sas caraterìsticas tzerebrales  chi faghent ùnica s’ispètzie nostra.

Custos istùdios  si sunt tzentrados a sa prima  in sa mannària  e in sa reorganizatzione  de su cherbeddu, e mustrant  chi s’evolutzione umana s’est caraterizada pro sa  triplicatzione de sas dimensiones  de su cherbeddu e pro una espansione manna a beru de sas àreas  de assotziatzione frontale e parietale de sa còrtiga tzerebrale.   Ma istùdios prus reghentes si sunt tzentrados fintzas in àteras propiedades de su cherbeddu: in mesu de custas  b’est pròpiu sa plastitzidade,  chi est importante mescamente ca cunferit a sas pessones sa capatzidade de s’adatare a situatziones cuncretas e dat  una base pro sos protzessos de evoutzione cumportamentale  e culturale chi sunt gasi de importu pro s’ispètzie nostra.

Pro nd’ischire de prus: https://www.vilaweb.cat/noticies/levolucio-del-cervell-huma-2/

https://metode.cat/revistes-metode/monografics/levolucio-cervell-huma.html