Su bitcoin, criptomoneda detzentralizada

de Sarvadore Serra

Su bitcoin (sìmbulu: ; abreviadura: BTC) est una criptomoneda detzentralizada creada dae un’autore anònimu chi tenet a paranùmene Satoshi Nakamoto. Est partzidu in  100 milliones  de unidades prus minores  chi si narant satoshis. Est  sa moneda alternativa chi si impitat de prus, cun unu mercadu totale de 100 milliones  de USD. Non b’at un’entidade tzentrale chi los creat: sa retza egualitària de bitcoin règulat sa creatzione  e s’intercàmbiu de sos bitcoin cunforma a su programàriu de sa retza etotu. B’at nodos  chi si dèdicant a creare e controllare sos bitcoin cun operatziones matemàticas chi rechedent una capatzidade manna de potèntzia de càrculu.  Est istabilidu  chi non b’at a  àere  prus de 21 milliones  de bitcoins, nùmeru  chi si càrculat  chi si b’at  a lòmpere in su 2140.

Dae sos annos 70, s’impreu de firmas digitales basadas in sa criptografia de crae pùblica at determinadu unu controllu forte de sa propiedade. Subra de sa base de sa criptografia de crae pùblica, in su 1998 Wei Dai at descritu su b-Money comente una solutzione detzentralizada a su  problema de sos  pagamentos electrònicos. Pustis, Nick Szabo e Hal Finney ant elaboradu e cumpletadu  su traballu de Wei Dai.

In su 2008, Satoshi Nakamoto at publicadu un’artìculu in sa  lista de criptografia de metzdowd.com  in ue  descrivet su protocollu.

Su 3 de ghennàrgiu de su 2009 sa retza Bitcoin est intrada in funtzione cun sa publicatzione  de su primu cliente, de còdighe obertu, e sa creatzione de sos primos bitcoin. Fintzas s‘imbentu  de Bitcoin, totu sos pagamentos in su cumèrtziu eletrònicu depiant colare dae  entidades tzentralizadas  de cunfiàntzia, a su sòlitu  bancas e àteras impresas finantziàrias, chi guvernaiant  s’andamentu  de totu sas transatziones.

In su 2017 s’iscuadra isvilupadora de sos  bitcoin Bitcoin Gold at denuntziadu chi unu cracker aiat intradu a su depòsitu Github e aiat postu unu còdighe malinnu.

Clientes

Mancari chi b’apat monedase billetes fatos  dae sìngulos e impresas, normalmente pro pòdere cumertziare cun sos bitcoin  si impitant clientes, chi podent èssere aplicatziones nativas o aplicatziones informàticas.

Aplicatziones nativas

Sas aplicatziones nativas  si installant  in manera direta in sos elaboradores o in sos telefoneddos.

Bitcoin-Qt/Bitcoind est s’ùnicu programa chi cumprit  in manera cumpleta su protocollu, defensende sa retza, e est cunsideradu  su riferimentu de su restu de sos clientes esistentes. Pro pònnere Bitcoin-Qt/Bitcoind tocat a iscarrigare totu sa cadena de blocos pro l’immagasinare localmente; pro fàghere custu bi cherent oras. S’impreu suo est racumandadu petzi  pro sos utilizadores avantzados chi cherent cuntribùere a s’istabilidade  de sa retza.

Aplicatziones informàticas

A sas aplicatziones informàticas petzi lis bisòngiat unu navigadore, e duncas sunt atzessìbiles dae totu sas prataformas, fissas (Windows, Linux, Mac OS X) e mòbiles (Android, iPhone, BlackBerry, tablets, etc.).

Unas cantas aplicatziones informàticas dant seguresa agiunta in s’atzessu a sos bitcoin impitende s’autenticatzione de duos fatores cun messàgios SMS, posta eletrònica, dispositivos ispetzìficos e Google Authenticator.

Diferèntzias cun sas monedas traditzionales

In su tempus presente belle totu sas divisas traditzionales comente s’èuro o su dòllaru sunt dinare fidutziàriu. Est a nàrrere chi su valore reale issoro est meda prus mannu  de su costu de produtzione issoro, e las emitent sas bancas tzentrales cun sa creatzione  de dèpidu chi si multìplicat pro mèdiu de sas bancas cumertziales e de su sistema de riserva fratzionària.

In contrapositzione  cun su dinare fidutziàriu,  Bitcoin impreat unu sistema de proa de traballu chi sìmulat s’estratzione minerària de sas matèrias primas. Sos minadores dèdicant  sas resursas issoro de tempus, energia, protzessamentu e ammortizamentu de màchina pro parare fronte a  unu disafiu criptogràficu cumplessu. Sa retza prèmiat  cun unu nùmeru predeterminadu de bitcoin  su minadore  chi dat sa solutzione  a custu problema matemàticu;  tando aumentat  o mìnimat sa dificultade de custa tarea a manera chi, in mèdia, sos minadores otènent una solutzione vàlida cada 10 minutos;  gasi si mantenet s’oferta de bitcoin previdìbile in su  tempus.

Duncas, su protocollu Bitcoin sìmulat su cumportamentu de sa generatzione de matèrias primas, fintzas a cando su preju de sos bitcoin est eguale a su costu marginale de produtzione, ca sos minadores si gherrant a pare pro èssere sos prus bravos. Pro custas resones, e pro su fatu chi Bitcoin no est sugetu a iscossas de oferta in su sentidu traditzionale de su tèrmine, e chi s’iscarsidade sua no est “naturale” ma est generada cun un’algoritmu matemàticu, s’economista George Selgin cualìficat Bitcoin comente una “casi matèria prima (quasi-commodity money).

Dae un’àteru puntu de vista, su bitcoin tenet totu sos caràteres netzessàrios pro lu cunsiderare dinare. Est divisìbile meda (fintzas a  8  deghimales), densu in valore (in un’indiritzu  bi podet àere  milliones  de èuros), reconnoschìbile deretu  cun unu programàriu adeguadu  e fungìbile (cada unidade  est  valorada in sa matessi manera). Gasi etotu, su possessu  de sa crae privada cheret nàrrere controllu. Sas craes privadas si podent remunire  in una cartera eletrònica e si podent generare movende dae una frase prus o mancu longa, chi si podet memorizare. Custu ùrtimu caràtere, in pare cun su fatu  chi s’indiritzu  Bitcoin est unu paranùmene e non rifletit  s’identidade reale de su mere suo, faghet a manera chi sos bitcoin siant malos a los cunfiscare.

Sos trasferimentos si faghent in manera direta, est a nàrrere, sena s’impreu de unu tertzu nodu intre sos nodos. Custa casta de transatzione  faghet impossìbile  sa torrada de sos fundos. Su cliente Bitcoin trasmitit  sa transatzione  a sos nodos suos chi l’ispàinant  in sa retza. Sas transatziones  invàlidas o corrùmpidas sunt refudadas dae sos clientes onestos. Sas transatziones sunt belle semper in donu, però si podet pagare  una tarifa a àteros nodos pro chi  nde priorizent  su protzessamentu.

Su nùmeru totale de bitcoin at a lòmpere a 21 milliones  cun su tempus. S’oferta de dinare creschet cun una progressione geomètrica cada 4 annos. A manu a manu  chi sa cantidade  de bitcoin s’acùrtziat a su lìmite, forsis su  valore de sos  bitcoin at a intrare in deflatzione (aumentu de su valore reale pro su fatu chi non s’ant a produire monedas). Sos bitcoin  sunt divisìbiles fintzas  a 8 deghimales (dende 2/1 x 1015 unidades totales), e custu nche bogat  sos lìmites pràticos  de sos acontzos  de preju in un’ambiente deflatzionista.  Imbetzes de impitare s’intzentivu de sos bitcoin generados dae pagu pro chi sos nodos agiungant transatziones  a sos blocos, in custu perìodu  su de otènnere sas mègius tarifas  de transatzione at a dipèndere dae s’abilidade nostra.

Ligàmenes: https://ca.wikipedia.org/wiki/Bitcoin

https://it.wikipedia.org/wiki/Bitcoin

 

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*