S’astra in sa Luna.

– de Sarvadore Serra –

Sos datos de una sonda indiana, sa Chandrayaan-1 (chi cheret nàrrere «veìculu lunare»), ant cunfirmadu, pro sa prima bia in manera direta, sa presèntzia de astra in sa crosta de sa Luna.

In un’istùdiu coordinadu dae Shuai Li  (istudiosu  de s’Universidade de Hawái e de s’Universidade Brown, ambas duas  in sos Istados Unidos) e publicadu in sa revista «Proceedings of the National Academy of Sciences»,  b’at una mapa pretzisa de s’astra in sa Luna. S’agatat  in su fundu de unos cantos  crateres postos in sos polos nord e sud de su satèllite, chi paret chi siant abbarrados in umbra  pro mìgias de  milliones  de annos.

«Custu istùdiu cunfirmat  chi sos giassos  in umbra  permanente de sos polos lunares podent  mantènnere abba astrada  pro mìgias  de milliones  de anos», at craridu Bernard Foing, istudiosu de s’Agentzia Ispatziale Europea (ESA) e Diretore de su  Grupu Internatzionale de Esploratzione Lunare (ILEWG, in inglesu). «B’aiat àpidu unas cantas osservatziones chi faghiant pensare a custa cosa, ma como b’est sa cunfirma».

Comente si podet bìdere dae s’ istòria longa de sas iscobertas chi pertocant s’abba martziana, sa connoschèntzia no andat a brincos, ma a passos minores. «Sa sièntzia est evolutiva», at naradu Foing. «In antis ant imbènnidu giassos  de umbra pèrpere. Pustis ant agatadu abba in custos giassos. Como, in fines, tenimus una mapa pretzisa de ue est s’abba».

Sos datos mustrant chi s’astra no est ispainada in sa matessi manera in sos duos polos. In su polu sud est prus cuntzentrada in sos crateres, cando chi in su polu nord est prus a un’ala e s‘àtera. A cunfrontu cun àteros mundos minores  sena atmosfera, comente Mercùriu e Tzèrere, s’astra de sa  Luna est prus pagu bundante.  Sa mègius manera  de l’agatare est a nche falare in unu de custos crateres in ue si podet lòmpere a temperaduras  de -163ºC.

A pàrrere de Clive R Neal, geòlogu e istudiosu de sa Luna in s’Universidade de Notre Dame (Istados Unidos.), custu traballu «tenet implicatziones mannas a beru pro su chi pertocat s’isfrutamentu  de custa astra». Issu at craridu chi «si, comente si pensat, sa proportzione de abba in custa astra est de su 30 %, s’estratzione  diat èssere fàtzile e diamus pòdere pensare  de l’impitare  comente una reserva. Custu est importante a beru pro sustènnere sa  vida e produire  cumbustìbile in sa Luna».

Àteros istùdios chi aiant fatu in antis ant mustradu chi in sa Luna b’at 16.000 chilòmetros cuadrados semper in umbra. Foing pensat chi bi diat pòdere àere unu totale de milli milliones de tonnelladas de abba in forma de astra. E no est fantasièntzia a pensare chi una die si podat lòmpere a custos giassos pro nche bogare abba e aproendare sos astronàutas, o pro produire ossìgenu e idrògenu comente cumbustìbile pro sos mìssiles.

 

Sa cunchista de su satèllite

De seguru b’at caminu meda de fàghere. «Galu depimus cumprèndere cantu sunt mannos custos depòsitos, e a cale profundidade sunt», narat Neal. E non si nde connoschet mancu sa cumpositzione. Pro ischire custu, a pàrrere suo, tocat a imbiare robot de esploratzione chi siant bonos a pertùnghere su terrinu. Pustis, « depimus bìdere si semus bonos a impitare custos depòsitos, boghendeˑnche su materiale, refinendeˑlu, trasportandeˑlu e regollendeˑlu».

Bernard Foing at faeddadu fintzas de sas pregontas sientìficas chi at abertu custu istùdiu. Pro nàrrere, non s’ischit si s’abba est lòmpida a cue gràtzis a s’impatu de cometas o pro s’interatzione intre su bentu solare e sa crosta lunare. S’ùnica manera de l’ischire est a esplorare. A pàrrere de custu sientziadu, in su fùrriu de 5 annos in sa  Luna at a nàschere una «bidda robòtica», cun màchinas  de esploratzione  chi benint dae unos cntos logos e impresas. In su matessi tempus, at a nàschere un’istatzione ispatziale in òrbita cun sos astronàutas. Totu faghet pensare chi sa Luna at a torrare a incantare milliones de pessones.

Ligàmenes: https://www.abc.es/ciencia/abci-luna-mundo-repleto-agua-helada-201808212330_noticia.html

http://www.unionesarda.it/video/video/2018/08/21/ghiaccio-sulla-luna-lo-dimostra-uno-studio-52-760835.html

https://www.youtube.com/watch?v=_VScmhW0Gb4

https://www.independent.co.uk/news/science/moon-ice-discovery-water-frozen-nasa-craters-space-a8500566.html

https://pro.hwupgrade.it/news/scienza-tecnologia/la-luna-non-e-una-sterile-roccia-spaziale-confermata-la-presenza-di-acqua-ghiacciata_77622.html

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*