Sas diferèntzias genèticas de sos italianos.

– de Sarvadore Serra –

 

 

 

Su pòpulu italianu? «Est un’aggregatzione de tipu  geogràficu ebbia. Tenimus identidades genèticas  diferentes, ligadas  a istòrias  e provenèntzias  diferentes e non petzi a cussas».  Lu narat Davide Pettener, antropòlogu  de su Dipartimentu  de Sièntzias  Biològicas, Geològicas  e Ambientales de s’Universidade de Bologna, chi at bogadu a campu una banca de campiones de ADN pro fàghere  s’istòria  genètica de sos italianos.  Custu traballu l’est faghende in pare cun su grupu de  Donata Luiselli,  de su  Dipartimentu de Benes Culturales de Ravenna.  S’istùdiu faghet parte de  unu progetu mundiale finantziadu dae sa National Geographic Society.

 

 

 

Òmines e fèminas

«Cun s’agiudu de sos tzentros de donatzione  Avis amus collidu  3 mìgia campiones de sàmbene de italianos  de totu sas regiones» narat Pettener. «De custos, pro como,  nd’amus impitadu unos 900. Cada pessones interessada depiat tènnere sos  4 giajos chi beniant  dae sa matessi  provìntzia. Sos primos datos, publicados in sa  rivista PlosOne, pertocant  sos chi si narant marcadores uniparentales: su  cromosoma Y, trasmissu pro via paterna, e su ADN mitocondriale, pro via materna». Su resurtadu? «A su sòlitu si pensat  chi sa variabilidade genètica in Itàlia sigat unu  cambiamentu graduale cunforma a  un’asse Nord-Sud— crarit s’espertu— Imbetzes, dae su puntu de  vista de su cromosoma Y (lìnia paterna), essit a pìgiu, a parte sa Sardigna, un’Itàlia partzida cunforma a una lìnia prus  longitudinale, chi ischìrriat una zona nord-otzidentale dae una sud-orientale. Custu non s’ osservat,  però,  cun s’ADN mitocondriale (lìnia materna), chi tenet  una distributzione prus omogènea, e custu si podet ispricare cun sa mobilidade prus manna de sas fèminas,  ligada a pràticas matrimoniales chi previdiant  sa tràmuda  de sas fèminas etotu. Sa situatzione cumplessiva  est su resurtadu de tràmudas  in duas trajetòrias diferentes cumintzadas in su neolìticu, cun sa nàschida  de sas tecnologias de sa massaria e de su pastoriu. Pustis b’at àpidu  de totu: sos germànicos, sos gregos, sos longobardos, sos normannos, sos isvevos, sos àrabos sunt colados lassende  sos genes issoro».

Maladias

S’istòria genètica de sos italianos, però, no l’ant influentziada petzi sas migratziones. Fintzas s’adatamentu a sas pressiones seletivas tenet s’importu suo, faghende nàschere sa predispositzione a maladias diferentes. A lu nàrrere est un’àteru istùdiu, publicadu in “Scientific Reports”, coordinadu dae su grupu de Antropologia Moleculare e Adatamentu Umanu de su Dipartimentu de Sièntzias Biològicas Geològicas e Ambientales (BiGeA) de s’Universidade de Bologna. «S’evolutzione de sas  populatziones  de s’Itàlia setentrionale l’at cunditzionada unu clima fritu, chi at fatu nàschere sa netzessidade de una dieta meda calòrica e grassa» narat Marco Sazzini, istudiosu de sa  BiGeA. «Sa seletzione naturale at agiuadu in custas populatziones sa presèntzia de variantes genèticas chi sunt istadas a tretu  de modulare su metabolismu de triglitzèrides e colesterolu e sa sensibilidade  a s’insulina, minimende  su perìgulu de isvilupare maladias  cardiuvasculares e diabeta. Unu clima diferente e su cuntributu genèticu de àteras populatziones de su Mediterràneu ant fatu a manera chi sos abitadores  de s’Itàlia tzentru-meridionale aerent mantesu de prus unas cantas variantes genèticas  responsàbiles de una vulnerabilidade prus manna a custas maladias». In prus de su clima  e de su màndigu,  un’àteru fatore chi at indiritzadu  sos adatamentos genèticos de sos italianos, mescamente in Sardigna e in s’Itàlia tzentru-meridionale, sunt istadas sas maladias infetivas. In Sardigna, pro nàrrere, sa malàera at rapresentadu una de das pressiones ambientales prus mannas, cando chi in su Sud  sa seletzione naturale at afortidu sas rispostas inframatòrias  contra a sos batèrios  de tubercolosi e lebbra, chi però diant pòdere  èssere una de sas càusas evolutivas  a sa base de una sensiblidade prus manna a patologias inframatòrias  de s’istintina, comente su morbu de Crohn.

Sa situatzione in Sardigna

Pro su chi pertocat sa Sardigna, un’elementu interessante de custos istùdios est su chi pertenet s’anàlisi de sas populatziones isuladas. «Sos sardos» ponet in craru Pettener, «si diferèntziant dae totu sas populatziones  italianas e europeas. Si sa  Sitzlia est istada un’agrugadòrgiu pro totu sos pòpulos mediterràneos, sa Sardigna mantenet sos arrastos prus antigos ca no at tentu invasiones e s’est diferentziada dae totu sas populatziones europeas, gasi etotu comente  sos bascos e sos làpones. «S’istùdiu de sas populatziones isuladas  (comente e prus de sa Sardigna, pro nàrrere sos arbëreshë -sas polulatziones de limba albanesa chi s’agatant in uno cantos giassos de su  Sud Itàlia-, sos ladinos, ispartinados in sas baddes de sas Dolomites, sos tzimbros  de sa Campeda de Asiago o sos gricos e sos grecànicos de su  Salentu e de sa Calàbria) est  interessante, ca nos permitit de bìdere comente fiamus, presumende chi in su tempus b’apat àpidu pagu inferchiduras de ADN diferente. A beru una màchina de su tempus».

Ligàmenes:

https://salimbasarda.net/atualidade/in-sardigna-su-matessi-patrimoniu-geneticu-de-12-000-annos-a-como/

https://salimbasarda.net/atualidade/armenos-su-genoma-issoro-serente-a-su-de-sos-sardos/

http://www.corriere.it/salute/18_maggio_02/italiani-mix-genetico-tranne-sardi-eab18cda-4e32-11e8-98a3-3b5657755c11.shtml

https://ilsizzi.wordpress.com/2015/05/07/profilo-genetico-dellitalia/

https://en.wikipedia.org/wiki/Genetic_history_of_Italy

http://italiaanse-toestanden.duepadroni.it/the-italians/

https://www.interris.it/archivio-storico/il-dna-speciale-dei-sardi-nei-loro-genomi-le-tracce-della-preistoria-dellisola

Lassa unu cummentu

S'indiritzu email tuo no at a èssere publicadu. Is campos pedidos sunt signados *

*

shared on wplocker.com